ESCOLA SEGIMON COMAS TALLER DE POESIA 11/12 DOSSIER EN VEU ALTA -ITINERARIS DE LECTURA INSTITUT DE LES LLETRES CATALANES-

1. El Taller de Poesia de Cicle Superior és una activitat ESCOLA SEGIMON COMAS
que portem a terme cada curs amb la col.laboració
de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, la TALLER DE POESIA 2011/12
Biblioteca Pompeu Fabra i el CRP d’Osona.
Selecció de textos literaris
El monitoratge de les sessions va a càrrec de Manel per a un bestiari
Castromil i Cristina Casas. -Dossier de poesia EN VEU ALTA Institució de les Lletres Catalanes-
El treball es porta a terme des de l'àrea de català. 1. El calendari del taller. Les meves sessions pràctiques:
Expliquem el taller:
Saber llegir correctament és una cosa que els professionals de
l'ensenyament tenim clar que resulta imprescindible, ja que ajudarà
2. A la classe parlem del tema:
als alumnes de manera interdisciplinària.
Si els infants ja tenen assolida des de l'educació infantil coses com: Investiga la biografia dels autors dels poemes que
l'entonació i el ritme ja tenim molt de guanyat. llegirem.
Llegir poesia és primfilar una mica més les coses ja treballades.
Perquè la poesia arribi als nens s'ha de fer dinàmica i entenedora. Fonts de la informació
A continuació he intentat fer-vos un guió orientatiu de les pautes a Anota’t el títol de les teves cerques.
seguir:
Col·locació adequada del cos: esquena i tors.
Respiració: aprendre a repartir l'aire.
Jugar amb els sons: utilitzant monosíl·labs per a prendre 3. Llegir poemes: una activitat individual i de grup.Els
tot tipus de sons: greus, aguts, oberts, tancats... poemes memoritzats:
Teatralització de les paraules donant als alumnes
imatges suggeridores que ajudin a entendre el contingut.
Potenciar la veu amb diferents tipus de lectura: veu alta,
interioritzada...
Saber estar en públic (perdre la por). 4. La gravació de poemes AUDACITY. Quins poemes tinc
Mai hi ha una recepta per aconseguir miracles, però hi ha pautes gravats?
que hi ajuden.
5. La participació a la web de poesia:
Petra Martín-Pero Martín http://www.pissiganya.cat/
6. Les audicions a les webs
http://www.viulapoesia.com. i
http://www.musicadepoetes.cat

2. L'HOME REFLECTIT EN ELS ANIMALS:
L'HERÈNCIA DE LES FAULES EL TIGRE (fragment)
LA CIGALA I LA FORMIGA El tigre fa una terrible cara de persona decent. Si no
La Cigala, que es desviu li sabéssiu la història, el prendríeu per un d’aquests
per cantar al llarg de l’estiu, senyors una mica envellits que porten a passejar els
es trobà desprevinguda néts a l’hora del sol en automòbil, o discursegen
quan el fred va ser més rude. amablement en les terrasses dels cafès, o llegeixen
No tenia a l’aixopluc el diari asseguts en un banc del Passeig de Gràcia.
cap tros de mosca, cap cuc. Aquella cara no us és desconeguda. No podríeu pas
La fam que passa l’obliga dir si l’heu vista en les dependències d’algun jutjat,
a trucar a ca la Formiga, en un tribunal d’exàmens o darrere la taquilla d’una
i li pidola uns quants grans casa de préstecs. Us sembla, però, que hi heu
per no caure morta abans parlat; que heu rebut consells, reflexions o,
d’arribar al temps de la sega. simplement, bones paraules d’aquella boca amb
“En venir l’agost, agrega, bigotis blancs. El conjunt de la seriosa fesomia i el
us pagaré, puntual, mirar dels ulls freds i suaus van lligats a algun record
interès i capital.” desagradable: a un plet perdut, a un embarg, a un
La Formiga mai no fia; consell de guerra, a un desengany degut a la falsa
aquest defecte, no el té. prometença d’una persona hipòcrita, al qual us
“Pel bon temps, diu, ¿què vau fer havien recomanat i semblava protegir-vos i estimar-
d’un cap a l’altre del dia? vos.
–No us desplagui, a tota veu, El tigre, viu i dintre la gàbia, espanta menys que
m’estava canta que canta. la pell sola convertida en catifa, amb el cap ple de
–Cantàveu? Oh, com m’encanta; borres, llambregant els ulls de vidre, reganyant la
molt bé, doncs ara, balleu!” dentadura entre la rojor artificial de genives i llengua.
Jean de La Fontaine
Faules Prudenci Bertrana
Versió de Xavier Benguerel L’ós benemèrit i altres bèsties
•

3. VACA SUÏSSA
L’HIPOPÒTAM
Quan jo m’embranco en una causa justa
Perquè dins l’aigua del riu com en Tell sóc adusta i arrogant:
s’ha emmirallat l’hipopòtam, prou, s’ha acabat! Aneu al botavant
alça el cap, fa una ganyota amb vós i galleda i tamboret de fusta!
la gran boca oberta i riu. La meva sang no peix la noia flaca
Pere Quart ni s’amistança amb el cafè pudent.
Bestiari Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d’esclau.
A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l’he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me’n desencamini
la llepolia d’un manat d’alfals.
Car jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
Pere Quart
Bestiari

4. L'HOME CAÇADOR: LA CRUELTAT, LA POR, LA TIGRE CAPTIU
COMPASSIÓ...
Les fuetades t’han ratllat la pell,
A UN ROSSINYOL DE VALLVIDRERA
Rossinyol, bon rossinyol, o potser l’ombra de la reixa?
he sentida la teva arpa Pere Quart
l’he sentida un dematí Bestiari
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants EL TIGRE
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
Ja heu sentit parlar del tigre,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit, un nom que, tot sol, fa por
les llums de la matinada, si el vèieu per una escletxa,
ton amor entre les flors, cauríeu de tremolor.
ton niuet entre les branques, Amb un mirar que esgarrifa
ta mainadeta que viu i un poc més gran que el lleó,
de cançons i de becada. sense crinera d’artista,
Trobador del mes de maig,
ratllat de negre pertot,
rossinyol refila i canta,
mes no deixis eixos cims veu que tanmateix arriben
per los vergers de la plana; tres dels millors caçadors.
no hi vingues a la ciutat, Mal que el tigre sia tigre,
que hi ha una gent molt ingrata: va dient anguniós:
diu que estima als aucellets, –Caçadors vénen amb armes,
diu que en son cor los regala, amb armes d’horribles sons!
mes als que canten millor
los posa dintre la gàbia.
Jo que, havent cruspit deu homes
Jacint Verdaguer sostenia que eren bons!
Josep Carner
Bestiari

5. –Quan jo era al·lot –us contava el pescador aleshores–, en ELS ANIMALS AMICS
aquesta cova hi va viure un vellmarí, llarg de més de quinze
pams, amb la pell clapada i amb el musell com el d’un ca de
bou… LES FORMIGUES
La veu de l’amo en Sion sonava imponent sobre els
degotissos i sobre el clapoteig; la barca es gronxava amb
mandra; la llum trascolada per l’aigua us tenyia el rostre.
–Si veia una xarxa parada, tot d’una s’hi acostava per camí de sol · per les rutes amigues · unes
furtar-ne el peix. El vèiem sovint a l’arenal, endormiscat per formigues
pair el menjar, ensopit sota el sol, feixuc i pudent com un
porcell…
Tu imaginaves fàcilment l’arenal buit, l’arena daurada, el
pinar verd, el cel net i interminable com la mar mateixa on el
vellmarí nedava…
–En sentir gent –evocava l’amo en Sion per ventura amb
un poc d’enyorament–, se n’anava neda qui neda cap a dins
la cova. Et mirava als ulls com si fos un home…
A l’apotecaria de don Bernat, que sempre col·leccionà
rareses, hi havia penjada una fotografia de color sèpia,
esclarissada i vella. El vellmarí hi apareixia mort sobre un
empostissat. Uns homes el mostraven amb gestos animats,
segurament per més d’un glop de cassalla. Un carrabiner
grassonet alçava en l’aire el fusell amb què el va matar.
–Així va ser –explicava l’amo en Sion en la cova–: amb
un tret i pus.
La imatge del vellmarí et fascinava, i veure’l mort
enrevoltat d’aquella gent desconeguda sempre et feia
llàstima.
Miquel Rayó Joan Salvat-Papasseit
El cementiri del capità Nemo L’irradiador del port i les gavines

6. CIGONYES MODERNES
LES ORENETES I ELS FALZIOTS
Ja no se’n van les cigonyes (fragment)
cap a l’Àfrica a l’hivern,
A Catalunya tenim quatre menes d'orenetes:
ni els seus nius ocupen sempre l'oreneta de xemeneia, que és la que abunda pertot
els punts alts dels campanars. arreu; l'oreneta de finestra, que també és
Dalt de les torres elèctriques, anomenada cul-blanc i sol rodar per les ciutats i llocs
enmig del camp, escampats, de molta gent; l'oreneta de ribera, que ja és més
munten els seus habitatges escassa i volta pels camps a les vores dels rius i
fets de branques i fullam. torrents; i el roquerol, que és una oreneta menuda,
tota negrosa, i només es troba en els llocs de
Són les cigonyes modernes,
muntanya i a les masies apartades.
cigonyes que no se’n van. La més estesa de totes i la més simpàtica és
Fina Girbés l'oreneta de xemeneia, que és coneguda arreu amb
Poemes de butxaca el nom sol d'oreneta. Té gairebé un pam de la punta
del bec a la cua, i les seves plomes són acolorides
amb més gràcia que les de cap altra mena
d'orenetes. Té tota l'esquena d'un color negre lluent,
que sembla blau metàl·lic, i el front i la gorja d'un
coloret castany rogenc. Diuen les velles de pagès
que té aquest color perquè, havent anat a desclavar
els claus dels peus i les mans de Nostre Senyor
quan era a la creu, es va quedar amb la cara pintada
de sang. Té tota la panxa pintada d'un color de palla,
i al mig de la cua, que fa com una forqueta, hi té
dues taques blanques que semblen dues perles.
Josep Maria de Sagarra
Els ocells amics

7. ELS ANIMALS FONT D'INSPIRACIÓ:
CUC
DIVERTIMENTS, JOCS, ENDEVINALLES...
Jo
EL POP
sóc
Era un pop tan sardanista el
que organitzava ballades cuc
sota les aigües calmades,
amb una gràcia d’artista. d’ull
I de forma encisadora cluc
amb les potes, ell tot sol, que
feia sonar la tenora,
tamborí i flabiol. duc
I amb les potes aixecades el
si es tractava de saltar, suc
o les vuit ben abaixades
quan tornava a començar i el
engrescava les sardines, bruc
els llobarros, els taurons, al
les anguiles, els seitons,
les estrelles i petxines ruc
a les ballades marines del
que organitzava en el fons. Duc
I tots aquells animals
que vivien a la vora de
paraven i feien salts N’Hug.
al seu crit de: “Dos, tres, fora!” Miquel Desclot
I dansaven i suaven Bestiolari de la Clara
fins que quedaven ben xops,
feliços perquè saltaven
al compàs de tots són pops.
Enric Larreula

8. ARANYA DE SOSTRE GIRAFA
Tens el cap petit
A la biga que fa tres
perquè la distància
del sostre del dormitori,
te l’ha empetitit.
una aranya es fa el dinar
Pere Quart
sense gaire rebombori.
Bestiari
Per primer plat ha caçat
un mosquit dels de trompeta
que porta el dipòsit ple
de sang fresca de poeta.
Per segon ha aconseguit
una mosca vironera
que venia de sucar
del femer d’aquí darrere.
I per postres vol tastar
l’ala d’una papallona
ZEBRA
que a la nit l’ha despertat
amb uns crits com de persona.
Pel desert corre la brama
Si no para de menjar
que no et saps treure el pijama.
aquest munt de proteïnes
el metge la posarà
Pere Quart
a règim de mandarines!
Bestiari
Miquel Desclot
Bestiolari de la Clara