2n eso tema1_ L'ISLAM i AL-ANDALUS

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ
 AL COMENÇAMENT DEL SEGLE VII, VA SORGIR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM,
QUE VA DIVIDIR L’ESPAI MEDITERRANI EN DUES CULTURES BEN DIFERENCIADES:
la CRISTIANA i la MUSULMANA
 RELIGIÓ ISLÀMICA:
 VA SORGIR A LA PENÍNSULA D’ARABIAPENÍNSULA D’ARABIA, ON LA MAJORIA DELS SEUS HABITANTS
EREN CARAVANERS, PASTORS i AGRICULTURSCARAVANERS, PASTORS i AGRICULTURS i VIVIEN EN TRIBUS PROP DELS OASIS.
EREN POLITEISTESPOLITEISTES i PEREGRINAVEN A LA MECA, PER VENERAR LA PEDRA SAGRADA
CONSERVADA A LA KAABA
 SEGONS LA TRADICIÓ, ALS QUARANTA ANYS L’ARCÀNGEL GABRIEL LI VA ANUNCIAR A
MAHOMAMAHOMA QUE ERA EL NOU PROFETAPROFETA ELEGIT PER AL.LAAL.LA (DÉU EN ÀRAB) PER A
PREDICAR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAMISLAM
 LES ENSENYANCES DE MAHOMA, VAN TINDRE POC SEGUIDORS iPOC SEGUIDORS i VA SER PERSEGUITPERSEGUIT
PER LES SEUES IDEESSEUES IDEES, TENINT L’ANY 622L’ANY 622 QUE FUGIR DE LA MECAFUGIR DE LA MECA PER ANAR A
REFUGIAR-SE A LA CIUTAT DE MEDINACIUTAT DE MEDINA i ES EL QUE REP EL NOM D’HÈGIRAHÈGIRA o
FUGIDAFUGIDA i que MARCA L’INICI DE L’ERA MUSULMANAINICI DE L’ERA MUSULMANA
 LES VERITATS QUE AL.LA VA REVELAR A MAHOMA VAN SER RECOLLIDES i ESCRITES,
EN L’’ALCORÀALCORÀ, el LLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANSLLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS i QUE ESTÀ FORMAT PER SURES
o CAPITOLS

 DIVISIÓ DE L’ISLAM:
 DESPRÉS DE LA MORT DEL PROFETAMORT DEL PROFETA, LA COMUNITAT DE FIDELS VA SER GUIADA PELS
CALIFESCALIFES,, QUE TENIEN TOT EL PODER POLÍTIC i RELIGIÓSPODER POLÍTIC i RELIGIÓS, SEGONS FITXAVA LA LLEI
ISLÀMICA
 ELS SEGUIDORS DE MAHOMASEGUIDORS DE MAHOMA , NO VAN ACCEPTAR DE FORMA UNÀNIME L’AUTORITAT
DELS PRIMERS CALIFES i ES VAN DIVIDIR EN DUES GRANS TENDÈNCIESDIVIDIR EN DUES GRANS TENDÈNCIES QUE HAN
PERDURAT FINS LES NOSTRES DIES:
EL SUNNISMESUNNISME; QUE SÓN EL 90 % DE CREIENTS i QUE DEFENSEN QUE ELS
MUSULMANS HAN DE SEGUIR L’EXEMPLE DEL PROFETASEGUIR L’EXEMPLE DEL PROFETA, BASANT-SE EN L’ALCORÀ
i EN ELS TEXTOS QUE RECULLEN LES PARAULES i GESTES DE MAHOMA,
RECOLLIDES EN LA SUNNA
EL XIISMEXIISME; SEGUIT SOLS PER UN 10 % DELS CREIENTS i QUE NOMÉS
RECONEIXEN L’AUTORITAT RELIGIOSA DE MAHOMAL’AUTORITAT RELIGIOSA DE MAHOMA i els SEUS DESCENDENTS
DIRECTES, REBUJANT L’AUTORITAT DE LA RESTA DE CALIFESREBUJANT L’AUTORITAT DE LA RESTA DE CALIFES i SÓN MAJORIA A
L’IRAN

 L’ISLAM, UN CODI DE CONDUCTA:
 ELS MUSULMANS SEGUIXEN LES NORMES DICTADES PER L’ALCORÀ i la TRADICIÓ, QUE
CONFORMEN LA LLEI ISLÀMICALLEI ISLÀMICA o XARIA, ON ES REGULA EL SEU COMPORTAMENTREGULA EL SEU COMPORTAMENT
INDIVIDUAL i l’ORGANITZACIÓORGANITZACIÓ SOCIAL, ECONÓMICA i POLÍTICA
 TOT BON MUSULMÀ HA DE SEGUIR ELS CINC PILARS DE L’ISLAMCINC PILARS DE L’ISLAM, QUE SÓN:
LA PROFESSIÓ DE FE,PROFESSIÓ DE FE, RECONEIXENT AL.LÀ COM L’ÚNIC DÉU
PREGAR CINC VEGADES AL DIAPREGAR CINC VEGADES AL DIA
FER ALMOINAFER ALMOINA
DEJUNAR DURANTDEJUNAR DURANT EL MES DEL RAMADÀRAMADÀ
FER EL PELEGRINATGE A LA MECAPELEGRINATGE A LA MECA
 TENENT PROHIBITPROHIBIT:
CONSUMIR BEGUDES ALCOHÒLIQUESCONSUMIR BEGUDES ALCOHÒLIQUES
MENJAR CARN DE PORCMENJAR CARN DE PORC
 L’ISLAM NO TÉ SACERDOTSNO TÉ SACERDOTS, PERÒ SI PERSONES QUE DIRIGEIXEN LES
ORACIONS: ELS IMANSIMANS I ALTRES QUE INTERPRETEN ELS TEXTOS SAGRATS:
ELS ULEMESULEMES
 ELS JUTGESJUTGES SÓN ELEGITS ENTRE ELS MUSULMANS MÉS DEVOTSELEGITS ENTRE ELS MUSULMANS MÉS DEVOTS i APLIQUEN
LA JUSTICIA SEGUINT LES NORMES DE L’ALCORÀNORMES DE L’ALCORÀ i S’ANOMENEN: CADISCADIS

 AL COMENÇAMENT DEL SEGLESEGLE VIIVII, A ARÀBIAARÀBIA,, UNA PENÍNSULA DESÈRTICAPENÍNSULA DESÈRTICA DE L’ORIENT MITJÀ,
VA SORGIR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM.L’ISLAM.
 ELS SEUS HABITANTS ES DEDICAVENHABITANTS ES DEDICAVEN A L’AGRICULTURAAGRICULTURA, LA RAMADERIARAMADERIA I EL COMERÇCOMERÇ.
EREN POLITEISTESPOLITEISTES II EL SEU CENTRE RELIGIÓSCENTRE RELIGIÓS ERA LA CIUTAT DE LA MECALA MECA.
 MAHOMAMAHOMA VA NÀIXER A LA MECALA MECA L’ANY 570570 I, SEGONS LA TRADICIÓTRADICIÓ, L’ARCÀNGEL GABRIELARCÀNGEL GABRIEL
LI VA ANUNCIAR QUE HAVIA DE PREDICARHAVIA DE PREDICAR UNA NOVA RELIGIÓ:UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAMISLAM, BASADABASADA EN LA
SUBMISSIÓ A LA VOLUNTAT DIVINA DVOLUNTAT DIVINA D’AL·LÀAL·LÀ.
 MAHOMAMAHOMA VA PORTAR EL SEU MISSATGE A LA MECAPORTAR EL SEU MISSATGE A LA MECA, PERÒ HI VA SERVA SER REBUTJATREBUTJAT I PERSEGUITPERSEGUIT.

L’ANY 622’ANY 622 ES VA REFUGIARVA REFUGIAR A LA CIUTAT DEA LA CIUTAT DE MEDINA:MEDINA: ÉS L’ANOMENADA HÈGIRAHÈGIRA O
FUGIDA,FUGIDA, L’INICIINICI DE L’ERA MUSULMANAL’ERA MUSULMANA.
 EL LLIBRE SAGRATLLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANSDELS MUSULMANS (ELS SEGUIDORS DE L’ISLAMSEGUIDORS DE L’ISLAM) ÉS L’ALCORÀALCORÀ I EL LLOC DELLOC DE
CULTECULTE SÓN LES MESQUITES.MESQUITES.
 ELS MUSULMANSMUSULMANS TENEN CINCCINC OBLIGACIONS PRINCIPALSOBLIGACIONS PRINCIPALS:
1. HAN DE CREURE EN UN DÉU ÚNICDÉU ÚNIC, ETERN I TOTPODERÓS, AL·LÀAL·LÀ, QUE NO POT SERNO POT SER
REPRESENTAT EN IMATGESREPRESENTAT EN IMATGES
2.2. PREGARPREGAR CINC VEGADES AL DIA,CINC VEGADES AL DIA,
3.3. DEJUNARDEJUNAR EL MES DELEL MES DEL RAMADÀRAMADÀ
4.4. FERFER ALMOINA 5. PELEGRINARALMOINA 5. PELEGRINAR UNA VEGADA A LA MECAUNA VEGADA A LA MECA..
ESQUEMA – RESUM:ESQUEMA – RESUM:ESQUEMA – RESUM:ESQUEMA – RESUM:

En el temps de Mahoma, era un centre molt
important:
Des del punt de vista COMERCIAL
Zona de pas de les caravanes que
transportaven mercaderies entre Orient i
Occident; era una ciutat visitada per multitud de
persones que hi anaven a fer negocis.
• Des del punt de vista RELIGIÓS.
Centre sagrat, on les diferents tribus,
anaven al temple de la Kaaba
La MecaLa Meca esta situada a
l’est de la península
Aràbiga i és la ciutat
santa de l’Islam
És visitada cada any per
nombrosos pelegrins per fer el
hajj o pelegrinatge.

MESQUITA DE LA
MECA PLENA DE
PELEGRINS DONAT
VOLTES A LA KAABA

L’Alcorà= “qur’n” (vol dir lectura en veu alta)
Fatiha que vol dir “la que obre el Llibre”.
En nom de Déu, abundantment, permanentment compassiu.
Lloat sia Déu, Senyor de l’Univers, abundantment, permanentment
compassiu.
Aquell qui ho dominarà tot, el dia del Judici.
Només vós, adorem; només a vos demanem ajut.
Guieu-nos pel camí segur.
És el camí dels qui ompliu de tots els béns.
No dels qui us provoquen i s’erren.
L’Alcorà I, I –7

L’ALCORÀ ESTÀ ESCRIT EN ÀRAB, D’AQUESTA MANERA
LA LLENGUA ÀRAB ESDEVÉ LA LLENGUA DE DÉU.
L’Alcorà conté les
«revelacions» que Al·là va
fer a Mahoma. Mahoma
tenia escribes i, tan aviat
com rebia un missatge
diví, cridava els secretaris,
que l’escrivien en cuirs o
en omòplats de camells.
Després de la mort de
Mahoma, vers l’any 11 de
l’hègira, l’any 633 dC., es
va fer una recopilació de
tots aquests textos.

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà
1. LA PROFESSIÓ DE FE
“Dono testimoni que no hi ha déus sinó Al.là i que Mahoma és l'enviat
d’Al·là"

L‘Islam imposa CINC OBLIGACIONS A TOT MUSULMÀ:
2. ORACIÓ RITUAL
Cinc cops al dia: a l'alba, a migdia, a la tarda, a la
posta de sol i al capvespre.
És l'acte de lloança, d'adoració i de fidelitat a Al·là, ha
de realitzar-la el creient en direcció a la Meca.
Ablució ritual per a la purificació
1 2 3 4 5 6 7 8
1. “Al·la és gran”
2. Recitant la “fatiha”.
3. “Glòria a Al·la, totpoderós.
4. “ Al·là escolta els qui resen”
5. “Glòria a Al.là, el més gran”
6. “ Senyor, perdona els meus pecats”
7. “Al.là és gran”
8. “Al.là és gran”
L’oració consisteix en pronunciar unes frases i realitzar quatre
postures: dret, inclinats, agenollat, i assegut.
La puresa del lloc s’aconsegueix
interposant entre l'orant i el terra
una estora o catifa

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà
L'ORACIÓ RITUAL A LA MESQUITA ESTÀ PREVISTA PER AL DIVENDRES,
CONSIDERAT EL DIA DEL SENYOR.
Mesquitas Solimà. Istambul
Mesquita de Esffähan. Iran
Mesquita del Rei Faisal. Islamabad (Pakistà)
Mesquita de
Samarcanda.
Cúpula de la Roca. Jerusalem

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà:
3. DEJUNI
En el MÉS DE RAMADÀ, el novè més
del calendari musulmà, en el qual es
commemora que Mahoma va rebre la
revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu
que es faci dejuni.
Tradicionalment, el trencament del
dejuni es fa bevent aigua i menjant un
dàtil, tal com feia Mahoma.
Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de
menjar, beure i fumar... en les hores
diürnes, és a dir, des de l’alba fins a la
posta de sol.

4. ALMOINA O ZAKAT
“ZAKAT” = “PURIFICACIÓ”
Es demana al fidel que pugui
donar una part del seus bens (una
dècima part de la renda o més).

5. PELEGRINATGE O HAJJ
El pelegrinatge a la Meca un cop
a la vida és obligació per a tota
persona musulmana, sempre que
tingui salut i els recursos
necessaris per a realitzar aquest
viatge.

5. PELEGRINATGE O HAJJ
El hajj dura cinc dies i està
sempre acompanyat per
nombrosos ritus.
Els creients practiquen
el ritus de donar set
voltes al voltant de la
Kaaba.
Tota la població
musulmana està unida en
una mateixa fe en Al·là.
Els pelegrins
han de anar
vestits de
blanc i han de
visitar el
temple de la
Kaaba, centre
de l’univers
musulmà.

LA FUNDACIÓ DE L’ISLAM.
ÀRABS
TRIBUS
ENFRONTADES.
CREENCES:
POLITEISTES.
 MECA  CIUTAT SAGRADA.
ECONOMIA:
Pastors nòmades .
Meca i Medina 
comerç molt prosper.
MAHOMA
COMERCIANT.
Predicà una nova
religió: L’ISLAM.
ÚNIC DÉU: AL.LÀ.
REBUIG DELS COMERCIANTS RICS DE LA MECA
TRASLLAT
A MEDINA.
Reclutament
d’un exèrcit.
Conquesta
de la Meca.
Expansió de l’Islam
per tota Aràbia.

PREGUNTES CLAUS ---- PER LA PROVA
1. ON VA SORGIR LA RELIGIÓ ISLÀMICA i QUINES CARACTERÍSTIQUES
PRESENTAVA LA ZONA i els SEUS HABITANTS?
2. QUI ERA MAHOMA i COM ES VA CONVERTIR EN EL PROFETA D’AL.LÀ
i A PARTIR D’AQUELL MOMENT QUINS PROBLEMES VA TENIR?
3. QUINA DIVISIÓ VA PATIR L’ISLAM DESPRÉS DE LA MORT DE
MAHOMA i EN QUÉ ES DIDERENCIEN LES DUES TENDÈNCIES?
4. AL MÓN MUSULMÀ, A QUE SE LI DONA EL NOM D’HÈGIRA, EN QUIN
ANY ES VA DONAR i DE QUE VA SER EL PRINCIPI?
5. QUINES OBLIGACIONS MARQUEN ELS PILARS DE L’ISLAM i QUINES
PROHIBICIONS IMPOSA L’ISLAM ALS SEUS CREIENTS?
6. QUINA FUNCIÓ DESENVOLUPEN ELS SEGÜENTS PERSONATGES A
L’ISLAM:
 ULEMES:
 CADIS:
 IMANS:
 CALIFES:

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA
PROVA
1. ORDENA CRONOLÒGICAMENT ELS SEGUENTS FETS DE LA VIDA DE
MAHOMA:
 EL VAN PERSEGUIR PER LES SEUES IDEES
 VA FUGIR DE LA MECA
 VA CONQUISTAR LA CIUTAT DE LA MECA
 VA SENTIR LA CRIDA DE DÉU
 ES VA INSTAL.LAR A MEDINA
 VA CONVERTIR ELS HABITANTS DE MEDINA A L’ISLAM
 VA MORIR EL 632
1. RELACIONA CADA ASPECTE D’UNA COLUMNA, AMB EL QUE LI
CORRESPONGA DE L’ALTRA:
 HÈGIRA - LLIBRE SAGRAT
 L’ALCORÀ - PROFETA
 MAHOMA - 16 DE JULIOL DE L’ANY 622
 KAABA - UN SOL DÉU: AL.LÀ
 MONOTEISME - LA MECA
1. DIGUES QUÈ ÉS UNA MESQUITA i EXPLICA QUINA FUNCIÓ FA CADA

2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
LA PRIMERA EXPANSIÓ, TERRITORIS OCUPATS EN CADA ETAPA: MAPA PAG. 8
EXPANSIÓ RÀPIDA, BAIX EL GOVERN DELS QUATRE PRIMERS CALIFES, ENTRE EL 632 i el 661,
ON VAN CONQUISTAR EGIPTE,SÍRIA,IRAQ i PART DE L’IRAN
DESPRÉS VAN OCUPAR EL NORD D’ÀFRICA, DESPRÉS D’UNA DURA GUERRA CONTRA ELS
BEREBERS, PER MÉS TARD CONQUISTAR GRAN PART DE LA PENÍNSULA IBÉRICA
PARALELAMENT i APROFITANT LA FEBLESA DE L’IMPERI BIZANTÍ, VAN ARRIBAR A LA SEUA
CAPITAL PERÒ DESPRES D’UN ANY DE STGE, ES VAN HAVER DE RETIRAR, AL 718
DESPRÉS DE CONQUISTAR L’IRAN i L’AFGANISTAN, VAN ARRIBAR FINS PAKISTAN
EL CALIFAT DE DAMASC DEL 661 AL 750
TOTS ELS TERRITORIS CONQUISTATS VAN ESTAR BAIX L’AUTORITAT DELS CALIFES DE LA FAMÍLIA OMEIA,
ESTABLITS A DAMASC
PER GOVERNAR ELSCALIFES DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN PRIMER MINISTRE, ANOMENAT VISIR i CADA
PROVINCIA ESTAVA GOVERNADA PER UN EMIR o VALÍ
CALIFAT DE
BAGDAD
A PARTIR DEL 750
LA FAMÍLIA DELS ABBÀSSIDES VA DERROTAR ELS OMEIES i VA FUNDAR UNA NOVA DINASTIA CALIFAL: EL CALIFAT
ABBÀSIDA , QUE VA DOMINAR TOT EL MEDITERRANI i S’EXTENIA DES DE L’OCEÀ ATLÀNTIC FINS A L’ÍNDIC i
GRÀCIES A L’ACTIVITAT COMERCIAL DE NAVEGANTS i CARAVANERS L’ISLAM ES VA DIFUNDIR RAPIDAMENT
AL 1258, AMB EL SAQUEIG DE BAGDAD PELS MONGOLS ES VA POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSIDA i AL PREDOMINI
ÀRAB SOBRE EL MÓN ISLÀMIC

LA INTEGRACIÓ DELS POBLES CONQUISTATS
PERMITIEN ALS POBLES CONQUISTATS MANTENIR LA RELIGIÓ PRÒPIA i ELS
CRISTIANS i JUEUS QUE EREN MONOTEISTES CONSTITUÏEN UNA MINORIA
PROTEGIDA, AL PODER: PRACTICAR LA SEUA RELIGIÓ, DIRIGIR LES SEUES
COMUNITATS, CONSERVAR LES SEUES LLEIS I COSTUMS i EXERCIR ELS SEUS
OFICIS, PERÒ A CANVI HAVIEN DE PAGAR TRIBUTS AL GOBERNADOR MUSULMÀ
ALS SEGLES SEGÜENTS AL GAUDIR ELS MUSULMANS D’AVANTATGES SOCIALS i
ECONÒMIQUES, EL QUE VAN FER LA MAJORIA DELS HABITANTS CONQUISTATS ES
PASAR-SE A L’ISLAM

 DESPRÉSDESPRÉS DE LA MORT DE MAHOMA L’ANY 632MORT DE MAHOMA L’ANY 632, LA MAJOR PART DELS ÀRABSMAJOR PART DELS ÀRABS JA EREN
MUSULMANS.MUSULMANS.
 L’L’EXPANSIÓEXPANSIÓ DE L’ISLAMDE L’ISLAM VA CONTINUAR CAP A EGIPTE, SÍRIA I L’IRAQEGIPTE, SÍRIA I L’IRAQ SOTA EL GOVERNGOVERN
DELSDELS QUATRE CALIFESQUATRE CALIFES (632-661).
 DESPRÉSDESPRÉS VAN OCUPAR EL NORD D’ÀFRICANORD D’ÀFRICA I VAN TRAVESSAR LA PENÍNSULA IBÈRICAPENÍNSULA IBÈRICA (711711).
EL SEU PROGRÉS VA SERPROGRÉS VA SER DETINGUTDETINGUT A FRANÇA,FRANÇA, A LA BATALLA DE POITIERS (BATALLA DE POITIERS (732732).).
 CAP ALCAP AL NORDNORD, ES VAN ENDINSAR A L’L’IMPERI BIZANTÍIMPERI BIZANTÍ I VAN ARRIBAR A LA SEUA CAPITAL,
CONSTANTINOBLECONSTANTINOBLE.
 CAP A L’CAP A L’EST,EST, VAN OCUPAR L’IRAN I L’AFGANISTANL’IRAN I L’AFGANISTAN, I VAN ARRIBAR A L’ÀSIA CENTRAL’ÀSIA CENTRAL I A
L’ACTUAL PAKISTANPAKISTAN.
 ELS TERRITORISTERRITORIS CONQUISTATSCONQUISTATS VAN QUEDAR SOTA EL CONTROL DELS CALIFESCONTROL DELS CALIFES DE LA
FAMÍLIAFAMÍLIA OMEIA DE DAMASCOMEIA DE DAMASC, QUE DELEGAVENDELEGAVEN EL SEU PODER EN UN VISIRVISIR (PRIMER MINISTREPRIMER MINISTRE).
CADA PROVÍNCIAPROVÍNCIA ESTAVA GOVERNADA PER UN EMIR O VALÍEMIR O VALÍ.
 ELS POBLESPOBLES CONQUISTATSCONQUISTATS PODIEN MANTENIRMANTENIR LA SEUA RELIGIÓLA SEUA RELIGIÓ, PERÒ MOLTS ES VANMOLTS ES VAN
CONVERTIRCONVERTIR A L’ISLAMSLAM, PERQUÈPERQUÈ ELS MUSULMANS TENIEN AVANTATGES SOCIALS I ECONÒMICSAVANTATGES SOCIALS I ECONÒMICS.
 L’ANYANY 750750, LA FAMÍLIA DELSFAMÍLIA DELS ABBÀSSIDES DE BAGDADABBÀSSIDES DE BAGDAD VA DERROTAR ELS OMEIESDERROTAR ELS OMEIES I ES VA
FER AMO DEL CALIFATAMO DEL CALIFAT.
 L’EXPANSIÓEXPANSIÓ VA ACABARVA ACABAR, PERÒ L’ISLAM ESL’ISLAM ES VA PROPAGARVA PROPAGAR PER LA INFLUÈNCIAINFLUÈNCIA DE
NAVEGANTSNAVEGANTS I CARAVANERSCARAVANERS.

22. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAML’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
1. QUINES QUATRE ETAPES PODEM DIFERENCIAR EN
L’EXPANSIÓ TERRITORIAL DE L’ISLAM i QUINS
TERRITORIS OCUPAREN, EN CADA ETAPA?
2. DURANT EL CALIFAT DE DAMASC, QUINA FAMÍLIA
TENIA EL PODER i AMB QUI DELEGAVA EL CALIFA EL
SEU PODER i GOVERNABA CADA PROVÍNCIA?
3. A PARTIR DE L’ANY 750, QUINA FAMÍLIA i CIUTAT
VAN TINDRE EL PODER i QUINS TERRITORIS VAN
DOMINAR?
4. QUINS GRUPS EREN CONSIDERATS COM UNA
MINORIA PROTEGIDA i AIXÒ QUE ELS PERMETIA FER?

 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA
PROVA
1.1. COMPLETA EL TEXTCOMPLETA EL TEXT SOBRE L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM AMB LES PARAULESPARAULES
CORRESPONENTSCORRESPONENTS:
ÀFRICA – SÍRIA – VISIR – ISLAMISME – OMEIA – EMIRS – ABBÀSSIDES – IBÈRICA – EGIPTE –ÀFRICA – SÍRIA – VISIR – ISLAMISME – OMEIA – EMIRS – ABBÀSSIDES – IBÈRICA – EGIPTE –
CONSTANTINOBLE – IRAQ – POITIERS – CALIFES – IRANCONSTANTINOBLE – IRAQ – POITIERS – CALIFES – IRAN
- L’SLAM ES VA EXPANDIR MOLT RÀPIDAMENT BAIX EL GOVER DELS QUATRE PRIMERS
QUE VAN CONQUISTAR , L’ , , i UNA PART DE L’
(ANTIGA PÈRSIA). POSTERIORMENT, ELS MUSULMANS VAN OCUPAR EL NORD D ’ i
LA PENÍNSULA . EL SEU PROGRÉS ES VA DETENIR A FRANÇA, A LA BATALLA DE
(732). PARAL.LELAMENT, VAN ARRIBAR FINS A LA CAPITAL DE L’IMPERI BIZANTÍ,
. FINALMENT, DESPRÉS DE CONQUISTAR IRAN i AFGANISTAN, VAN PENETRAR PER
CENTRAL.
- ELS TERRITORIS CONQUERITS VAN RESTAR BAIX L’AUTORITAT DELS CALIFES DE LA FAMILIA
DE DAMASC (SÍRIA). DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN i uns GOVER-
NADORS ( ) . A PARTIR DE L’ANY 750, LA FAMILIA DELS DE BAGDAD
VA DERROTAR ELS OMEIES i VA FUNDAR UNA NOVA DINASTIA CALIFAL.
- L’ACTIVITAT COMERCIAL DE NAVEGANTS i CARAVANERS VA FACILITAR LA DIFUSIÓ DE L’ISLAM.
ELS

PRACTICA COMPETÈNCIES ----
PER LA PROVA
2.2. INDICA SI SÓNINDICA SI SÓN VERDADERESVERDADERES oo FALSESFALSES AQUESTESAQUESTES
AFIRMACIONS, SOBRE LA PROPAGACIÓ DE L’ISLAM:AFIRMACIONS, SOBRE LA PROPAGACIÓ DE L’ISLAM:
-L’ISLAM, ES VA EXPANDIR MOLT RÀPIDAMENT BAIX EL
GOVERN DELS TRES PRIMERS CALIFES
-ELS BERBERS, EREN TRIBUS NÒMADES ORIGINÀRIES DE LA
REGIÓ DEL MAGRIB i DEDICADES A LA RAMADERIA.
-ELS BERBERS, VAN SER DERROTATS PELS FRANCS EL 732,
DURANT LA BATALLA DE POITIERS
-ELS OMEIES, VAN GOVERNAR ENTRE L’ANY 661 i el 750, i els
ABBÀSSIDES, ENTRE EL 750 i el 1258
-ELS TURCS, VAN POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSSIDA

22. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAML’EXPANSIÓ DE L’ISLAM PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA
3. ELEGEIX LA RESPOSTA CORRECTA, DE CADA PREGUNTA:
a)a) QUE SIGNIFICA LA PARAULA ÀRAB GIHAD, A PART DE CONQUISTA MILITAR i EXPANSIÓQUE SIGNIFICA LA PARAULA ÀRAB GIHAD, A PART DE CONQUISTA MILITAR i EXPANSIÓ
CULTURAL EN NOM DE L’ISLAM?CULTURAL EN NOM DE L’ISLAM?
 LLUITA PERSONAL PER ARRIBAR A SER CADA DIA MILLOR MUSULMÀLLUITA PERSONAL PER ARRIBAR A SER CADA DIA MILLOR MUSULMÀ
 LLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER MUSULMÀLLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER MUSULMÀ
 LLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER CRISTIÀ i CONVERTIR-SE EN MUSULMÀLLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER CRISTIÀ i CONVERTIR-SE EN MUSULMÀ
b)b) QUIN ANY ELS MONGOLS VAN POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSSIDA?QUIN ANY ELS MONGOLS VAN POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSSIDA?
 - 1268 - 1248 - 1258- 1268 - 1248 - 1258
c)c) PER QUINES ZONES ES VA EXPANDIR L’ISLAM DESPRÉS DE LA ISLAMITZACIÓ DE TURCS iPER QUINES ZONES ES VA EXPANDIR L’ISLAM DESPRÉS DE LA ISLAMITZACIÓ DE TURCS i
MONGOLS?MONGOLS?
 OCEANIA, LA XINA i L’ÍNDIAOCEANIA, LA XINA i L’ÍNDIA
 ÀSIA MENOR, ÀSIA CENTRAL i l’ÍNDIAÀSIA MENOR, ÀSIA CENTRAL i l’ÍNDIA
 NORD D’ÀSIA,SUD D’ÀSIA i l’ÍNDIANORD D’ÀSIA,SUD D’ÀSIA i l’ÍNDIA
d)d) COM ERA EL PODER DELS CALIFES?COM ERA EL PODER DELS CALIFES?
 - ABSOLUT - LIMITAT - SUPERVISAT- ABSOLUT - LIMITAT - SUPERVISAT
e)e) QUÈ HAVIEN DE FER CRISTIANS i JUEUS PER A CONSERVAR LES SEUES LLEIS, COSTUMS iQUÈ HAVIEN DE FER CRISTIANS i JUEUS PER A CONSERVAR LES SEUES LLEIS, COSTUMS i
EXERCIR ELS SEUS OFICIS?EXERCIR ELS SEUS OFICIS?
 EXERCIR LA SEUA RELIGIÓ EN PRIVATEXERCIR LA SEUA RELIGIÓ EN PRIVAT
 PAGAR TRIBUTS AL GOVERNADOR MUSULMÀPAGAR TRIBUTS AL GOVERNADOR MUSULMÀ
 NO PODIEN, CRISTIANISME i JUDAISME ESTAVEN PROHIBITSNO PODIEN, CRISTIANISME i JUDAISME ESTAVEN PROHIBITS

33. L’ISLAM a la PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSAL-ANDALUS
 LA CONQUISTALA CONQUISTA
COMENÇAMENT DEL SEGLE VIIISEGLE VIII, ELS EXERCITS MUSULMANS VAN INICIAR LA
CONQUISTACONQUISTA de la PENÍNSULA IBÈRICAPENÍNSULA IBÈRICA, AMB UN EXÈRCIT FORMATFORMAT
MAJORITARIAMENT PER BEREBERS, DIRIGITSDIRIGITS PER UNA MINORIAMINORIA ÀRAB.
 L’ANY 711711, VAN ENTRAR A HISPANIA PER TARIFATARIFA i VAN INICIAR LA
CONQUISTACONQUISTA DEL REGNE VISIGOT QUE ESTAVA AFEBLIT PERAFEBLIT PER LES BARALLES
INTERNES i ES VAN DERROTARDERROTAR A LA BATALLA DE GUADALETE
 ELS EXÈRCITS MUSULMANS DIRIGITSDIRIGITS PER TARIQ i MUSATARIQ i MUSA, VAN AVANÇAR
RÀPIDAMENT i en POCS ANYSPOCS ANYS VAN CONTROLAR TOTA LA PENÍNSULA, AMB
L’EXCEPCIÓ’EXCEPCIÓ DE LES ZONES MÉS MUNTANYOSES o DESPOBLADES i VAN
TRAVESSAR ELS PIRINEUS
 ALGUNS NOBLES i CLERGUES HISPANOVISIGOTS i una PART XICOTETA DE LA
POBLACIÓ ES VAN REFUGIARVAN REFUGIAR EN LA ZONA DE ASTURIESASTURIES, QUE NONO VA SER
OCUPADA
 EL MOTIUMOTIU QUE EXPLIQUEN LA RAPIDESA DE LA CONQUISTARAPIDESA DE LA CONQUISTA, VA SER EN GRAN
MESURA PER LA POCA RESISTÈNCIA QUE VA OFERIR LA MAJORIA DE LA
POBLACIÓ HISPANOVISIGODA

 L’EMIRATL’EMIRAT DEPENDEPENDENTDENT (718 – 756 )
UNA VEGADA CONTROLATCONTROLAT EL TERRITORI, QUE ELS MUSULMANS LI VAN DONAR EL
NOM D’AL-ANDALUSAL-ANDALUS, EL VAN CONVERTIRCONVERTIR EN UNA PROVÍNCIA o EMIRAT
DEPENENTDEPENENT DEL CALIFAT OMEIA DE DAMASC i VAN ESTABLIR LA CAPITALCAPITAL EN
CÒRDOVACÒRDOVA i va ser NOMENAT UN VALÍVALÍ PER A GOVERNAR EL TERRITORI.
 L’EMIRATL’EMIRAT INDEPENDENTINDEPENDENT (756 – 929 )
 QUAN ELS CALIFES DE DAMASC VAN SER DERROTATSDERROTATS PELS ABBÀSSIDES,
L’ÚLTIM MEMBRE DE LA FAMILIA OMEIA, EL PRINCEP ABDERRAMANABDERRAMAN, VA
FUGIRFUGIR i es va ESTABLIR A AL-ANDALUS i BEN PROMPTE VA TRENCARTRENCAR ELS
VINCLES POLÍTICS AMB EL CALIFAT DE BAGDAD i ES VA PROCLAMARPROCLAMAR EMIR
INDEPENDENT, FUNDANT L’EMIRAT INDEPENDENTINDEPENDENT DE CÒRDOVA i ell
va PASAR ANOMENAR-SE ABDERRAMAN IABDERRAMAN I . AIXÓ SUPOSAVASUPOSAVA EL
TRENCAMENTTRENCAMENT DE LA UNITAT DEL CALIFAT, PERÒ AL-ANDALUS ES VA
MANTINDRE SOTMÉSMANTINDRE SOTMÉS A L’AUTORITAT RELIGIOSA DEL CALIFA DE BAGDAD
 TOTS i els FREQÜENTS CONFLICTESFREQÜENTS CONFLICTES, PER les DISPUTES ENTRE FAMÍLIES
NOBLES ESTABLIDES a AL-ANDALUS i la FEBLESA POLÍTICAFEBLESA POLÍTICA, AMB L’EMIRAT, ES
VA INICIAR UN PROCÉS DE PUIXANÇAPROCÉS DE PUIXANÇA ECONÒMICA i CULTURAL en AL-

33. L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSL’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS
1. EN QUIN ANY i PER QUIN LLOC, ELS EXÈRCITS
MUSULSMANS VAN ENVAIR LA PENÍNSULA i PER QUI
ESTAVEN FORMATS MAJORITARIAMENT ELS MATEIXOS,
PERÒ QUI ELS DIRIGIA?
2. PER QUIN MOTIU ELS VISIGOTS ESTAVEN AFEBLITS i AMB
QUINA BATALLA VAN SER DERROTATS PELS
MUSULMANS?
3. QUE EXPLICA LA RAPIDESA DE LA CONQUISTA i QUINA
ZONA NO VA SER OCUPADA PELS MUSULMANS?
4. QUIN NOM LI VAN DONAR ELS MUSULMANS AL NOU
TERRIRORI,EN QUÈ EL VAN CONVERTIR , QUI GOVERNAVA
EL TERRITORI i ON VAN ESTABLIR LA CAPITAL?
5. QUE VA FUNDAR EL PRÍNCEP ABDERRAMAN, AL ESTABLIR-
SE EN AL-ANDALUS i QUE SUPOSAVA A NIVELL POLÍTIC i
RELIGIÒS?

33 . L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA:L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSAL-ANDALUS
 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA
1.1. ORDENAORDENA ELS SEGUENTS ASPECTESELS SEGUENTS ASPECTES, ( DE, ( DE MÉS ANTIC A MÉS REMÉS ANTIC A MÉS RECENT)CENT) SOBRE LASOBRE LA
CREACIÓ D’AL-ANDALUS:CREACIÓ D’AL-ANDALUS:
-ELS EXÈRCITS MUSULMANS SÓN DERROTAS A POITIERS
-LA CAPITAL D’AL-ANDALUS, EMIRAT DEPENENT DEL CALIFAT OMEIA DE DAMASC, S’ESTABLEIX A
CÓRDOVA
-ELS EXERCITS MUSULMANS CREUEN L’ESTRET DE GIBRALTAR
-EL REI RODERIC MOR A LA BATALLA DE GUADALETE
-ES FUNDA L’EMIRAT INDEPENDENT DE CÒRDOVA
-TARIQ i MUSA OCUPEN ANDALUSIA i TOLEDO
2. RELACIONARELACIONACADA PERSONATGE D’AL-ANDALUSPERSONATGE D’AL-ANDALUS, AMB EL FET HISTÒRICFET HISTÒRIC QUE CORRESPONGCORRESPONGA:
TARIQ --- ABD AL-RAHMAN I --- MUSA --- RODERICTARIQ --- ABD AL-RAHMAN I --- MUSA --- RODERIC
ULTIM REI VISIGOT DE LA PENÍNSULA, MORT A LA BATALLA DE GUADALETE:
LÍDER MUSULMÀ QUE VA DIRIGIR LA INVASIÓ DE PENÍNSULA DES D’ÀFRICA:
MEMBRE DE LA FAMÍLIA OMEIA, QUE ES VA ESTABLIR A CÓRDOVA i ES VA PROCLAMAR EMIR
INDEPENDENT:
VA ENVAIR LA PENÍNSULA AL CAPDAVANT DE L’EXÈRCIT MUSULMÀ:

VIDEOVIDEO: ORIGEN D’AL-ANDALUS

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES EL CALIFAT DE CÒRDOVAEL CALIFAT DE CÒRDOVA (929 – 1031 )
 A l’any 912, l’EMIR ABDERRAMAN IIIABDERRAMAN III VA ACCEDIR AL PODER i els PROBLEMESPROBLEMES
D’AL-ANDALUS VAN ANAR AGREUJANT-SEAGREUJANT-SE, COM FOREN:
 BARALLES INTERNES
 ATACS DELS REGNES CRISTIANS DEL NORD
 AMANACES AL COMERÇ MARÍTIM DELS MUSULMANS DEL NORD D’ÀFRICA
 ABDERRAMAN IIIABDERRAMAN III, VA ACONSEGUIR:
 DOMINARDOMINAR MILITAR ELS CRISTIANS i els VA OBLIGAROBLIGAR A PAGAR-LI IMPOSTOS
 VA CREARCREAR BASES MILITARS, A LA ZONA DE L’ESTRET de GIBRALTAR, PER GARANTIRGARANTIR EL
COMERÇ
 VA IMPOSARIMPOSAR LA SEUA AUTORITAT PER DAMUNTPER DAMUNT DE TOTS ELS GRUPS SOCIALS
 EN 929929, ES VA SENTIR PROU FORTPROU FORT PER A INDEPENDITZAR-SENDEPENDITZAR-SE DE L’AUTORITAT
RELIGIOSARELIGIOSA de BAGDAD i es VA PROCLAMARPROCLAMAR CALIFA d’AL-ANDALUS,FENT NÀIXER
d’aquesta forma EL CALIFAT de CÒRDOVACALIFAT de CÒRDOVA
EL CALIFAT DE CÒRDOVA, VA SER L’ÈPOCA DEL’ÈPOCA DE MÀXIM ESPLENDOR i ESTABILITAT
D’AL-ANDALUS, JA QUE:
ES VA PRODUIR UNA GRAN EXPANSIÓ ECONÒMICA,GRAN EXPANSIÓ ECONÒMICA, AMB UN COMERÇ
MARÍTIM MOLT ACTIU
ES VA FRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANSFRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS HISPÀNICS, GRÀCIES A
LES VICTÒRIES MILITARS D’ALMANSOR

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES
 EL CALIFAT DE CÒRDOVAEL CALIFAT DE CÒRDOVA (929 – 1031 )
 A l’any 912912 ABDERRAMAN IIIABDERRAMAN III l’EMIR D’AL-ANDALUS
PROBLEMESPROBLEMES VAN ANARVAN ANAR AGREUJANT-SEAGREUJANT-SE:
BARALLES INTERNES
ATACS DELS REGNES CRISTIANS DEL NORD
AMANACES AL COMERÇ MARÍTIM DELS MUSULMANS DEL NORD D’ÀFRICA
ABDERRAMAN IIIABDERRAMAN III, VA ACONSEGUIRACONSEGUIR:
 DOMINARDOMINAR MILITARMENT ELS CRISTIANS i els VA OBLIGAROBLIGAR A PAGAR-LI IMPOSTOS
 VA CREARCREAR BASES MILITARS, PER GARANTIRGARANTIR EL COMERÇ
 VA IMPOSARIMPOSAR LA SEUA AUTORITAT PER DAMUNTPER DAMUNT DE TOTSTOTS ELS GRUPS SOCIALS
 EN 929929, ES VA INDEPENDITZARNDEPENDITZAR DE L’AUTORITATAUTORITAT RELIGIOSARELIGIOSA de BAGDAD i es VA
PROCLAMARPROCLAMAR CALIFA d’AL-ANDALUSCALIFA d’AL-ANDALUS,CREANT CALIFAT deCALIFAT de
CÒRDOVACÒRDOVA
L’ÈPOCA DEL’ÈPOCA DE MÀXIM ESPLENDORMÀXIM ESPLENDOR ii ESTABILITATESTABILITAT D’AL-ANDALUS, JA QUE:
GRAN EXPANSIÓ ECONÒMICAGRAN EXPANSIÓ ECONÒMICA,, AMB UN COMERÇ MARÍTIM MOLT ACTIU
ES VA FRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANSFRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS HISPÀNICS,

 ELS REGNES DE TAIFESELS REGNES DE TAIFES ( 1031 -- 1248)
 A PARTIR de l’any 10081008, la UNITATUNITAT DEL CALIFAT ES VA COMENÇAR A DESINTEGRAR-SEDESINTEGRAR-SE, DEGUTDEGUT A:
 L’ARISTOCRACIA, els ALTS FUNCIONARIS i l’EXÈRCIT LLUITAVEN PER ESCAPAR-SEESCAPAR-SE DEL CONTROL
DELS CALIFES i CONVERTIR-SECONVERTIR-SE ELLS en la MÀXIMA AUTORITAT en els SEUS TERRITORIS
 EN MENYS DE TRENTA ANYS AL-ANDALUS ES VA FRAGMENTARAL-ANDALUS ES VA FRAGMENTAR, en MÉS DE VINT- i -CINC
TAIFESTAIFES: REGNES INDEPENDENTSREGNES INDEPENDENTS, ON LA CIUTAT ERA EL PRINCIPAL CENTRE ECONÒMIC.
 ELS TAIFES VAN VIURE UNA ÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICAÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICA, PERÒ VAN SER
INCAPACOSINCAPACOS DE FRENAR L’AVANÇ DELS EXÈRCITS CRISTIANS, JA QUE LA FRAGMENTACIÓ
POLÍTICA, VA AFEBLIRVA AFEBLIR MILITARMENT AL-ANDALUS, MALGRAT L’AJUDAMALGRAT L’AJUDA DELS EXERCITS
D’ALMORÀVITS i ALMOHADES, PROCEDENTS DEL NORD D’ÀFRICA,ELS CRISTIANSCRISTIANS VAN ANAR
OCUPANTOCUPANT QUASI TOT EL TERRITORI D’AL-ANDALUS
 L’ÚNIC TERRITORIÚNIC TERRITORI QUE VA SOBREVIURE A L’AVANÇ CRISTIÀ VA SER EL REGNE NASSARITA DEREGNE NASSARITA DE
GRANADAGRANADA
 EL REGNE NASSARI DE GRANADAEL REGNE NASSARI DE GRANADA ( 1248 -- 1492)( 1248 -- 1492)
 EL REGNE DE GRANADA ESTAVA GOVERNAT PERGOVERNAT PER REIS DE LA DINASTIA NASSARITA, QUE ESTAVA
RELACIONADA AMB ELS CALIFES DEL NORD D’ÀFRICA
 EL REGNE NASSARITA DE GRANADA OCUPAVAOCUPAVA UN AMPLI TERRITORI i TENIATENIA UNA ÀMPLIA FAÇANA
MARÍTIMA AMB IMPORTANTS PORTS PER AL COMERÇ i una AGRICULTURA DE REGADIU PRÒSPERA.
LA CAPITAL DEL REGNE ERA GRANADA, QUE ERA UN DELS CENTRESCENTRES CULTURALS i COMERCIALS MÉS
IMPORTANTS D’EUROPA
 LA SEUA RIQUESA EXTRAORDINÀRIA i la SEUA ACTIVITAT ECONÒMICA PRÒSPERA, LI VAN PERMETREVAN PERMETRE
PODER PAGAR IMPOSTOS ELEVATSPAGAR IMPOSTOS ELEVATS EN OR ALS REIS DE CASTELLA PER COMPRAR LA PAUPER COMPRAR LA PAU i AIXÓ ES VA
FER POSSIBLE PERVIUREFER POSSIBLE PERVIURE FINS A FINALS DEL SEGLE XV, EN QUE VAN SER CONQUISTATSVAN SER CONQUISTATS PELS REIS
CATÓLICS

44. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES ELS REGNES DEELS REGNES DE TAIFESTAIFES ( 103131 -- 1248248)
 L’any 10100808, la UNITATUNITAT DEL CALIFAT ES VA COMENÇAR A DESINTEGRAR-SEDESINTEGRAR-SE
 DEGUTDEGUT A:
 L’ARISTOCRACIA, els ALTS FUNCIONARIS i l’EXÈRCIT LLUITAVENLLUITAVEN PER ESCAPAR-SE DEL CONTROL DELS
CALIFES i CONVERTIR-SECONVERTIR-SE ELLS en la MÀXIMA AUTORITATMÀXIMA AUTORITAT en els SEUS TERRITORISSEUS TERRITORIS
 AL-ANDALUS ESAL-ANDALUS ES VA FRAGMENTARVA FRAGMENTAR, en MÉS DE VINT- i -CINC TAIFESTAIFES: REGNES INDEPENDENTSREGNES INDEPENDENTS, ON
LA CIUTAT ERA EL PRINCIPAL CENTRE ECONÒMIC.
 ELS TAIFESTAIFES VAN VIURE UNA ÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICAÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICA, PERÒ VAN SER
INCAPACOSINCAPACOS DE FRENAR L’AVANÇFRENAR L’AVANÇ DELS EXÈRCITS CRISTIANSEXÈRCITS CRISTIANS,
 JA QUE LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA,FRAGMENTACIÓ POLÍTICA, VA AFEBLIRVA AFEBLIR MILITARMENT AL-ANDALUS, MALGRAT L’MALGRAT L’AJUDAAJUDA
DELS EXERCITS D’D’ALMORÀVITSALMORÀVITS ii ALMOHADESALMOHADES,, PROCEDENTS DEL NORD D’ÀFRICA,ELS CRISTIANSCRISTIANS
VAN ANAR OCUPANTOCUPANT QUASI TOTTOT EL TERRITORI D’AL-ANDALUSEL TERRITORI D’AL-ANDALUS
 L’ÚNICÚNIC TERRITORITERRITORI QUE VA SOBREVIURE A L’AVANÇ CRISTIÀ VA SER EL REGNE NASSARITA DEREGNE NASSARITA DE
GRANADAGRANADA
 EL REGNEEL REGNE NASSARI DE GRANADANASSARI DE GRANADA ( 1( 1248248 -- 1-- 1492492))
 GOVERNAT PERGOVERNAT PER REIS DE LA DINASTIA NASSARITADINASTIA NASSARITA
 OCUPAVAOCUPAVA UN AMPLI TERRITORIAMPLI TERRITORI i TENIATENIA UNA ÀMPLIA FAÇANA MARÍTIMAÀMPLIA FAÇANA MARÍTIMA AMB IMPORTANTS PORTS PER AL
COMERÇ i una AGRICULTURA DE REGADIU PRÒSPERAAGRICULTURA DE REGADIU PRÒSPERA.
 LA CAPITAL DEL REGNE ERA GRANADA, QUE ERA UN DELS CENTRESCENTRES CULTURALS i COMERCIALS MÉS IMPORTANTS
D’EUROPA
 LA SEUA RIQUESA EXTRAORDINÀRIASEUA RIQUESA EXTRAORDINÀRIA i la SEUA ACTIVITAT ECONÒMICA PRÒSPERAACTIVITAT ECONÒMICA PRÒSPERA, LI VAN PERMETREVAN PERMETRE PODER
PAGAR IMPOSTOS ELEVATSPAGAR IMPOSTOS ELEVATS EN OROR ALS REIS DE CASTELLA PER COMPRAR LA PAUPER COMPRAR LA PAU i AIXÓ ES VA FER POSSIBLEFER POSSIBLE
PERVIUREPERVIURE FINS A FINALS DELFINALS DEL SEGLE XVSEGLE XV, EN QUE VAN SERVAN SER CONQUISTATS PELSCONQUISTATS PELS REIS CATÓLICS

44. L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSL’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS
1. QUINS PROBLEMES, SE LI VAN ANAR
AGREUJANT a ABDERRAMAN III, AL ACCEDIR AL
PODER COM EMIR?
2. PER QUÈ PODEM DIR, QUE EL CALIFAT DE
CÒRDOVA, VA SER L’ÈPOCA DE MÀXIM
ESPLENDOR i ESTABILITAT D’AL-ANDALUS?
3. QUÈ VAN SER EL REGNES DE TAIFA i PER QUIN
MOTIU VAN SORGIR?
4. QUE VA PERMETRE QUE EL REGNE NASSARI DE
GRANADA, PERDURARA TANT DE TEMPS i PER
QUI i QUANT VA SER CONQUISTAT?

44 . L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA:L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUSAL-ANDALUS
1.1. TORNA A ESCRIURETORNA A ESCRIURE AQUESTES FRASES SOBRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA,AQUESTES FRASES SOBRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA,
CORREGINT-NECORREGINT-NE ELSELS ERRORSERRORS::
a)L’ANY 1031, ABDERRAMAN III, VA ACCEDIR AL PODER
b)ABDERRAMAN III, NO VA ACONSEGUIR DOMINAR MILITARMENT ELS CRISTIANS i ELS
PAGAVA IMPOSTOS
c)ABDERRAMAN I, ES VA INDEPENDITZAR DE L’AUTORITAT DE BAGDAD i ES VA
PROCLAMAR CALIFA L’ANY 1248
d)DURANT EL CALIFAT DE CÒRDOVA ES VA PRODUIR UNA CRISI ECONÒMICA, QUE VA
PROVOCAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS
e)ALMANSOR VA ORGANITZAR EXPEDICIONS MILITARS VICTORIOSES CONTRA ELS REGNES
DEL SUD, A FI DEL SEGLE XI
2. OBSERVA LAOBSERVA LA IL.LUSTRACIÓ DE L’ALHAMBRAIL.LUSTRACIÓ DE L’ALHAMBRA del LLIBRE i DESPRÉS DE VEURE ELdel LLIBRE i DESPRÉS DE VEURE EL
VIDEO DE L’ALHAMBRAVIDEO DE L’ALHAMBRA::
a.a.DESCRIUDESCRIU LESLES CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUESCARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES DE L’ALHAMBRA ( parts de que consta i aDE L’ALHAMBRA ( parts de que consta i a
que es dediquen o per a que s’utilitzaven )que es dediquen o per a que s’utilitzaven )
b. INDICAb. INDICA DE QUÍ ERA RESIDÈNCIADE QUÍ ERA RESIDÈNCIA LA MATEIXALA MATEIXA

55. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES
 LES ACTIVITATS ECONÒMIQUESLES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
 LALA CIUTATCIUTAT ;;ERA EL CENTRE DE QUALSEVOL ACTIVITAT ECONÒMICA, AL
CONCENTRAR-SECONCENTRAR-SE EN ELLES: LA PRODUCCIÓ ARTESANAL, INTERCANVIAR-SEINTERCANVIAR-SE ELS
PRODUCTES AGRÀRIS i ARTESANALS i CONECTAVENCONECTAVEN LES GRANS LÍNIES DE
COMERÇ INTERNACIONAL
 l’AGRICULTURAAGRICULTURA ERA L‘ACTIVITAT MÉS DESTACADA i a ella es DEDICADEDICA la
MAJORIA de la POBLACIÓ . Els MUSULMANS VAN INTRODUIRVAN INTRODUIR TÈCNIQUES NOVES,
COM L’AGRICULTURA DE REGADIUL’AGRICULTURA DE REGADIU, EXCAVANT POUS i CONSTRUINT SÉNIES i
SÉQUIES i VAN POSAR EN PRÀCTICAVAN POSAR EN PRÀCTICA NOUS CULTIUSNOUS CULTIUS COM L’ARRÒS, els CÍTRICS, el
CÀNEM, etc
 L’ARTESANIAARTESANIA, TAMBÉ VA DESTACAR, DESTACANTDESTACANT LA TÈXTIL, CUIR, FORJA,
VIDRE etc QUE ESTAVA ORGANITZADA i CONTROLADAORGANITZADA i CONTROLADA PER L’ESTATESTAT i ELS
PRODUCTES ES VENIEN ALS SOCSSOCS
 EL COMERÇCOMERÇ,, ERA MOLT ACTIUMOLT ACTIU, TANT EN L’ÀMBIT LOCAL COMLOCAL COM
INTERNACIONALINTERNACIONAL, AMB PRODUCTES DE TOT TIPUSTOT TIPUS

55. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES L’ORGANITZACIÓ SOCIALL’ORGANITZACIÓ SOCIAL
 LA SOCIETAT ANDALUSINA ERA COMPLEXACOMPLEXA PER LA GRAN DIVERSITATDIVERSITAT DE CULTURES,
RELIGIONS i CATEGORIES SOCIALSCATEGORIES SOCIALS, QUE HI HAVIA. ES PODIA DIFERENCIAR ENTRE:
 ELS MUSULMANSMUSULMANS, QUE ESTAVA FORMAT PER:
Els ARABSARABS, QUE EREN LA MINORIA QUE HAVIA DIRIGIT LA CONQUISTADIRIGIT LA CONQUISTA i
FORMAVEN L’ELITL’ELIT DEL PODER POLÍTIC i SOCIALPODER POLÍTIC i SOCIAL i que ACAPARAVAACAPARAVA els CÀRRECS,
els PRIVILEGIS i la PROPIETAT DE LA TERRA
Els BERBERSBERBERS,, QUE EREN MÉS NOMBROSOSNOMBROSOS i HAVIEN ARRIBAT A LA PENÍNSULA
AMB L’EXÈRCIT CONQUERIDOR HO HAVIEN EMIGRAT DES DEL NORD D’ÀFRICA i
MOLTS ES DEDICAVENDEDICAVEN AL PASTURATGE i EREN DE CONDICIÓ HUMILHUMIL
Els MULADÍSMULADÍS,EREN,EREN LA MAJORIAMAJORIA DE LA POBLACIÓ i EREN ELS HISPANOVISIGOTS
CONVERTITSCONVERTITS A L’ISLAMISME, QUE NO SOLSNO SOLS VAN ADOPTAR LA RELIGIÓ ISLÀMICA
SINÓ TAMBÉTAMBÉ ELS COSTUMS i la LLENGUA
 Els NONO MUSULMANSMUSULMANS, QUE EREN MINORIAMINORIA i PAGAVENPAGAVEN MÉSMÉS IMPOSTOSIMPOSTOS i TENIEN
LIMITATSLIMITATS ALGUNS DRETS. FORMAVEN AQUEST GRUP:
Els MOSSÀRABS,MOSSÀRABS, QUE EREN HISPANOVISIGOTSHISPANOVISIGOTS QUE VAN MANTENIR LA SEUAMANTENIR LA SEUA
RELIGIÓRELIGIÓ i que MAJORITARIAMENT VIVIEN A LES CIUTATS. MOLTS D’ELLS VAN SER
PERSEGUITSPERSEGUITS i VAN EMIGRAREMIGRAR ALS REGNES CRISTIANS PER AQUEST MOTIU
Els JUEUSJUEUS, QUE VAN VEURE MILLORADA LA SEUA SITUACIÓMILLORADA LA SEUA SITUACIÓ, AMB L’ARRIBADA
DELS MUSULMANS. ES DEDICAVENDEDICAVEN A l’ARTESANIA, el COMERÇ, la MEDICINA o la
CIÈNCIA.AQUEST GRUP TENIA AUTONOMIA JURÍDICAAUTONOMIA JURÍDICA

1. QUIN ERA EL PRINCIPAL CENTRE DE L’ACTIVITAT
ECONÒMICA D’AL-ANDALUS i PER QUINS MOTIUS?
2. QUÈ FEIA QUE L’AGRICULTURA FORA L’ACTIVITAT
MÉS DESTACADA D’AL-ANDALUS i a la que MÉS GENT
ES DEDICAVA?
3. COM ERA i PER QUÈ, LA SOCIETAT D’AL-ANDALUS i
QUINS DOS GRUPS ES DIFERENCIAVEN?
4. QUINS GRUPS SOCIALS FORMAVEN ELS DENOMINATS
MUSULMANS i DINTRE D’ELLS QUINS EREN EL GRUP
MÉS i MENYS NOMBROSOS?
5. QUINS GRUPS SOCIALS FORMAVEN EL GRUP DELS NO
MUSULMANS i QUE ES DIFERENCIAVA DELS
MUSULMANS?

1.1. INDICAINDICA SI LES SEGÜENTSSI LES SEGÜENTS AFIRMACIONSAFIRMACIONS, SOBRE, SOBRE L’ECONOMIAL’ECONOMIA
D’AL-ANDALUSD’AL-ANDALUS, SÓN, SÓN VERDADERES o FALSESVERDADERES o FALSES::
-LA BASE DE L’ECONOMIA D’AL-ANDALUS ERA EL COMERÇ
-ELS MUSULMANS VAN INTRODUIR NOVES TÈCNIQUES DE REGADIU
-CADA TERRITORI DEL MÓN ISLÀMIC TENIA LA SEUA PRÒPIA MONEDA
-L’ARTESANIA ESTAVA ORGANITZADA i CONTROLADA DIRECTAMENT PER L’ESTAT
-EN EL CENTRE DE LA CIUTAT HISPANOMUSULMANA HI HAVIA LA ALCASSABA
22.. INDICAINDICA ELEL GRUPGRUP DE LADE LA POBLACIÓ ANDALUSIPOBLACIÓ ANDALUSI,, AL QUE CORRESPONENAL QUE CORRESPONEN
LESLES CARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES SEGÜENTS:
BERBERS --- MOSSÀRABS --- JUEUS --- ÀRABS --- MULADÍSBERBERS --- MOSSÀRABS --- JUEUS --- ÀRABS --- MULADÍS
GRUP PROCEDENT DEL NORD D’ÀFRICA DEDICAT AL PASTURATGE:
POBLACIÓ HISPANOVISIGODA CONVERTIDA A L’ISLAM:
MINORIA DOMINANT A AL-ANDALUS QUE HAVIA DIRIGIT LA CONQUISTA
POBLACIÓ HISPANOVISIGODA CRISTIANA, MAJORITÀRIAMENT URBANA:
GRUP DEDICAT A L’ARTESANIA, EL COMERÇ, LA MEDICINA i la CIÈNCIA:
3. OBSERVAOBSERVA LA IL.LUSTRACIÓ DE LA SÉNIALA SÉNIA i:

EXPLICAEXPLICA EL MECANISME i LA FUNCIÓFUNCIÓ QUE TENIA LA SÉNIA o RODA HIDRÀULICA

VIDEO: ECONOMIA D’AL-ANDALUS

VIDEO: SOCIETAT D’AL-ANDALUS

66. CULTURA i ART ISLÀMICS
 CULTURA ISLÀMICACULTURA ISLÀMICA
 ENTRE els SEGLES VIII i XIIVIII i XII LA CIVILITZACIÓ ISLÀMICA VA TENIR UNA ÈPOCA
D’ESPLENDORESPLENDOR ECONÒMICA i CULTURAL, QUE CONTRASTAVACONTRASTAVA AMB L’EUROPA
FEUDAL,QUE ESTAVA EMPOBRIDAEMPOBRIDA i ERA RURALRURAL
 ELS ASPECTES QUE VAN AFAVORIRVAN AFAVORIR AQUEST ESPLENDOR CULTURAL, FOREN:
 EL FET DE QUE TOTS ELS MUSULMANS PARLAREN UNA MATEIXA LLTOTS ELS MUSULMANS PARLAREN UNA MATEIXA LLENGUA:
L’ÀRABÀRAB, QUE VA PERMETRE QUE ELS CONEIXEMENTS ES TRANSMETERENTRANSMETEREN
FÀCILMENT D’UN TERRITORI A UN ALTRE i VAN AFAVORIRVAN AFAVORIR LA INTEGRACIÓ
de les DIVERSES CULTURES i POBLES CONQUISTATS
 LA INCORPORACIÓ DE CONEIXEMENTS DE LES CULTURES PERSAINCORPORACIÓ DE CONEIXEMENTS DE LES CULTURES PERSA, EGÍPCIAEGÍPCIA i
ÍNDIAÍNDIA, VAN CONFORMAR UNA CULTURA MÉS RICA i VARIADACULTURA MÉS RICA i VARIADA ON VAN
DESTACAR els ESTUDIS MATEMATICS i les CIÈNCIES APLICADES
 ELS ASPECTES QUE ELS ÀRABS INTRODUIREN EN EUROPAASPECTES QUE ELS ÀRABS INTRODUIREN EN EUROPA, A TRAVÉS D’AL-
ANDALUS FOREN: la NUMERACIÓ ARABIGA, L’INVENCIÓ DE SISTEMES
HIDRÀULICS D’IRRIGACIÓ, LA FABRICACIÓ DE PORCELLANA i PAPER,
L’ELABORACIÓ DE PERFUMS i BÀLSAM. COM TAMBÉ CONEIXEMENTS AVANÇATS
DE MEDICINA i CIRUGIA i VAN DESENVOLUPAR UNA NOVA CIÈNCIA:
L’ASTRONOMIA

66. CULTURA i ART ISLÀMICS
 L’ART ISLÀMICL’ART ISLÀMIC
 L’ART ISLÀMIC VA SER UN ART HOMOGENIART HOMOGENI PERÒ DIVERSDIVERS, DEGUT A LES
INFLUÈNCIESINFLUÈNCIES QUE VA REBRE DELS NOMBROSOS TERRITORIS PELS QUALS ES VA
EXPANDIR
 EN ARQUITECTURAARQUITECTURA, LES CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES VAN SE LA
MESQUITA i l’ALCASSABAMESQUITA i l’ALCASSABA, PERÒ TAMBÉ EDIFICARENTAMBÉ EDIFICAREN PALAUS RESIDENCIALS,
MERCATS, BANYS PÚBLICS i ESCOLES ALCORÀNIQUES, els MADRASSES
 ELS MATERIALS PRINCIPALSMATERIALS PRINCIPALS DE CONSTRUCCIÓ VAN SER LA RAJOLA, LA FUSTA
i la GRAN DIVERSITAT D’ARCS, VOLTES i CÚPULES
 LA DECORACIÓ EXTERIORDECORACIÓ EXTERIOR ERA MOLT AUSTERA i CONTRASTAVACONTRASTAVA AMB LA
VARIADA ORNAMENTACIÓ INTERIOR, FETA A BASE DE MARBRES,
RAJOLES,GUIXERIES i FUSTA
 L’ESCULTURAESCULTURA NONO VA DESTACAR EN L’ART ISLÀMIC, PERÒ VAN DOMINAR LES
ARTS DEL METALL, la CERÀMICA, el VIDRE, la MARQUETERIA, i el MARFIL
 En PINTURAPINTURA, VAN DESTACARDESTACAR EN LA DECORACIÓ DE LA CERÀMICA i SOBRETOTSOBRETOT
EN LA IL.LUSTRACIÓ DE LLIBRES RELIGIOSOS I PROFANS amb MINIATURES,
REPRESENTANT ESCENES DE LA VIDA QUOTIDIANA

MESQUITA DE CORDOVA. ARQÜACIONS

1. QUINS DOS ASPECTES VAN AFAVORIR L’ESPLENDOR
DE LA CULTURA ISLÀMICA?
2. QUINS ASPECTES CULTURALS, VAN INTRODUIR ELS
ÀRABS, EN EUROPA, A TRAVÉS D’AL-ANDALUS?
3. ESBRINA RESPECTE DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA:
 CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES:
 MATERIALS PRINCIPALS QUE UTILITZAVEN:
 CARACTERÍSTIQUES DE LA DECORACIÓ EXTERIOR i
MATERIALS AMB QUE ESTAVA FETA:
1. ASPECTES DE LA PINTURA, EN QUE VAN DESTACAR?
66. CULTURACULTURA i ARTART ISLÀMIC

1.1. TRIA LA RESPOSTA CORRECTA RESPECTE DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICATRIA LA RESPOSTA CORRECTA RESPECTE DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA::
a)a) QUINES SÓN LES DOS CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES DE L’ARQUITECTURAQUINES SÓN LES DOS CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES DE L’ARQUITECTURA
ISLÀMICA?ISLÀMICA?
 LA SINAGOGA i la MESQUITA
 LA SINAGOGA i l’ALCASSABA
 LA MESQUITA i l’ALCASSABA
a)a) QUINS VAN SER ELS PRINCIPALS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ EN L’ARQUITECTURAQUINS VAN SER ELS PRINCIPALS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ EN L’ARQUITECTURA
ISLÀMICA?ISLÀMICA?
o LA RAJOLA i la FUSTA
o LA RAJOLA i el FERRO
o LA RAJOLA i el CIMENT
a)a) COM ERA L’ORNAMENT INTERIOR DELS EDIFICIS?COM ERA L’ORNAMENT INTERIOR DELS EDIFICIS?
 AUSTERO
 AMB MARBRES, RAJOLES i FUSTES
 AMB LES PARETS PINTADES AMB MURALS VEGETALS
a)a) QUE ÉS LA DECORACIÓ CAL.LIGRÀFICA?QUE ÉS LA DECORACIÓ CAL.LIGRÀFICA?
o MOTIUS DECORATIUS BASATS EN TEXTOS RELIGIOSOS AMB ESCRIPTURA ÀRAB
o MOTIUS DECORATIUS BASATS EN TEXTOS MITOLÒGICS AMB ESCRIPTURA ÀRAB
o MOTIUS DECORATIUS BASATS EN CONTES POPULARS AMB ESCRIPTURA ÀRAB
a)a) DE QUÈ TRACTAVEN ELS MOTIUS DECORATIUS POLICROMATS?DE QUÈ TRACTAVEN ELS MOTIUS DECORATIUS POLICROMATS?
 SOBRE MITOLOGIA ÀRAB
 SOBRE LA VIDA DE MAHOMA
 SOBRE MOTIUS CAL.LIGRÀFICS, GEOMÈTRICS, ARABESCOS i VEGETALS

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER
LA PROVA
22.. COMPLETA EL TEXTCOMPLETA EL TEXT AMB LESAMB LES PARAULESPARAULES QUE HI FALTENQUE HI FALTEN :
AL-ANDALUS --- ALHAMBRA --- FERRADURA --- CÒRDOVA --- POLICROMIA ---AL-ANDALUS --- ALHAMBRA --- FERRADURA --- CÒRDOVA --- POLICROMIA ---
SEVILLA --- NERVADA --- SARAGOSSA --- MOSAICS -- ISLÀMIC --- LOBULATSEVILLA --- NERVADA --- SARAGOSSA --- MOSAICS -- ISLÀMIC --- LOBULAT
 L’ARQUITECTURA D’L’ARQUITECTURA D’ ---------------------------- TÉ LES CARACTERÍSTIQUESTÉ LES CARACTERÍSTIQUES
GENERALS DE L’ARTGENERALS DE L’ART ---------------------------- , PERÒ APORTA ELEMENTS, PERÒ APORTA ELEMENTS
ESPECÍFICS COM L’ARC DEESPECÍFICS COM L’ARC DE -------------------------------------- i L’ARCi L’ARC --------------------------------------------
, LA, LA ---------------------------------------------- EN ELS ARCS, LA VOLTAEN ELS ARCS, LA VOLTA ----------------------------------------------------
i L’ORNAMENTACIÓ EN RELLEUS ii L’ORNAMENTACIÓ EN RELLEUS i ---------------------------------------- . ELS EDIFICIS. ELS EDIFICIS
MÉS RELLEVANTS SÓN LA MESQUITA DE ---------------------MÉS RELLEVANTS SÓN LA MESQUITA DE ---------------------
L’ALJAFERIA DEL’ALJAFERIA DE ------------------------------------------------------ , LA GIRALDA i LA TORRE DEL, LA GIRALDA i LA TORRE DEL
ORO DEORO DE -------------------------------------------- , i EL PALAU DE L’, i EL PALAU DE L’ ---------------------------------------------------------- ..

TEMATEMA 11: L’ISLAM i AL-ANDALUSL’ISLAM i AL-ANDALUS
ACTIVITATS FINALSACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA
PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:
 DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES
PÀGINES 1818 i 1919, EFECTUAR:
L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA
CONCEPTUAL
L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTES
L’ACTIVITAT 5: IDENTIFICA ELS ELEMENTS
D’UNA MESQUITA
L’ACTIVITAT 8: COMPLETA L’ESQUEMA
L’ACTIVITAT 9: COMPLETA LA TAULA

ASPECTESi VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:
1.1. RESPONDRERESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS
SELECCIONADES i REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT --- valor
5 punts
2.2. DEFINIRDEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA
COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- valor 1 punt
3.3. RELACIONARRELACIONAR, ASPECTES DE L’ISLAM i PERSONATGES i FETS
HISTÒRICS, de les ACTIVITATS de COMPETÈNCIES REALITZADES --- valor 1
punt
4.4. COMPLETAR FRASESCOMPLETAR FRASES , SOBRE L’EXPANSIÓ DE L’SLAM i L’ART
ISLÀMIC, de les ACTIVITATS de COMPETÈNCIES REALITZADES --- valor 1 punt
5.5. ORDENAR CRONOLÒGICORDENAR CRONOLÒGIC, de les ASPECTES DE LA VIDA DE
MAHOMA i de la CREACIÓ D’AL-ANDALUS, de les ACTIVITATS de
COMPETÈNCIES REALITZADES --- valor 1 punt
6.6. INDICARINDICAR a quin GRUP SOCIAL CORRESPON LA CARACTERÍSTICA,
de les ACTIVITATS de COMPETÈNCIES REALITZADES --- valor 1 punt
TEMATEMA 11: L’ISLAM i AL-ANDALUSL’ISLAM i AL-ANDALUS

2n eso tema1_ L'ISLAM i AL-ANDALUS

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a 2n eso tema1_ L'ISLAM i AL-ANDALUS

Semelhante a 2n eso tema1_ L'ISLAM i AL-ANDALUS (20)

Mais de Mario Vicedo pellin

Mais de Mario Vicedo pellin (20)

Último

Último (8)

2n eso tema1_ L'ISLAM i AL-ANDALUS