2. EL MOVIMENT DE ROTACIÓ: ELS DIES I LES NITS
El moviment de rotació de la Terra sobre ella mateixa origina els dies i les nits.
La rotació de la terra té lloc al voltant del seu eix, imaginari, i en sentit contrari al
de les agulles del rellotge.
La terra triga 24 hores, és a dir, un dia, a fer una volta completa sobre ella
mateixa.
Com que la terra té forma esfèrica ,el sol només n’il·lumina la meitat de la
superfície. A mesura que la terra va girant, canvia la zona que el sol il·lumina.
A la part de la terra il·luminada pel sol és de dia; a la part no il·luminada és de nit.
Aquests canvis de lloc de la terra respecte el sol provoquen que hi hagi dies i nits.

4. LES FASES DE LA LLUNA
La Terra només té un satèl·lit: la lluna. Els satèl·lits giren al voltant d’un
planeta; és dir, que la lluna gira al voltant de la terra.
Una setmana és el que dura cada fase de la lluna.
Com que la lluna gira a l’entorn de la terra, la llum del sol li arriba des de
posicions diferents, que es repeteixen a cada volta.
Quan il·lumina tota la cara que veiem, s’anomena lluna plena. Quan no la
veiem, és la lluna nova. Entre aquestes dues fases només es veu un tros de
la lluna: un quart que va creixent o minvant (es fa petita). Així doncs
distingim quatre fases de la lluna:
Lluna plena
Quart minvant
Quart creixent
Lluna nova
Des del nostre planeta veiem la lluna gràcies al fet que reflecteix la llum del
Sol, com si fos un mirall, perquè no té llum pròpia com el sol i altres estels.

6. LES ESTACIONS
La terra triga 365 dies, 6h i9 minuts a fer una volta completa al sol.
Aquest moviment que fa al voltant del sol i el fet que l’eix de la terra estigui inclinat
són la causa que els raig del sol no arribin a tot arreu amb la mateixa intensitat.
Per això, durant l’any, varien les temperatures.
El moviment de translació dóna lloc a les estacions: primavera, estiu, tardor i
hivern.
Quan els raig de sol arriben directament a l’hemisferi nord hi fa calor: és l’estiu. A
la mateixa època a l’hemisferi sud els raigs del sol hi arriben més inclinats i hi fa
més fred: és l’hivern.

8. PARAL·LELS I MERIDIANS
Els cartògarfs fan anar unes línies imaginàries per poder trobar un lloc als
mapes. Aquestes línies s’anomenen paral·lels i meridians.
Els paral·lels són circumferències imaginàries paral·leles a l’Equador, que van
en direcció Est-Oest. Els paral·lels són tots ells diferents, i l’Equador és el més
gran.
A més de l’Equador podem trobar els Tròpics i els Cercles Polars.
Els meridians són línies que van en direcció Nord-Sud. Tots els meridians són
iguals, i el més important és el de Greenwich, que passa per Londres.