29 de maig del 2012 Reunió de grau Classe del Sol Escola Cooperativa El Puig

2. Els sols al 2012

3. Diàleg amb els nens i les nenes de primària

4. Inicis
Una vegada ja impregnats del que ha anat investigant cada classe fins
Nadal, comencem a preguntar-nos què ens ha passat al cos quan aquest
migdia hem menjat arròs.
Entre tots anem construint el recorregut que ens imaginem que fa el menjar
i més endavant ...
“Tinc una cosina que és dentista i ens podria explicar com funciona tot
això…”
Preguntant-nos com funciona el cos quan mengem,
passem a buscar qui ens pot ensenyar més coses.

5. Experts
Com que és habitual la presència d’”experts “ a l’Escola, són els nens
qui ofereixen el preuat saber de la seva família per ser compartit amb
els companys.
Oi tant que sí! De seguida surten idees de com fer que el coneixement
de la classe s’ampliï amb les aportacions de les famílies:
De seguida comencem a proposar qui ens pot ajudar a ampliar la
xarxa de coneixements. Tenim experts de confiança ben a prop

6. En què ens poden ajudar?
Pol C – La meva mare i el meu avi són cuiners. I també el meu pare és metge. Ens podria venir a explicar
com és tot això de la digestió. Ens poden explicar el funcionament de la sang i del cor perquè fan com
venes de recanvi.
Laia R – El meu pare, avi i tieta són cuiners. Els podem anar a veure. La meva tieta és dentista i també pot
venir.
Richard – El meu pare és cambrer i el meu avi cuiner. Podríem anar al restaurant a veure’ls.
Lei – Els meus pares han viatjat molt per tot el món i saben coses de molts menjars. I quan van anar a la Xina
segur que poden saber coses del menjar xinès.
Gerard – La meva àvia en sap molt de cuinar perquè passa moltes hores a la cuina. Els seus menjars estan
molt bons. I un amic que sap cuinar molt bé.
Natàlia – La meva tieta treballa amb un dentista. El meu pare viu a Romania i allà mengen diferent.
Dani – La meva mare està practicant de ser cuinera. I el meu pare treballa a Nigèria. Diu que hi ha uns
cargols molt grans. Com que és un país pobre no poden menjar molt.
Greta – La meva àvia sap molt de cuinar i passa molta estona a la cuina.
Bru – La mare del meu millor amic és dentista. El meu pare per la seva feina ha viatjat per molts països. La
meva mare fa uns menjars molt bons i les meves àvies també. Quins són els menjars que els han
agradat més dels països on han viatjat.
Aina – La meva besàvia sap fer unes galetes molt bones. Els meus pares van passar dos anys a Alemanya
fent de cuiners abans que naixés jo.
Oriol – La meva tieta és pastissera i una altra tieta és cuinera.
Àngel – La meva mare fa el menjar. El meu tiet és de Xile.
Martina – La meva mare coneix un amic que té una pizzeria a Abrera. I demà passat vaig a Dubai i potser
allà fan menjars diferents.

7. Pau M – El meu avi té un camp que hi ha moltes fruites.
Ada – La meva mare ens podria explicar com decora plats. Són de ceràmica i a vegades
de vidre i els pintem. Al meu pare li agrada molt cuinar i en sap molt.
Judith – Jo tinc tres persones que podrien venir. La meva mare treballa al Caprabo i ens pot
explicar moltes coses. Ho podríem visitar. El meu pare sap fer pizzes, pa, magdalenes...
La meva àvia sap fer molts menjars però va caure i no podria venir.
Pol S – El meu avi té dos horts i el meu tiet va anar a fer una travessa al Nepal.
Maria –El meu avi té un hort i planta calçots, cebes, pastanagues, patates. I la meva àvia
ens pot explicar més coses sobre les conserves.
Cèlia – El meu tiet té un bar. La meva àvia fa croquetes i la meva mare empanadilles.
Nicolay – La meva àvia també sap cuinar.
Pau V – El meu pare fa pa, donuts, pizza i jo tinc un hort a casa. A l’estiu vam collir molts
tomàquets i pebrots. Com fer un hort amb poquet espai?
Arnau – El meu pare a vegades quan ens llevem ens fa creps.
Laia P – La meva mare i el meu germà petit. Parlar de què mengem quan naixem i quan ens
fem grans.
Anna – La meva mare quan era jove era peixatera. Parlar dels tipus de peix.
Pol M – Ensenyar-nos a fer creps.
El saber està en el dia a dia, fent-lo visible li hem
donat valor.

8. Ens alimentem…
valor d’allò quotidià
ser pacient per aconseguir la fita
gaudir cuinant pels altres
som afortunats
desfer mites amb el coneixement
Seguretat dels aliments
com hem anat creixent
les entranyes d’un restaurant

9. productes que s’enyoren
records de la família
consum ecològic
elaboració pròpia
segons la religió
alimentació depenent del clima
la nostra tradició
tradició pastissera
la pagesia

10. fresc i de qualitat
de la terra
com vivien abans
producció pròpia
entendre el cos
conèixer costums i cultures
la organització del cambrer

11. …ho documentem…
De quina manera creieu que podem enregistrar totes les visites de les famílies
a la classe per parlar de l’alimentació?
- H o p o d e m f e r a m b v íd e o . C a ld r à q u e e s t ig u e m e n
s ile n c i p e r q u è s ’ e n t e n g u i b é .
- A n a r a p u n t a n t a l’ o r d in a d o r t o t e l q u e e s v a
e x p lic a n t .
- F e r f o t o s i a ju n t a r t o t e s le s id e e s a m b a q u e s t e s
fo to s .
- E n t r e t o t s e s c r iu r e -h o e n u n f u ll g r a n .
- F e r u n a p e l· líc u la p e r e x p lic a r t o t e l q u e h e m
a p r è s i e n s e n ya r q u i e n s h a a ju d a t .
Abans de començar ens plantegem com recollir tota
la informació de cada conferència.

12. …i digerim
Els Sols n’hem tret molt de totes les visites…
(video)

13. Retorn de l’experiència
Com ho heu viscut les famílies?
Aquesta experiència ens ha portat a un coneixement més autèntic i,
sobretot, recíproc, perquè uns i altres aprenem. I, per sobre de tot això,
s’han establert uns vincles emocionals molt forts, que s’entreveuen en les
paraules que ens retornen els pares, avis... i les que els fan arribar els nens.

14. Nodrim compartint
Després de la festa de Sant Jordi ens expliquem en
què hem estat ocupats cada classe.

15. Llenguatge matemàtic

17. Llenguatge matemàtic
Restes portant-ne
43
-15

18. 3
43
-15

19. 3
43
-15
28

20. Llenguatge verbal

22. LLENGUA ANGLESA

23. L’anglès és un instrument de comunicació.

24. Conversa
Es pretén afavorir i potenciar la comunicació

25. DVD
Pretenem:
•Que mica en mica vagin adquirint estructures
pròpies de l’idioma.
•Oportunitat d’escoltar diferents interlocutors.

26. Situacions reals i quotidianes, centrades en
aspectes de la vida diària dels alumnes.

27. Es pretén recordar i practicar expressions
concretes i utilitzar el vocabulari après.
Posar en pràctica tot allò que sabem.

28. Comprensió i
expressió escrita.

29. La Manreana
del mandongo a les llangonisses
els animals de la granja
l’emoció de dormir fora de casa
una nova oportunitat de relacionar-se amb els companys

30. l’habitació, motxilla i parar taula
joc, caminada i conte de nit
muntem a cavall
fem pa, coca i pizza

31. Qüestions diverses
Últim dia de piscina 6 juny
Casals d’estiu Reunió 11 juny
Jornada esportiva 18 juny
Darrer dia 22 al migdia
Informes
Precs i preguntes

32. Us oferim…
granissat de taronja i llimona
maduixes amb sucre