1. TEMA 13
EL FRANQUISME:
LA CONSTRUCCIÓ
D’UNA DICTADURA
(1939-1959)

3. Context Internacional:
• Segona Guerra Mundial (1939-1945)
• Guerra Freda (1946-1989).
Descolonització d’Àfrica i Àsia.

4. Europa
dividida:
el teló d’acer

6. Descolonització

7. Independència del Marroc 1956

8. Franquisme 1939-1975: dues etapes
• 1939-1959 Intent d’establir un estat
totalitari inspirat en el feixisme i de portar
el país a l’autarquia econòmica. Aïllament
internacional.
• 1959-1975 Liberalització de l’economia i
atenuació dels trets més feixistes.
Creixement econòmic i continuació de la
dictadura política.

9. 1 UN RÈGIM DICTATORIAL

10. Context Espanya i Catalunya: etapes 1939-1959
Política interior:
• Nacionalsindicalisme: predomini dels falangistes (Etapa Blava) i
els militars (1939-1945)
• Nacionalcatolicisme: predomini dels catòlics i els tecnòcrates de
“l’Opus Dei” (1945-1959)
Política exterior:
• Segona Guerra Mundial: Neutralitat (setembre 1939- juny 1940)
No bel·ligerància (juny 40-octubre 4
Retorn a la neutralitat (octubre 1943-1945)
• Boicot internacional (1945-1947)
• Reconeixement internacional: (1947- 1953)
• Els primers intents d’obertura (1953-59)
L’oposició:
• 1939-1944 Reconstrucció
• 1945-47 Esperances
• 1948-1951 Desmoralització

11. 1.1 Característiques del franquisme:
• Estat legitimat per la força i caracteritzat per un autoritarisme
extremat.
• Totalitarisme: dictadura inspirada en el model del feixisme italià
i el nazisme alemany.
• Partit únic: FET I DE LAS JONS
• Sindicat únic: C.N.S. vertical (integra treballadors i empresaris )
• Cabdillisme: Franco concentrava tots els poders en la seva
persona (cap de l’estat, president del govern, generalíssim de tots
els exèrcits i cap de la Falange Espanyola Tradicionalista i de las
JONS).
• Unitarisme i centralisme de l’estat: Abolició dels Estatuts
d’Autonomia i foment de l’espanyolització dels diversos territoris.
• Repressió constant i planificada contra la oposició.
• Control dels mitjans de comunicació: s’utilitzen com a aparells
de propaganda política i són sotmesos a una rígida censura.

12. 1.2 Els pilars del règim
• L’exèrcit
• El partit únic
• L’església catòlica
• Organismes de masses creats per
donar suport al règim: Frente de
Juventudes, Sección Femenina,
Sindicato Español Universitario (SEU) i
Sindicato Nacional Sindicalista (CNS)

13. Bandera de la Falange

14. 1.3 Els suports socials:
• Elits econòmiques i socials
• Propietaris agrícoles petits i mitjans
• Classes mitjanes passives i apolítiques
• Classes populars: perdedors de la
guerra. Passivitat política i silenci.

15. 1.4 Els franquistes catalans:
• Industrials, propietaris agraris, grans
comerciants i financers
• Pocs falangistes
• Els càrrecs polítics importants són
ocupats en la seva majoria per persones
de fora de Catalunya.

16. 1.5 Les “famílies” del règim:
Dintre el franquisme van coexistir diversos
grups que van donar suport al “Movimiento
Nacional” :
• Militars
• Falangistes
• Carlins
• Monàrquics
• Ultra catòlics

17. Característiques dels diversos governs:
• Els militars sempre van tenir una presència important
en els diversos governs
• 1939-1945 Primera etapa, predomini del
nacionalsindicalisme.
Durant la primera etapa del franquisme els falangistes i
els grups que havien donat suport a la rebel·lió militar
van tenir el protagonisme.
• 1945-1955 Segona etapa, predomini del
nacionalcatolicisme.
El triomf dels aliats a la segona G.M. obliga a rebaixar
el to feixista i donar-li un caire catòlic. S’intenta convertir
el règim en “Democràcia Orgànica” succedani de
democràcia, de cara a l’exterior.
• A partir de 1959 sobretot, govern de tecnòcrates, amb
predomini de membres de l’Opus Dei. L’objectiu era fer
sortir Espanya de l’autarquia i de la misèria a partir de la
liberalització de l’economia.

19. 2. UNA REPRESSIÓ
INSTITUCIONALITZADA

20. 2.1 Els instruments de la repressió:
• Persecució sistemàtica de totes les forces contràries al règim:
republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, maçons i
catalanistes.
• Institucionalització de la repressió.
• 1939 Llei de responsabilitats polítiques: depuració de tots els que
havien col·laborat amb la República.
• 1949 Llei de repressió del comunisme i la maçoneria: contra tots
els qui defensen idees contràries a la pàtria, la religió i les institucions.
• L’exèrcit va ser el braç executor de la política repressiva, per mitjà
dels consells de guerra.
• Lluís Companys, president de la Generalitat, és jutjat en un consell
de guerra i executat l’any 1940 al castell de Montjuic.
• Gran quantitat de presos polítics i de camps de concentració per tota
Espanya.
• Voluntat d’exemplaritat i de càstig.
• Intenció de difondre el terror entre la població i de fer callar qualsevol
dissidència.
• Temps de por i silenci.
• Despolitització forçada, que va contribuir a la pervivència del
franquisme.

22. 2.2 Confiscació de béns i depuracions
• Confiscació i espoli del patrimoni dels vençuts
(persones i institucions).
• Depuració de funcionaris
• Depuració als col·legis professionals (metges,
advocats, periodistes.
• Depuració empreses privades: acomiadament
obligatori dels exiliats, detinguts i militants de
partits i organitzacions d’esquerres.

23. 2.3 La política franquista envers Catalunya
• Els sentiments d’identitat de Catalunya, Euskadi i Galícia
atemptaven contra el principi de la unitat d’Espanya.
• Prohibició de les llengües i les cultures no castellanes.
• Intents de posar fi al “separatisme català”
• Decret de Franco que posava fi a l’autogovern i abolia l’Estatut de
Catalunya (1939).
• Genocidi cultural
• Prohibició dels símbols, canvi de noms dels carrers, eliminació de
monuments públics...
• Prohibició de publicar llibres en català
• Prohibició de la llengua catalana en l’àmbit públic, amb multes i
sancions.
• Prohibició de fer teatre en català.
• Prohibició del culte catòlic en català.
• Clandestinitat de les institucions culturals catalanes ( Institut
d’Estudis Catalans...)
• Actitud de resistència d’importants sectors de la societat catalana,
que va comportar una certa tolerància, passats els primers anys.

26. 3. RELACIONS INTERNACIONALS I
EVOLUCIÓ DEL RÈGIM

27. 3.1 La Segona Guerra Mundial i l’hegemonia
del nacionalsindicalisme (1939-1945)
• Neutralitat d’Espanya (setembre 1939-juny 1940)
• Suport a les potències de l’eix (Alemanya-Itàlia) però el país no es troba en
condicions per involucrar-se en cap altra guerra.
• No bel·ligerància (juny 1940-octubre 1943)
• Suport diplomàtic i econòmic a les potències de l’Eix, en aquell moment
guanyadores de la guerra.
• Entrevista Franco-Hitler a Hendaia (1940): Franco demana compensacions a
Hitler a canvi del suport d’Espanya (territoris a Àfrica i recuperació de Gibraltar).
• Franco estava disposat a entrar a la guerra en el bàndol feixista, però a Hitler no li
va interessar i va trobar excessives les exigències de Franco.
• Finalment Espanya va col·laborar amb material estratègic (tungstè) i
aprovisionaments.
• 1941 “División Azul”: unitat de “voluntaris” enviada al front de l’URSS per
combatre al costat de les forces alemanyes.
• Retorn a la neutralitat ( octubre 1943-1945)
• Retirada i dissolució de la “División Azul” i tornada a la neutralitat.
• La guerra evoluciona cap al triomf dels aliats.
• El règim franquista abandona els símbols més feixistes i es mostra de cara a
l’exterior com un règim catòlic, conservador i anticomunista, que podia
evolucionar cap a la monarquia en el seu moment.

29. 3.2 Els anys del boicot internacional (1945-47)
• Etapa d’aïllament i rebuig del franquisme a nivell
internacional.
• Les potències feixistes són derrotades
• Les Nacions Unides (ONU) condemna explícitament el
règim franquista i recomana la retirada d’ambaixadors.
• Franco interpreta aquest gest com un complot per
desprestigiar Espanya i dur-la a una nova guerra civil.
• Espanya no es va beneficiar del Pla Marshall d’ajut a
la reconstrucció d’Europa després de la Segona
Guerra Mundial i va ser exclosa de la OTAN, aliança
militar defensiva occidental (1949).

31. 3.3 Reconeixement internacional i predomini
del nacionalcatolicisme (1947-1953):
• A partir de 1947, l’inici de la Guerra Freda i la divisió del món en dos blocs
antagònics (URSS i EUA) va alterar el context internacional.
• Espanya va ser valorada com un aliat anticomunista pel bloc dels Estats Units
(democràcies capitalistes occidentals).
• L' interès estratègic va ser més important que la democratització del país.
• Poc a poc es va produint l’acceptació internacional del règim franquista, tot i
que verbalment es manté el rebuig a la dictadura.
• Retorn dels ambaixadors.
• Remodelació del govern, per millorar les relacions exteriors. Predomini del
nacionalcatolicisme. L’almirall Carrero Blanco nomenat subsecretari de
presidència.
• Concordat amb la Santa Seu: reconeixement del Vaticà a canvi de mantenir
la confessionalitat de l’estat i un status privilegiat per l’església catòlica.
• Acords amb els Estats Units: ajuda mútua en cas de conflicte. Els
americans van obtenir el dret a instal·lar bases militars en territori espanyol
(Torrejón de Ardoz, Morón, Saragossa i Rota). Espanya va rebre ajuda
econòmica i tècnica i material bèl·lic.
• Es normalitzen les relacions diplomàtiques i comercials entre Espanya i els
països del bloc occidental.

32. Franco i Eisenhower (1959)

33. 3.4 Els primers intents d’obertura (1953-59)
• Causes del nou canvi de govern:
- Situació econòmica crítica
- Augment de la protesta social
- Noves relacions internacionals
• Necessitat d’acabar amb l’autarquia i liberalitzar
l’economia.
• Entrada dels “Tecnòcrates” al govern.
• Tecnòcrates: economistes procedents de l’Opus Dei,
institució catòlica de caràcter conservador. Seran els
impulsors del creixement econòmic dels anys
seixanta.

36. 4. L’ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT:
• La dictadura franquista va voler donar
una imatge de legalitat amb la
promulgació d’un seguit de Lleis
Fonamentals que pretenien substituir la
inexistència d’una constitució i amb la
creació d’unes Corts per aconseguir
l’aparença d’un sistema parlamentari.
Aquest entramat polític va rebre el nom
de “democràcia orgànica”.

37. 4.1 Les Lleis Fonamentals
• Lleis fonamentals: lleis polítiques bàsiques a
partir de les quals s’organitza jurídicament
l’estat franquista.
• Fuero del Trabajo (1938)
• Fuero de los Españoles (1945)
• Llei Constitutiva de les Corts (1942)
• Llei del Referèndum Nacional (1945)
• Llei de Successió (1947)
• Llei de Principios del Movimiento (1958)

42. 4.2 La democràcia orgànica
• Contrària a la democràcia participativa.
• Inspirada en l’estat corporativista italià.
• Organitza la participació popular a partir de tres unitats bàsiques: la família, el municipi i el
sindicat.
• La representació popular s’organitza a partir de la Llei Constitutiva de les Corts (1942).
• Defineix les Corts com a òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de
l’estat.
• Els representats s’anomenen “procuradors”.
• Aquestes corts franquistes no eren escollides democràticament.
• El govern era qui decidia quines lleis havien de votar les corts i quines aprovava directament
(Decrets)
• Era un òrgan de col·laboració.
• Franco controlava el poder legislatiu i podia vetar les lleis.
• En el territori hi havia la figura del governador civil de les províncies, també “Jefes del
Movimiento”. Els alcaldes dels municipis eren escollits pel governador civil.
• A cada província hi havia també un governador militar i es restableixen les “capitanies
generals, suprimides durant la República.
• Els sindicats verticals, Organización Sindical Española (OSE) eren un altre dels poders de
l’estat.
• La llei d’unitat sindical (1940) integrava en un mateix sindicat empresaris i treballadors,
organitzats per branques de producció.
• L’estat dictava les condicions laborals i no existia la negociació col·lectiva ni el dret de vaga.
• Es van mantenir els salaris baixos i van augmentar els beneficis empresarials.
• A partir de 1954 s’estableixen els enllaços sindicals, càrrecs d’elecció directa que constitueixen
l’única possibilitat de defensa dels interessos dels treballadors.
• Les condicions de treball eren extremes: salaris baixos i beneficis empresarials molt elevats
(requadre pàg. 311).

43. Valors que el franquisme va imposar a la
societat: (pàg. 312)
• Moral cristiana molt estricta.
• Puritanisme
• Censura
• Model patriarcal
• Inferioritat jurídica de la dona
• L’educació com a mitjà d’adoctrinament polític i
religiós: prohibició de l’ensenyament mixt,
obligatorietat de la religió i de la “Formación del
Espíritu Nacional”.

44. L’escola franquista

45. 5. AUTARQUIA I RACIONAMENT
• La victòria de Franco a la Guerra Civil va
tenir repercussions econòmiques molt
negatives. A curt termini va comportar la
fam i la misèria per a molts espanyols. A
llarg termini va consolidar una economia
poc competitiva que va dificultar la
reconstrucció i el creixement econòmic a
la postguerra.

46. 5.1 L’autarquia i els seus efectes (1939-1959)
• A la primera etapa del franquisme es va
imposar l’autarquia, que tenia com a
objectiu l’autosuficiència econòmica.
• Característiques:
- Aïllament exterior
- Substitució del lliure mercat per la
intervenció de l’estat en l’economia.

47. Tres àmbits d’actuació
• a) Reglamentació del comerç exterior: l’objectiu era reduir al màxim les importacions.
• Encariment dels productes importats (petroli sobretot) i escassetat de bens de consum.
• Manca de matèries primeres (cotó...).
• Restriccions elèctriques
• Descens de la producció industrial.
• b) Foment de la indústria: l’objectiu era assegurar la independència militar i política del
• nou estat.
• Creació d’empreses públiques
• Nacionalització de sectors indispensables (RENFE, TELEFONICA...)
• Foment de les industries de bens d’equip (maquinària...)
• 1939 Creació de l’ Institut Nacional d’Indústria (INI), organisme promotor d’aquesta
nova política industrial.
• Creació d’empreses públiques (IBÈRIA, BANC EXTERIOR D’ESPANYA, ENDESA,
ENHER, ENSIDESA, SEAT...) vinculades a sectors estratègics.
• c) Regulació del sector agrari: l’estat regulava la producció, la comercialització, els preus
i el consum.
• Baixos preus oficials
• Descens de la producció i de la productivitat.

48. Empreses de l’INI
Empresa d'armament, actualment en mans de General Dinamics Corporation Americana.EMPRESA
NACIONAL
SANTA
BÁRBARA
( Sociedad Española de Automóbiles de Turismo ), Fundada el 1950. Actualment en el Grup Volkswagen.SEAT
( Hulleras del Norte S.A. ), Controlada per el SEPI.HUNOSA
(Empresa Nacional de Turismo, S.A. ), repartida entre diverses empreses privadesENTURSA
( Empresa Nacional Sidelúrgica S.A. ), Actualment Aceralia, que actualment forma part del grup Acelor Mittal, amb seu a Luxemburg.ENSIDESA
( Empresa Nacional de Fertilizantes S.A. ).ENFERSA
Altres monopolis com CAMPSA, RENFE, TABACALERA ( Comprada finalment per Imperial Tobacco ), i TELEFÓNICA, no van
formar part del INI.
( Empresa Nacional de Electricidad SA ), Actualment forma part de l'empresa semipública italiana Enel. Fundada el 1944.ENDESA
( Empresa Nacional De Aluminio S.A. ), Actualment INESPAL.ENDASA
( Empresa Nacional de Celulosa ). Actualment cotitza en borsa amb el nom de ENCE Energía y Celulosa, S.A.ENCE
( Empresa Nacional de Autocamiones S.A. ), Fabricant dels Pegaso, actualment en mans del grup italià IVECO. Fundada el 1946ENASA
( Construcciones Aeronáuticas S.A. ), actualment formant part del consorci EADS.CASA
Actualment en consorci amb diverses companyies.EMPRESA
NACIONAL
BAZÁN
( Aviación y Comercio ), absorbida per Iberia en 1999.AVIACO
( Astilleros TAlleres del Norte ), actualment absorbida per BAZÁN forma Navantia.ASTANO
( Autotransporte Turístico Español S.A. ) actualment empresa de lloguer de cotxesATESA

50. Resultats de l’autarquia:
• Estancament econòmic
• Col·lapse del comerç exterior
• Descens de la producció i el consum
• Disminució del nivell de vida de la població.
• Frenada de la modernització de l’economia
• Ampliació de les diferències amb els nivells de
benestar dels altres països d’Europa Occidental.
• Conseqüències molt negatives per les industries
catalanes de bens de consum, que no van ser
considerades d’interès nacional i no van rebre
cap tipus d’ajut de l’estat.

51. 5.3 Racionament i mercat negre
• El control del mercat per l’estat obligava als pagesos a
lliurar la producció a preu de taxa i l’administració
s’encarregava de vendre el producte a un preu
regular.
• Manca d’aliments i de productes de primera
necessitat, que van ser distribuïts per mitjà d’una
cartilla de racionament fins el 1952.
• La taxació dels preus dels aliments per sota del
seu valor va comportar la l’aparició del mercat negre,
que proporcionava guanys més elevats.
• El frau del mercat negre afectava aliments, matèries
primeres i productes industrials.

56. 5.4 Unes dures condicions de vida
• Inflació i salaris baixos van fer disminuir el nivell de
vida de la població.
• Fam, precarietat i manca d’habitatges dignes.
• Augment del barraquisme als afores de Madrid,
Barcelona, València i Bilbao sobretot.
• A algunes zones s’utilitzen les coves com a habitatge i
sorgeix el fenomen dels “rellogats”.
• Augment de malalties ja eradicades en èpoques
anteriors: còlera, tifus, tuberculosi...
• Augment de la taxa de mortalitat, sobretot infantil
• Baixa el creixement vegetatiu i l’esperança de vida

59. PREUS OFICIALS I MARCAT NEGRE (1944)
El mercat negre

61. 6. L’OPOSICIÓ: EXILI I
RESISTÈNCIA

62. 6.1 La trajectòria de l’exili
• L’exili va comportar la pèrdua d’un important capital humà i va
incidir en la baixa producció cultural de la postguerra.
• A França es van crear camps de refugiats per acollir els milers
de refugiats republicans.
• Pocs mesos després del final de la guerra va començar la segona
Guerra Mundial i França va ser ocupada pels alemanys.
• Alguns van lluitar contra el feixisme i el nazisme en aquesta
guerra i van anar a parar als camps de concentració nazis.
• Altres van emigrar al Regne Unit, Mèxic, Argentina, la Unió
Soviètica...
• A l’exili es va desenvolupar una part molt important de l’oposició
al franquisme.
• Les institucions de la república van continuar funcionant a l’exili.
• Presidents de la Generalitat a l’exili:
• Lluís Companys : executat el 1940
• Josep Irla ( 1940-1954)
• Josep Tarradellas (a partit de 1954 i fins 1977 en que va
retornar a Catalunya com a president de la Generalitat de l’etapa
democràtica).

63. 6.2 L’evolució de l’oposició
Tres etapes:
• a) 1939-1944 Reconstrucció de les organitzacions polítiques i sindicals a la clandestinitat.
• Forta repressió policial .
• 1940 Creació del Front Nacional de Catalunya, format per joves nacionalistes
• procedents d’ERC i d’Estat Català.
• Creació del Moviment Socialista de Catalunya, integrat per dissidents del POUM i del
PSUC.
• Els maquis: manteniment d’activitat guerrillera contra el règim, a les muntanyes . Partides
• de guerrillers impulsades per anarquistes i comunistes. Actuaven a zones rurals i de
• muntanya però també a les grans ciutats com Madrid i Barcelona. Invasió de la Vall
• d’Aran, que va fracassar. Es va mantenir fins 1952.
• b) 1945-47 La victòria aliada a la segona guerra mundial va donar esperances per creure
• en la hipotètica caiguda del règim franquista.
• Creació de plataformes unitàries de l’oposició.
• A Catalunya es va formar l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques, amb l’objectiu
• de lluitar conjuntament pel restabliment de la legalitat republicana.
• Divergències entre els diversos sectors de la oposició, per la forma de govern que s’havia
• de formar en tornar a un règim democràtic (república o monarquia) i també sobre
• l’estratègia per enderrocar el franquisme (guerrilles o intervenció dels aliats).
• c) 1948-1951 Desmoralització, per la consolidació de la dictadura.
• Les potències europees no estaven disposades a enderrocar Franco i la Guardia Civil
• havia liquidat tota resistència política a l’interior del país.

64. 6.3 El ressorgiment de la conflictivitat social:
• Finals anys quaranta tímida protesta popular de les
classes treballadores contra la precarietat de les
condicions de vida i laborals.
• Conflictes laborals als sectors tèxtils de Barcelona,
Sabadell, Terrassa i Mataró.
• 1951 Vaga de tramvies a Barcelona
• 1957 Revolta d’estudiants a Madrid i Barcelona (Fets
del Paranimf). Inici d’un important moviment estudiantil
contra el franquisme.

67. Els maquis

68. Els maquis
• Els maquis van ser els grups armats que van operar en
territori espanyol, especialment a la serralada
Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País
Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra
civil per oposar-se a la institucionalització del règim
franquista.
• Eren comunistes, llibertaris, anarquistes. Van lluitar a les
muntanyes i van ser perseguits per la guàrdia civil. Es
van dissoldre els anys 50, degut a la dura persecució a
que van ser sotmesos pel règim franquista.
• Alguns van continuar de forma aïllada, fent sabotatges,
atracaments i assassinats.
• Entre els maquis més coneguts dels Països Catalans
destaquen els noms de Francesc Sabaté,
anomenat Quico Sabaté (1915-1960),Josep Lluís i
Facerias (1920-1957), Marcel·lí Massana (1918-
1981), Ramon Vila i Capdevila, anomenat Caracremada,
(1908-1963) i Teresa Pla Meseguer, anomenada La
Pastora i Florencio, (1917-2004).

70. CRONOLOGIA:
• 1944 Intent d’invasió de la Vall d’Aran
• 1950 Tornada dels ambaixadors
• 1951 Vaga de tramvies a Barcelona
• 1952 Concordat amb la Santa Seu
• 1953 Acords amb els EEUU
• 1955 Espanya a l’ONU
• 1957 Fets del Paranimf: Revolta
d’estudiants a Madrid i Barcelona

71. PERSONATGES:
• Francisco Franco
• Luís Carrero Blanco
• Lluís Companys : executat el 1940
• Josep Irla ( 1940-1954)
• Josep Tarradellas (a partit de 1954)

72. CONCEPTES:
• Autarquia
• Procuradors
• Governadors Civils
• Governadors militars
• Lleis fonamentals
• Democràcia Orgànica
• Tecnòcrates
• División Azul
• Estraperlo
• Mercat negre
• Cartilles de racionament (fins
1952)
• FET i DE LAS JONS
• Organización Sindical
Española (OSE)
• Frente de Juventudes
• Sección Femenina
• S.E.U
• I.N.I. (Instituto Nacional de
Industria)
• Maquis (1939-1952)
• F.N.C (Front Nacional de
Catalunya) ERC I ESTAT
CATALÀ 1940
• M.S.C (Moviment Socialista
de Catalunya) POUM i PSUC
1945
• Aliança Nacional de Forces
Democràtiques: plataforma
unitària d’oposició (1945)
• Pla Marshall
• O.T.A.N
• O.N.U