SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 22
ELS MAIES 
LES RELIGIONS PRECOLOMBINES 
Manel Correa i Masip 
Barcelona
Els maies 
• Els déus 
• El culte 
• Els sacerdots 
• Els llibres sagrats 
• Les creences 
• Els temples
Els maies 
ELS DÉUS 
ITZAMNA: 
Senyor dels cels, del dia i la nit Cap del panteó maia. 
XAC: 
Déu de l’aigua i de la pluja 
CUCULCAN: 
Versió maia del déu asteca Quetzalcoatl. 
AH PUCH: 
Déu de la mort.
Els maies 
ELS DÉUS 
EK CHUAN: 
Déu dels mercaders i de la guerra. 
YUM KAAX: 
Déu del blat de moro i de l’agricultura. 
IXCHEL 
Deessa de la lluna. 
Representa la fertilitat de la terra.
Els maies 
EL CULTE: 
- Feien dejunis i abstinències d’algun aliment. 
- Els déus tenien les seves festes. Se’ls hi feien cants, pregàries, 
danses, ofrenes i dejunis. 
- El joc de pilota es va practicar com un 
ritual relacionat amb el mite de la Creació, 
les forces de l’univers, la lluita entre el bé 
i el mal, el moviment dels astres...
Els maies 
Què eren 
els cenotes 
sagrats? 
EL CULTE: 
- Retien culte als avantpassats. 
- Es feien autosacrificis: oferien sang als déus. 
- Es realitzaven sacrificis humans per aconseguir els favors dels 
déus. 
- L’arribada dels tolteques al Yucatan comporta la mexicanització de 
les restes de la cultura maia.
Els maies 
ELS SACERDOTS 
- Eren els guies espirituals. 
- Càrrecs hereditaris i d’origen noble. 
- Ah kin era el nom genèric dels sacerdots maies. 
- L’halach uinic (=home verdader) era el summe sacerdot. Tenia sota les 
seves ordres altres sacerdotals: 
- Els ah nakom practicaven els sacrificis humans. 
- Els chilan interpretaven les profecies i predeien el futur. 
- Els batab, dirigents de petites ciutats i encarregats de petites cerimònies. 
- Tenien grans coneixements de matemàtica, astronomia, enginyeria, 
d’agronomia.... que permetia controlar la vida diària dels maies. 
- Coneixien i utilitzaven el sistema jeroglífic i ideogràfic maia. També un 
sistema de numeració (+0) i el calendari 
- Practicaven l’autosacrifici. S’infligien ferides i rigorosos dejunis.
Els maies 
ELS LLIBRES SAGRATS: 
- La majoria dels còdexs maies foren destruïts o per la climatologia o pels espanyols. 
- Actualment es conseven el Còdex de Dresde (Alemanya), el Tro-Cortesià (Madrid), el Peresià 
(París)i el Grolier (Mèxic) 
El Popol Vuh: S. XVI 
- “Llibre del Consell” dels indis maia-quitxé. 
- Escrit en maia quitxé i catxiquel. 
- La primera part narra l’origen del món i la creació de l’home fet del 
blat de moro. 
- La segona part narra les gestes dels herois mítics: Hunahpú i 
Ixbalanqué. 
- La tercera part parla de la història dels quitxés. Origen, migracions i 
fundació de ciutats. Organització política, social i religiosa.
Els maies 
ELS LLIBRES SAGRATS: 
- El Chilam Balam: 
- Redactats després de la Conquesta en maia. 
- Profecies, mites, rituals, successos i sinopsis cronològiques de 
la història maia. 
- Chilam: sacerdots endevins; Balam: jaguar. Chilam Balam: 
llibre de l’endeví de les coses ocultes. 
- Es coneix els fragments d’una desena de manuscrits Chilam 
Balam. 
- Les seccions més destacables són els u kahlay katunob o 
cròniques indígenes que expliquen els fets principals de la 
història maia.
Els maies 
LES CREENCES: 
- Els governants eren descendents dels déus. 
- L’univers tenia tres parts: el cel, la terra i l’inframón. 
- El cel era com un edifici de 13 pisos sobreposats, sent la terra el pis més 
baix, i l’infern (Xilbaba) tenia nou nivells. En cadascun hi vivia un déu. 
- La ceiba sagrada (arbre sagrat) o Yaxché es trobava en el centre del món 
maia. Les branques s’elevaven cap als cels i les arrels penetraven cap a 
l’inframón. 
- Creien en la immortalitat de l’ànima i en el més enllà.
LES CREENCES: 
Els maies 
- La ceiba sagrada (arbre sagrat) o Yaaxché es trobava 
en el centre del món maia. Les branques s’elevaven 
cap als cels i les arrels penetraven cap a l’inframón. 
- Creien en la immortalitat de l’ànima i en el més enllà. 
- Les ànimes dels humils anaven a l’Inframón. Situat al sud cardinal. 
- Els sacrificis rituals d’animals i humans renovava el seu contacte amb els 
déus. 
- Creien en el joc de pilota com a part d’una cerimònia religiosa.
Els maies 
ELS TEMPLES 
- Grans construccions piramidals. 
- Es construïen sobre subestructures i plataformes. 
- Decorats amb estuc. Sovint pintades de vermell. També amb mosaics de 
pedra. 
- El temple es troba a la part superior de l’estructura. 
- S’han trobat grans centres cerimonials com els del Mirador, Copan, Tikal... 
- Conviu amb palaus, patis i places col.locats sobre grans plataformes. 
- Ús del patró tríadic: tres temples que tanquen una plaça. 
- Estava decorat amb cresteries, frisos, dintells, murals... 
- Els temes fan referència històrica i mitològica.
Manel Correa i Masip 
Barcelona 
Estructura II, Hochob, Mèxic 
Temple de Dzibilnocac 
Estructura I Calakmul, Mèxic
Chichen Itzà, Mèxic 
Ciutat de Mayapan, Mèxic
Manel Correa i Masip 
Barcelona 
Palenque, Mèxic
Temple “el adivino” d’Uxmal, Mèxic 
Piràmide Caracol, Belize
Temple I, Tikal, Guatemala
Palau de l’Acròpolis de Yaxchilan, Mèxic
Temple de les inscripcions, Copan, 
Hondures
Temple de Rosalila, trobat sota la piràmide 16 de Copan, Hondures
Manel Correa i Masip 
Barcelona

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
 
Imperi inca
Imperi incaImperi inca
Imperi inca
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
La societat romana
La societat romanaLa societat romana
La societat romana
 
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
Pagesos
PagesosPagesos
Pagesos
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Els monjos
Els monjosEls monjos
Els monjos
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
 

Semelhante a La religió dels maies

Semelhante a La religió dels maies (20)

Cultures del mon
Cultures del monCultures del mon
Cultures del mon
 
Els asteques 2
Els asteques 2Els asteques 2
Els asteques 2
 
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaDéus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratomba
 
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaDéus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratomba
 
Resum general
Resum general Resum general
Resum general
 
Religió a Mesopotàmia
Religió a MesopotàmiaReligió a Mesopotàmia
Religió a Mesopotàmia
 
Déus egipcis
Déus egipcisDéus egipcis
Déus egipcis
 
La religió romana (2)
La religió romana (2)La religió romana (2)
La religió romana (2)
 
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i EgipteTema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
 
Inques
InquesInques
Inques
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Mesopotamia jn
Mesopotamia jnMesopotamia jn
Mesopotamia jn
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Power point
Power pointPower point
Power point
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
ELS INICIS DE L'ART
ELS INICIS DE L'ARTELS INICIS DE L'ART
ELS INICIS DE L'ART
 
L'astronomia sudamericana
L'astronomia sudamericanaL'astronomia sudamericana
L'astronomia sudamericana
 

Mais de Manel Correa i Masip (20)

Vitrina 18 d
Vitrina 18 dVitrina 18 d
Vitrina 18 d
 
Vitrina 18 c
Vitrina 18 cVitrina 18 c
Vitrina 18 c
 
Vitrina 14 mineralogia
Vitrina 14 mineralogiaVitrina 14 mineralogia
Vitrina 14 mineralogia
 
Imperialisme colonialisme
Imperialisme colonialismeImperialisme colonialisme
Imperialisme colonialisme
 
Mite mesopotàmic
Mite mesopotàmicMite mesopotàmic
Mite mesopotàmic
 
Vitrina 12 Paleontologia
Vitrina 12 PaleontologiaVitrina 12 Paleontologia
Vitrina 12 Paleontologia
 
Vitrina 10 Zoologia
Vitrina 10 ZoologiaVitrina 10 Zoologia
Vitrina 10 Zoologia
 
Vitrina 12 Paleontologia
Vitrina 12 PaleontologiaVitrina 12 Paleontologia
Vitrina 12 Paleontologia
 
Vitrina 17 Mineralogia
Vitrina 17 MineralogiaVitrina 17 Mineralogia
Vitrina 17 Mineralogia
 
Vitrina 17 Zoologia.2
Vitrina 17 Zoologia.2Vitrina 17 Zoologia.2
Vitrina 17 Zoologia.2
 
Vitrina 10 Zoologia
Vitrina 10 ZoologiaVitrina 10 Zoologia
Vitrina 10 Zoologia
 
Vitrina15 mineralogia
Vitrina15 mineralogiaVitrina15 mineralogia
Vitrina15 mineralogia
 
Vitrina 17 Mineralogia
Vitrina 17 MineralogiaVitrina 17 Mineralogia
Vitrina 17 Mineralogia
 
Vitrina10 Zoologia
Vitrina10 ZoologiaVitrina10 Zoologia
Vitrina10 Zoologia
 
Vitrina3 Zoologia
Vitrina3 ZoologiaVitrina3 Zoologia
Vitrina3 Zoologia
 
Vitrina8 zoologia
Vitrina8 zoologiaVitrina8 zoologia
Vitrina8 zoologia
 
Vitrina 7 zoologia
Vitrina 7 zoologiaVitrina 7 zoologia
Vitrina 7 zoologia
 
Vitrina 12 paleontologia
Vitrina 12 paleontologiaVitrina 12 paleontologia
Vitrina 12 paleontologia
 
Vitrina 14 Mineralogia
Vitrina 14 MineralogiaVitrina 14 Mineralogia
Vitrina 14 Mineralogia
 
Vitrina 8.2 Zoologia
Vitrina 8.2 ZoologiaVitrina 8.2 Zoologia
Vitrina 8.2 Zoologia
 

La religió dels maies

  • 1. ELS MAIES LES RELIGIONS PRECOLOMBINES Manel Correa i Masip Barcelona
  • 2.
  • 3. Els maies • Els déus • El culte • Els sacerdots • Els llibres sagrats • Les creences • Els temples
  • 4. Els maies ELS DÉUS ITZAMNA: Senyor dels cels, del dia i la nit Cap del panteó maia. XAC: Déu de l’aigua i de la pluja CUCULCAN: Versió maia del déu asteca Quetzalcoatl. AH PUCH: Déu de la mort.
  • 5. Els maies ELS DÉUS EK CHUAN: Déu dels mercaders i de la guerra. YUM KAAX: Déu del blat de moro i de l’agricultura. IXCHEL Deessa de la lluna. Representa la fertilitat de la terra.
  • 6. Els maies EL CULTE: - Feien dejunis i abstinències d’algun aliment. - Els déus tenien les seves festes. Se’ls hi feien cants, pregàries, danses, ofrenes i dejunis. - El joc de pilota es va practicar com un ritual relacionat amb el mite de la Creació, les forces de l’univers, la lluita entre el bé i el mal, el moviment dels astres...
  • 7. Els maies Què eren els cenotes sagrats? EL CULTE: - Retien culte als avantpassats. - Es feien autosacrificis: oferien sang als déus. - Es realitzaven sacrificis humans per aconseguir els favors dels déus. - L’arribada dels tolteques al Yucatan comporta la mexicanització de les restes de la cultura maia.
  • 8. Els maies ELS SACERDOTS - Eren els guies espirituals. - Càrrecs hereditaris i d’origen noble. - Ah kin era el nom genèric dels sacerdots maies. - L’halach uinic (=home verdader) era el summe sacerdot. Tenia sota les seves ordres altres sacerdotals: - Els ah nakom practicaven els sacrificis humans. - Els chilan interpretaven les profecies i predeien el futur. - Els batab, dirigents de petites ciutats i encarregats de petites cerimònies. - Tenien grans coneixements de matemàtica, astronomia, enginyeria, d’agronomia.... que permetia controlar la vida diària dels maies. - Coneixien i utilitzaven el sistema jeroglífic i ideogràfic maia. També un sistema de numeració (+0) i el calendari - Practicaven l’autosacrifici. S’infligien ferides i rigorosos dejunis.
  • 9. Els maies ELS LLIBRES SAGRATS: - La majoria dels còdexs maies foren destruïts o per la climatologia o pels espanyols. - Actualment es conseven el Còdex de Dresde (Alemanya), el Tro-Cortesià (Madrid), el Peresià (París)i el Grolier (Mèxic) El Popol Vuh: S. XVI - “Llibre del Consell” dels indis maia-quitxé. - Escrit en maia quitxé i catxiquel. - La primera part narra l’origen del món i la creació de l’home fet del blat de moro. - La segona part narra les gestes dels herois mítics: Hunahpú i Ixbalanqué. - La tercera part parla de la història dels quitxés. Origen, migracions i fundació de ciutats. Organització política, social i religiosa.
  • 10. Els maies ELS LLIBRES SAGRATS: - El Chilam Balam: - Redactats després de la Conquesta en maia. - Profecies, mites, rituals, successos i sinopsis cronològiques de la història maia. - Chilam: sacerdots endevins; Balam: jaguar. Chilam Balam: llibre de l’endeví de les coses ocultes. - Es coneix els fragments d’una desena de manuscrits Chilam Balam. - Les seccions més destacables són els u kahlay katunob o cròniques indígenes que expliquen els fets principals de la història maia.
  • 11. Els maies LES CREENCES: - Els governants eren descendents dels déus. - L’univers tenia tres parts: el cel, la terra i l’inframón. - El cel era com un edifici de 13 pisos sobreposats, sent la terra el pis més baix, i l’infern (Xilbaba) tenia nou nivells. En cadascun hi vivia un déu. - La ceiba sagrada (arbre sagrat) o Yaxché es trobava en el centre del món maia. Les branques s’elevaven cap als cels i les arrels penetraven cap a l’inframón. - Creien en la immortalitat de l’ànima i en el més enllà.
  • 12. LES CREENCES: Els maies - La ceiba sagrada (arbre sagrat) o Yaaxché es trobava en el centre del món maia. Les branques s’elevaven cap als cels i les arrels penetraven cap a l’inframón. - Creien en la immortalitat de l’ànima i en el més enllà. - Les ànimes dels humils anaven a l’Inframón. Situat al sud cardinal. - Els sacrificis rituals d’animals i humans renovava el seu contacte amb els déus. - Creien en el joc de pilota com a part d’una cerimònia religiosa.
  • 13. Els maies ELS TEMPLES - Grans construccions piramidals. - Es construïen sobre subestructures i plataformes. - Decorats amb estuc. Sovint pintades de vermell. També amb mosaics de pedra. - El temple es troba a la part superior de l’estructura. - S’han trobat grans centres cerimonials com els del Mirador, Copan, Tikal... - Conviu amb palaus, patis i places col.locats sobre grans plataformes. - Ús del patró tríadic: tres temples que tanquen una plaça. - Estava decorat amb cresteries, frisos, dintells, murals... - Els temes fan referència històrica i mitològica.
  • 14. Manel Correa i Masip Barcelona Estructura II, Hochob, Mèxic Temple de Dzibilnocac Estructura I Calakmul, Mèxic
  • 15. Chichen Itzà, Mèxic Ciutat de Mayapan, Mèxic
  • 16. Manel Correa i Masip Barcelona Palenque, Mèxic
  • 17. Temple “el adivino” d’Uxmal, Mèxic Piràmide Caracol, Belize
  • 18. Temple I, Tikal, Guatemala
  • 19. Palau de l’Acròpolis de Yaxchilan, Mèxic
  • 20. Temple de les inscripcions, Copan, Hondures
  • 21. Temple de Rosalila, trobat sota la piràmide 16 de Copan, Hondures
  • 22. Manel Correa i Masip Barcelona