1. Unitat 5.
La dominació europea del món
(1870-1914)
C.Aranda & J.Manero

2. L’imperialisme podria definir-se com el
sistema en què la cultura, la política i
l’economia del món s’organitzen segons el
domini d’uns països sobre els altres.
Bàsicament, els països europeus
industrialitzats aconseguiran controlar gran
part del planeta.
El procés s’inicià al segle XV. Al segle XIX
es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i
global. Els anys daurats de l’Imperialisme es
donen entre 1870 i 1914. En són
protagonistes les potències europees, els
EEUU i el Japó. Aquests països volen
dominar i conquerir el món (el 1914,
controlaven el 85%).
Té molt a veure amb la Segona Revolució
Industrial.
C.Aranda & J.Manero

3. La Segona Revolució Industrial
Creixement demogràfic i migracions.
La població europeu es duplicarà al llarg
del segle XIX, gràcies a les millores en la
dieta i als avenços mèdics i sanitaris. La
mortalitat es reduí, l’esperança de vida
augmentà, mentre que la natalitat es
mantenia elevada. El 1914, una quarta part
de la població mundial es concentrava a
Europa.
El creixement demogràfic provocà fortes
onades migratòries. Entre el 1800 i el
1914 seixanta milions d’europeus
abandonaren Europa. Sobretot la
destinació era Amèrica. Els emigrants
cercaven millorar les seves miserables
condicions de vida. C.Aranda & J.Manero

4. Les noves fonts d’energia i els nous mitjans de
transport.
Entre finals del XIX i inicis del XX dues fonts
d’energia superaren el carbó: el petroli i
l’electricitat.
Aquestes energies eren més netes, eficients i
flexibles. Canviaren la ubicació de les empreses, les Primer pou de petroli
formes del transport i comunicació, així com la vida (1859)
quotidiana (telèfon, radio, tramvia, metro,
bombeta, cinematògraf, automòbils, avions...).
Les noves fonts d’energia impulsaren una nova
revolució dels transports. Els vaixells de vapor, les
bicicletes, els automòbils, l’aviació.... Possibilitaren
el naixement d’una nova mobilitat i els
desplaçaments massius a llargues distàncies.
C.Aranda & J.Manero

5. Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell
C.Aranda & J.Manero

6. Ford T i el primer tramvia elèctric.
El petroli feu possible l’aparició de
l’automòbil amb les millores al motor
de combustió interna, de Daimler-
Benz a Alemanya a partir de 1900.
El primer automòbil el construí
Peugeot, el 1891 a França.
C.Aranda & J.Manero

7. Fotografia
original del
primer vol amb
motor de la
historia. A
l’aparell Orville
Wright; a la
dreta, el seu
germà Wilbur.
1903
Avió amb el que Bleirot
creuà el Canal de la Mànega
el 1909
C.Aranda & J.Manero

8. S’obrien noves rutes marítimes, amb els
canals de Suez (1869) i Panamà (1914)
C.Aranda & J.Manero

9. Canal de Suez inaugurat el 1869
Canal de Panamà inaugurat el 1914
C.Aranda & J.Manero

10. Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un Model del primer telèfon
telègraf i inventà un alfabet, molt
d’Alexandre Graham Bell
pràctic per enviar missatges a distància.
GUGLIELMO
MARCONI, patentà la
ràdio el 1897 i el
telègraf sense fils
C.Aranda & J.Manero

11. Les noves indústries.
Les innovacions tecnològiques propiciaren un
gran impuls industrial. Les investigacions
eren fruit del treball de múltiples
especialistes, que volien resultats aplicables
a la producció industrial.
Es descobriren nous productes i noves
aplicacions, creant-se nous tipus d’indústries.
La indústria siderúrgica, la metal·lúrgica,
l’elèctrica, la química... van viure un
creixement espectacular.
C.Aranda & J.Manero

12. Producció d’acer (1880-1912)
(en milions de tones)
C.Aranda & J.Manero

13. Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)
C.Aranda & J.Manero

14. La nova organització del capital i el treball.
Les innovacions tècniques, la competència, la
renovació constant, demanaven grans inversions,
per això es generaren grans gegants empresarials.
Igualment, es creà el capitalisme financer
(hòldings).
La concentració empresarial horitzontal agrupa
empreses que treballen un mateix sector
productiu.
Rockefeller
La concentració empresarial vertical agrupa
empreses que treballen activitats complementàries
(càrtel, trust i hòlding).
El monopoli, implica el control en exclusiva d’un
producte, imposant els preus sense control.
Fàbrica Krupp C.Aranda & J.Manero

15. C.Aranda & J.Manero

16. La competència demanava augmentar la producció i millorar la
productivitat.
El taylorisme es basa en l’organització científica del treball. Cal eliminar
moviments inútils, així s’optimitza l’esforç de l’obrer i es redueixen costos.
Per això la producció es fa en sèrie per mitjà d’una cadena de muntatge.
El fordisme aplica la cadena de muntatge per a la producció d’automòbils.
Cercar el consum massiu és la gran aportació del fordisme. Amb maquinària
moderna i treballadors especialitzats la producció era enorme i barata.
Així s’estimulava el consum massiu.
C.Aranda & J.Manero

17. La estandarització permet la producció en sèrie, reduint el temps de
fabricació. La producció massiva permet reduir el preu de cost.
Augmentant el salaris s’augmenta el poder adquisitiu, i amb això les
vendes. El consum s’estimula a més amb crèdits i amb la publicitat.
C.Aranda & J.Manero

18. A nivell intern augmentà també
el comerç, car s’incentivà el
consum amb l’aparició dels
grans magatzems o el sistema
de venda a terminis.
El comerç internacional
experimentà un gran impuls,
multiplicant-se per set el seu
volum entre el 1850 i el 1914.
La millora tècnica comportà un
augment de la competència,
tant a nivell intern com a nivell
internacional. Aparegueren
noves potències industrials,
com Alemanya, França, Bèlgica,
Rússia, encara que la principal
eren els EUA.
C.Aranda & J.Manero

19. Les causes de l’Imperialisme
La Segona Revolució Industrial significà que el món quedà dividit entre els
països industrialitzats i els no industrialitzats. Els primers aconseguiren
imposar-se als segons. Europa, amb la seva força demogràfica, tecnològica i
econòmica, aconseguí dominar bona part del planeta.
A partir del 1873 Europa patí una greu crisi econòmica. Inicialment agrícola,
motivada per les importacions cerealístiques. La crisi al camp reduí el
consum, tot i que la indústria mantenia la producció. Per això es donà una
greu crisi de sobreproducció. Les indústries tancaven i augmentava l’atur.
Per sortir de la crisi es van reorganitzar
les indústries, es millorà la tecnologia i
es cercaren nous mercats a Àsia, Àfrica
o Amèrica Llatina. El proteccionisme
europeu obligava a mirar a la resta del
món.
C.Aranda & J.Manero

20. Els factors econòmics.
Les explicacions tradicionals vinculen el colonialisme a les necessitats
econòmiques occidentals. Calien nous mercats, noves primeres matèries i
nous llocs d’inversió.
Les darreres investigacions però, matitzen aquesta importància. Es posa en
dubte inclús la rendibilitat econòmica dels imperis.
C.Aranda & J.Manero

21. Els factors polítics.
És una època d’exaltació nacionalista (xovinisme, jingoisme), que es relaciona
directament amb el poder colonial. Les colònies donaven prestigi intern i
internacional, augmentant el poder militar.
Les potències industrials desitjaven augmentar el seu poder polític,
incrementant la seva importància internacional en detriment de la resta de
països. Per això hi ha tensions entre potències. Calia cercar l’equilibri entre
potències.
L’expansió es vincula a l’economia, (Imperialisme capitalista, Dominació
monopolista armada). Per això es volen controlar els principals territoris i les
rutes comercials.
Von
Jules Ferry Bismarck Chamberlain Cecil Rhodes
C.Aranda & J.Manero

22. Els factors demogràfics.
Europa vivia un gran boom
demogràfic, l’explosió blanca.
L’augment demogràfic es donà
simultàniament a un important èxode
rural.
La revolució dels transports feia
possible importants onades
migratòries. Es considerava que les
colònies podien ser una bona vàlvula
d’escapament a la tensió social
provocada per l’atur.
C.Aranda & J.Manero

23. Descens de la mortalitat a Europa
C.Aranda & J.Manero

24. L’èxode rural
C.Aranda & J.Manero

25. C.Aranda & J.Manero

26. Els factors culturals i ideològics.
La llarg del segle XIX es posen de
moda les exploracions científiques i
geogràfiques. Es funden societats
geogràfiques, els exploradors
investiguen i obren noves rutes.
Hi ha una clara consiència a Europa
de missió civilitzadora. Amb una
barreja de darwinisme i racisme, els David Livingstone
europeus creuen que han de difondre
la seva cultura “superior” (societats
colonials).
El colonialisme es disfressa de
paternalisme: l’home blanc ha
d’ajudar als inferiors, instruint-los i
evangelitzant-los (societats
missioneres).
Missioners belgues al Congo C.Aranda & J.Manero

27. Jules Verne s’inspirà en
aquestes exploracions
Henry Stanley
Amundsen explorà
Peary arribà al Pol Nord
Societats geogràfiques L’Antàrtida
C.Aranda & J.Manero

28. El repartiment del món
C.Aranda & J.Manero

29. L’imperialisme és la culminació del colonialisme iniciat al segle XVI, tot i que
hi ha diferències entre ambdós.
L’imperialisme es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic. Ràpidament es dominen
gran part d’aquests territoris, que passen a ser controlats per una minoria
europea. Aquest control ocasionarà importants conflictes bèl·lics amb els
pobles dominats i ente les potències dominants.
En la creació de les colònies hi ha una primera fase d’exploració i conquesta
(fàcil degut a la gran superioritat tècnica i militar). Una segona fase
consisteix en organitzat la colònia per, com a darrera etapa, iniciar la seva
explotació.
C.Aranda & J.Manero

30. Existeixen diverses modalitats de colonització.
La modalitat més extesa és de les colònies
pròpiament dites. La metròpoli exerceix un
control absolut sobre el seu territori. Existeixen
dos tipus de colònies, les de poblament (amb un
important establiment permanent de població
europea, els dominis britànics, que gaudiran
d’autogovern) i les d’explotació (sotmetiment
absolut de les estructures econòmiques i
administratives per part de les empreses i
governs occidentals. Assimilació duanera,
monopoli metropolità, intercanvi desigual
-primeres matèries per manufactures-).
Els protectorats són territoris als quals se’ls
respecta el govern autòcton, però controlat per
la metròpoli. Es donen en cas de territoris de
difícil conquesta o amb un fort govern indígena.
Les concessions es donaven quan el govern local
cedeix temporalment un territori a la metròpoli
(sobretot ports).
C.Aranda & J.Manero

31. Després de la Gran Guerra van néixer els mandats. Una potència colonial
exercia la tutela d’un territori en representació de la SdN. Es tractava de
territoris de les potències derrotades en la guerra.
C.Aranda & J.Manero

32. Els grans imperis colonials
Durant el segle XVIII i fins a la primera meitat del segle XIX la prioritat
era el control de les rutes comercials, i per això s’establien factories a les
costes. A partir del 1870 es donà una gran expansió i conquesta territorial,
centrada bàsicament en Àfrica, Àsia i el Pacífic.
C.Aranda & J.Manero

33. C.Aranda & J.Manero

34. L’Imperi britànic
C.Aranda & J.Manero

35. Gran Bretanya constituïa l’imperi més gran, amb presència a tots els
continents (33M Km2, 450M persones). Des del 1850 regnava la reina
Victòria, per això també és coneguda com a època victoriana.
Com a colònies de posició o escales tenia Malta, Corfú, Illes Jòniques ,
Gibraltar, Santa Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan, Singapur i Hong-
Kong.
A Àsia dominava l’Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània,
Singapur, Malàisia, nord de Borneo i Hong-Kong.
A Amèrica Canadà, Antilles, Guaiana i Belice.
El projecte britànic a Àfrica volia extendre el seu domini des del Caire
(Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers). Així, es dominà
Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica, Egipte, Costa
d’Or, Sierra Leona, Gàmbia i Nigèria.
Per últim, al Pacífic, es controlava Austràlia i Nova Zelanda.
C.Aranda & J.Manero

36. L’expansió britànica motivà importants conflictes, tres dels més
destacats van ser:
Guerres de l’opi (1839-42 i 1856-60).
Els britànic introduïen opi en la Xina i a
canvi obtenien seda, te... El govern xinès
prohibí les importacions, esclatant el
conflicte.
La victòria britànica va obrir els ports xinesos al comerç occidental. A
més, Gran Bretanya obtingué la concessió de Hong-kong. La feblesa
xinesa, que mai va ser una colònia, era evident davant occident i el Japó.
C.Aranda & J.Manero

37. Revolta dels sipais (1857).
Els sipais eren soldats indígenes que servien en
l’exèrcit britànic a l’Índia. En aquell moment la
colònia era controlada per una companyia privada.
La revolta però va fer que el govern britànic
assumís directament el control. L’Índia passà a ser
governada per un virrei. La reina Victòria era
l’Emperadriu (1877).
C.Aranda & J.Manero

38. Guerra anglo-bòer (1880-81 i 1899-1902).
El Regne Unit s’enfrontà amb els colons holandesos (bòers) de Sud-àfrica. Els
britànics del Cap volien extendre els seus dominis a tot el sud del continent,
ja que hi havia importants jaciments. Les repúbliques bòers d’Orange i
Transvaal s’hi enfrontaren. Finalment, els territoris van ser annexats a
l’Imperi Britànic.
Guerra
anglo-bòer
Nens i dones boer en un camp de
concentració, durant la segona guerra
dels Boers (1899-1902)
C.Aranda & J.Manero

39. L’Imperi francès
C.Aranda & J.Manero

40. França era el segon imperi en extensió, destacant la seva presència a
Àsia i Àfrica.
A Àfrica controlava al nord Algèria, Marroc, Tunísia.
A l’Àfrica Occidental Francesa Mauritània, Senegal, Sudan Francès (ara
Malí), Guinea, Costa d’Ivori, Níger, Alto Volta (ara Burkina Faso) i
Dahomey (ara Benín).
A l’Àfrica Equatorial Francesa Gabón, Congo, Ubangui-Txari (ara R.
Centreafricana) i Txad.
A més cal destacar la Somàlia Francesa i Madagascar.
A Àsia dominava la Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja)
A Amèrica Guadalupe, Guaiana i Martinica.
Per últim, a Oceania controlava la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia.
Amb Gran Bretanya es disputava el domini de la zona central d’Àfrica,
produint-se el 1898 el conflicte de Fashoda (est del llac Txad). La guerra
va estar a punt d’esclatar, i únicament la retirada francesa la va impedir.
C.Aranda & J.Manero

41. La resta de territoris europeus
Alemany arribà tard a la cursa colonial. Les seves importants pretensions
provocaren conflictes. A Àfrica aconseguí Tanganika, Camerún, Togo i
Namíbia. A Oceania Nova Guinea, les Bismarck, Carolines i Mariannes.
Holanda controlà l’important territori de les Índies Occidentals
Holandeses, Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor,
part de Nova Guinea.
Bèlgica posseïa el Congo Belga, un ric territori del cente d’Àfrica.
Itàlia també arribà tard a la cursa colonial, i per això controlà territoris
marginals, com ara Eritrea, Somàlia i Líbia.
Portugal dominava Angola, Moçambic i Guinea-Bissau a Àfrica, i Timor
Oriental i Macao a Àsia.
Espanya, després del desastre del 1898 (pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto
Rico, Guam) controlà a Àfrica Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, i el nord
del Marroc.
C.Aranda & J.Manero

42. C.Aranda & J.Manero

43. L’Imperi Rus
Durant el segle XIX l’Imperi Rus continuà expansionant-se cap a Sibèria i
cap al sud. Pressionà els britànics a Pèrsia, Afganistan i el Tíbet. Arribà a
lluitar contra el Japó pel control de part de la Xina (guerra russo-japonesa,
1904-05).
C.Aranda & J.Manero

44. L’Imperialisme dels Estats Units
A finals del segle XIX els EUA experimenten un creixement econòmic
brutal. El proteccionisme europeu “obligà” els nordamericans a cercar àrees
de comerç privilegiat.
El darwinisme social va tenir molta difusió en un país que defensava que el
seu espai de domini natural era tot el continent americà (Doctrina Monroe,
1823, “Amèrica per als americans”).
Els EUA intentaren controlar tot el seu territori, comprant Lousiana a
França (1803), Florida a Espanya (1819) i Alaska als russos (1867). També
entraren en guerra contra Mèxic (1846-48) i ocuparen l’oest lluitant contra
els indis.
Volien ampliar el seu domini en el Pacífic i el Carib per tal de controlar les
rutes comercials. Per això compraren Alaska i entraren en guerra amb
Espanya (1898). A diferència d’altres països, preferien la ingerència en els
afers interns dels països i la submissió econòmica (neocolonialisme) al
control directe.
C.Aranda & J.Manero

45. C.Aranda & J.Manero

46. L’expansionisme japonès
La revolució Meijí acabà amb el feudalisme japonès i inicià una època de
modernització i expansió. Es convertí en una potència imperialista.
Els governs volien assegurar-se el control de les primeres matèries, per
això dominaren Corea, Formosa i Manxúria. Aquesta expansió l’enfrontà
amb la Xina i Rússia.
C.Aranda & J.Manero

47. Les relacions entre els imperis colonials
El repartiment ràpid del món (1880-1914) significà una
autèntica cursa colonial, que provocà friccions entre
imperis (Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-
Japonesa (1905)).
Per prevenir aquestes friccions Bismarck impulsà la
Conferència de Berlín el 1885. Hi assistiren 14 països
europeus, que arribaren a acordar certes normes per
regular l’expansió colonial a Àfrica.
Cada potència havia de comunicar quins territoris
considerava com a propis. Qui ocupava una zona
costanera tindria dret a un territori interior
(hinterland). L’ocupació del territori havia de ser
efectiva (no només drets històrics). Per últime,
s’acordava la lliure navegació pels grans rius africans
(Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal).
Malgrat els acords, els enfrontaments colonials
continuaren i foren una de les causes de la Gran Guerra.
C.Aranda & J.Manero

48. Les conseqüències de l’Imperialisme
A les metròpolis es desenvolupà una clara
consciència de superioritat racial i s’incrementà
l’acumulació de riquesa.
A les colònies, l’impacte econòmic va ser brutal.
Únicament els grups que col·laboraren amb els
colonitzadors resultaren beneficiats. Sempre es
cercava el benefici de la metròpoli, que explota la
colònia. S’imposa un augment de la productivitat
(treball forçat) i una economia monetària
(capitalisme).
S’imposen canvis en l’agricultura basats en
l’especialització (monoconreu, plantacions),
l’eliminació de les terres col·lectives i la imposició de
la propietat privada (elits nadives, colonitzadors).
Es creaven algunes infraestructures (per exportar),
però es limitava la seva indústria (per evitar
competència). Les colònies patien l’intercanvi
C.Aranda & J.Manero
desigual.

49. Locomotora de ferrocarril indi
Explotació dels habitants de l’Índia C.Aranda & J.Manero

50. Demogràficament, la millora de la higiene i la introducció d’avenços en la
medicina (vacunes, hospitals), van permetre una reducció dràstica de la
mortalitat. La natalitat es mantingué elevadíssima. Per això es produí un
boom demogràfic. A la llarga, aquest fet provocà un desequilibri entre la
població i els recursos (fam, misèria).
Excepcionalment, els treballs forçats van fer disminuir la població (Congo
Belga).
C.Aranda & J.Manero

51. Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy.
Alguns pigmeus eren exhibits en
zoològics humans, com Ota Benga en el
Zoològic del Bronx, a Nova York.
A baix foto dels supervivents del
poble dels herero, que varen intentar
ser exterminats pels alemanys, junt a
un altre poble, a la zona d’Àfrica de
l’oest.
C.Aranda & J.Manero

52. L’estructura social també va canviar. Es va alterar totalment la societat
tradicional, basada en la tribu, el paper dels ancians.... Es produí una
important aculturació (nous valors, llengües, religions...) sobretot a
Àfrica. S’introduí una nova estructura social, de classes [L’alta (aliats
colonitzadors) acaparava terres i recursos. La mitjana (funcionaris)
occidentalitzada, formada a Europa. La baixa (camperols, jornalers) és la
majoria indígena i viu en la misèria].
Mohandas Gandhi
Maharajás hindús C.Aranda & J.Manero

53. Políticament parlant, la introducció del concepte Estat-Nació i la
instauració de fronteres artificials generarà greus conflictes, que
encara perduren.
C.Aranda & J.Manero