Presentació Orientacions Currículum Educació Infantil 3-6

2. CONEIXEMENTS I TEORIES
ACTUALS SOBRE
L’APRENENTATGE
NORMATIVA
VIGENT
PRÀCTICA A LES
ESCOLES
Presentació

3. La naturalesa de l’aprenentatge: “Utilitzar la recerca per inspirar la pràctica”, publicat per
l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

12. Joan
Turu
Paulo
Freire,
ensenyem
estimant

14. L’INFANT
QUAN
QUÈ
COM
ON
QUI
APRÈN?

15. - COM AVALUA?
- COM RECULL LES EVIDÈNCIES DE
L’APRENENTATGE?
- COM S’ORGANITZA?
- COM PLANIFICA L’ACCIÓ EDUCATIVA?
L’ADULT

17. QUAN APRÈN?
Tot el temps és educatiu

18. L’ACOLLIDA

19. ACOLLIDA
EL JOC

20. QUOTIDIANITAT

21. QUOTIDIANITATPROPOSTES DE LA MESTRA

22. La pedagogia del cargol

24. QUÈ APRÈN?
A obrir finestres al món

25. A comunicar

26. A tenir curiositat, a descobrir a
experimentar

27. A entendre el món que ens envolta

28. A progressar en el moviment i
domini del cos

29. A anar creixent en autonomia i
autoestima

30. A anar creixent en autonomia i
autoestima
A crèixer en els afectes i en les
relacions

31. A ser creatius

32. PROPORCIONANT A TOTS ELS
INFANTS EXPECTATIVES D’ÈXIT

33. L’INFANT
• A comunicar-se
• A tenir curiositat, a descobrir, a experimentar
• A entendre el món que els envolta
• A progressar en el moviment i domini del cos
• A anar creixent en autonomia i autoestima
• A créixer en els afectes i les relacions
• A ser creatius
• Propostes globalitzades
• Situacions quotidianes
• Joc
Les seves
capacitats
Els continguts de les àrees
Planificar, projectar, preveure, programar…
Ha de realitzar
aprenentatges funcionals, significatius i valuosos
Relacionat amb
Mitjançant
Per desenvolupar
Que calQue cal
Decret
181/2008

35. COM APRÈN?
Un aprenentatge valuós

36. Afavorir l’autoregulació
Donant valor a les preguntes
Aprenem fent, pensant i comunicant

37. Afavorir l’autoregulació
Donant valor a les preguntes
Proposant tasques amb sentit

38. Proposant tasques amb sentit
Donant valor a les preguntes
Donant valor a les preguntes

39. Proposant tasques amb sentit
Donant valor a les preguntes
Afavorint l’autoregulació

41. ON S’ APRÈN?
Escenaris de l’aprenentatge

42. L’escola

43. El menjador

44. El pati

45. L’entorn

46. Escenaris
d’aprenentatge
ESCOLA ENTORN
Espais
interiors
Espais
exteriors
S’aprèn a
Aules
Ambients
Passadissos
Entrada
Menjador
Biblioteca
...
Pati
Porxo
Hort
Jardí
...

48. QUI APRÈN?
Un dret per tothom

49. "Tothom és un geni. Però si
jutges a un peix per la seva
habilitat per enfilar-se als arbres,
viurà tota la seva vida pensant
que és un inútil “
Albert Einstein
VD

51. COM AVALUA?
Observar, conèixer, deixar constància, compartir,
comunicar

52. Fer evident el progrés de l’infant

53. Proporcionar a cada infant el suport més
adequat

54. Atendre la diversitat

55. Prendre decisions educatives encertades

56. Compartir aquestes decisions amb les
famílies

57. Revisar la pròpia pràctica educativa

58. OBSERVAR i
DOCUMENTAR
PRENDRE
DECISIONS
EMETRE JUDICI
DE VALORS
MILLORA
CONTÍNUA
Incidir en la millora continua

59. ● Recollir dades
● Analitzar-les i emetre judicis
● Prendre decisions
Per regular l’aprenentatge
Conèixer el procés de
cada infant
Faciliten la presa de
decisions del mestre:
• Variar les propostes
• Introduir nous materials
• Temporització o
agrupació diferent
• …
L’avaluació
Consisteix en:
● Té caràcter regulador
● És continua
● És positiva
● És integrada i diversa
● És qualitativa
● És participativa i
participada
Amb els objectius de:
El mestre el
comparteix amb
companys, família…
Afavoreix l’autoregulació
dels infants:
• Reflexió conjunta
• Verbalització de procesos
• Revisió entre iguals
• …

60. COM RECULL LES EVIDÈNCIES DE
L’APRENENTATGE?
Dels àlbums a les documentacions

61. Permet disposar
d’informació sobre els
comportaments i les
actuacions dels
infants mitjançant
instruments diferents:
graelles, diari d’aula,
observació pautada...
OBSERVACIÓ

62. fotografies
vídeos
entrevistes
arxius d’àudio
portafolis
diari d’aula
registres d’observació
converses
Documentació pedagògica

64. COM S’ORGANITZA?
El treball en equip dels mestres

65. 15 IDEES PER L’ESCOLA

66. Per treballar plegats, primer hem de
compartir significats
1

67. La necessitat de canvi no pot ser
imposada
2

68. Per construir hem de partir del que ja
fem bé
3

69. La transformació del centre comença
per la transformació individual
4

70. Compartir dubtes febleses i errors
ens fa més forts per afrontar-los
5

71. Explicar-nos davant dels altres ens
ajuda a autoreconèixer-nos
6

72. Documentar la pròpia pràctica ens
permet reflexionar i millorar
7

73. Els canvis són poc sostenibles si no
sabem cap a on anem
8

74. Juntes generem més coneixement que la
suma del coneixement de cada una
9

75. Els docents hem d’estar disposats a aprendre
amb els alumnes i dels alumnes
10

76. Creixem quan rebem i donem
feedback constructiu
11

77. Si som una minoria estratégica,
posem-nos en marxa!
12

78. Hem d’avançar lentament però alhora
ens hem de llençar a la piscina
13

79. Tenir estructures formals per
compartir ens fa més forts
14

80. Aprenem fent!
15

82. COM PLANIFICA L’ACCIÓ
EDUCATIVA?
Planificar, projectar programar

83. Què
programar
Programar
planificar
projectar
plantejar
preveure
El fet de preveure o
planificar l’acció educativa
que es desenvolupa a
l’escola amb la finalitat
d’aconseguir coherència
en les nostres actuacions.
Tot el que l’infant viu a l’escola.
En el format que ens resulti
més avinent.
Hem de tenir en compte:
El currículum
El projecte educatiu
El concepte d’escola i d’infant
Abans, durant i després
Com
programar
Quan
programar
Abans de
programar
Què
programar
La programació és una eina de comunicació entre mestres
Programem per a totes les persones que formen part de la
comunitat educativa amb la finalitat de millorar la pràctica
Què entenenem
per programar
Per què
programar

85. FAMÍLIA I ESCOLA

86. SÒCIOCONSTRUCTIVISME
Vigotsky
Zona ZDP
Ausubel
Ap. significatiu
Bruner
Bastida
Kilpatric
Projectes
Montessori
Ap. actiu
Decroly
C. interès
Neurociència i educació

87. La infància no és merament una fase preparatòria per
al futur, sinó una etapa de la vida amb uns valors i una
cultura propis, conformada igualment per infants i
adults Helena Buri i Areta Wasilewska

88. El document “Currículum i Orientacions” Segon Cicle d’Educació Infantil,
ha estat elaborat per un grup de treball format per professionals vinculats a
l’educació infantil; cadascun des del seu àmbit ha deixat palesa la seva
expertesa: la Roser Vilà i la Teresa Bardera de l’ICE Josep Pallach de la
Universitat de Girona; la Núria Martín i la Manuela Rubio de l’Àrea
d’Educació Infantil de la Inspecció d’Educació; la Margarida Falgàs de la
Universitat de Girona; la Montserrat Torra del CESIRE; la Montserrat
Pedreira de la Facultat de Ciències Socials de Manresa (UVic-UCC); en
Carles Parellada de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona;
l’Àngels Geis i la Reina Capdevila de la Universitat Blanquerna-URL; la
M. Rosa Terradellas de la Universitat de Girona; en Josep Maria
Cornadó de la Universitat Rovira i Virgili, i els mestres Carme Cols i Pitu
Fernández., sota la coordinació de Maite Miró de la Direcció General
d’Educació Infantil i Primària del Departament d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya.

89. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

90. Les imatges emprades en aquesta presentació
han estat trobades a la xarxa i recollides en
diferents escoles, al llarg del temps. El nostre
agraïment a totes elles.
Si algú considera que alguna d’elles vulnera la
propietat intel·lectual de persona o entitat, serà
retirada immediatament. Si és el cas, poseu-vos
en contacte amb: mrubio19_arroba_xtec.cat
Manuela Rubio Berdún – Casa del Mar
29 Novembre 2017
Direcció General Educació Infantil i Primària
Àrea Educació Infantil Inspecció d'Educació