1. REVISTA HIPICA CATALANA I BALEAR
COACHING II
Aquestmesvaigcomprarla “RevistaHípica Catalanai Balear”i emva semblarmoltinteressant
un apartat dedicat exclusivament al Coaching. Exposaré les idees més importants d’aquest
article.
Visualitzarem un procés de coaching, imaginant-nos que som el líder d’un equip i que em
detectatque diversosmembres que integren el grup necessiten sessions de coaching. Em de
ser conscients que el recorregut és llarg i que anirem passant per diferents fases, moltes
d’elles complicades.
La primera d’elles és la decisió. Visualitzar el problema i
aproximar-s’hi. Apareixen varies preguntes com: la
necessitat, el com, el què i sobretot si obtindrem resultats
positius o no. És el període on amb el nostre coach
(entrenador) emde decidirel nostre objectiu, la periodicitat,
la duració i la sinceritat.
En un símil hípic, per un genet expert en doma l’objectiu podria ser classificar-se i assolir el
pòdiumenelspròximscampionatseuropeus,perexemple. El coachingesfa per desenvolupar
el millorde cadascú,no esfa perensenyaroeducar; peraixòja estanelsprofessorsi lafamília.
El coach estàen unnivell diferent.El professorensenyaamuntara cavall,el coach ajudaa algú
que ja estàen unbon nivell,amillorarel seurendiment o inclús a canviar alguns aspectes per
aconseguir estar més a prop de l’excel·lència.
La segonafase,unavegadaconeguti acceptat el repte que elsesperaésla del reconeixement
mutu. És imprescindible que el coach i la persona involucrada es comencin a conèixer, no
només en l’aspecte de la doma, en aquest cas, sinó més personalment: aficions, viatges,
família, amics, etc. S’ha de començar a gestar la credibilitat mútua, essencial per l’etapa
posterior.Aquestas’aconsegueix nooferintel poderde metes impossibles, encara que siguin
moltboniquesi motivadores.D’aquestamaneras’evitenmoltes decepcions.Ésmoltconeguda
la frase de que si posem grans expectatives d’èxit sense una
base sòlida tindrem grans frustracions.
El tercer període és el del treball; s’entra directament en
matèria. És aquí quan hi ha interrupcions sistemàtiques per
tercerespersones(família,amics,coneguts). Tots amb la millor
intencióinterferiranenel procés i hi haurà tensions. Aquest és
un punt crucial. La relació es comença a tensar, cosa lògica i
predictible, ja que el coach es va ficant en l’invidu i aquest se
n’adona que l’està coneixent millor i això a vegades no ens
agrada. Però ha de ser així.

2. Es travessenelspitjorsmoments.Molts paresespreguntensi realmentval lapenacontinuarsi
el seu fill està “patint”.
El coach haurà d’estar molt atent a dos aspectes. El primer, el de la posició desmotivació,
normalmenttransitòriai essolucionaambunamotivacióextrínsecaenformade premi.Si això
no funciona s’haurà de plantejar la idea d’abandonar el coaching. El coach no pot ni ha
d’enganyar a ningú, i menys a si mateix. Cal ser honestos en tot moment per millorar. A las
sessions cal venir motivat.
El segonaspecte aconsideraressi realmenthaarribatal seulímitrespecte lessevescapacitats
i veu com els altres membres de l’equip l’estan sobrepassant. Aquí s’ha de treballar
l’autoestima i entendre que no tots som iguals, cada un aporta coneixements a l’equip. El
coach ha de tenir certs coneixements de psicologia.
Aquestestresfaseshande transcórrerentot el procési si la relacióentre pupil i coach no s’ha
trencat podem dir que l’última etapa serà beneficiosa per ambdós.
Durant aquest temps es tensa molt la corda i en moltes ocasions, les interferències, ja
descrites, paralitzen un procés que podria haver
donat molts bons fruits.
La quarta i l’última fase es la de la confiança. És
quan el coach podrà potenciar totes les habilitats
del subjecte i haurà aconseguit un clima de
complicitat.
I aquestes són les claus: la confiança mútua, la
complicitat i l’afany de cooperació entre els dos.
Tot és confidencial, només així funciona aquesta
col·laboració que és la base del èxit de qualsevol
procés de coaching.
PedroFarrés(Formadorenhabilitatsdirectivesi comercials).