Diari
personal
Laura
Cabrera

Primer dia , dimarts 20
de març del 2012
A les set del matí em va
aixecar el meu pare. Avui
me’n vaig de colònies
amb els meus companys
del col·legi, no he
esmorzat molt perquè em
marejo en els viatges
llargs. Ja està tot
preparat només falto jo, li
dono petons a la meva
mare i la meva germana.

Ara anem cap a casa de
la Valèria a buscar-la
per anar cap a l’escola i
allà agafar l’autocar
que ens portarà cap
Ribes de Freser. Ja hem
arribat al col·legi i ens
acomiadem de les
nostres amigues que no
poden venir amb
nosaltres. Una vegada
he pujat a l’autocar, em
poso la musica, ens
queda un llarg viatge.

Durant el trajecte
comencem a jugar a un
joc de triangles i rodones
molt divertit, aquest joc
fa el viatge més ràpid.
L’autocar es para a Ribes
de Freser i allà
comencem a menjar i
fent-se fotos. Comença la
nostra aventura! Agafem
el Cremallera, quina
cosa més curiosa tots els
trens tenen noms de
muntanyes.

Dins del cremallera
parlem de coses sense
importància esperem que
passi el temps i arribem
a l’hotel. Ja hem arribat
a l’hotel, estic molt
nerviosa. L’Uri ens porta
a la sala on antigament
s’havia signat el primer
estatut, ens recorda les
normes i ens dona les
claus de l’habitació.
Quan ja estem a la
nostra habitació,
cadascuna decideix el
llit, el calaixos del
armari ...

A les tres de la tarda
fem un taller sobre el
medi ambient, és una
mica avorrit, tot i que
fa bon temps perquè
encara no ha nevat.
Després tenim temps
lliure per fer el que
volguem. ¡Quina
gana! sort que ja és
hora de sopar.

A continuació ens toca
la xerrada de seguretat
on el Joni i la monitora
Ana són uns
excursionistes que els
havia agafat un allau i
ens expliquen el
material, que s’ha de fer,
com s’ha de fer, a qui
s’ha d’avisar... ho trobo
una mica interessant, i
l’Ana com fa bromes, se’n
passa l’estona molt
ràpid, sort perquè estic
esgotada i només vull
anar al llit a dormir.

Segon dia, dimecres 21 de
març de 2012
L’Anna com li costa molt
aixecar-se es posa el
despertador molt d’hora
però no serveix per a res no
l’escolta ni ella, ni l’Aida
que són a les que més els
costa llevar-se i m’he
d’aixecar jo i ja no em puc
dormir. Com no tinc res a
fer i fa molt de fred em
poso un polar i començo a
pentinar-me per desprès
quan es llevin no hagi
d’esperar per entrar al
lavabo.

A un quart de nou ja
estem a baix, en el nostre
lloc de quedada per
anar tots a esmorzar al
buffet. Ara que estic tipa
de menjar ja puc anar a
fer l’excursió amb les
raquetes. Ara que ja ens
em posat les raquetes el
Juan ens explica com
hem de caminar amb
elles sense caure.

Com cansa anar amb
raquetes i això que
només he fet la primera
pujada, poc a poc
començo a anar millor
amb les raquetes i no em
canso tant, és molt més
fàcil caminar ara que
abans. Durant el trajecte
anem parant cada certa
estona, parem per
descansar i així en Juan
ens explica les
muntanyes, la
vegetació, els animals...

Ara em de creuar un
pont, ¡MARE MEVA EM
MATARÉ! Però amb molta
lentitud aconsegueixo
passar com tothom i
sense caure’m, després
d’això fem fotos. L’Uri fa
una entrevista a la
Paula, bebem aigua...
Apa, una altre vegada a
tornar a caminar, sort
que ara hem de baixar.
M’he cansat més baixant
la muntanya que pujant-
la.

Ara tornem a deixar una
altra vegada les
raquetes, però abans
hem de fer un vídeo pel
treball. Una vegada
tretes les raquetes
comencem una guerra
de boles de neu entre
nosaltres, però l’Uri diu
que ja hem d’acabar i
fem una carrera.

Pobre el Roger, quina
llàstima és l’últim i
cadascú li llença una
bola de neu però jo veig
més boles de neu que
persones allà.
Que bé ara toca menjar,
després de tant esforç hem
de posar alguns nostre cos.
Un cop ja són les dues hem
d’anar a la sala del
primer dia, allà es
explicaran que hem de fer,
com ho hem de fer, les
normes, el temps, el lloc de
trobada...m’ha tocat amb
el Daniel, la Valèria i el
David nutrients en el
nostre cos.

Ens hem equivocat
mirant el mapa i estem
en el lloc contrari però
no passa res ja ens hem
aconseguit ubicar-nos.
Només hem aconseguit
sis fites de vuit, ha sigut
molt divertit. Ja cansats
i mullats ens anem a
dutxar i ens preparem
pel sopar. Tot el menja
que he agafat ha estat
molt bo.

Per com està el cel no
podrem fer la part practica
del taller d’astronomia, tot
i així fem el taller, és una
mica avorrit però que hi
farem. Ja és hora d’anar-
se’n a dormir.

• Tercer dia, dijous 22 de
març del 2012
• Una altre vegada torna a
sonar el despertador de
l’Anna i ella ni el sent, el
torna a apagar com
sempre. Ara mateix no tinc
ganes d’aixecar-me em
quedaré una estoneta al
llit fins que el professor
piqui a la porta. No m’han
semblat ni cinc minuts
quan truquen a la porta

• . És l’Uri i com sempre
intenta despertar a l’Aida i
l’Anna, aquesta ultima es
un cas impossible perquè
quan l’Uri se’n va ella es
torna a dormir.

• Quina gracia, l’Anna
corrents per l’habitació
perquè no troba res del que
es volia posar i falten deu
minuts per l’esmorzar. Ara
ja estem totes, cap a baix
corrents perquè ens falten
dos minuts i em nego a
que em llencin boles de
neu. Avui m’he quedat
sense unes pastes que volia
per menjar però que hi
faré, menjaré una altre
cosa. Ja hem fet sobre
taula i pugem per
preparar-nos per la
caminada d’avui, anem
fins a Queralbs.

• Quin mal d’esquena i a
sobre el terra rellisca però
que hi farem dins de tot és
molt divertit mentre
cantem cançons i ens fem
fotos de record. Ja estem
acabant o això crec perquè
estic morta de fred, tinc
mal de cap i a sobre ja no
em sento els peus. Ja hem
arribat a l’estació no creia
que estaria tan feliç de
veure un lloc tancat i on
pogués seure. Per menjar hi
ha dos entrepans però no
tinc prou gana per menjar-
me tot el que hi ha.

• En Juan ens explica sobre
els animals, el mal que
poden fer, com són, en
quina època de l’any es
reprodueixen... Desprès
d’aquesta classe sobre els
animals agafem el
Cremallera per anar a
Ribes Vila i fer el taller del
Cremallera.

• Sembla que aquest taller no
s’acaba mai. Si què és llarg.
Quin fred. Vull seure i
descansar i també una
manta. Sort que ara ja
estem al sol i no tinc tant
de fred, ara en Juan ens
està explicant les agulles de
les vies. Mai no havia vist
un Cremallera per sota, hi
ha moltes peces, aquí a baix
està tot ple de greix espero
no tacar-me. Una vegada
ja l’hem vist per sota seiem
als seients del mateix tren i
allà fem alguns exercicis
del dossier.

• Ja hem agafat i estem en el
Cremallera. Tots amb una
cara de plaer per poder
descansar i relaxar-nos.
• En el temps lliure faig el
que més desitjava dutxar-
me amb aigua calenta i
relaxar-me, ningú
m’interromp i tampoc hi ha
crits per l’habitació perquè
l’Anna i l’Aida. Com no
tenia la clau de l’habitació
la deixo oberta mentre vaig
a les altres habitacions. Ja
vestida i mig pentinada
vaig a sopar i com sempre
no pot faltar la meva
amanida.

• Tothom es prepara pel ball
i ens fem fotos amb tots per
no oblidar mai aquest dia.
Sortim fora de l’hotel per
anar a la discoteca. Tinc
mal de cap i no vull ballar
ni escoltar música el que
vull és anar-me’n al llit
però que hi farem. Estic
parlant amb la Cristina a
ella tot aquest rollo de
ballar no li agrada i l’Uri
em pregunta si vull pujar
cap a d’alt, però no vull
anar sola i tinc una idea
fantàstica, li dic que si la
Cristina es pot venir amb
mi. Estem una estona a
l’habitació parlant de les
activitats que havíem fet.

• Cada una marxa a la seva
habitació, arriben tots i
m’adono que ja no tinc
son. L’Anna, l’Aida i jo
tenim molta son i quan la
poca gent se’n va de la
nostra habitació ens
posem a dormir.

• Quart dia, divendres 23 de
març del 2012
• Escolto uns sorolls, algú
toca a la porta, però no
tinc ganes d’obrir, cada
vegada són més insistents i
més forts. Com cap de les
meves companyes es
desperta amb els cops de
porta, haig d’obrir jo com
cada dia. És l’Uri i mentre
ell desperta l’Anna, jo miro
l’hora, QUÈ TARD!! Només
tenim deu minuts per
canviar-nos.

• L’Anna, quan li diem
això, s’aixeca més ràpid
que mai. Arribem justes a
l’esmorzar. Com jo ja tinc
fetes les maletes, les deixo a
la sala de jocs vaig a fer un
tomb.
• A les deu ja estem en el lloc
de quedada de sempre i
anem darrere de l’hotel a
fer les multiactivitats.

• Comencem per l’iglú, ens
expliquen com es fa, el
material que hem
d’utilitzar, de quantes
persones serà el grup. Jo em
quedo a ajudar al Jose
amb l’iglú. Quan ja se’ns
acaba el temps anem a
llençar-nos amb
trineu, que entretingut. Em
llenço en parella i
sola, totes dues estan molt
bé. L’última cosa que fem és
tir amb arc amb l’Ana que
ens ensenya com es fa. En
un mini concurs que fem el
meu grup guanya.

• Estem fent cua per menjar.
Quan ja el tenim, hem de
menjar ràpid i corrents
perquè hem d’agafar el
Cremallera, però abans de
sortir del menjador
l‘Ariadna apaga les seves
espelmes d’aniversari.
• Ja estem a l’autocar i
estem tots cansadíssims, jo
només vull tornar a casa i
tombar-me al sofà amb la
meva manta.