O slideshow foi denunciado.

Mais Conteúdo rRelacionado

Audiolivros relacionados

Gratuito durante 14 dias do Scribd

Ver tudo

Unitat 5: L'imperialisme

  1. 1. Unitat 5. La dominació europea del món (1870-1914) C.Aranda & J.Manero
  2. 2. L’imperialisme podria definir-se com el sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres. Bàsicament, els països europeus industrialitzats aconseguiran controlar gran part del planeta. El procés s’inicià al segle XV. Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global. Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914. En són protagonistes les potències europees, els EEUU i el Japó. Aquests països volen dominar i conquerir el món (el 1914, controlaven el 85%). Té molt a veure amb la Segona Revolució Industrial. C.Aranda & J.Manero
  3. 3. La Segona Revolució Industrial Creixement demogràfic i migracions. La població europeu es duplicarà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. La mortalitat es reduí, l’esperança de vida augmentà, mentre que la natalitat es mantenia elevada. El 1914, una quarta part de la població mundial es concentrava a Europa. El creixement demogràfic provocà fortes onades migratòries. Entre el 1800 i el 1914 seixanta milions d’europeus abandonaren Europa. Sobretot la destinació era Amèrica. Els emigrants cercaven millorar les seves miserables condicions de vida. C.Aranda & J.Manero
  4. 4. Les noves fonts d’energia i els nous mitjans de transport. Entre finals del XIX i inicis del XX dues fonts d’energia superaren el carbó: el petroli i l’electricitat. Aquestes energies eren més netes, eficients i flexibles. Canviaren la ubicació de les empreses, les Primer pou de petroli formes del transport i comunicació, així com la vida (1859) quotidiana (telèfon, radio, tramvia, metro, bombeta, cinematògraf, automòbils, avions...). Les noves fonts d’energia impulsaren una nova revolució dels transports. Els vaixells de vapor, les bicicletes, els automòbils, l’aviació.... Possibilitaren el naixement d’una nova mobilitat i els desplaçaments massius a llargues distàncies. C.Aranda & J.Manero
  5. 5. Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell C.Aranda & J.Manero
  6. 6. Ford T i el primer tramvia elèctric. El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les millores al motor de combustió interna, de Daimler- Benz a Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí Peugeot, el 1891 a França. C.Aranda & J.Manero
  7. 7. Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903 Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909 C.Aranda & J.Manero
  8. 8. S’obrien noves rutes marítimes, amb els canals de Suez (1869) i Panamà (1914) C.Aranda & J.Manero
  9. 9. Canal de Suez inaugurat el 1869 Canal de Panamà inaugurat el 1914 C.Aranda & J.Manero
  10. 10. Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un Model del primer telèfon telègraf i inventà un alfabet, molt d’Alexandre Graham Bell pràctic per enviar missatges a distància. GUGLIELMO MARCONI, patentà la ràdio el 1897 i el telègraf sense fils C.Aranda & J.Manero
  11. 11. Les noves indústries. Les innovacions tecnològiques propiciaren un gran impuls industrial. Les investigacions eren fruit del treball de múltiples especialistes, que volien resultats aplicables a la producció industrial. Es descobriren nous productes i noves aplicacions, creant-se nous tipus d’indústries. La indústria siderúrgica, la metal·lúrgica, l’elèctrica, la química... van viure un creixement espectacular. C.Aranda & J.Manero
  12. 12. Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones) C.Aranda & J.Manero
  13. 13. Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916) C.Aranda & J.Manero
  14. 14. La nova organització del capital i el treball. Les innovacions tècniques, la competència, la renovació constant, demanaven grans inversions, per això es generaren grans gegants empresarials. Igualment, es creà el capitalisme financer (hòldings). La concentració empresarial horitzontal agrupa empreses que treballen un mateix sector productiu. Rockefeller La concentració empresarial vertical agrupa empreses que treballen activitats complementàries (càrtel, trust i hòlding). El monopoli, implica el control en exclusiva d’un producte, imposant els preus sense control. Fàbrica Krupp C.Aranda & J.Manero
  15. 15. C.Aranda & J.Manero
  16. 16. La competència demanava augmentar la producció i millorar la productivitat. El taylorisme es basa en l’organització científica del treball. Cal eliminar moviments inútils, així s’optimitza l’esforç de l’obrer i es redueixen costos. Per això la producció es fa en sèrie per mitjà d’una cadena de muntatge. El fordisme aplica la cadena de muntatge per a la producció d’automòbils. Cercar el consum massiu és la gran aportació del fordisme. Amb maquinària moderna i treballadors especialitzats la producció era enorme i barata. Així s’estimulava el consum massiu. C.Aranda & J.Manero
  17. 17. La estandarització permet la producció en sèrie, reduint el temps de fabricació. La producció massiva permet reduir el preu de cost. Augmentant el salaris s’augmenta el poder adquisitiu, i amb això les vendes. El consum s’estimula a més amb crèdits i amb la publicitat. C.Aranda & J.Manero
  18. 18. A nivell intern augmentà també el comerç, car s’incentivà el consum amb l’aparició dels grans magatzems o el sistema de venda a terminis. El comerç internacional experimentà un gran impuls, multiplicant-se per set el seu volum entre el 1850 i el 1914. La millora tècnica comportà un augment de la competència, tant a nivell intern com a nivell internacional. Aparegueren noves potències industrials, com Alemanya, França, Bèlgica, Rússia, encara que la principal eren els EUA. C.Aranda & J.Manero
  19. 19. Les causes de l’Imperialisme La Segona Revolució Industrial significà que el món quedà dividit entre els països industrialitzats i els no industrialitzats. Els primers aconseguiren imposar-se als segons. Europa, amb la seva força demogràfica, tecnològica i econòmica, aconseguí dominar bona part del planeta. A partir del 1873 Europa patí una greu crisi econòmica. Inicialment agrícola, motivada per les importacions cerealístiques. La crisi al camp reduí el consum, tot i que la indústria mantenia la producció. Per això es donà una greu crisi de sobreproducció. Les indústries tancaven i augmentava l’atur. Per sortir de la crisi es van reorganitzar les indústries, es millorà la tecnologia i es cercaren nous mercats a Àsia, Àfrica o Amèrica Llatina. El proteccionisme europeu obligava a mirar a la resta del món. C.Aranda & J.Manero
  20. 20. Els factors econòmics. Les explicacions tradicionals vinculen el colonialisme a les necessitats econòmiques occidentals. Calien nous mercats, noves primeres matèries i nous llocs d’inversió. Les darreres investigacions però, matitzen aquesta importància. Es posa en dubte inclús la rendibilitat econòmica dels imperis. C.Aranda & J.Manero
  21. 21. Els factors polítics. És una època d’exaltació nacionalista (xovinisme, jingoisme), que es relaciona directament amb el poder colonial. Les colònies donaven prestigi intern i internacional, augmentant el poder militar. Les potències industrials desitjaven augmentar el seu poder polític, incrementant la seva importància internacional en detriment de la resta de països. Per això hi ha tensions entre potències. Calia cercar l’equilibri entre potències. L’expansió es vincula a l’economia, (Imperialisme capitalista, Dominació monopolista armada). Per això es volen controlar els principals territoris i les rutes comercials. Von Jules Ferry Bismarck Chamberlain Cecil Rhodes C.Aranda & J.Manero
  22. 22. Els factors demogràfics. Europa vivia un gran boom demogràfic, l’explosió blanca. L’augment demogràfic es donà simultàniament a un important èxode rural. La revolució dels transports feia possible importants onades migratòries. Es considerava que les colònies podien ser una bona vàlvula d’escapament a la tensió social provocada per l’atur. C.Aranda & J.Manero
  23. 23. Descens de la mortalitat a Europa C.Aranda & J.Manero
  24. 24. L’èxode rural C.Aranda & J.Manero
  25. 25. C.Aranda & J.Manero
  26. 26. Els factors culturals i ideològics. La llarg del segle XIX es posen de moda les exploracions científiques i geogràfiques. Es funden societats geogràfiques, els exploradors investiguen i obren noves rutes. Hi ha una clara consiència a Europa de missió civilitzadora. Amb una barreja de darwinisme i racisme, els David Livingstone europeus creuen que han de difondre la seva cultura “superior” (societats colonials). El colonialisme es disfressa de paternalisme: l’home blanc ha d’ajudar als inferiors, instruint-los i evangelitzant-los (societats missioneres). Missioners belgues al Congo C.Aranda & J.Manero
  27. 27. Jules Verne s’inspirà en aquestes exploracions Henry Stanley Amundsen explorà Peary arribà al Pol Nord Societats geogràfiques L’Antàrtida C.Aranda & J.Manero
  28. 28. El repartiment del món C.Aranda & J.Manero
  29. 29. L’imperialisme és la culminació del colonialisme iniciat al segle XVI, tot i que hi ha diferències entre ambdós. L’imperialisme es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic. Ràpidament es dominen gran part d’aquests territoris, que passen a ser controlats per una minoria europea. Aquest control ocasionarà importants conflictes bèl·lics amb els pobles dominats i ente les potències dominants. En la creació de les colònies hi ha una primera fase d’exploració i conquesta (fàcil degut a la gran superioritat tècnica i militar). Una segona fase consisteix en organitzat la colònia per, com a darrera etapa, iniciar la seva explotació. C.Aranda & J.Manero
  30. 30. Existeixen diverses modalitats de colonització. La modalitat més extesa és de les colònies pròpiament dites. La metròpoli exerceix un control absolut sobre el seu territori. Existeixen dos tipus de colònies, les de poblament (amb un important establiment permanent de població europea, els dominis britànics, que gaudiran d’autogovern) i les d’explotació (sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives per part de les empreses i governs occidentals. Assimilació duanera, monopoli metropolità, intercanvi desigual -primeres matèries per manufactures-). Els protectorats són territoris als quals se’ls respecta el govern autòcton, però controlat per la metròpoli. Es donen en cas de territoris de difícil conquesta o amb un fort govern indígena. Les concessions es donaven quan el govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli (sobretot ports). C.Aranda & J.Manero
  31. 31. Després de la Gran Guerra van néixer els mandats. Una potència colonial exercia la tutela d’un territori en representació de la SdN. Es tractava de territoris de les potències derrotades en la guerra. C.Aranda & J.Manero
  32. 32. Els grans imperis colonials Durant el segle XVIII i fins a la primera meitat del segle XIX la prioritat era el control de les rutes comercials, i per això s’establien factories a les costes. A partir del 1870 es donà una gran expansió i conquesta territorial, centrada bàsicament en Àfrica, Àsia i el Pacífic. C.Aranda & J.Manero
  33. 33. C.Aranda & J.Manero
  34. 34. L’Imperi britànic C.Aranda & J.Manero
  35. 35. Gran Bretanya constituïa l’imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones). Des del 1850 regnava la reina Victòria, per això també és coneguda com a època victoriana. Com a colònies de posició o escales tenia Malta, Corfú, Illes Jòniques , Gibraltar, Santa Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan, Singapur i Hong- Kong. A Àsia dominava l’Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia, nord de Borneo i Hong-Kong. A Amèrica Canadà, Antilles, Guaiana i Belice. El projecte britànic a Àfrica volia extendre el seu domini des del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers). Així, es dominà Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica, Egipte, Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia i Nigèria. Per últim, al Pacífic, es controlava Austràlia i Nova Zelanda. C.Aranda & J.Manero
  36. 36. L’expansió britànica motivà importants conflictes, tres dels més destacats van ser: Guerres de l’opi (1839-42 i 1856-60). Els britànic introduïen opi en la Xina i a canvi obtenien seda, te... El govern xinès prohibí les importacions, esclatant el conflicte. La victòria britànica va obrir els ports xinesos al comerç occidental. A més, Gran Bretanya obtingué la concessió de Hong-kong. La feblesa xinesa, que mai va ser una colònia, era evident davant occident i el Japó. C.Aranda & J.Manero
  37. 37. Revolta dels sipais (1857). Els sipais eren soldats indígenes que servien en l’exèrcit britànic a l’Índia. En aquell moment la colònia era controlada per una companyia privada. La revolta però va fer que el govern britànic assumís directament el control. L’Índia passà a ser governada per un virrei. La reina Victòria era l’Emperadriu (1877). C.Aranda & J.Manero
  38. 38. Guerra anglo-bòer (1880-81 i 1899-1902). El Regne Unit s’enfrontà amb els colons holandesos (bòers) de Sud-àfrica. Els britànics del Cap volien extendre els seus dominis a tot el sud del continent, ja que hi havia importants jaciments. Les repúbliques bòers d’Orange i Transvaal s’hi enfrontaren. Finalment, els territoris van ser annexats a l’Imperi Britànic. Guerra anglo-bòer Nens i dones boer en un camp de concentració, durant la segona guerra dels Boers (1899-1902) C.Aranda & J.Manero
  39. 39. L’Imperi francès C.Aranda & J.Manero
  40. 40. França era el segon imperi en extensió, destacant la seva presència a Àsia i Àfrica. A Àfrica controlava al nord Algèria, Marroc, Tunísia. A l’Àfrica Occidental Francesa Mauritània, Senegal, Sudan Francès (ara Malí), Guinea, Costa d’Ivori, Níger, Alto Volta (ara Burkina Faso) i Dahomey (ara Benín). A l’Àfrica Equatorial Francesa Gabón, Congo, Ubangui-Txari (ara R. Centreafricana) i Txad. A més cal destacar la Somàlia Francesa i Madagascar. A Àsia dominava la Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja) A Amèrica Guadalupe, Guaiana i Martinica. Per últim, a Oceania controlava la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia. Amb Gran Bretanya es disputava el domini de la zona central d’Àfrica, produint-se el 1898 el conflicte de Fashoda (est del llac Txad). La guerra va estar a punt d’esclatar, i únicament la retirada francesa la va impedir. C.Aranda & J.Manero
  41. 41. La resta de territoris europeus Alemany arribà tard a la cursa colonial. Les seves importants pretensions provocaren conflictes. A Àfrica aconseguí Tanganika, Camerún, Togo i Namíbia. A Oceania Nova Guinea, les Bismarck, Carolines i Mariannes. Holanda controlà l’important territori de les Índies Occidentals Holandeses, Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea. Bèlgica posseïa el Congo Belga, un ric territori del cente d’Àfrica. Itàlia també arribà tard a la cursa colonial, i per això controlà territoris marginals, com ara Eritrea, Somàlia i Líbia. Portugal dominava Angola, Moçambic i Guinea-Bissau a Àfrica, i Timor Oriental i Macao a Àsia. Espanya, després del desastre del 1898 (pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam) controlà a Àfrica Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, i el nord del Marroc. C.Aranda & J.Manero
  42. 42. C.Aranda & J.Manero
  43. 43. L’Imperi Rus Durant el segle XIX l’Imperi Rus continuà expansionant-se cap a Sibèria i cap al sud. Pressionà els britànics a Pèrsia, Afganistan i el Tíbet. Arribà a lluitar contra el Japó pel control de part de la Xina (guerra russo-japonesa, 1904-05). C.Aranda & J.Manero
  44. 44. L’Imperialisme dels Estats Units A finals del segle XIX els EUA experimenten un creixement econòmic brutal. El proteccionisme europeu “obligà” els nordamericans a cercar àrees de comerç privilegiat. El darwinisme social va tenir molta difusió en un país que defensava que el seu espai de domini natural era tot el continent americà (Doctrina Monroe, 1823, “Amèrica per als americans”). Els EUA intentaren controlar tot el seu territori, comprant Lousiana a França (1803), Florida a Espanya (1819) i Alaska als russos (1867). També entraren en guerra contra Mèxic (1846-48) i ocuparen l’oest lluitant contra els indis. Volien ampliar el seu domini en el Pacífic i el Carib per tal de controlar les rutes comercials. Per això compraren Alaska i entraren en guerra amb Espanya (1898). A diferència d’altres països, preferien la ingerència en els afers interns dels països i la submissió econòmica (neocolonialisme) al control directe. C.Aranda & J.Manero
  45. 45. C.Aranda & J.Manero
  46. 46. L’expansionisme japonès La revolució Meijí acabà amb el feudalisme japonès i inicià una època de modernització i expansió. Es convertí en una potència imperialista. Els governs volien assegurar-se el control de les primeres matèries, per això dominaren Corea, Formosa i Manxúria. Aquesta expansió l’enfrontà amb la Xina i Rússia. C.Aranda & J.Manero
  47. 47. Les relacions entre els imperis colonials El repartiment ràpid del món (1880-1914) significà una autèntica cursa colonial, que provocà friccions entre imperis (Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo- Japonesa (1905)). Per prevenir aquestes friccions Bismarck impulsà la Conferència de Berlín el 1885. Hi assistiren 14 països europeus, que arribaren a acordar certes normes per regular l’expansió colonial a Àfrica. Cada potència havia de comunicar quins territoris considerava com a propis. Qui ocupava una zona costanera tindria dret a un territori interior (hinterland). L’ocupació del territori havia de ser efectiva (no només drets històrics). Per últime, s’acordava la lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal). Malgrat els acords, els enfrontaments colonials continuaren i foren una de les causes de la Gran Guerra. C.Aranda & J.Manero
  48. 48. Les conseqüències de l’Imperialisme A les metròpolis es desenvolupà una clara consciència de superioritat racial i s’incrementà l’acumulació de riquesa. A les colònies, l’impacte econòmic va ser brutal. Únicament els grups que col·laboraren amb els colonitzadors resultaren beneficiats. Sempre es cercava el benefici de la metròpoli, que explota la colònia. S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat) i una economia monetària (capitalisme). S’imposen canvis en l’agricultura basats en l’especialització (monoconreu, plantacions), l’eliminació de les terres col·lectives i la imposició de la propietat privada (elits nadives, colonitzadors). Es creaven algunes infraestructures (per exportar), però es limitava la seva indústria (per evitar competència). Les colònies patien l’intercanvi C.Aranda & J.Manero desigual.
  49. 49. Locomotora de ferrocarril indi Explotació dels habitants de l’Índia C.Aranda & J.Manero
  50. 50. Demogràficament, la millora de la higiene i la introducció d’avenços en la medicina (vacunes, hospitals), van permetre una reducció dràstica de la mortalitat. La natalitat es mantingué elevadíssima. Per això es produí un boom demogràfic. A la llarga, aquest fet provocà un desequilibri entre la població i els recursos (fam, misèria). Excepcionalment, els treballs forçats van fer disminuir la població (Congo Belga). C.Aranda & J.Manero
  51. 51. Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York. A baix foto dels supervivents del poble dels herero, que varen intentar ser exterminats pels alemanys, junt a un altre poble, a la zona d’Àfrica de l’oest. C.Aranda & J.Manero
  52. 52. L’estructura social també va canviar. Es va alterar totalment la societat tradicional, basada en la tribu, el paper dels ancians.... Es produí una important aculturació (nous valors, llengües, religions...) sobretot a Àfrica. S’introduí una nova estructura social, de classes [L’alta (aliats colonitzadors) acaparava terres i recursos. La mitjana (funcionaris) occidentalitzada, formada a Europa. La baixa (camperols, jornalers) és la majoria indígena i viu en la misèria]. Mohandas Gandhi Maharajás hindús C.Aranda & J.Manero
  53. 53. Políticament parlant, la introducció del concepte Estat-Nació i la instauració de fronteres artificials generarà greus conflictes, que encara perduren. C.Aranda & J.Manero

×