2. ELS ANTICONCEPTIUS
INTRODUCCIÓ
Els anticonceptius són mètodes que ens ajuden a mantenir relacions
sexuals amb una altra persona sense risc a un embaràs no desitjat o
al contagi d’una malaltia de transmissió sexual. Hi ha diferents
mètodes anticonceptius, que tot seguit veurem, entre els quals
destaquen els mètodes barrera, hormonals, temporals, definitius ... i
n'hi ha específics per a homes o per a dones. L’elecció del mètode
anticonceptiu dependrà de les nostres preferències i hàbits però és
fonamental conèixer cada mètode per poder triar. Cal destacar que hi
ha cultures i religions que s'oposen a aquests mètodes, sobretot als no
naturals.
3. MÈTODES DEFINITIUS
(Esterilització)
HOMES:
Vasectomia, operació quirúrgica que consisteix en lligar i
seccionar els conductes deferents que transporten els
espermatozoides , així no poden arribar mai a l’ òvul, ja que el
semen ejaculat no conté espermatozoides. No és reversible.
DONES:
Lligadura de trompes, consisteix en lligar i seccionar les
trompes de Fal.lopi de la dona, mitjançant una operació
quirúrgica, de manera que no poden posar-se en contacte els
espermatozoides amb l'òvul. No altera el procés hormonal. No
és reversible. Té una eficàcia del 99,5%.
6. Mètodes anticonceptius naturals
Mètode d'abstinència periòdica (també es diu del calendari o mètode Ogino-
Knaus )
Són aquells mètodes que es basen en la funció hormonal de la dona, en els quals hi ha
abstenció de fer relacions sexuals durant l'ovulació i els dies propers a ella. S'ha de saber
que el cicle ovàric de la dona comença amb la menstruació (primer dia del cicle) i que
l'últim dia del cicle és un dia abans de la propera menstruació. Dura 28 dies. L'ovulació,
es dóna a meitat del cicle (14 dies).
7. Mètode de la temperatura basa l
La fertilitat ve determinada per canvis en la Temperatura Basal Corporal
(temperatura del cos en repòs i al despertar). La temperatura s'ha de prendre tots
els dies, durant 5 minuts, via sublingual, vaginal o rectal (per a una major precisió
ha d'utilitzar-se la mateixa manera durant tot el cicle). Durant l'ovulació es
produirà un augment de gairebé un grau. És un mètode efectiu, encara que hi ha
diversos factors que poden alterar el seu mesurament exacte. El més efectiu és
combinar el mètode amb el mètode de Billings.
8. Mètode de Billings
Consisteix en l'observació dels canvis del moco cervical (després de finalitzar la
menstruació, la part més interna de la vagina és bloquejada per un tap de
mucositat: un espès moco àcid per a prevenir infeccions) Durant els dies fèrtils
augmenta la quantitat, elasticitat i viscositat del moco, a més de ser més
transparent. Aquestes propietats es perden durant els dies no fèrtils, observant-
se un fluix més tèrbol o blanquinós menys abundant. Aquest mètode no té el
problema d'alterar-se amb factors externs ja que el moco cervical no s'altera per
canvis exteriors encara que sí s'altera quan existeix algun tipus d'infecció o
malaltia sexual.
El coitus interruptus
També conegut com retirada o marxa enrere, és un mètode de contracepció en
el qual una parella té relacions sexuals, però el penis és retirat prematurament i
el semen és ejaculat fora de la vagina. Aquest mètode, per si sol, és poc fiable
perquè el líquid preseminal pot contenir espermatozoides que poden provocar
un embaràs. Diverses autoritats sanitàries adverteixen de la baixa o nul · la
eficàcia d'aquesta pràctica com a mètode anticonceptiu i de prevenció de
contagi d'infeccions de transmissió sexual.
9. Contracepció d’emergència o
Píndola de l’endemà
És un mètode anticonceptiu d’emergència que es pot utilitzar
eventualment per tal de prevenir l’embaràs desprès d’un error
o accident en altres mètodes anticonceptius (preservatiu
trencat, oblit de la píndola anticonceptiva...). La dona s'ha de
prendre una píndola com a màxim 72 hores després d'haver
mantingut relacions sexuals, encara que és més efectiva dins
de les primeres 24 hores. Aquest mètode utilitza altes dosis
hormonals per tal d’impedir l’ adhesió del zigot (òvul fecundat)
a l’úter o la continuació de l’embaràs. Alguns científics pensen
que aquest mètode d’emergència es una forma d’avortament.
12. ¿Qué són?
• Els mètodes de barrera eviten
que els espermatozoides entrin
a l'úter i trompes de Fal · lopi on
podria haver un òvul a l'espera
de ser fertilitzat. Hi ha diversos
mètodes de barrera entre els
quals es pot triar:
13. Tipus de anticonceptius de
barrera.
• Estos mètodes bloquegen físicament
l'úter perquè l'espermatozoide no
pugui penetrar al seu interior. Són de
dos tipus: masculins i femenins.
14. Preservatiu femení.
• Es tracta d'una funda de
poliuretà, més ample que el
masculí y provist d' un anell
rígid d' uns 10 cm. De diàmetre
en el extrem obert i d' un segon
anell més estret situat a l'
interior del preservatiu.
15. El preservatiu masculí.
• El preservatiu masculí és una
saquet o bossa de làtex que es
col · loca cobrint el penis erecte
de la teva parella abans de
començar la relació sexual. El
condó està dissenyat per a ser
usat NOMÉS UN COP.
16. ¿Provoquen efectes
secundaris?
• Si. Algunes persones
desenvolupen al · lèrgies als
condons de làtex o al
espermicida o lubricant, però en
farmàcies existeixen condons
que no són de làtex i més són
secs (sense espermicides o
lubricants).
19. DIU
El dispositiu intrauterí o DIU és un mètode anticonceptiu que consisteix
en la introducció a l'interior de l'úter d'una petita peça, usualment
plàstica i flexible, que per les seves característiques fisicoquímiques,
impedeix l'embaràs. Encara que l'acció anticonceptiva principal del DIU
consisteix a evitar que l'esperma arribi a l'òvul per fertilitzar, part de la
seva probabilitat d'èxit depèn també de la seva habilitat per impedir
que un òvul fecundat s'adhereixi a l'úter.
20. Efectivitat
Segons un estudi realitzat a Granada entre els anys 2003 i 2005, el major
realitzat a Espanya fins 2009, la taxa d'error anual (nombre d'embarassos anuals
per a cada cent dones usuàries) amb DIU de coure és del 0'8% i la del DIU de
levonorgestrel és del 0'2%, essent, a títol comparatiu, d'un 0'5% la de la lligadura
de trompes i d'un 8% la de la píndola anticonceptiva clàssica.[5]
A nivell mundial, els models més antics de DIU amb taxes d'efectivitat més baixes
han deixat de ser produïdes pel mercat.[6] Tots els DIU de segona generació de
coure en forma de T tenen una taxa d'error menor al 1% cada any i una taxa
d'error acumulat per 10 anys (la suma de taxes anuals de deu anys) d'entre un
2% i un 6%.[7] Un assaig a gran escala per l'Organització Mundial de la Salut va
reportar un error acumulatiu per 12 anys per al T380A del 2'2%, o una taxa de
0'18% d'errors cada any durant 12 anys, un valor equivalent a la lligadura de
trompes que té un error per 10 anys del 1'8%.
FI
