2. Àloe Vera. Paratge La Illeta. El Campello Alçaria entre 20 cm i 20 metres. Tota la fulla és un magatzem d´aigua que serveix a la planta per sobreviure en periodes de calor o sequera. És una planta mil.lenaria que creix d´una manera espontània en àrees càlides del planeta, com la costa del Pacífic, Àfrica, l´Índia, Australia, l´Amèrica del Sud i la Central i el Carib. A la Península Ibèrica es cultiva l´espècie barbadensis a Andalucia, Canaries i les Illes. Coneguda des d´antic, usada a Xina i Egipte i nomenada en la Biblia. Totes les civiltizacions han aprofitat les seues propietats curatives, sobre tot per l´eficàcia en el tractament de cremades, les picades d´insectes o la cura de ferides i d´irritacions dermatològiques.
3. Àloe Vera. Paratge La Illeta. El Campello La savia del áloe vera acíbar se denomina. En lo amargo es la primera y ninguna la supera en valor, en Medicina: Cosmética, aperitiva, purgante, cicatrizante, contra el herpes, positiva, de la caries, preventiva, de la piel, regenerante. Dioscórides ya la usaba y, con su empleo frecuente, Cleopatra conservaba su belleza, que alababa la Historia antigua y reciente. Antonio Redondo
4. Espígol. Paratge La Illeta. El Campello És una mata llenyosa amb tiges curtes cobertes de fulles aglomerades i corol.la lila pàl.lid. Necesita molt de sol i abundosa llum. No es atacada per insectes. Les seues inflorescències guardades en bossetes de tela ajuden a conservar la roba i donar-li bon olor.
5.
6. Margalló . Paratge La Illeta. El Campello En castellà, palmito. Alçària fins a 3 metres; pot situar-se a 1000 metres sobre el nivell del mar. Aguanta ben el fred però no les gelades fortes. Viu en zones properes al mar. És l´unica palmera autòctona de la Península Ibèrica. Es menja la part carnosa interior. Al seu fruti li diuen dàtils de rabosa, de sabor aspre. De les fulles es fa la llata, fibra per a la confecció de graneres, cabaços, catires, cistelles i altres productes, sobre tot a Gata, la del riu Gorgos (La Marina Alta).
7. Margalló. Paratge La Illeta. El Campello Torre de la illeta al fons Va ser construïda en 1557 per orde del virrei de València, el senyor Buenaventura de Cárdenas , com a sistema de defensa contra els atacs dels pirates barbarescos.
8. Romer . Paratge La Illeta. El Campello O romaní. Arbust mediterrani. Usos ornamental, medicinal i mel.lífera; també en la cuina i perfumeria.
12. Garrofer . Paratge La Illeta. El Campello Arbre de fulla perenne que assoleix una 7 metres d´alçada. Es manté verd tot l´any. Ha estat cultivat des de sempre a les nostres comarques litorals. El fruit és la garrofa, llegum rica en sucres i utilitzada per alimentar el bestiar. Pot consumir-se en forma de succedanis de xocolata i café, i coques amb farina de garrofa mesclada o no amb ametlles.
13. Garrofer . Paratge La Illeta. El Campello El algarrobo De cálidas regiones noble de dura madera. Tortuosa corpulencia. Alza su copa de estirpe. Nidos de espinillos intrincados cuelgan majestuosos. Estridencias en el aire en vuelo las aves. De pequeña flor en verano, es algarroba y en el sombrar, dulce alimento. Festivo el suelo. ¡Risas en las vasijas, llenas las alforjas! desde los morteros las vainas convidan patay, chicha y aloja. Alta la corona. En la montesa, el algarrobo es rey. Luisa Cruz de Barboza
14. Garrofer . Paratge La Illeta. El Campello Romance de ausencias Arbolitos de mi tierra, crespos de vainas doradas, a cuya plácida sombra pasó cantando mi infancia ... He visto árboles gloriosos en otras tierras lejanas, pero ninguno tan bello como esos de mi montaña. Cantando fui peregrino por exóticas comarcas, y ni en los pinos de Roma ni en las encinas de Francia hallé ese dulce misterio que sazona la nostalgia. Algarrobal de mi tierra crespo de vainas doradas, a cuya plácida sombra pasó cantando mi infancia... Mística unción del recuerdo que me estremeces el alma, trayéndome desde lejos, como en sutil brisa alada, un arrollar de palomas cuando el crepúsculo avanza, un aroma de poleos cuando el viento se levanta, y en el silencio nocturno un triste son de vidalas. Algarrobal de mi tierra, crespo de vainas doradas a cuya plácida sombra pasó cantando mi infancia... ¡Ay, cuando volveré a verte, rústico hogar de mi patria! Ser quiero yo tu hijo pródigo que torna a la vieja estancia, por merendar las colmenas en tu quebracho enjambras. ¡Ya en los manjares del mundo probé las heces amargas! ¡Ya en la orgullosa melena me van pintando las canas! Arbolitos de mi tierra, crespos de vainas doradas, a cuya plácida sombra pasó cantando mi infancia... Ricardo Rojas
15. Figuera de Pala . Paratge La Illeta. El Campello També li diuen palera o figuera de moro. Originària de Mèxic, té ampla distribució al Mediterrani. És una planta crasa que pot assolir 3-4 metres d´alçària. Les tiges (les pales), aplanades, articulades i eriçades d´espines, són fotosintetitzadores i actuen com a magatzem d´aigua. Els fruits són les figues de pala o figues de moro, baies comestibles en forma de tonell i de color groc que passa al rogenc al madurar. S´ha plantat per les fruits i per formar tanques.
16. Figuera. Paratge La Illeta. El Campello Arbre caducifoli, de escorça grisenca i fulles palmapartides. Les figures cultivades tenen fins a tres collites de figues. Hi ha varietats: verdal, cameta, ull de perdiu, blancal i poletanes; però la més estimada a L´Alacantí és la bacora (de l´àrab bakora ), de pell negra, allargada i dolía que madura pel començament de l´estiu, per les Fogueres de Sant Joan.
17. Figuera. Paratge La Illeta. El Campello La tradició popular ens deixà dites i versos: Per Sant Joan, bacores, Demane a la Faç Divina verdes o madures, segures. estar sempre en Alacant en la nit de Sant Joan. I tindre coca amb tonyina cistelleta de bacores i vi de La Condomina. Ximo Caturla arreplega una rondalla a Sant Joan: Les bacores del Rei ( Rondalles de L´Alacantí , 1985). Plantada enmig del bancalet de Joan hi havia una bacorera, que era l´arbre que ell més s´estimava perquè de sempre les bacores li havien agradat molt. Tots els estius, en ser que començava la calor, la figuera de Joan feia unes bacores precioses: negres, unflades i aclavillades, que era un goig de veure-les allà dalt penjades entre els pàmpols.
18. Figuera. Paratge La Illeta. El Campello Federico García Lorca, en su Romancero Gitano , nos ofrece esta imagen del árbol. Verde que te quiero verde. Grandes estrellas de escarcha, vienen con el pez de sombra que abre el camino del alba. La higuera frota su viento con la lija de sus ramas, y el monte, gato garduño, eriza sus pitas agrias. ¿Pero quién vendrá? ¿Y por dónde…? Ella sigue en su baranda, verde carne, pelo verde, soñando en la mar amarga. Julián Andúgar ( A bordo de España ) también lo emplea como eco del sentimiento. El pájaro por los álamos. Que calle, que me pone malo. El pájaro entre las higueras. Que cante y se lleve mis penas. ¡Su pluma por nuestra mano! ¿La libertad, cuándo, cuándo?.
19. Figuera. Paratge La Illeta. El Campello Por eso, cada vez que yo paso a su lado, digo, procurando hacer dulce y alegre mi acento: «Es la higuera el más bello de los árboles todos del huerto». Si ella escucha, si comprende el idioma en que hablo, ¡qué dulzura tan honda hará nido en su alma sensible de árbol! Y tal vez, a la noche, cuando el viento abanique su copa, embriagada de gozo le cuente: ¡Hoy a mí me dijeron hermosa! Porque es áspera y fea, porque todas sus ramas son grises, yo le tengo piedad a la higuera. En mi quinta hay cien árboles bellos, ciruelos redondos, limoneros rectos y naranjos de brotes lustrosos. En las primaveras, todos ellos se cubren de flores en torno a la higuera. Y la pobre parece tan triste con sus gajos torcidos que nunca de apretados capullos se viste... La higuera Juana de Ibarbourou
20. Figuera. Paratge La Illeta. El Campello Miguel Hernández en Oda a la Higuera. Tinta imborrable, savia y sangre amarga; malicia antecedente, que la carne morena torna y larga con su blancor caliente, bajo la protección de la serpiente. Al higo, por él mismo vulnerado con renglón de blancura, y orines de jarabe sobre el lado de su mirada oscura, voy, pero sin pasar de mi cintura.
21. Figuera de Pala . Paratge La Illeta. El Campello CHUMBERA Laoconte salvaje. ¡Qué bien estás bajo la media luna! Múltiple pelotari. ¡Qué bien estás amenazando al viento! Dafne y Atis, saben de tu dolor. Inexplicable. Federico García Lorca
22. Vareta de Sant Josep . Paratge La Illeta. El Campello Vareta o Gamó. Herba alta i ramificada, amb flors de color blanc que es tanquen de vesprada i no es tornen obrir fins el dia següent. Sol estar a la vora dels camins.
23. Palmera datilera Arriba fins el 30 metres d´alcària. Els boscs més extensos de palmeres d´Europa es troba, sobre tot a Oriola, Elx i Alacant. Les palmeres femelles donen dàtils.
24. Palmera datilera El silbo de afirmación en la aldea Alto soy de mirar a las palmeras, Rudo de convivir en las montañas. […] Nace un niño, y entera la madre a todo el mundo del contorno. Hay pimentón tendido en la ladera, hay pan dentro del horno, y el olor llena el ámbito, rebasa los límites del marco de las puertas, penetra en toda casa y panifica el aire de las huertas. Con una paz de aceite derramado, enciende el río un lado y otro lado de su imposible, por eterna, huida. Como una miel muy lenta destilada, por la serenidad de su caída sube la luz a las palmeras y cada palmera se disputa la soledad suprema de los vientos. […] Haciendo el hortelano, hoy en este solaz de regadío de mi huerto me quedo. No quiero más ciudad, que me reduce su visión, y su mundo me da miedo. Miguel Hernández cantó a este árbol signo de su paisaje natal.
25. Canets i baladre. Villa Marco. El Campello. Són blocs de pedra de cantera, treballada en forma de prisma quadrangular i es col.locaven als braçals i a les sèquies verticalment amb canaladures per entrar el partidor.
26. Villa Marco. El Campello. Villa Marco rebia aigua de la xarxa de reg del Pantà de Tibi. Aquest racó recrea un trosset d´horta on plantaven melons, bajoques i hortalisses. El ninot fa d´espantall dels pardals.
27. El Riu Sec. El Campello. Octubre 2007. Desembocadura del Montnegre, primera quincena d´octubre de 2007. Les pluges de tardor omplien el llit del tram últim, quasi sempre sec.
28. Sèquia. Villa Marco El Campello. Les sèquies eren els camins de l´aigua de reg –la dula- que reviscolava l´Horta i el Camp d´Alacant.
29. Sèquia. Sant Joan. Sèquia de terra i boquera regulada per canets amb partidors de fusta; al fons garrofers.
30. Fotografia i textos: Carlos Salinas Selecció poesies: Magnolia González Maquetació informàtica: Llanos Navalón El Campello, abril 2008