1. MARC HISTÓRIC
En aquesta època, es consagra el creixement de les ciutats i les classes socials que les
poblen van adquirint rols i característiques diverses, segons ocupacions, riqueses, etc.
En la majoria el poder seguia recaient en un senyor feudal, encara que amb el temps la
noblesa, la burgesia o càrrecs eclesiàstics van ocupar aquestes llocs.
Al voltant del segle XIV es van començar a crear rutes comercials fixes, i això va fer
que nacions que fins a aquest moment havien tingut poc contacte, van veure reforçats
els seus vincles comercials, econòmics, més enllà de les fronteres polítiques. Es van
obrir rutes comercials per mar i es reforcen per terra. En aquesta situació es van veure
beneficiades ciutats com Venècia, Florència, o València.
(imatge florencia)
ORGANITZACIÓ DELS MUNICIPIS
Els burgesos que s´havien anat enriquint en aquesta nova situació, van iniciar des de
finales del segle XI un moviment d´emancipació de la ciutat del senyor feudal. Cada
ciutat tenia unes caracteristiques, evidentment, i per aixó no totes van gaudir dels
mateixos drets. Normalment, els poders del senyor feudal quedaven limitats per uns
documents que es deien cartes o furs. En altres, amb més autonomía, el gobern era
presidit per un Consell format per la gent important de la ciutat. En eixe ambient van
surgir les cofradies (amb finalitat religiosa) i els gremis.
LA CIUTAT MEDIEVAL DE L´AREA CRISTIANA
(imatge ciutat)
VALÈNCIA
Al segle XV, València va augmentar de població i va viure el temps de gran esplendor
econòmica, social i política, que van condicionar també la literària. (el segle d´or) Va
arribar als 75000 habitants. Era una ciutat rica, que controlava el comerç mediterrani
occidental i subvencionaba diverses campanyes militars, tant a ultramar com a la
península. Gràcies a aquest comerç es van mantenir relacions assídues amb la Italia del
Renaiximent, i la cultura valenciana va entrar en contacte amb els humanistes. En
aquest segle es van edificar grans monuments, tant del estil gòtic religiós com del civil.
La causa més important del creixement de València va ser l'augment del comerç, però
no va ser l'única. A Catalunya i Castella havien diversos conflictes, i la jove ciutat
llevantina oferia estabilitat, pau, i certa riquesa. Establir-se a València significava, per
exemple, estar a prop dels territoris recentment conquerits, molts d'ells encara per
repartir.
(imatges de monuments de la ciutat de valència)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA LITERATURA URBANA MEDIEVAL
-Visió crítica i escèptica de les institucions socials i de l´Església.
-Concepció materialista i pragmàtica de la vida.

2. -Caràcter eròtic de l´amor i la misogínia.
-Llenguatge col.loquial i planer.
-Recuros: Sàtira, ironía, paròdia.
-Personatges pocavergonyts i amorals, representant la vida cuotidiana de forma
humorística.
LITERATURA BURGESA URBANA
A la segona meitat del segle XV a València, gràcies a la imprenta, es va ampliar el
públic lector de les capes mitjanes urbanes i van conviure a la ciutat dos tipus d´autors:
Els d´origen o gust literari aristocràtic i els de les capes benestants urbanes.
Al mateix temps, va surgir la moda de les tertúlies literàries. Una de elles va donar com
a resultat la publicació del llibre Trobes en Lahore de la sacratíssima Verge Maria, el
primer llibre literari imprés a la península ibèrica.
Les temátiques comuns eren l´ amorosa alegòrica, la religiosa, i la satírica.
Bernat Fenollar, Jaime Gasull, Joan Moreno, Narcís Vinyoles, i Francesc de Castellví
van ser participants en aquelles tertúlies literaries.
LA POESIA SATÍRICA
Les obres satítiques no tenen per objectiu condemnar uns costums sociales, sinó que la
crítica és només formal, i amb ella el que es pretén és divertir, jugar, de forma
enginyosa literàriament sense intenció moralitzadora. Era un pasatemps, un esport. En
aquest génere cobra importancia l´erotisme explícit, la realitat, la sàtira dels
comportaments femenins… Un exemple pot ser l´obra “Lo somni de Joan Joan”, de
Jaime Gasull.
Suplicació de la defensa de Venus: (fragment)
Les vostres lleis que el mon tant multipliquen
obtemperant, molt excelent Princessa,
mes principals,les dones vos supliquen
oiggau, dels vells que tant les perjudiquen,
lo clam posat a Vos, alta deesa:
mirant,juntant nostres justes querelles,
i els vostres furs, lo com los vells los glossen,
pensant tos temps que fan grans maravelles,
puix, cativant per força moltes d'elles,
lo seu jovent i edat tendra composen.(Lo Somni...)

3. Al mateix temps, verdaders mestres de la lliteratura universal també van composar
extraordinaris texts satíric-burlescos. Quevedo:
A un hombre de gran nariz.
Érase un hombre a una nariz pegado,
érase una nariz superlativa,
érase una nariz sayón y escriba,
érase un peje espada muy barbado.
Era un reloj de sol mal encarado,
érase una alquitara pensativa,
érase un elefante boca arriba,
era Ovidio Nasón más narizado.
Érase un espolón de una galera,
érase una pirámide de Egipto,
las doce Tribus de narices era.
Érase un naricísimo infinito,
muchísimo nariz, nariz tan fiera
que en la cara de Anás fuera delito.
(imatge Quvedo)
JAUME ROIG
Jaime Roig va nàixer a principis del segle XV i estudià medicina a Lleida i París. Va ser
metge de molt prestigi, exercint càrrecs de gran responsabilitat. A més, fou conseller de
la ciutat i posseïa moltes terres.
Amb la seva obra “L´Espill” o “Llibre de les dones” es va convertir en un dels autors
principals de la literatura catalana medieval.
Aquest llibre és l´autobiografia d´un personatge de ficció, que narra en primera persona
les desventures de Grosser, una vida desafortunada amb les dones. De jove, quan mor
son pare, sa mare el despatxa de casa i ha de guanyar-se la vida com puga. Viatja fins a
París, on s´enriqueix amb la caballería, i torna a València per casar-se. Les quatre
temptatives de matrimoni fracasen per culpa de la maldat de les dones i, per això,
decideix dur una vida retirada, dedicada al servei de Déu.
L´estructura es d´una narració en vers en noves rimades de versos de 4 sil.labes, i és
caracteritza per constituir una sàtira de la societat de l´epoca, i especialment, per ser una
obra misógina, arreplegant tòpics antifeministas fins a la caricatura.
(imatge de Jaime roig)
SOR ISABEL DE VILLENA
Isabel de Villena va néixer, probablement a València, el 1430. Va ser filla bastarda
d'Enric de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb

4. el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-
se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven a Alfons el Magnànim. El 1445
va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria
nomenada abadessa el 1463.
Durant la seua vida religiosa sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu
voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intel·lectual.
Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana.
L'única obra que s'ha conservat d'ella és Vita Christi, publicada a València el 1497 per
l'abadessa que la va succeïr.
La Vita Christi s´inscriu dins el conrrent dels tractats en prosa escrits per a ajudar els
lectors a reflexionar sobre qüestions espirituals. El contingut és la vida de Jesuscrist,
una biografia, amb la intenció d´instruir, moure a devoció i ejemplificar les monges del
seu vonvent. Els factors que determinen la singularitat d´aquesta obra són que el
destinatari siga famení i que estiga escrit per una dona. És per tant, una obra
antimisógina, otorgant una igualtat home-dona gaire habitual.
Reflecteix la part humana de la vida de Jesús, sobretodo en les dones que l´envoltaren.
Se basa poc en els escrits canònics i recorre a llegendes populars provinents del
evangelis apòcrifs.
Tenint en compte els destinataris, insisteix en detalls domèstics, íntims, i utilitza un
llenguatge senzill, amb recursos lèxics adients, com són l´abundància de diminutius.
(imatge del manuscrit)