Blocs de Llenguatge

BLOCSBLOCS
DEDE
LLENGUATGELLENGUATGE

ASPECTEASPECTE
AFECTATAFECTAT
OBJECTIUS DEL PROGRAMAOBJECTIUS DEL PROGRAMA ÀMBIT D’INTERVENCIÓÀMBIT D’INTERVENCIÓ
COMUNICACIÓCOMUNICACIÓ
Desenvolupar necessitats comunicatives i facilitar-ne la seva expressió
mitjançant la interacció qualitativa.
Bloc 1 • Programa específic de comunicació.
- Entorn escolar
- CREDA en cas de p. auditiva afegida.
++
COGNICIÓCOGNICIÓ
Facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant la planificació
d’actuacions que facilitin l’accés a moltes experiències, un entorn ric en
llenguatge i facilitador d’interaccions.
Bloc 2 • Programa d’estimulació global
• Programa específic dificultats cognitives
- Entorn escolar
- CREDA en cas que el desenvolupament
lingüístic estigui molt allunyat de les seves
possibilitats comunicatives i cognitives.
Facilitar l’ús del llenguatge mitjançant la interacció qualitativa en diferents i
variats contextos per tal que permetin l’adquisició progressiva d’estructures
lingüístiques.
Bloc 3 • Programa específic estimulació lingüística
- CREDA quan el greu retard demana
una intervenció molt planificada i amb
objectius lingüístics específics.
- Entorn escolar facilita
Facilitar el desenvolupament lingüístic creant entorns comunicatius i faciliten
ajuda.
Bloc 4 • Programa d’estimulació global del llenguatge
- Entorn escolar
PARLAPARLA
Afavorir l’organització del sistema fonològic.
Bloc 5 • Programa d’estimulació per al desenvolupament
fonològic
- Entorn escolar
- 3-4 anys: Treball a l’aula
- 4 anys i poc progrés: treball en petit grup
Estimular l’organització del sistema fonològic per tal d’ajudar-lo a establir
contrastos i a eliminar la inestabilitat.
Bloc 6 • Programa individual per al desenvolupament fonològic
Bloc 7 • Programa individual d’estimulació articulatòria
- Treball prioritari des del CREDA
- Cal un programa de recolzament des de
l’aula en els casos que hi ha un problema
motor.
ATENCIÓ A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ,ATENCIÓ A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ,
LLENGUATGE I PARLALLENGUATGE I PARLA

BLOC 1BLOC 1
PROGRAMA ESPECÍFICPROGRAMA ESPECÍFIC
DEDE
COMUNICACIÓCOMUNICACIÓ

Alumnes a qui va adreçatAlumnes a qui va adreçat
• Són alumnes amb dificultats importants de relació.
• Tenen poca iniciativa per la comunicació.
• Dificultats per entendre l’ús del llenguatge.
• Comprensió limitada i lligada al context.
• Poc interès pels intercanvis amb els altres.
• Dificultats per establir contacte visual.
• L’atenció pot ser dispersa o massa focalitzada.
• Expressió facial pobre.
• Els pocs intents comunicatius solen ser gestuals i es generen a
partir de les necessitats bàsiques.
• Poden haver-hi comportaments rituals, etc.

Comunicació iComunicació i
Ús de llenguatgeÚs de llenguatge
FormaForma
(Morfosintaxi)(Morfosintaxi)
FormaForma
(Fonologia)(Fonologia)
Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I
LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES
Característiques:
-Es pot donar un ventall
de comportaments amb la
característica de
dificultats de relació amb
els altres (desinterès per a
la comunicació, per a fer
amics...)
-Es poden trobar
dificultats importants
d’atenció conjunta o
comportaments més lleus
(anar a la seva).
-Mostren una manca
d’interès per les
persones mentre que es
senten atrets pels
objectes i els sons
mecànics
-Fan demandes, però
estan molt lligades a la
satisfacció de les seves
necessitats bàsiques.
- Manifestacions
diferents depenent
de l’afectació
comunicativa.
- Es pot donar
ecolàlia o
expressions
idiosincràtiques
Adquisició lenta
dels sons de la
parla
- Insistència en les rutines.
- Els canvis poden crear
angoixa.
- Interès limitat per segons
quines activitats i implicació
obsessiva en algunes
determinades
- Poden mostrar facilitat
per algunes coses:
nombres, lletres..
- Més preocupació pels
objectes o per parts dels
objectes que no en les
persones.
-El més important és ajudar-los a
establir vincles afectius . Cal incidir en
desenvolupar la capacitat d’atenció
conjunta, afavorir totes aquelles
situacions que puguin ser comunicatives
i significatives.
És important de:
- Mostrar una actitud afectuosa i
d’acolliment.
- Seguir les iniciatives i fomentar la
interacció
- Ajudar-lo a completar les accions
que mostra intenció de dur a terme.
- Atribuir intenció comunicativa a les
accions que fa el nen i verbalitzar-les.
- Crear situacions de sorpresa: fer una
cosa diferent del que ell pugui esperar
( no llençar la pilota...).
- És important de no anticipar-se a les
seves demandes, si bé s’ha de tenir
cura de la manera que es fa i quan
es fa
PERFIL COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC DE LES DIFICULTATS DEPERFIL COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC DE LES DIFICULTATS DE
COMUNICACIÓ I ÚS DE LLENGUATGECOMUNICACIÓ I ÚS DE LLENGUATGE
© M. Claustre Cardona i Pera

OBJECTIUSOBJECTIUS
• Establir vincles afectius estables amb mestres i companys.
• Desenvolupar la capacitat d’atenció mútua per afavorir que els
altres arribin a ser significatius i subjectes de comunicació.
• Desenvolupar la capacitat d’atenció cap a elements de l’entorn.
• Afavorir que la capacitat d’atenció conjunta pugui donar-se en
situació de grup, per aprofitar la interacció entre iguals
• Aconseguir que les interaccions amb els altres responguin a un
propòsit, tinguin un significat compartit i esdevinguin actes de
comunicació.

Orientacions generals.Orientacions generals.
• Mostrar una actitud afectuosa i d’acolliment.
• Mantenir una actitud d’observació i escolta.
• Trobar la ubicació física que faciliti la comunicació.
• Seguir la iniciativa i fomentar la interacció.
• Interpretar les seves accions i respondre-hi.
• Ajudar-lo a completar les accions que inicia.
• Atribuir funcionalitat a les accions i verbalitzar-ho.
• Adreçar-s’hi amb frases senzilles i lligades a l’acció immediata.
• Donar temps perquè doni les seves respostes.
• Fomentar la imitació de models i la iniciació al joc simbòlic.
• Cal prestar atenció al clima de l’aula i a la dinàmica organitzativa.
• Disposar d’un plafó on hi hagi establert l’horari de les activitats.

Idees bàsiques en relació amb laIdees bàsiques en relació amb la
proposta didàcticaproposta didàctica
• Referents curriculars:Referents curriculars:
– Treball en relació als hàbits, manifestació
d’emocions, col·laboració i relació afectiva amb
mestres i companys, comunicar-se.

Proposta didàcticaProposta didàctica
Situacions Educatives i EstratègiesSituacions Educatives i Estratègies
• Relacionades amb la vida de
l’aula
• Entrades i sortides
• Rebuda i inici/acabament de la
jornada
• Canvis d’activitat
• Esmorzar i esbarjo
• Sobreinterpretació.
• L’expressió valorativa d’elogi i
confirmació.
• L’espera estructurada.
• Relacionades amb el
desenvolupament d’activitats
• Joc psicomotor
• Conte
• Cançó
• Altres situacions escolars • Festes
• Gestió de conflictes

Estratègies educativesEstratègies educatives
d’interacció verbald’interacció verbal
• Sobreinterpretació:
Atribució de significat a les actuacions verbals i no verbals de
l’alumne

• Expressions valoratives:
- Elogi i confirmació
- Nen: menjava sopa. I era de fusta?
- Mestre: Hm... Que bona! És clar que sí, de fusta.
- Vetllar els aspectes d’autoestima.
- Sempre és més positiu assenyalar el camí que cal seguir que
no pas tancar les portes per les quals no es pot passar.

RecursosRecursos
• Permetre-li parlar dels seus interessos, limitant-li el temps d’exposició
i animat els companys a que també parlin dels seus.
• Ordenar les seves explicacions. Pot ajudar acostumar-los a explicar-
se amb un llapis i paper.
• En la majoria de nens, l’ecolàlia apareix en moments d’estrès, espais
de temps no estructurats, quan tenen masses estímuls que no poden
controlar, etc… caldrà localitzar la font d’estrès, organitzar-li el temps
lliure, controlar els estímuls externs (excés de llum o de sorolls o
persones), simplificar el llenguatge, reduir les frases o seqüenciar la
demanda en petits passos.
• Estar atents a que no es converteixi en el blanc de les burles dels
companys i si cal, d’acord amb ell i els seus pares, parlar-ho amb els
companys, ja que la seva col·laboració pot ser de gran ajut.

Materials – Ús i comunicacióMaterials – Ús i comunicació
Tipus de materialTipus de material Funció que desenvolupaFunció que desenvolupa A destacar …A destacar …
De joc simbòlic i creatiu.De joc simbòlic i creatiu.
nines I complements, casa i
accessoris, animals, vehicles,
titelles, telèfons
Autoafirmar-se i imaginar:Autoafirmar-se i imaginar:
necessitats i desitjos físics i
psicològics
- Reprodueix la realitat social I afectiva.
- Canalitza tensions, desitjos, temors …
- Estimula l’intercanvi comunicatiu.
- Afavoreix les relacions socials.
- Facilita la interpretació de rols socials.
-Fomenta la creativitat.
De joc manipulatiuDe joc manipulatiu
Puzles, encaixos, jocs
d’associació, didàctics …
Dirigir:Dirigir: les pròpies accions i
col·laborar amb els altres,
planificació …
- Necessiten estratègies per resoldre
una situació: planificació i organització
Làmines, murals, imatges,Làmines, murals, imatges,
llibres de contesllibres de contes
Narrar:Narrar: denominar, descriure,
comparar, etc
-Potencien la capacitat d’observació i
atenció i fomenten el desenvolupament
de la comprensió i expressió.
SeqüènciesSeqüències RaonarRaonar i prediri predir : relacions causals
i de dependència, processos,
anticipació i previsió dels fets,
elaboració de conclusions
- Faciliten explicar històries, interpretar
rols, raonament lògic, anticipació,
argumentació ...
Imatges sobre sentiments iImatges sobre sentiments i
emocionsemocions
ProjectarProjectar : experiències i
sentiments pròpies i del altres
-Faciliten el seu reconeixement i la
conversa sobre sentiments i emocions,
l’evocació del context, la predicció del
que pot passar, etc.

Materials informàticsMaterials informàtics
• Creda Mil : http://www.xtec.net/dnee/credamil/
• Galí
• Vincles. Els altres i jo:
http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm
• Contes del racó del clic: www.clic.xtec.net
• Contes Sedec:
http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm
• Vols que t’expliqui un conte? :
http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm
• Contes SPC : www.edu365.com

Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies
Alguns continguts entorn dels quals s’hauria d’articular laAlguns continguts entorn dels quals s’hauria d’articular la
tasca amb les famílies des d’una perspectiva educativa:tasca amb les famílies des d’una perspectiva educativa:
 Informació: cal facilitar una informació el més clara i fonamentada
possible de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer que
s’adonin que el seu desenvolupament depèn en gran manera també de la seva
actuació com a pares.
 Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació i la
iniciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.
 Fer-los adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta, família
-escola, i oferir recursos de treball compartit (llibreta, agenda graelles
d’observació...).
 Ajudar la família a valorar el progrés i a no establir comparacions.

BLOC 2BLOC 2
(A) PROGRAMA(A) PROGRAMA
D’ESTIMULACIÓ GLOBALD’ESTIMULACIÓ GLOBAL

Alumnes a qui va adreçatAlumnes a qui va adreçat
• Són alumnes amb pocs coneixements de l’entorn i amb
importants dificultats de comunicació i llenguatge a causa del
baix nivell cognitiu i/o d’un entorn poc estimulador.
• Característiques comunicatives iCaracterístiques comunicatives i
lingüístiqueslingüístiques
– Poques iniciatives comunicatives i de poca qualitat.
– Dificultats de comprensió tant per la manca d’atenció com
per la manca de coneixements lingüístics.
– Dificultats de generalització del llenguatge.

PERFIL DE LES DIFICULTATSPERFIL DE LES DIFICULTATS
Forma (Morfosintaxi)Forma (Morfosintaxi) Forma (Fonologia)Forma (Fonologia) Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I
No acostuma
d’haver
dificultats de
comunicació, a no
ser que, es doni una
interacció entre molt
baix nivell cognitiu i
entorn molt poc
estimulador.
En situació normal
es veuran intencions
comunicatives i
ganes de compartir
l’atenció cap a
objectes i fets.
Es poden veure
diversos nivells
d’adquisició del codi
en funció de l’edat
mental i el nivell de
desenvolupament
assolit.
Les característiques
més destacables són:
-L’adquisició del codi
segueix la seqüència
evolutiva .
-Hi ha un retard clar
respecte a l’edat
cronològica.
En concordança amb
el nivell d’adquisició
morfosintàctica:
- Errors molt bàsics,
típics de nens molt
petits. Ex: dit tobogan
= bubà
En el cas dels nens
amb la Síndrome de
Down , de vegades hi
ha més errors dels que
el seu nivell de
llenguatge facin
preveure.
Característiques:
- La dificultat cognitiva
és la característica més
destacable i el que
motiva el seu lent
progrés en l’adquisició
del llenguatge.
- Lent coneixement del
món, els calen moltes
situacions iguals per
aprendre.
- Molta necessitat del
context i de
l’experimentació
Les dificultats estan en el lent
desenvolupament cognitiu. Li calen
moltes situacions i moltes interaccions
amb adults que, a partir de l’ús
d’estratègies lingüístiques, vagin ajudant-
lo a posar llenguatge allò que viu i
experimenta.
És important :
- Treballar en situacions el més
natural possible per tal de promoure
la generalització i l’ús adequat del
llenguatge en totes les situacions
quotidianes.
- Utilitzar com a estímuls objectes i
esdeveniments enlloc de dibuixos.
- És més fàcil de poder promoure una
millor generalització si els objectes
formen part de l’entorn del nen.
- Utilitzar estratègies d’expansió de
les seves emissions, aprofitant situacions
naturals. També altres estratègies com el
modelatge o el reforç de les respostes
correctes.

Proposta didàctica
Objectiu generalObjectiu general
• Facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu
mitjançant l'accés a moltes experiències, amb un
marc de llenguatge i creant entorns per la interacció.

En relació amb la proposta didàcticaEn relació amb la proposta didàctica
Situacions Educatives i EstratègiesSituacions Educatives i Estratègies
- Relacionades amb la
vida de l’aula.
- Entrades i sortides.
- Esmorzar i esbarjo.
- Rebuda i inici/acabament de
la jornada.
- Entrades i sortides.
- Canvis d’activitat.
- La sobreinterpretació.
- La imitació idèntica.
- L’expansió.
- Les substitucions.
- Relacionades amb el
desenvolupament
d’activitats.
- Racons.
- Contes.
- Cançons.
- Altres situacions
escolars.
- Festes.
- Celebracions d’aniversaris.

• SobreinterpretacióSobreinterpretació:
Atribució de significat a les actuacions verbals i no verbals de
l’alumne

• Imitacions idèntiques:Imitacions idèntiques:
Senyala que el mestre vol entrar en contacte amb l’alumne.
La repetició de les darreres paraules del nen, l’ajuda a seguir
endavant amb el seu discurs.

• ExpansióExpansió::
Reelaboració de l’enunciat que afegeix els elements
estructurals o semàntics que hi falten
– Reelaboració que afegeix alguns elements nous.
• Pere, pa. En Pere menja pa
– Reelaboració que afegeix elements informatius.
• Aquesta roda. Aquesta roda que és la de recanvi
– Expansió que inclou correccions implícites.
• Cucà mare. Per trucar la mare

• Substitució instructiva:Substitució instructiva:
Suggeriment de termes, girs o expressions alternatives i més
apropiades
- Vam jugar amb aixòs. - Vam jugar amb la galleda.
- Per “lla” - Per la porta del pati.

En quins aspectes cal fer incidència ?En quins aspectes cal fer incidència ?
Orientacions generals
• En relació amb les interaccions. • Ajudar el nen a participar.
• Incrementar les demandes.
• Fomentar l’actitud d’esforç.
• En relació a les experiències. • Estimular l’alerta auditiva.
• Manipulació dels patrons fonològics.
• En relació a l’ús d’estratègies
lingüístiques.
• Estratègies de “Reformulació”.
• Valorar positivament.
• No fer repetir / correcció implícita.

 Informació: cal facilitar informació, el més clara i fonamentada
possible, de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer que
s’adonin que el seu desenvolupament depèn en gran mesura també de
la seva actuació com a pares.
 Fer adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta família - escola
i oferir recursos de treball compartit (llibreta agenda, graelles
d’observació...)
 Obtenir informació de la família sobre les experiències, motivacions
i sentiments dels nens que donin peu a les seves interaccions amb
l’entorn.
 Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació i
la iniciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.

BLOC 2BLOC 2
(B) Programa específic(B) Programa específic
d’estimulació lingüística end’estimulació lingüística en
alumnes amb retard cognitiualumnes amb retard cognitiu

Idees bàsiques referents als alumnesIdees bàsiques referents als alumnes
• Alumnes que manifesten intencions comunicatives
amb frases de tres paraules mínim, però pocs
elements morfosintàctics.
• Són alumnes amb dificultats cognitives
confirmades que es manifesten amb un
coneixement pobre i limitat de l’entorn a causa
d’un desenvolupament més lent.

En relació amb els alumnesEn relació amb els alumnes
ComportamentComportament Característiques generalsCaracterístiques generals
• Manifesten intencions comunicatives
amb frases de tres paraules mínim,
però pocs elements morfosintàctics.
(5-6 anys)
• Poca iniciativa en les interaccions;
actitud més aviat passiva (solen ser
conductes apreses en funció de les
possibilitats d’interacció amb l’entorn).
• Dificultats per generalitzar l’ús del
llenguatge en tots els entorns.
• Evolució asincrònica dels diferents
elements del llenguatge:
diferències entre les seves
possibilitats de comprensió i les
habilitats expressives.
• Vocabulari pobre i molt contextualitzat.
• Manifesten intencions comunicatives
amb frases de tres paraules mantenint
l’estructura correcta amb la presència
dels elements morfosintàctics bàsics
però amb errors.
(+ de 6 anys)

En relació amb els alumnesEn relació amb els alumnes(continuació)(continuació)
ComportamentComportament Característiques generalsCaracterístiques generals
• Tenen un llenguatge funcional correcte
amb bona estructura sintàctica en les
oracions simples però amb dificultats
en les oracions complexes (coordinades
i subordinades).
(+ de 10 anys)
• Dificultat per al raonament verbal i
organització de la narració (dificultats
per establir les relacions lògiques entre
els diferents esdeveniments).
• Manca de recursos i estructures
lingüístiques per expressar-se.
• Dificultats articulatòries (poden
presentar trastorns associats:
hipoacúsies, mutismes, quequeig,...)
•Confusions fonològiques.
• Parla poc intel·ligible per la presència
d’errors articulatoris i de confusions
fonològiques freqüents.
(+ de 6 anys)

• Objectiu general del programa:Objectiu general del programa:
– Facilitar l’ús del llenguatge, mitjançant la interacció qualitativa en
diferents i variats contextos, que permeti l’adquisició progressiva
d’estructures lingüístiques.
• Orientacions generals:Orientacions generals:
– La conveniència de tenir en compte els contextos i processos naturals
d’aprenentatge.
– Cal tenir en compte la globalitat dels repertoris comunicatius de l’alumne
i que l’objectiu de la intervenció ha de ser la funcionalitat del llenguatge.

Què cal treballar:Què cal treballar:
• Ampliar les diferents intencions comunicatives utilitzant els exponents
lingüístics apropiats (preguntar, descriure, narrar,...).
• Ampliar el seu camp semàntic, enriquint el lèxic i establint categories i
relacions.
• Comprendre i utilitzar les marques morfològiques (singular/plural; temps
verbals).
• Comprendre i utilitzar els diferents termes lingüístics de temps, espai i persona
(adverbis, pronoms, preposicions i conjuncions).
• Ampliar de forma progressiva les estructures sintàctiques que permeten
comprendre i explicar experiències i fets viscuts.
• Afavorir i millorar les pautes articulatòries i l’organització del sistema
fonològic.

• InformacióInformació: cal facilitar una informació el més clara i
fonamentada possible de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen
i fer que s’adonin que el desenvolupament de l’infant depèn, en gran manera
també, de la seva actuació com a pares.
– Fer adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta família escola i
oferir recursos de treball compartit (llibreta agenda, graelles
d’observació...)
– Potenciar la comunicació i el llenguatge millorant les pautes
d’interacció amb el seu fill:
- Intentar modificar certes actituds negatives com la
sobreprotecció, la manca d’estimulació o l’excés d’exigència.
- Afavorir la participació i la iniciativa de l’infant.

• Creda Mil : http://www.xtec.net/dnee/credamil/
• Galí
• Exler
• Vincles. Els altres i jo:
http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm
• Contes del racó del clic: www.clic.xtec.net
• Contes Sedec:
http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm
• Vols que t’expliqui un conte? :
• Contes SPC : www.edu365.com

Programa d’estimulacióPrograma d’estimulació
global del Llenguatgeglobal del Llenguatge
BLOC 4BLOC 4

Criteris per identificar dificultatsCriteris per identificar dificultats
Formals (morfologia i sintaxi)Formals (morfologia i sintaxi)
• Ús retardat de les marques morfològiques i de les
estructures sintàctiques.
• En d’altres casos, omissió d’elements bàsics de l’oració,
per exemple, el verb.
• A mida que les estructures es fan més complexes,
apareixen nous problemes.

Característiques de l’alumnat:Característiques de l’alumnat:
• Tenen intenció comunicativa i codi oral.
• Desenvolupament lingüístic retardat:
• Estructures morfosintàctiques retardades.
• Desenvolupament del lèxic pobre.
• Baix nivell d’interacció i ús de llenguatge.
• Realització fonètica dolenta.

PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBITPERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT
FORMAL (Morfologia i sintaxi)FORMAL (Morfologia i sintaxi)
Forma (Morfosintaxi)Forma (Morfosintaxi) FormaForma
(Fonologia)(Fonologia)
Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I
- Varietat de funcions
bàsiques del llenguatge:
demanar, comentar,
aportar més informació,
respondre a preguntes i
iniciar ell mateix.
Característiques:
- Hi ha un
coneixement
intern de que hi ha
unes regles que
regulen el codi
lingüístic. Però hi ha
un retard en la seva
adquisició:
- Poden utilitzar
diferents marques
morfològiques però
el nombre pot ser
més reduït i hi poden
haver errors.
- A mida que les
estructures es van
fent més complexes
van apareixen nous
problemes.
- Sovint el grau de
coneixement
del llenguatge
està emmascarat
pels errors de
parla.
- Coneixement dels
esdeveniments més propers
o familiars.
- Potser que el seu
coneixement del món sigui
molt bàsic i els faltin
experiències cosa que es
veurà reflectit en el seu
vocabulari.
- Sovint la gran necessitat d’aquests
nens rau en tenir moltes oportunitats
d’utilitzar el llenguatge i fer-ho dins
contextos que els siguin propers i
coneguts.
- És important :
- Proporcionar moltes ocasions
de parlar.
- Afavorir la comunicació
independentment de la forma.
- Utilitzar estratègies d’expansió
de les seves emissions, aprofitant
situacions naturals.
- També altres estratègies com el
modelatge o el reforç de les
respostes correctes.

Possibles causes:Possibles causes:
– Problemes auditius lleugers.
– Retard cognitiu.
– Hiperactivitat.
– Ambients poc estimuladors.
– Poques interaccions de qualitat.

• PROPOSTA DIDÀCTICAPROPOSTA DIDÀCTICA
• Objectiu general:Objectiu general:
– Crear entorns i condicions comunicatives que facilitin el
desenvolupament lingüístic.
• Orientacions:Orientacions:
– Afavorir i millorar les interaccions (tipus, quantitat i qualitat).
– Potenciar les situacions i experiències comunicatives.
– Incrementar l’ús d’estratègies d’intervenció lingüística.
• Situacions educatives:Situacions educatives:
– Entrades i sortides.
– Conversa col·lectiva i gestió de conflictes.
– Racons, dramatitzacions, sortides fora de l’escola i el conte.

ALUMNES A QUI VA ADREÇATALUMNES A QUI VA ADREÇAT
ComportamentComportament ExemplesExemples Característiques generalsCaracterístiques generals
• Manifesten intencions
comunicatives amb frases de 3
paraules però pocs elements
morfosintàctics CC
/la cadina tene uma/
/ de ete rojo no quero
• La comprensió és propera
als seus companys
• Tenen un coneixement
intern de l’organització del
codi i de les seves regles.
• Acostuma a acompanyar-se
d’una mala emissió fonètica.
• S’expressen amb frases de + de 3
paraules però amb errors
morfosintàctics. DD
• S’expressen amb frases simples
correctes, però errors en frases
complexes. EE
/ una mare poqué, un
poqé gan, un poqué
mixa, un poqué peti /
• Ús de paraules concretes,
referents observables, pocs
elements relatius a temps i espai.
HH
/ alla a la taula /
/ això , si això /
/que vas fer ahir ?/
/ Tinc tos /
• Vocabulari restringit
• Molt deíctics.
• Absència o dificultats en la
categorització.
• Poques habilitats
conversacionals.
II
• En la presa de torns
• Mantenir el tòpic
• En tenir present l’altre

Objectius específicsObjectius específics
• Què cal treballar :Què cal treballar :
• Comprendre i utilitzar les marques morfològiques (singular/plural;
temps verbals).
• Comprendre i utilitzar els elements lingüístics : de temps, de lloc , de
persona.
• Comprendre i explicar fets narrats o viscuts.
• Expressar les diferents intencions comunicatives, utilitzant les
estructures apropiades ( per negar, per preguntar, etc.)
• Ampliar el seu lèxic establint categories i relacions.
• Comprendre i utilitzar els termes d’espai i temps .

Tipus d’activitatsTipus d’activitats
• De comprensió morfosintàctica.De comprensió morfosintàctica.
• Per a la construcció de frases.Per a la construcció de frases.
• Elements que composen la frase.Elements que composen la frase.
• Consciència sintàctica.Consciència sintàctica.
• Combinació de frases.Combinació de frases.

De comprensió morfosintàctica.De comprensió morfosintàctica.
• Comprensió d’ordresComprensió d’ordres
– Ex: Quan hagis esborrat la pissarra, dibuixa-hi un elefant.
• Completar dibuixosCompletar dibuixos
– Ex: El noi de les mans a la butxaca té bigoti.
El senyor del mig porta olleres.
La senyora de la faldilla porta un barret.
El nen té un globus vermell.
• Memoritzar estructures sintàctiquesMemoritzar estructures sintàctiques
– Ex: El ball de la civada. Sembrava (passat)
Cantaré (Futur)
Treballeu (Condicional)
Treballem (Present)

De comprensió morfosintàctica.De comprensió morfosintàctica.
Completar dibuixos:Completar dibuixos:

Per a la construcció de frasesPer a la construcció de frases
• Context situacionalContext situacional
– Ex: Frases cada vegada més llargues
Es parteix de la realització progressiva d’un dibuix, com en l’exemple
següent:
• Què és? —Un elefant!!
• Com és l’elefant? —Molt gran.
• Ara ho direm tot junt (s’ensenyen els dibuixos).
• Un elefant molt gran.
• Què fa l’elefant molt gran? Es menja una flor.
• Ara tot junt... —Un elefant molt gran es menja una flor..

Quan ho fa? — Per la nit.
Un altre cop, tot el que hem dit... (S’assenyalen amb el dit les
Diferents parts del dibuix amb aquest ordre: elefant, flor, lluna.)
- Un elefant molt gran es menja una flor por la nit.
Ara d’una altra forma. S’assenyalen amb el dit les diferents parts
del dibuix amb aquest ordre: lluna, elefant, flor,)
- Per la nit un elefant molt gran es menja una flor.
—On es menja la flor l’elefant? —Sota d’una palmera.
(Segons l’ordre en que designem els dibuixos, els nens faran
diferents frases)
Històries per ordenarHistòries per ordenar
Ex : Donar uns dibuixos i ordenar-los segons l’explicació que va
escoltant.

Elements que composen la fraseElements que composen la frase
• Organització espacial i temporalOrganització espacial i temporal
- Analitzar les accions que cal fer per preparar un got de llet.
- Utilitzant adverbis i preposicions de lloc.

• Seriació, reversibilitat inclusió i associacióSeriació, reversibilitat inclusió i associació
– Ex: Quan plou el cel és .......i .........(gris, seré, ennuvolat)
– Ex: Completar seqüències on hi espais buits.
– Ex: Ordena de més gran a més petit.

• Relacions lògiquesRelacions lògiques
– Ex: Tria l’adjectiu que va bé per acabar la frase.
– .- El pa és tou i (sec, gustos)
– .- Les meves sabates són velles, però (noves, còmodes)
• Relacions de causalitat.Relacions de causalitat.
– Ex: Fes correspondre les frases de la columna de la dreta amb les de
l’esquerra.
– - M’agraden les coses dolces - Rentaré el mocador
– - Fa fred - No agafo l’autobús
– - El mocador és brut - Em compro un pastís
– - L’autobús és ple - Em posaré l’abric

Consciència sintàcticaConsciència sintàctica
• Segmentació i composició de frasesSegmentació i composició de frases
– Ex: Construir i retallar frases, ens podem ajudar de imatges o símbols, per
assenyalar l’espai concret de cada element de la frase.
• Relacions semàntiques entre el elements de la fraseRelacions semàntiques entre el elements de la frase
– Ex: Qui pot fer aquestes accions?
• El gat (pensa, salta, menja , estudia, miola,...)
• El sol (brilla, salta, escalfa, canta,...)

Segmentació i composició de frasesSegmentació i composició de frases
Els
macarrons
de
la meva
àvia
boníssims
eren

• Inserció i coordinació de fasesInserció i coordinació de fases
Ex: Procurar dir dues coses en una sola frase:
- En Carles no pot sortir al pati.
- En Carles no es troba bé.
- En Carles no pot sortir al pati perquè no es troba bé
Ex: Triar el final adequat a cada frase:
- Sortiré a passejar encara que la mestra no m’ho permeti
la mare ho vulgui
faci molt bon temps
- És el dia del meu aniversari per tant plou a bots barrals
a l’Enric se li ha espatllat la bicicleta
no són les quatre de la tarda.
us convidaré a dinar a casa meva.

• ExpansionsExpansions
– Ex: Partint dels elements mínims d’una frase.

Combinació de frases.Combinació de frases.
• Series lògiques.Series lògiques.
– Ex: Dibuixar les vinyetes d’una sortida.
– Ex: Dibuixar el procés de fabricació d’un objecte, o aliment.
• Historietes.Historietes.
– Ex: Explicar una seqüència en forma de narració.
• Còmics.Còmics.
– Ex: Explicar en una narració les accions que hi ha en un
còmic.
– Ex: Donar diàlegs sense dibuix i construir la història.

Tipus d’activitats
• Activitats per ampliar i millorar el vocabulari.
• Activitats per facilitar la capacitat per utilitzar-les i afavorir la
capacitat d’evocació.
– Activitats que permeten descobrir les relacions lògiques
entre les paraules: classificacions, contraris, semblances,
associacions, etc.
– Aquestes relacions faciliten l’accés al lèxic ja que permet
un sistema “t’emmagatzemen” més estructurat i diferents
vies per arribar a una mateixa paraula.

TipusTipus d’activitats:d’activitats:
• D’identificació i diferenciació:
La distinció és la base de la definició d’un concepte.
– Semblances i diferencies entre persones, objectes,
situacions...
• En què ens assemblen i en què som diferents
• Presentar dues làmines (camp/ciutat, estiu/hivern, etc)
• Altres:

TipusTipus d’activitats:d’activitats:
De classificació i categorització semàntica.
– Famílies de paraules.
– Contraris.
– Associacions de paraules i conceptes.
– Associacions gramaticals.

– Famílies de paraules
• Classificar materials o imatges atenen diferents criteris.
• Dir paraules d’una mateixa família, introduint alguna que no i cal detectar la
que no hi va.
• Per torn, cada alumne ha de dir una paraula d’una família i no es pot repetir
• A partir d’un concepte global, enumerar elements (set coses del bany, del
cotxe, de la cuina...)
• Al contrari, a partir d’elements arribar al concepte (on és la tovallola i el
raspall, un martell i una serra...)
• Amb més grans, quadre doble entrada (animals i criteris d’agrupament).
Presentar-lo ple i ells han de trobar els criteris.

– Contraris
• Partir de frases per entendre el concepte i després es podrà utilitzar el terme
“contrari”.
• D’adjectius (alt, vell, bo, lent, fred...)
• Adverbis (lluny, a dalt, davant, molt...)
• Verbs (riure, parlar, pujar, entrar...)

– Associacions de paraules i conceptes
 Per identitat (iguals)
 Per similitud (mateix concepte, diferent forma: una cadira nova i una altra
vella, dues sabates diferents...)
 Per famílies semàntiques (dos animals, dues eines...)
 Per complementarietat (un llapis i una maquineta, una cullera i un plat, un
mitjó i una sabata...)
Què fem quant tenim gana, set, fred ...

– Associacions gramaticals
• Buscar verbs: tres coses que pot fer un ocell, la mà, ... (o no)
• Buscar subjectes: tres animals o persones que poden cantar, saltar,
nedar, brillar ... (o no)
• Buscar objectes: tres coses que es puguin pintar, menjar, llegir... (o no)
• Buscar complements: tres llocs on es pot nedar, dormir, tres dies que
rebem regals, tres coses amb les que podem menjar ...

D’identificació de paraules
Donar pistes per trobar el referent. ( Prepara per a les
definicions)
– Veo, veo
– Endevina que vull
– De què treballo?
– De quin conte sóc?
– Endevinalles

De descripció de característiques espacials i temporals.
– De què estic parlant? (situar vivències al temps i/o l’espai)
– Descripció de situacions (els nens han d’explicar què succeeix quan anem a la
platja, d’excursió, atenent l’ordre de les accions)
– Joc de les ordres (nocions d’espai i temps)
– Amagar un objecte a la classe i trobar-lo seguint les indicacions situacionals.
– Identificar persones o objectes davant d’una làmina només donant pistes d’espai
(adult i nen).

De descripció de característiques seqüencials.
Davant d’una làmina, intentar que el nen faci la descripció genèrica del que
Succeeix.
• Què passa? Què ha passat? Per què? ...
Ex.:
“La mare està preocupada perquè el nen ha oblidat la motxilla de l’escola”
– Per què se l’haurà oblidat?
– Què pot fer ara la mare? I el nen?

D’absurds semàntics: Treballen la precisió del significat i
l’atenció
– Explicar un conte i modificar algun element (un personatge, alguna seqüència
dels fets, fer frases “impossibles”, etc.)
– Endevinar que està malament i corregir-lo:
• Quan tinc fred em trec l’abric

• QUIDAM :QUIDAM :
http://www.xtec.es/~mfortun4/Quidam.htm

• Els temps verbals
http://www.xtec.net/dnee/jornada/taller0405_7_mat.htm

• CD GalíCD Galí

• Vols que t’expliqui un conte

• Racó del clic :
http://clic.xtec.net/ca/index.htm
– Contes: la rateta, la caputxeta, els tres ossos, els tres
porquets, en Tabalet, la Ventafocs, etc.

•http://www.xtec.net/dnee/credamil/

• Edu365.com
– Contes SPC

• Espai LIC: http://www.xtec.es/lic/

• En què cal fer incidència ?En què cal fer incidència ?
• Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma
conjunta i des de tots els entorns (escola , família, etc).
• Oferir recursos de treball compartit : (llibreta de comunicació i
altres).
• Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que
incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de
qualitat.

BLOC 5BLOC 5
PROPOSTES DIDACTIQUES PERPROPOSTES DIDACTIQUES PER
AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENTAFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT
FONOLÒGICFONOLÒGIC

Criteris per identificarCriteris per identificar
dificultats Formals (fonologia)dificultats Formals (fonologia)
• Dificultats diverses amb el sistema fonològic. En alguns casos
segueixen les pautes d’adquisició (retard) i en d’altres es dona un
ús “desviat” respecte a la norma (trastorn).
• Causes diverses: nens molt distrets, amb problemes en
mantenir l’atenció. Són nens amb dificultats de recepció del
llenguatge (otitis recurrents) o nens amb poca habilitat motriu
bucofonatòria.

PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBITPERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT
FORMAL (Fonologia)FORMAL (Fonologia)
FormaForma
(Morfosintaxi)(Morfosintaxi)
Forma (Fonologia)Forma (Fonologia) Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I
Varietat de funcions
bàsiques
del llenguatge:
demanar, comentar,
aportar més
informació.
respondre a
preguntes i iniciar
ell mateix.
Sovint el grau
de
coneixement
del llenguatge
està
emmascarat
pels errors de
parla.
Característiques:
-Dificultats diverses amb el
sistema fonològic però que
tenen més l’aspecte d’un
retard (segueix les pautes
d’adquisició) que no un
trastorn ( ús desviat del
que és la norma).
Les causes poden ser
diverses:
-Nens molt distrets, amb
problemes en mantenir
l’atenció;
- Nens amb dificultats de
recepció del llenguatge
( otitis recurrents);
- Nens amb poca habilitat
motriu a nivell
bucofonatori;
- Nens molt aviciats...
Els aspectes
cognitius
no acostumen a
incidir en els
problemes de
parla.
- Incidir tant en els aspectes
motrius com en els receptius a
nivell de joc, pot ser un recurs
que afavoreixi les realitzacions
fonològiques.
-Les cançons i totes les
activitats de llenguatge musical
que impliquen desenvolupar
l’escolta són aspectes que
l’ajudaran a millorar la parla.
- Incidir en altres aspectes com
mastegar ( a l’hora d’esmorzar),
també el joc psicomotriu .
És important :
- Proporcionar moltes ocasions
de parlar.
- Incidir en l’atenció i l’escolta.
- Fer-los prendre una certa
consciència de com diuen les
coses.

ComportamentComportament ExemplesExemples Característiques generalsCaracterístiques generals
• Parla molt
retardada però no
desviada dels
paràmetres
evolutius.
GG
• /fanda / , /potam /
/dat/ /lat/
/ de ete rojo no quero
• Presència de processos de
simplificació més enllà de l’edat.
• Dificultats d’estructura sil·làbica en
paraules llargues.
• Processos de simplificació més
primerencs amb altres més tardans.
• Parla
inintel·ligible.
FF
• /kakem a kaka ?/
• Casa: tata, kata,
kaka, taka .
- Manca de contrastos :
- Presència sistemàtica d’un sol
fonema consonàntic.
- Ús variable de processos dins d’una
mateixa estructura o paraula.
ALUMNES A QUI VA ADREÇATALUMNES A QUI VA ADREÇAT

Característiques de l’ alumnatCaracterístiques de l’ alumnat
• Llenguatge ben estructurat o petit retard.
• Retard en l’adquisició del sistema fonològic.
• Parla amb errors, poc intel·ligible:
- Diversitat de realitzacions
- Poca habilitat per a escoltar i produir
• Edat: 3- 4- 5 anys

Possibles causes:Possibles causes:
• Dificultats d’atenció.
• Refredats, otitis, etc.
• Poca habilitat motriu.
• Entorn permissiu.

• Objectiu generalObjectiu general: afavorir l’organització del
sistema fonològic.
• OrientacionsOrientacions
• Aspectes receptius: alerta auditiva.
• Interacció verbal: participació, intercanvi,
reformulació, contrast, correcció implícita.
• Producció: jocs de manipulació dels patrons
fonològics.
Proposta didàcticaProposta didàctica

Objectius específicsObjectius específics
Què cal treballar :Què cal treballar :
• Potenciar la tonicitat, la mobilitat i el control motor dels òrgans
bucofonadors.
• Adquirir hàbits correctes de masticació i deglució.
• Discriminar sons, síl·labes i paraules iguals i diferents.
• Memoritzar i reproduir seqüències de ritmes, sons, paraules
etc.
• Diferenciar de forma gradual els trets iguals i diferents de sons,
síl·labes i paraules .
• Reflexionar sobre els hàbits d’alimentació correctes .

En quins aspectes cal ferEn quins aspectes cal fer
incidència ?incidència ?
Orientacions generalsOrientacions generals
• En relació a les interaccions. • Ajudar el nen a participar.
• Incrementar les demandes.
• Fomentar l’actitud d’esforç.
• En relació a les experiències. • Estimular l’alerta auditiva.
• Manipulació dels patrons
fonològics
• En relació a l’ús d ’estratègies
lingüístiques.
• Estratègies de reformulació.
• Valoracions positives.
• No fer repetir / correcció implícita.

Quines podem prioritzar ?Quines podem prioritzar ?
Situacions EducativesSituacions Educatives
• Relacionades amb la vida de
l’aula.
• Esmorzar i esbarjo.
• Relacionades amb el
desenvolupament d’activitats.
• Activitats musicals
• Racons : paraules que costen
de dir i de sentir.
• Conte , cançó.
• Joc psicomotriu.

En què cal fer incidència ?En què cal fer incidència ?
• L’escola com a “ motor “
• Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma
conjunta i des de tots els entorns ( escola , família etc ).
• Treball prioritari: hàbits alimentaris (hàbits de masticació,
deglució etc ).
• Treball sobre l’atenció conjunta pares -alumne.
• Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que
incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de
qualitat.

MaterialsMaterials:
• Gispert, Dolors i Ribas, Lurdes (1997). Racons de treball oral a
parvulari. - Racó de sons i sorolls. - Racó de buf. Edicions
l’Àlber.
• Gispert, Dolors i Ribas, Lurdes (2002). -Els sons entremaliats:
L-R-D. - Els sons entremaliats: S. - Els sons entremaliats: RR.
- Els sons entremaliats: LL. Edicions l’Àlber.
• Blog del CREDA Jordi Perelló:
http://fonscredavjordiperello.blogspot.com/

Blocs de Llenguatge

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Destaque (17)

Semelhante a Blocs de Llenguatge

Semelhante a Blocs de Llenguatge (20)

Blocs de Llenguatge