1. Com funciona
el Camp literari
Formació, limitacions i característiques
Des de la Revolució de 1848 fins a final
del s. XIX)
2. La “RUPTURA AMB EL
BURGÈS”
El CAMP LITERARI es
constitueix en oposició a un mon
burgès que manifesta d’una
manera oberta la seva pretensió
de controlar-ho tot (fins i tot els
instruments de legitimació en el
camp de l’art i la literatura) (p.
95)
3. Es crea un món a part de
La burgesia sense gust ni cultura
La Cort (que atorga prestigi a les
obres més banals, sense exigència
estètica, que exalça la premsa)
El materialisme vulgar dels nous
amos de l’economia
El servilisme cortesà de bona part
d’escriptors i artistes
4. Conjuntura política
Fracàs de les revolucions europees de
1848 (antiabsolutistes, democràtiques,
apareix el moviment obrer)
Desolació del Segon Imperi (França)
Societat industrial anglesa i època
VICTORIANA
Liberalisme espanyol: progressistes i
moderats. El carlisme.
Final de les eufòries i les il.lusions
5. Flaubert: això s’ha acabat, és l’hora
de tancar-se a treballar, reclosos
en la pròpia obra, com els talps
neix l’art independent, l’art PUR
6. Però aquesta ruptura no
hauria tingut
conseqüències si s’hagués
tractat d’un gest individual,
esporàdic
Baudelaire
7. 2ª meitat del s. XIX
Els qui intenten afermar-se en el món de
l’art
Els qui pretenen aconseguir-hi posicions
dominants
Se senten obligats a manifestar la seva
independència dels poders externs
polítics
econòmics
8. S’imposen com pràctiques i
conductes legítimes
La indiferència respecte de
Poders
Honors (fins i tot l’Acadèmia o el Premi
Nobel)
L’allunyament dels poderosos i els seus
valors
Aquests rebuigs seran compresos, respectats i
recompensats a l’interior del Camp Literari
9. Una sèrie d’artistes se senten
empesos a fer una obra que se
situa als antípodes del que dicten
els poders del mercat
10. Flaubert 1857
Baudelaire
Ocupen una situació similar en el camp
Aprofiten de manera diferent els seus
contactes socials durant el judici
Flaubert fa valdre l’honorabilitat burgesa del
seu llinatge
Baudelaire, sense el suport de la seva
família, encarna l’avantguarda extrema (pp.
104-105)
11. Però Baudelaire es deslliga de la
Bohèmia realista (marginal)
A través del simbolisme de la
seva aparença física:
L’elegància del dandi
S’enfronta a l’aspecte malgirbat i
astrós dels seus “companys” de
la bohèmia
12. Charles Baudelaire diu:
Hi ha alguna cosa en un premi oficial
que fa violència a l’home i a la
humanitat i ofèn el pudor i la virtut
[…]
pel que fa als escriptors, el seu premi
consisteix en l’estimació dels seus
iguals i en la caixa de les llibreries
14. Baudelaire tria una editorial petita per
publicar “Les fleurs du mal”
El seu gest institueix la ruptura entre
l’edició
Popular
D’avantguarda
Contribueix que sorgeixi
Un camp dels editors homòleg al
dels escriptors
Una relació estructural entre un editor i un
autor de combat
15. Baudelaire obre el camí a una
nova crítica
Denuncia la incompetència d’una crítica
que pretén mesurar l’obra particular
amb criteris universals
Desposseeix al crític del poder de jutge
que li ha conferit l’Acadèmia:
El crític es dedica a fer paràfrasis de l’obra
El crític només informa del “contingut”
És el creador el qui aporta els criteris de
la persepció de la seva obra
16. Segons Bourdieu, la Història Literària ens
dóna una visió esbiaixada de la
literatura
Ens dóna la nòmina dels escriptors que
s’han imposat en el camp literari en una
època
Ignora els autors enfront dels quals s’han
construït
I el com i el perquè de les seves lluites per
imposar-se als seus rivals
Dóna per bona la sanció i ofereix una versió
deformada del que ha passat
17. A partir de 1840, conviuen:
Art burgès
Art social
Art per l’art
18. A l’Anglaterra victoriana
Revolució industrial i social
Conviuen escriptors burgesos (valors victorians),
realistes (compromesos) i esteticistes
Charles Dickens A. Conan Doyle
Emily, Charlotte i Anne Brontë
Lewis Carroll Bram Stoker
H.G. Wells R. Louis Stevenson
Hilda Doolittle etc.
Oscar Wilde
19. L’art burgès
La major part dels seus conreadors són
dramaturgs vinculats a les classes
dominants
Per procedència social
Per costums i estil de vida
Els proporciona
Beneficis materials
Beneficis simbòlics: consagració burgesa, accés
a l’Acadèmia
20. L’art burgès
Canta les excel.lències de
La bona administració del patrimoni
El matrimoni
La bona col.locació dels fills
21. Franz Liszt Fantasising at the Piano (1840) in a Parisian salon on
a grand piano made by Conrad Graf
22.
23. L’art social
Rebutja l’art “egoista” dels partidaris de
l’art per l’art
Exigeix que la literatura acompleixi una
funció
Social
Política
A partir de 1840: manifestos fourieristes,
saintsimonians, etc., propugnen l’art
social
Cenacles de la bohèmia: cafès
24. L’art social
Els seus defensors formen grups oberts
de gent jove
Escriptors, periodistes, pintors, estudiants
Ambient d’exaltació intel.lectual oposat a
l’atmosfera reservada i exclusiva dels
salons
Pel lloc de procedència social i econòmica
dels autors:
Sense influències ni capital
25.
26. L’art per l’art
Trenca amb el conformisme moral de
l’art burgès
Sense caure en la complaença de l’art
realista i social quan exalça “la virtut
superior dels oprimits”
És una posició per construir
No té un equivalent en el camp del
poder
27. L’art per l’art
S’ha d’inventar la figura de l’escriptor-
artista modern
Professional
Que treballa a jornada completa
Dedicat a la seva cativitat de manera
exclusiva
Indiferent a les exigències de la política i de
la moral
No reconeix altra jurisdicció que la
norma específica del seu art
28. L’art per l’art
En contra de
L’art útil
L’art social
Rebutgen la vida burgesa
Però no accepten les servituds de la
indústria literària i el periodisme
Ni posar-se al servei d’una causa, per
noble o generosa que sigui
consignes: investigació, treball, rebuig de la
transgressió fàcil
29. Al CENTRE hi ha
el PODER
Distribució del poder a la societat
A la Perifèria/marges, trobem els
marginats
30. L’Art burgès
és al costat del
PODER
Relació entre el camp artístic i la societat
L’Art social es mou pels marges