22. Edat mitjana: Jaume I el conquedidor Jaume I el Conqueridor (Fou nascut a Montpeller , 2 de febrer del 1208 i fou mort a Alzira , 27 de juliol del 1276 . Fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet . ), rei d'Aragó , de Mallorca i de València , comte de Barcelona i d'Urgell , i senyor de Montpeller . El segle XIII es va caracteritzar pel gran nombre de conquestes per la seva extensió continental i Mediterrània, sota la direcció dels grans reis Jaume I el Conqueridor, i Pere II el Gran. Retrat imaginari de Jaume I d'Aragó ( Palau de la Generalitat Valenciana ) Estàtua de Jaume I el Conqueridor a la ciutat de València Escut de la Corona d'Aragó
29. SERRALLONGA Bandoler nascut d'una família pagesa benestant de Viladrau. Les dificultats econòmiques, en temps de crisi, el van empènyer a delinquir. Joan Sala va prendre aquest cognom arran del casament el 1618 amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós. BANDOLERS
30. Perot Rocaguinarda (Oristà, Osona, 1582 - ?, ?) va ser un bandoler català. Fou també conegut com a Perot lo Lladre . Com que no era l'hereu de la família se'n va anar de casa a cercar fortuna, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Era nyerro (estava a favor dels senyors de Nyer i en contra dels Cadells). Des de ben jove es va veure implicat en lluites entre senyors del bàndol nyerro. Era un bon estrateg, hàbil i audaç, temut pels soldats i per l'autoritat, estimat pel poble i molt odiat pels seus nombrosos enemics. Posseïa uns excel·lents dots de líder i de comandament; si no, no hauria aconseguit ser el cap del bandolerisme català durant gairebé deu anys. Sense aquesta habilitat tampoc no se n'hagués sortit de les contínues persecucions a què va ser sotmès per part de tots els virreis i de molts comissaris. Entre 1605 i 1609 les campanyes contra ell des de Catalunya varen estar dirigides per Joan de Queralt i de Ribes, Governador General de Catalunya . ROCAGUINARDA
34. Escut de la II República Bandera de la II República La II República La Segona República Espanyola va ser l'estat democràtic i republicà que va existir a Espanya en el període que va des de el 14 d'abril de 1931, data de proclamació de la mateixa i de la sortida d'Espanya del rei Alfonso XIII, a el 1 d'abril de 1939, data de la victòria definitiva del bàndol insurgent en la Guerra Civil Espanyola que va seguir a el cop d'estat del 17 de juliol de 1936 . Durant aquest període es van portar a terme diverses reformes, com l'agrària, però que en la majoria dels casos no van complir amb les expectatives. A l'una, la falta de progrés va créixer també a poc a poc el malestar del proletariat. Després de múltiples vagues, aixecaments populars (p. ex. Revolució d'Astúries) i canvis de mà en el poder, es va produir un aixecament per part de militars descontents el 17 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola .
35.
36.
37. La Guerra Civil Espanyola Es denomina Guerra Civil Espanyola a la guerra civil que va tenir lloc a Espanya entre el pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936 i l'últim part de guerra signat per Francisco Franco el 1 d'abril de 1939 . Sol donar-se-li també el nom de guerra d'Espanya, que comparteix amb altres guerres civils del segle XIX (les guerres carlistas). Els bàndols enfrantats es van denominar a si mateixos bàndol nacional (el vencedor, organitzat entorn dels militars revoltats) i bàndol republicà (el perdedor, que es va anar constituint entorn del govern de la Segona República. El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la Segona Guerra Mundial. Mentre que les democràcies liberals (Anglaterra i França) van procurar el manteniment d'una política de no intervenció, cadascun dels bàndols va ser clarament donat suport per les potències identificades amb el feixisme (l'Alemanya d'Hitler i la Itàlia de Mussolini) i el comunisme (la Unió Soviètica de Stalin).
44. Himne i símbols nacionals HIMNE I SÍMBOLS NACIONALS Himne Nacional de Catalunya (Els Segadors): Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba. Bon cop de falç! bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! Ara es hora,segadors! Ara es hora,d'estar alerta! Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines! Bon cop de falç! bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! Que tremoli l'enemic, en veient la nostra senyera Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! Bon cop de falç! bon cop de falç defensors de la terra! Bon cop de falç!
47. POMPEU FABRA I POCH Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia el 1868 va dur a terme una reforma ortogràfica de la llengua catalana. Dues obres seves són: “ Gramàtica catalana” i “ Diccionari general de la llengua catalana” (1932)
48. JACINT VERDAGUER Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902). De família de pagesos pobra i de profundes conviccions religioses, anà a l'escola del seu poble i als deu anys ingressà al seminari de Vic. El 1877 L'Atlàntida és premiada als Jocs Florals i el seu prestigi augmenta amb la publicació d' Idil·lis i Cants Místics (1878), Llegenda de Montserrat (1880), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886), Excursions i viatges (1887) i Pàtria (1888)