Els intel·lectuals de la modernitat

1. Ara bé, al marge dels
precedents de Sòcrates i de
la figura de Zola
què és un intel·lectual
modern?

2. Al Diccionari Fabra (1932), un intel·lectual es
defineix com:
“Persona que té una afecció predominant
a les coses de la intel.ligència”
No hi consta cap paper d’intervenció en la societat, encara que
històricament aquesta figura ha existit a la societat catalana, tal
com hem vist

3. Segons el Diccionari de l’IEC (1995), un intel·lectual és:
“Persona que té una certa capacitat
de pensar la realitat social i
cultural i d’influir críticament en
l’opinió mitjançant l’assaig o la
presència en els mitjans de
comunicació”

4. Alguns intel·lectuals
moderns

5. Simone de Beauvoir
Jean Paul Sartre
Che Guevara

6. Simone de Beauvoir

7. Joan Maragall

8. Salvador Espriu

9. José Luís Aranguren

10. Maria Aurèlia Capmany

12. Bertrand Russell

13. Michel Foucault

14. Jürgen Habermas

15. Karl Popper

16. Stephen Hawking

17. Raimon Panikkar

18. Joan Solà

19. Vaclav Havel

20. Josep Maria Terricabras

21. Quin és el paper dels
intel·lectuals del s. XXI?

22. 'Una historia política
de los intelectuales'
(Duomo Edicions, 2012).
BARCELONA, 8 Mar. 2012 (EUROPA PRESS) -
L'assagista i politòleg francès Alain Minc defineix
l'intel·lectual francès com algú que, en nom d'una
activitat específica, "es creu amb el dret d'opinar
sobre tots els temes que concerneixen la
societat", i sospesa els riscos que corre aquesta
figura a causa de la xarxa (Internet).

23. Minc opina que la xarxa "posarà final a
la figura de l'intel·lectual, que ocupa un
lloc com un monarca ocupa el seu",
argumentant que, fins ara, l'intel·lectual
ha conservat el seu poder a través del
monopoli dels mitjans, que és un
sistema, en el fons, extremament
aristocràtic, però internet està trencant
aquest paradigma.

24. El que fa un intel·lectual és escriure
en un diari per fer-se sentir però, en
15 anys, "no podrà seguir beneficiant-
se d'aquesta omnipresència" a causa
d'un sistema tan anàrquic com és la
xarxa, afirma Minc (març de 2012)

25. Minc: S'aboliran els privilegis i la xarxa
"portarà la influència dels intel·lectuals
cap a unes normes més democràtiques",
però, tot i que hi seguirà havent gent amb
influència, aquesta gent no podrà ocupar
un espai en l'escena intel·lectual gaire
temps, perquè cal un sistema d'autoritat
(que dóna un “camp”) per conservar-lo.

26. Josep Maria Terricabras diu:
 L’intel.lectual: “em sembla un gènere si no
extingit, poc present” (“Intel·lectuals i
opinadors”, entrevista al dossier de textos)
 Els mitjans prefereixen els que s’expressen
bé més que no pas els que articulen grans
idees
 El que es busca és gent que digui les coses
clares, que no les digui gaire complicades i
que les digui divertides.

27. Distingeix entre
l’intel.lectual i el comunicador
 Habilitats del comunicador
 Clar
 Divertit
 Amè (interessant)
 Dominaels recursos del mitjà
comunicatiu en què s’expressa

28. Així és com neix una figura nova:
el totòleg
“El que passa és que a les persones que solem
opinar se’ns demanen a vegades opinions
sobre les quals en tenim molt poc
coneixement i aleshores, ens atrevim massa.
Parlo també per mi. Això és un factor afegit a
l’anàlisi de l’intel·lectual actual: que és expert
en un camp, però no té una visió prou ampla
de coses” (Terricabras)

29. Segons l’accepció clàssica, un intel·lectual
no és el mateix que un expert
“El que ha estat l’intel·lectual al llarg de la
història, és aquella persona que ha tingut
certa visió social, d’afers públics, de política,
d’organització col·lectiva. És a dir, encara
que no en sigui un expert en algun camp del
saber, una persona que conegui alguns
aspectes de la vida col·lectiva i pugui donar
una opinió sobre ells. Això, i que ho doni amb
sentit crític, amb criteri.” (Terricabras)

30. “tal i com van les coses, els que
tenen més coses a dir no són els més
escoltats. El més escoltat és el que
apareix a les tertúlies. D’això en
podem extreure un cert alleujament
si pensem que els més escoltats
tampoc no són els més influents. Una
cosa no porta a l’altra. Ser molt
escoltat, ser molt present, ser molt
famós, encara no vol dir res.”
(Terricabras)

31. “els que opinen de coses serioses, no
els tertulians que parlen de la Pantoja,
aquest tipus més frívol i conegut,
poden arribar a impregnar-se del seu
estil. Per art de màgia arriben a ser
famosos, com aquests altres, sense que
ningú sàpiga massa bé perquè. I el que
és pitjor: sense que ningú reconegui el
contingut de les coses que diu.”
(Terricabras)

32. El públic escolta?
“No, és el poder que escolta. El
poder escolta i controla [...]
Sempre hi ha aquells grups de
poder que davant d’aquella opinió
tranquil·la, pacíficament
exposada, se senten amenaçats.”
(Terricabras)

33. “Em sembla que l’únic intel·lectual
interessant és l’honest i el compromès.
Que quan parla, digui realment el que
pensa, que no ho digui per encàrrec.
Encàrrec de partit o de mitjà. Per
exemple, avui dia hi ha molts periodistes
que no són en absolut lliures amb el que
escriuen. Ni amb qui fan les entrevistes.
Ni amb què pregunten o censuren.”
(Terricabras)

34. “A mi m’interessa un intel·lectual honest,
relativament independent, si és que se’n
pot ser, i sobretot compromès. Aquests
serien els Sòcrates contemporanis. Els
que es mullen en el que fan. Els que no
practiquen com un vici el discurs sempre
políticament correcte. Aquest tipus de
compromís amb la correcció política em
sembla que respon a un intel·lectual
adaptat. Aquest, per mi, té molt poc
interès.” (Terricabras)