1. Kant, el filòsof de la raó
Estableix els límits del coneixement i, definitivament, separa la
raó de la fe
2. “Tots els coneixements comencen l’experiència”. (“A
posteriori”)
“tots comencen en l’experiència però no tots en
procedeixen”. Afirma que a la ment hi ha
continguts/estructures de caràcter universal. “A
priori”
• Sintetitza i supera el
CRITICISME racionalisme i
l’empirisme
3. Les possibilitats de coneixement. Què puc
conèixer?
Kant creu que aquesta investigació és el tema
central de la filosofia.
Les errades
1r. Cal L’objectiu és són el resultat
sotmetre la establir els de
límits
raó a judici l’extralimitació
de la raó
Sistema
filosòfic
CRÍTICA A LA articulat al
RAÓ PURA voltant de
l’anàlisi de la
raó
4. La ciència és un fet (no una possibilitat), cal veure
les condicions que la fan possible
Cal estudiar els JUDICIS en que aquesta s’expressa
Tota ciència és un encadenament de judicis (dir
alguna cosa d’alguna cosa)
5. Classificació dels judicis
Poden ser:
A PRIORI: la seva certesa no depén de l’experiència.
Són universals i necessaris
A POSTERIORI: es basen en l’experiència.
Generalitzacions.
Segons la relació entre Subjecte i predicat poden
ser:
ANALÍTICS: el predicat està contingut en el subjecte
SINTÈTICS: el predicat no està contingut en el
subjecte. Són explicatius
6. Els judicis basats en l’experiència són sempre
SINTÈTICS, PARTICULARS i CONTINGENTS
Cap dels dos tipus de judicis (ni els sintètics ni els
analítics, no em serveixen per fonamentar la ciència)
Els judicis científics són SINTÈTICS A PRIORI. A més
d’ampliar el coneixement són universals
En aquest tipus de judicis el coneixement s’origina en
l’experiència, però immediatament s’emmagatzema
seguint unes estructures pròpies del meu enteniment.
Aquestes FORMES PURES A PRIORI són, l’espai i el
temps. Dues variables que em serveixen per
emmagatzemar i classificar totes les dades procedents
de l’experiència
7. Dades empíriques
+ fenòmen
Formes pures
Per tant, segons Kant, és evident que no coneixem
la cosa en sí, sinó tal i com se’ns presenta a través
de les formes pures a priori (fenomen). “És l’objecte
el que es plega a la forma de conèixer del subjecte”
8. QUÉ HAIG DE FER? LA MORAL
Quins són els criteris morals que cal respectar?
CRITICA DE LA RAÓ PRÀCTICA
Vol oferir una proposta moral que tingui validesa
universal
Es basa en allò que és compartit per tots: la nostra
capacitat de reflexió i la nostra voluntat o capacitat
de decisió
Tos sabem quina és la conducta correcta (tots tenim
consciència moral)
Així doncs, el que hem de fer és complir el nostre
deure moral
L’important és tenir la voluntat de fer allò que la
nostra consciència ens diu que hem de fer
9. Principis categòrics
Cal que cadascú actuï segons el seu deure
moral
Per fer-ho és imprescindible respectar uns
principis categòrics indiscutibles:
Principi de la universalitat: actua de tal forma que
puguis voler que allò que tu fas es pugui convertir
en una norma universal
Segons aquest principi sabem, per
exemple, que robar no és correcte perquè no
ens agradaria que tothom es posés a robar
Principi del respecte a la persona. Mai una
persona ha de ser tractada com un mitjà, és
sempre un fi absolut, té un valor absolut