2. I. INTRODUCCIÓ
Menorca és l'illa més septentrional de l'arxipèlag Balear. El seu nom
prové de les expressions llatines Balearis Minor i Minorica, que és com la
coneixien els romans pel fet que l'illa és la més petita d'entre les Illes
Balears. Lingüísticament, a Menorca es parla el menorquí, un dialecte del
bloc oriental de la llengua catalana.
Menorca és Reserva de la Biosfera (UNESCO) des de 1993.
Menorca, amb una extensió de 701 km2, se situa al bell mig de la
Mediterrània Occidental (40ºN 4ºE), gairebé equidistant de terres
africanes, itàliques i ibèriques. L'illa i els illots que l'envolten constitueixen
un resum de la Mediterrània Occidental, en el qual es poden trobar la
major part dels ecosistemes característics d'aquesta regió, excepte els
fluvials i els muntanyencs. Però alhora, Menorca conté nombroses
espècies endèmiques o tirrèniques, és a dir, exclusives d'aquesta illa o bé
compartides només amb altres terres properes com Mallorca, Còrsega i Sardenya.
El clima de Menorca és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 16,7 °C. Les precipitacions
anuals mitjanes són de 600 mm, concentrades principalment a la tardor i amb un marcat caràcter torrencial.
HISTÒRIA
Menorca ha sigut, des de de la prehistòria fins fa poc, lloc de pas de diferents cultures a causa de la seva situació
estratègica al centre del Mediterrani occidental. Els uns i els altres van deixar un ric llegat històric a la illa, que fa
de Menorca una terra amb un rellevant patrimoni.
La presència humana a la illa ha pogut constatar-se des de principis de l'Edat del Bronze (2.000 *aC). Cap al 1400
aC el procés evolutiu d'aquesta cultura produeix unes grans construccions en pedra conegudes com talayots.
A partir de l'any 123 a.c., Menorca passa a formar part de l'imperi romà, que porta amb si la transformació dels
poblats talaiótics i la preponderància de tres ciutats al costat de importants ports: Mag (Maó), Jamma (Ciutadella)
i Sanisera (Sanitja).
Igual que va ocórrer en la resta de l'arxipèlag balear, després del declivi de Romà, Menorca va sofrir successives
invasions de vàndals i bizantins, fins que a principis del segle X es va incorporar al món islàmic, primer vinculada
a l'emirat de Còrdova i després al regne taifa de Denia.
Després de gairebé 400 anys de domini musulmà, en 1287 el rei cristià Alfonso III el Liberal conquesta Menorca i
la incorpora a la corona d'Aragó i posteriorment al regne de Mallorca. Durant el període que va del segle XIII al
XVIII, que abasta des del gòtic al barroc, l'illa va ser atresorant les principals joies del seu patrimoni artístic i
arquitectònic.
No obstant això és en aquesta etapa, concretament durant al segle XVI, quan Menorca viu els moments més
tràgics de la seva història, amb incessants incursions de pirates que produeixen una gran inestabilitat entre els
seus habitants, i que tindran el seu punt culminant amb la destrucció, a causa dels atacs turcs, de Maó en 1535 i
Ciutadella en 1558, fins al punt que l'illa va ser a punt de quedar abandonada.
Al segle XVIII Menorca es veu involucrada en els avatars europeus i,
com a conseqüència de la Guerra de Successió, passa a mans
angleses al 1713. Durant cent anys l'illa serà anglesa amb alguns
curts períodes de domini francès i espanyol.
Durant el segle XX Menorca no es va lliurar de veure's plenament
involucrada en la Guerra Civil Espanyola de 1936 a 1939. El segle
XX es va caracteritzar també per l'equilibri entre els sectors
econòmics primari, secundari i terciari, fins que a partir dels anys
vuitanta ha estat el turisme el sector que més ha crescut, i per la
incorporació de la illa al procés democràtic, amb el desenvolupament
de les institucions autonòmiques i insulars d'autogovern.
Guerra Civil Espanyola
3. QÜESTIONARI I
1. Quina va ser la primera presència humana a la Illa? A quina època i que es va construir?
2. Per quina raó Menorca va ser un lloc de pas entre diferents cultures?
3. D'on prové el nom Menorca?
4, Què és una espècie endèmica o tirrènica?
II. BINIBECA: FORMATGES I EMBOTITS
MARC HISTÒRIC
L'origen dels Formatges Binibeca es remunta a cinc generacions enrere, quan produïen de manera artesanal tots
els formatges i embOtits que actualment s'elaboren de la mateixa manera a la finca Alcaiduset.
La família Pons és la propietària d'aquesta empresa, on només hi treballen tres empleats extra familiars.
Alcaiduset va ser la primera empresa en tota la illa en produir de manera artesanal formatges de cabra en totes
les varietats existents. És una finca situada a Menorca, al terme municipal d'Alaior a 5,5 km de Maó
Actualment a la fàbrica s'elaboren formatges de vaca i de cabra en les diferents varietats; a la vegada també
s'elaboren diversos embotits
L'empresa conta amb 120 vaques, 250 cabres i més de 100 porcs. A més també hi ha una zona de cria.
Els formatges Binibenca es troben registrats amb Denominació d'Origen de Formatges de Maó des de l'any 1996.
Des d’aleshores ha guanyat el premi de Millor Formatge de Cabra Semi curat l'any 2002 i 2009; i el premi al millor
formatge de Vaca Curat tres anys consecutius des de l'any 2009
ELABORACIÓ DEL FORMATGE DE CABRA
Els formatges de cabra estan elaborats utilitzant llet crua de cabra. Aquest és escalfada fins a 35º, un cop arriba a
aquesta temperatura s'afegeix quallada i ferments naturals. Aleshores es deixa reposar 45 minuts.
Després d'aquest temps, la llet haurà quallat i és el moment de tallar la massa amb l'ajuda de lires. Després de
tallar-ho seguint les proporcions, es deixa reposar durant 10 minuts perquè es separi del sèrum.
S'introdueix en uns motllos, amb la data d'elaboració i es tapa per poder col·locar-los en una presa. En aquesta
presa es du a terme l'extracció del sèrum restant. D'aquesta manera el formatge agafa la forma que es vol i és on
es manté durant dues hores.
A continuació s'introdueixen en les salmorres per proporcionar el punt de sal adequat. Allà es deixen duren 16
hores
Es col·loquen als prestatges, on es durà a terme un control de girar la peça dues vegades a la setmana.
Transcorregut aquest temps, les peces que no es destinen a l'elaboració del formatge a, vi o a les herbes, s'unten
amb oli i pimentó cada 15 dies fins a la venda
Per altre banda, les peces que es destinen al Vi són introduïdes en un pot amb vi negre el temps necessari per
obtenir el producte que es vol. Per fer herbes, aquestes peces s'unten amb oli d'oliva, farigola i romaní.
Les diferents varietat de formatge de cabre que s'elaboren són:
• Formatge tendre: és el formatge acabat de fer i s'anomena d'aquesta manera fins que no hagin lassat els
primes dos mesos. Té un color blanc i no es pot comercialitzar.
• Formatge semi-curat: aquest formatge té una curació de 2 a 8 mesos i té un color ataronjat. Al principi és
molt cremós però amb el pas dels dies va adquirint consistència i adquireix una textura més ferma
• Formatge curat: té més de 8 mesos de curació, el seu color és marró fosc pel pas del temps i l'aplicació
d'oli. Té una textura molt consistent però no arriba a trencar-se a trossos
• Formatge de cabra al Vi: en aquesta ocasió es trien les peces de formatge tendre, s'introdueixen en un pot
ple de vi negre fins que aquestes estiguin ben cobertes.
• Formatge de cabra amb herbes de Menorca: es trien les peces més tendres però que ja es troben prop del
semi-curat, s'unten amb oli d'oliva, romaní, farigola i pebre negre
FORMATGES DE VACA
Els formatges de vaca de Binibeca estan elaborats amb llet crua de vaca. Els escalfen fins a 34°, i llavors hi posen
4. quall i fermentats naturals. Els deixen reposant 45 minuts, en aquest temps la llet qualla. Aleshores agafen la
massa i la tallen amb lires. S'obtenen unes porcions de la mida d'un cigró . Els deixen reposar 10 minuts mes i
con segueixen que el sèrum aconsegueixen que es separi del quall, quedant el primer sobre el quall.
Després comencen la pròpia elaboració del formatge. Introdueixen aquesta massa dins unes teles anomenades
'fogasses', perquè pugui ser premsat de manera manual amb l'ajuda de les seves mans. Donant-li forma de
quadrada típica dels seus formatges de Maó.
Es en aquest moment quan els introdueixen els números d'identificació. Cada formatge te dos números per
identificar-los: el primer identifica la finca de la realització del formatge i la segona la setmana que es va realitzar.
Així, es pot saber, en qualsevol moment, d'on provenen i el temps de curació que han passat.
Una vegada tret el sèrum restant, gracies a la pressió exercida sobre el "fogasse", perquè la forma final sigui la
desitjada, lliguen els formatges amb una corda especial de cotó.
Es després quan els posen durant cinc hores a una presa especial. Per després poder col·locar-los sense
"fogasses" dins una salmorra un dia sencer. Llavors els extreuen de la salmorra per col·locar los a les estanteries
de fusta on reposaran el temps necessari, segons el tipus de de formatge que es vulgui.
Per aconseguir un bon formatge, s'han de complir una sèrie de pautes, el primer mes es gira dos cops a la
setmana. Després del primer mes, es sotmeten els formatges a un procés de neteja per poder aplicar-lis l'oli i el
pebre que els donarà el color característic dels seus formatges. Després aquests formatges seran untats amb oli i
mantega una vegada mes abans de la seva venda.
Els diferents tipus de formatges que produeixen son:
• Formatge Tendre: es aquell que no es comercialitza abans de els dos primers mesos de curació. Es de
color blanc.
• Formatge Semi-tendre: té un temps de curació de 2 mesos, el color és més ataronjat i té una textura
cremosa.
• Formatge Semi-curat: te una curació de 2 a 8 mesos, el seu color és més ataronjat i anirà adquirim una
textura mes consistent amb el pas dels dies.
• Formatge Curat: té una curació de 8 mesos a un any, el seu color és més fosc, perque se li ha aplicat més
oli i mantega. La seva olor és més forta y la textura més dura.
• Formatge Anyec: es el formatge que més temps de curació comporta, ha d'estar com a mínim un any. El
color de l'escorça és ancara més fosca, l'olor més forta i la textura al tallarlo es trenca a trossos.
• Formatge de vaca de vi: s'elabora amb formatge tendre, i quan se li posa l'oli i el pebre vermell es posa a
un recipient cobrint-lo amb vi negre.
CARN I XUA
S'elabora amb la millor carn de porc, trossos diminuts de grassa del mateix i espècies com sal o pebre. A
continuació, aquesta massa l’emboteixen dins un budell de porc fins que estigui ple. Tanquen la obertura, cordant-
ho amb una corda de cotó. Llavors es deixa assecar.
SOBRASADA
Aquest embotit s'elabora preparar una massa de carn de porc picada, sal i pebre vermell. La massa resultat
s’emboteix en dos mides diferents de budells. Els budells més fins seran las sobrassades que abans es
consumiran. Els budells més gruixut son les sobrassades ideals per consumir al estiu.
QÜESTIONARI II
1. Quina diferència hi ha entre els formatges curats i els semicurats?
2. Com s'ho fan per cuidar tants animals amb una sola família?
3. Per què creus que és tan coneguda la sobrassada menorquina?
4. Diferencies del procés d'elaboració entre els formatges de vaca i de cabra?
5. III. FORTALESA DE LA MOLA
UNA MICA D'HISTÒRIA...
La Fortalesa Isabel II, més coneguda com a Fortalesa de la Mola està situada al port de la ciutat de Maó. Va ser
construïda durant els anys 1848 i 1875, per ordre d'Isabel II d'Espanya. És una de les majors fortificacions
europees del segle XIX. Servia com a presó militar i política, i per
vigilar l'entrada al port de la ciutat. Això va fer que la capital
menorquina es convertís definitivament en un dels enclavaments
(part de territori d'un estat sobirà que està completament envoltat
per un territori estranger) militars més importants de la
mediterrània. La Mola, actualment, per la seva espectacular
arquitectura és Patrimoni Històric Militar de Menorca. La fortalesa
consta de deu fronts, alguns destinats a la defensa terrestre i altres
a la marítima. Actualment, el seu ús és civil, es lloga per fer
exposicions i esdeveniments de tota mena.
QUÈ ES POT VISITAR
Els valors monumentals, naturals i paisatgístics que
ofereix el recinte de La Mola, permeten gaudir de la
visita en tres aspectes molt singulars:
•Monument històric: La fortalesa Isabel II de La Mola,
és una de les majors i més desconegudes fortaleses
europees construïdes al segle XIX. El seu magnífic
traçat i la perfecta conservació dels seus murs no deixen
indiferent al visitant, que es sent obligat a admirar els
valors arquitectònics de la fortificació.
•Entorn natural: L’enclavament natural en el qual es va construir la fortalesa, és un dels seus principals valors.
La Mola ha estat declarada zona ZEPA (zona especial per la protecció d’aus) i LIC (lloc d’interès comunitari), per
garantir la seva protecció. Destaca la seva relació amb les migracions de moltes aus. A la primavera es poden
observar moltes espècies que segueixen les seves rutes des d' Àfrica fins a Europa i a la tardor el flux d’emigrants
es repeteix en el sentit contrari. Destaca la gairebé total absència d’arbres i arbusts grans, ja que els pocs que hi
ha creixen poc i ho fan enganxats a la terra, per protegir-se del vent.
•Vistes panoràmiques: La península de La Mola, situada a la bocana del Port de Maó, al llevant de l’illa de
Menorca, on es troba el punt més oriental del territori espanyol, ofereix bellíssimes panoràmiques del Port de Maó
i del litoral de l’illa.
6. QÜESTIONARI III
1. Per què servia la Fortalesa La Mola?
2. Per què la Fortalesa també rep el nom d'Isabel II?
3. Què es pot destacar de l’entorn natural de La Mola?
4. Per què creus que els punts 5, 6 i 7 estan tan junts al mapa de l'interior de la fortalesa?
IV. RUTA PER MAÓ
1. Port de Maó
És el segon port natural més gran d'Europa amb una longitud de quasi 6 quilòmetres.
Està estratègicament ubicat al mig de la Mediterrània occidental i al llarg dels segles ha estat motiu de conquestes
i reconquestes de l'illa per part de les principals nacions europees.
Actualment, alberga l'arribada de creuers turístics durant tot l'any i també té una funció industrial ja que és on
arriben les mercaderies.
2. Destil·leria Gin Xoriguer
El Gin Xoriguer és l'única destil·leria de ginebra de Menorca, que va ser fundada quan els britànics van ocupar
l'illa.
Aquí es pot observar l'elaboració de la ginebra.
3. Església de Santa Maria
És un temple catòlic, situat a Maó, dedicat a Santa Maria.
Va ser construïda entre 1748 i 1772 reemplaçant d'una església anterior gòtica del segle XIV.
A l'interior, que és d'estil neogòtic, hi ha diferents capelles i a l'exterior, que és d'estil gòtic, hi ha un campanar.
4. Talia (teatre principal)
Té 4 pisos i un aforament total de 847 localitats. És el teatre d'òpera més antic d'Espanya.
El Teatre fou inaugurat el 15 de desembre de 1829 perquè es necessitava un espai per a que els italians, abans
d'estrenar la seva obra a la península, asseguessin a l'illa.
La sala té la forma típica dels teatres italians, de ferradura, però no gaire tancada i l'obra de construcció fou
realitzada per Alfons Hernández i Josep i Pere Pons, i la dirigí Palagi.
El ciutadellenc Andrés Galbis fou l'encarregat de la decoració escènica.
5. Museu de Maó
El museu de Maó és la institució cultural més important de la illa, en las seves sales explica la historia de
Menorca.
És un edifici d'estil barroc construït entre finals del segle XVII i principis del segle XIX, era un antic convent.
A la planta baixa es troben les exposicions temporals i el salo d'actes, està rodejada del claustre.
6. El Portal de San Roc
Va ser construït al 1359 a Maó.
Es va construir per connectar la ciutat amb la resta de la població.
Desprès de la invasió turca al 1535, va haver de tornat a ser restaurat.
7. Amb la crescuda de la ciutat, las muralles van perdre el seu significat.
Té un estil gòtic i està format per dos torres.
Actualment és ocupat per diferents entitats ciutadanes.
V. PARC NATURAL DE S'ALBUFERA DES GRAU
El parc de s'Albufera des Grau és el més important de tot Menorca. Es troba situat a la part nord-est de l'illa i
abarca una notable extensió formada per un paisatge característic i ben conservat.
El parc avarca vàries zones: dues zones humides anomenades s'Albufera des Grau i es Prat de Morella, amplies
zones del litoral marítim, un illot i nombroses finques dedicades a les activitats agràries tradicionals.
L'Albufera des Grau és una llacuna d'una llargada de 2km de longitud i és la zona humida més important de
Menorca i una de les més destacades de les Balears. Es troba junt al poble i la platja del Grau.
Resumint aquesta introducció, aquest parc és un espai natural protegit que inclou una gran diversitat d’ambients
que tenen un major o menor grau d’intervenció humana.
El parc va ser declarat natural després d’anys de mobilitzacions socials que demanaven la protecció de la zona.
L’any 2003 es van ampliar els límits fins a ocupar un total de 5.006,7 hectàrees, tant marines com terrestres.
Què veure un cop al parc?
L’ullastrar del parc ocupa totes les zones interiors, excepte les fondalades més humides, les àrees inundades i la
franja litoral. Aquesta formació densa i espessa està dominada per la vegetació de l’ullastre, altres espècies com
la mata i l’aladern de fulla ampla i, als costers més secs i pedregosos, la mula.
Allà on la profunditat del sòl o l’orientació permeten una major humitat, hi ha petites clapes d’alzinar i, a les zones
inundades, hi creix la vegetació higròfila.
A les platges es pot trobar vegetació dunar ben desenvolupada i al litoral rocós, els socarrells, un conjunt
d’espècies espinoses amb forma de coixí, morfologia condicionada pels esquitxos de la mar i el vent. Aquests
socarrells formen part de les comunitats vegetals amb major nombre d’endemismes de Menorca.
El Parc destaca per la diversitat d’aus. Hi ha espècies aquàtiques com les anàtides, les fotges, els cagaires; a
més de rapinyaires com l’àguila peixatera, el milà o el soter.
Entre els rèptils i els amfibis hem de destacar la sargantana gimnèsica, endèmica de Mallorca i Menorca i present
exclusivament als illots, on s’ha anat diversificant en subespècies. A més, hi ha altres espècies interessants com
ara el calàpet, la reineta, les tortugues de terra i d’aigua, la sargantana italiana o la serp de garriga i la blanca.
8. Entre els mamífers destaquen els carnívors, com ara el mostel o el mart, insectívors com l’eriçó o la rata aranyera
i rosegadors com la rata cellarda.
Per altra banda, el Parc compta amb una franja de medi marí on hi ha representats fons de diferents tipus. A les
zones de fons tous dominen les praderies de posidònia. A les cales tancades i poc profundes apareixen unes
altres comunitats com ara les de Cymodocea i Zoostera, plantes marines molt escasses a la Mediterrània. Però
també hi ha fons rocosos amb interessants comunitats d’algues.
Finalment, a tots dos tipus de substrat es poden trobar diverses espècies de peixos i invertebrats.
ITINERARIS
QUESTIONARI V
1. Quins tipus de vegetació hi ha al parc?
2. Quina és la planta o arbre que predomina en el parc natural? Quines l'acompanyen?
3. El Parc destaca per la diversitat d’aus. Quines espècies són les que més hi abunden?
4. Quin es el rèptil endèmic de Mallorca i Menorca?
9. 5. Quins són els tipus de fons marins?
6. Quins elements hi són representats del patrimoni cultural de Menorca?
VI. CAMÍ DE CAVALLS
El Camí de Cavalls és un sender històric de 185 km que dóna la volta
a Menorca pel seu litoral i recorre la costa dels vuit municipis
menorquins. Està distribuit en 20 etapes, les quals es poden fer com
una travessa o, simplement, fent passejades seguint el seu traçat.
Encara que la seva màxima alçada sigui només de 125 metres, el
desnivell acumulat arriba als 4000. Al tractar-se d'un recorregut
circular es pot començar a qualsevol punt, però el km 0 està situat a
la Culàrsega del Port de Maó d'on surt l'etapa 1.
Parant atenció a la història del Camí, es creu que va ser
creat durant el segle XVIII. La seva funció original va ser
defensar l'illa de possibles atacs pirates. D'aquesta manera
s'unien les torres de vigía, fins aquell moment disperses per
l'illa, i s'agilitzava l'agrupament de les tropes en cas d'un
desembarcament enemic. Podem dir, doncs, que la finalitat
del Camí de Cavalls era eminentment militar.
Des de llavors, el Camí ha esdevingut part del patrimoni
històric menorquí. Tot i així, en els últims anys s'han generat
conflictes entre els propietaris, comptades familíes de la
noblesa que restringeixen l'accès a certs trams del Camí, i
els caminants.
Tot i que el més habitual és fer tan sols un curt tram del Camí, alguns valents s'atreveixen a fer totes 20 etapes.
D'aquí ha sorgit la Camí de Cavalls Epic 360º, una cursa de muntanya per etapes al voltant de l’illa de Menorca,
amb participació en equips de dues persones.
"El Camí de Cavalls no és, només, un camí fet de la suma de viaranys o caminets, que dóna la volta a l'illa, sinó
un patrimoni col·lectiu que forma part de la nostra identitat". Aquesta frase d'en J. Gomila ens il·lustra sobre el
sentiment dels menorquins envers el Camí de Cavalls, itinerari que ens permetrà gaudir de la varietat paisatgística
i dels elements etnològics de l'illa i observar el contrast entre les zones urbanitzades i les verges.
El Camí de Cavalls és, indubtablement, la millor manera de descobrir la gran riquesa natural i patrimonial de l'illa.
10. QÜESTIONARI VI
1. Investiga sobre la situació legislativa actual del Camí de Cavalls. Com es considera el Camí després de
l'aprovació de la Llei del Camí de Cavalls del 2000 pel Parlament de les Illes Balears?
2. Persecució de mòbils. En Jaume i en Joan encapçalen la
cursa Camí de Cavalls Epic 360° al finalitzar la divuitena
etapa. Just abans de començar la següent etapa, en Jaume
nota unes molèsties al quàdricep de la cama esquerra.
Decideix que és millor parar una estona i descansar. 1 hora i
mitja després de la sortida del Joan, reprèn la cursa. En
Jaume està convençut que atraparà en Joan, i posa la
directa amb una velocitat de 7km/h., mentre que en Joan
abaixa el ritme sobre 4km/h. Aconseguirà en Jaume atrapar
en Joan abans que sigui massa tard i acabi l'última etapa?
En cas afirmatiu, digues quan trigarà en Jaume (h) a
enxampar-lo i en quina posició es trobaran respecte el punt
que es va fer mal (inici de la 19a etapa) i l'etapa en que es
produirà l'avançament. Finalment, determina quants
kilòmetres els quedaran per recórrer després de
l'avançament. (utilitza aquesta taula si ho necessites)
VII.LITHICA - PEDRERES DE S'HOSTAL
S ́Hostal és un recinte de pedreres de marès (pedra típica de l'illa de Menorca utilitzada per la construcció) situat a 1 Km del
nucli urbà de Ciutadella, a l'est de l'illa de Menorca. El 1994, un cop finalitzada l ́activitat extractiva, l'associació Líthica va
llogar aquest espai per salvar-lo de ser oblidat i abandonat davall de munts de runam.
Les pedreres de s'Hostal es caracteritzen pel contrast i la dualitat constants. En elles hi conviuen, d'una banda, un
paisatge resultat de l'extracció mecànica, de grans dimensions i cúbica geometria, i, per l'altra, antigues pedreres
d'extracció manual, autèntic laberint de pedra i vegetació, on regnen les formes orgàniques i la varietat d'espais.
La labor de Líthica consisteix en rescatar aquestes pedreres i donar-los nova vida amb intervencions que
fomenten la seva essència de laberint i de jardí.
L'extracció de marès, tant de les pedreres antigues com de les modernes, tenia la finalitat de fer carrers per a la
construcció d'edificis a l'illa. L'any 1994 es van tancar i un any després l'Associació Líthica, fundada per l'escultora
i arquitecta Laetitia Lara, les va llogar amb el suport del Consell de Menorca amb els objectius generals de
11. preservar, rehabilitar i posar en valor les pedreres de marès de Menorca, com a patrimoni històric etnològic de
gran valor artístic i paisatgístic.
Aquest espai està format per dos recintes: les pedreres antigues i les pedreres modernes.
El recinte de pedreres antigues és de dimensions reduïdes i de formes més irregulars que les modernes.
L'extracció de marès es feia de manera manual seguint la veta de pedra de bona qualitat i per tant, envoltant la
pedra viva. Actualment aquestes pedreres s'han regenerat en part amb vegetació espontània i també s'hi ha creat,
per part de l'Associació Líthica un circuit botànic de plantes autòctones i un jardí medieval.
El circuit botànic és un projecte per a la conservació i la reproducció de la flora menorquina amb finalitats
educatives i divulgatives que aprofita els diferents recintes de les pedreres antigues.
Aquest espai consta de set parts diferenciades:
• Pedrera de s'Ullastre: àrea de presentació del circuit botànic. - Pedrera des Ametllers: recinte amb
ametllers i prat mediterrani. - Pedrera de ses Oliveres: s'hi troben oliveres i plantes aromàtiques, una
rocalla amb plantes adaptades als entorns marins i mates baixes i espinoses dels penya-segats. - Pedrera
des Bosquet: representació d'una comunitat d'arbusts, mates denses i plantes enfiladisses.
• Pedrera comunitat Oleo-ceratonia: representa un bosc mediterrani perennifoli i escleròfil·la amb
arbusts, ullastres i garrovers.
• Pedrera de s'Espinal: col·lecció d'espècies mediterrànies d'especial interès i endemismes de l'illa.
• Pedrera des Llimoners: espai dedicat a l'hort mediterrani. Les pedreres modernes són dos espais de
mides molt més grans que les antigues que es van començar a explotar a partir de la segona meitat del
segle XX amb mitjans mecànics (serres circulars). La utilització d'una serra circular provoca que els talls
es facin en línies verticals i horitzontals de forma indiscriminada, extraient la totalitat de la pedra i fent-ne
posteriorment la selecció i classificació. Aquest sistema mecànic fa que es creïn amplis espais cúbics
amb parets rectes, que es guanyi en profunditat i que les parets estiguin marcades per incisions verticals i
horitzontals degudes a la utilització de les serres.
Actualment s'hi celebren esdeveniments culturals com cinema, concerts, dansa i festes temàtiques. El recinte
també està format per un jardí medieval. Està construït al voltant d'una font imitant el claustre d'un monestir. Està
constituït principalment per plantes medicinals. Aquest jardí també es troba a les pedreres antigues a
l'anomenada pedrera de les Proes. A banda del circuit botànic i el jardí medieval, el conjunt també compta amb un
petit estany que conté una mostra de plantes de zones humides d'aigua dolça de l'illa. També hi ha una pedrera
habilitada com a viver per a la producció de plantes autòctones.
QUESTIONARI VI
1. Quin tipus de pedres s'extreien en aquest recinte? Amb quina finalitat?
2. A quin segle es va explorar l'actual pedrera moderna? Què van utilitzar per l'extracció?
3. De quina manera feien l'extracció de pedres a les pedreres antigues?
4. Quina de les parts del circuit botànic representa una comunitat d'arbusts?
12. 5. Què o qui ha fet possible la restauració de les pedreres?
VIII. RUTA PER CIUTADELLA
1) Museu municipal de Ciutadella: El museu té un temàtica general amb una exposició permanent sobre història
de Ciutadella i de l'illa, des de l'època prehistòrica fins a l'època musulmana. Tot i així, periòdicament s'hi realitzen
petites exposicions temporals per mostrar períodes històrics que no es recullen a l'exposició permanent. Aquest
museu, va ser inaugurat al 1935. Durant la Guerra Civil va romandre tancat i al 1939 es va reobrir.
2) Catedral de Santa Maria de Ciudadela: La catedral de Santa Maria de Ciutadella és un edifici d'estil gòtic
català, seu de Menorca. Està situada a la part antiga de la ciutat, a la plaça de la Catedral, darrere la qual
comença el carrer de ses Voltes. Es va construir a sobre d'una mesquita de la qual encara podem observar els
arcs utilitzats com a base del campanar de la catedral. La història de la catedral de Ciutadella comença l'any
1287, quan, 45 dies després de la conquesta de Menorca per Alfons el Franc, aquest va ordenar la construcció de
la catedral. Tot i això no se n'inicià la construcció fins al regnat de Jaume II l'any 1300 i s'acabà l'any 1362. Al llarg
d'aquests anys ha anat sofrint diversos esdeveniments. Un dels més importants ha estat el saqueig i l'incendi
originat pels turcs en el segle XVII. Per aquesta raó ha estat reconstruïda varies vegades. Un clar exemple és la
façana occidental és d'estil neoclàssic i es va construir l'any 1813 per ordre del bisbe Pedro Antonio Juano en
substitució de la portada gòtica, i només se'n conservà la petita rosassa superior.
3) Ajuntament de Ciutadella: l'ajuntament de ciutadella és de gran embergadura situat al casc antic de
ciutadella. Passejar pel casc antic de Ciutadella, els carrers estretíssims, de paviment de pedra que s’il·luminen
amb la blancor de les humils cases emblanquinades o la resplendor de la pedra de les cases senyorials, és un
plaer per al visitant, que es transporta a ambients i sensacions d’altres segles. El casc antic de Ciutadella
concentra un gran interès històric. A primera vista s’adverteix la diferència amb la part nova de la ciutat, la que
s’ha anat construint després de la demolició de les muralles. El casc antic és un lloc perfecte per els amant de de
la història i per aquells que vulguin fer una immersió a segles enrere i perdre's per els seus carrers.
4) Plaça dels pins: Aquesta plaça és un parc on hi ha molts pins, d'aquí el seu nom: plaça dels pins. Últimament,
s'estan talant molts pins d'aquesta plaça i els habitants de Ciutadella han posat en marxa una campanya per a
salvar la plaça ja que és la única plaça verda que queda a Ciutadella i s'hi han talat mes de 130 pins.
5)Castell de Sant Nicolau: El castell de Sant Nicolau forma part de les nombroses torres militars de defensa
repartides al llarg de tota la costa de Menorca durant les ocupacions d'espanyols, francesos i anglesos, entre els
segles XVII i XIX. De totes les torres costaneres realitzades a l'illa, la del castell de Sant Nicolau és la que té una
arquitectura més elegant malgrat que el seu objectiu prioritari era defensar i vigilar la boca del port de Ciutadella.
Entre l’austeritat constructiva de les talaies del XVI destinades a la vigilància i la senzillesa formal del motllo amb
què van ser fetes les torres de defensa costanera britàniques de finals del XVIII, la torre de Sant Nicolau és una
mostra depurada de l'arquitectura que practicaven els enginyers militars espanyols a finals del segle XVII. El
castell és de planta octogonal amb un sòcol tallat a la roca i un fossat perimetral de vuit metres d'ample i dos de
profunditat amb un pont davant de la porta. Els vuit paraments del cos de la torre estan construïts amb pedres de
marès i omplert de pedra i morter. A l'interior, una columna central sosté la volta prevista inicialment per poder
suportar de sis a vuit peces d'artilleria. Dins es guardaven queviures, armament i pólvora. També servia com a lloc
d'habitatge dels soldats. L'escala de cargol que comunica les plantes està encastada en el mur, i sobresurt per
damunt de la plataforma artillera en forma de tortea per poder comunicar-se visualment amb les talaies dels
voltants. Aquest element arquitectònic singularitza el castell i li aporta el contrapunt necessari per fer-ho més
esvelt. La terrassa era la zona d'atac i vigilància, on havia col•locats diversos canons.
13. 6) El Port: el port de ciutadella és un dels ports històrics de les Balears. Es coneix trànsit en ell ja des de l'edat
Mitjana, quan ciutadella era la capital. El port, inicialment de trànsit conercial i pesquer, ha experimentat durant les
últimes decades un intens augment de les embarcacions que han anat ocupant la totalitat de les riberes. La part
de gestió directa disposa de 147 amarratges i aquesta es deu a sumar els 55 que gestiona el CN de ciutadella.
QUËSTIONARI VIII
1. Què està passant últimament amb la plaça dels pins?
2. Quants amarratges disposa el port de Ciutadella?
3. Com és el Castell de Sant Nicolau?
4. Quins períodes històrics mostra al museu de Ciutadella?
5. Perquè es diferents parts de la catedral tenen diferents estils arquitectònics? Quins són?
6. On està situat l'ajuntament? Quines característiques té?
