Anúncio
Anúncio

Mais conteúdo relacionado

Anúncio

powerpoint egipte genially.pdf

  1. M e s o p o t à m i a i E g i p t e LES PRIMERES CIVILITZACIONS
  2. MESOPOTÀMIA
  3. INTRODUCCIÓ A MESOPOTÀMIA Historia de MESOPOTAMIA | SUMERIA, ACADIOS, BABILONIA - Resu Historia de MESOPOTAMIA | SUMERIA, ACADIOS, BABILONIA - Resu… …
  4. L'ORIGEN DE MESOPOTÀMIA MESOPOTAMIA I | La aparición de la escritura y de las ciudades-est MESOPOTAMIA I | La aparición de la escritura y de las ciudades-est… …
  5. EL PAS DE LES CIUTATS ALS IMPERIS Les primeres ciutats governades per monarquies van aparèixer durant l'edat dels metalls van aconseguir formar grans imperis. Les primeres civilitzacions es van desenvolupar fa 5000 anys a Mesopotàmia, Egipte, l'Índia i la XIna. Es van desenvolupar al costat de grans rius -- se les anomena civilitzacions fluxials L'escriptura neix quan les ciutats es fan grans i s'ha de registrar gran quantitat de informació Amb l'invenció de l'escriptura comença la Història
  6. E L C U N E I F O R M E és la primera forma d'escriptura van començar fent pictogrames o dibuixos senzills van anar fent els pictogrames més abstractes LES PRIMERES FORMES D'ESCRIPTURA E L S J E R O G L Í F I C S E L S I D I O G R A M E S X I N E S O S L ' A L FA B E T F E N I C I els jeroglífics es feien sobre papir al principi representaven objectes o conceptes van acabar representant sons formaven paraules combinant uns 10.000 signes van grabar textos sobre ossos d'animals i closques de tortuga van crear un alfabet de 22 consonants va anar evolucionant fins al que tenim avui en dia
  7. COM EREN LES CIVILITZACIONS FLUVIALS Les civilitzacions són àrees culturals extenses que comparteixen uns senyals d'identitat però se solen fragmentar en cultures Característiques de les civilitzacions fluvials: Poder polític fort: els reis i les reines tenien molt de poder (feien les lleis, comandaven l'exèrcit ...) Societat molt jerarquitzada : una minoria de la població privilegiada era propietària de les terres i les riques. La resta de la població vivia sotmesa. Construcció de grans obres arquitectòniques: van aixecar edificis imponents com palaus i temples per demostrar el seu poder
  8. MESOPOTÀMIA, LA TERRA ENTRE RIUS Cap al IV mil·leni aC, a Mesopotàmia va sorgir la primera civilització que va utilitzar l'escriptura Mesopotàmia vol dir "terra entre rius" perquè s'estenia entre els rius Tigris i Eufrates a Orient Mitjà Era una zona molt àrida però van construir canals per fer agricultura, que va ser molt productiva La seva situacií la va convertir en un lloc clau pel comerç Mesopotàmia es dividia en dos regions: Assíria: al nord, habitada pels assiris Caldea: al sud, habitada per sumeris i accadis
  9. LA HISTÒRIA DE MESOPOTÀMIA MESOPOTAMIA III | De los sumerios a la conquista persa, desarrollo MESOPOTAMIA III | De los sumerios a la conquista persa, desarrollo… …
  10. LES ETAPES DE LA HISTÒRIA DE MESOPOTÀMIA En la història de Mesopotàmia, varios pobles es van alternar en el poder
  11. URUK, LA PRIMERA CIUTAT DE LA HISTÒRIA Uruk va ser una ciutat sumèria Feia 4km i es trobava al costat del Eufrates S'organitzava en dues zones, cadasquna amb un temple El governant més important va ser el rei Guilgameix (hem trobat el seu nom a la Llista Reia Sumèria, que narra la història del poble sumeri) Els primers documents escrits es van trobar a Uruk És per tant la primera ciutat de la història
  12. SOCIETAT, ECONOMIA, CULTURA I ART MESOPOTAMIA II | Sociedad, economía, cultura y arte MESOPOTAMIA II | Sociedad, economía, cultura y arte
  13. COM ERA LA VIDA A MESOPOTÀMIA hi havia un grup reduït amb tots els drets i la majoria de les riqueses dins d'aquest grup hi havia: El rei: era el summe sacerdot i vivia al palau L'aristocràcia: formada per la familia reial i la noblesa. Posseïa moltes terres i ocupava càrrecs molt importants Els sacerdots: vivien als temples i feien els rituals religiosos Els escribes: eren funcionaris que sabien llegir i escriure i comptar. Controlaven la qualitat dels productes i registraven els impostos U N A M I N O R I A P R I V I L E G I A D A
  14. COM ERA LA VIDA A MESOPOTÀMIA podien ser lliures o esclaus dins d'aquest grup hi havia: Els pagesos: treballaven les terres del rei o dels temples i es quedaven amb una part de la collita Els artesans: treballaven als tallers on elaboraven productes Els comerciants: comerciaven amb els productes de cada ciutat Les dones: estaven sotmeses als homes i la seva funció era tenir fills. Només podien treballar si tenien permís del marit i cobraven la meitat que els homes. L A R E S T A D E L A P O B L A C I Ó
  15. COM ERA LA VIDA A MESOPOTÀMIA la població era politeista (creien en molts deus) les divinitats es representaven amb cos de persona però eren immortals els deus es manifestaven a través de les forces de la naturalesa i els somnis Cada ciutat tenia un déu protector Els temples eren les cases dels deus i s'hi feien cerimònies per honorar-los L E S C R E E N C E S
  16. BABILÒNIA, LA CIUTAT ON EL LUXE ERA INESGOTABLE Babilònia va ser una ciutat molt important Va assolir l'esplendor durant el regnat de Nabucodonosor II Estava envoltada de muralles amb portes d'accés. Destava la porta de la deesa Itxa coberta amb totxos blaus Les cases eren de tova i s'organitzaven al voltant d'un pati Les cases es distrubuïen en barris de carrers estrets Hi havia diversos temples, el més important estava dedicat a Marduk Un edifici molt important era el zigurat Etemenanki Tenia diversos palaus entre els quals destaca el palau reial
  17. EGIPTE
  18. INTRODUCCIÓ A EGIPTE El Antiguo Egipto en 13 minutos El Antiguo Egipto en 13 minutos
  19. EL NIL I EL PODER DELS FARAONS EL ANTIGUO EGIPTO I | El Nilo y el poder de los faraones EL ANTIGUO EGIPTO I | El Nilo y el poder de los faraones
  20. EGIPTE, UN DO DEL NIL La civilització egípcia neix fa més de 5000 anys a l'Àfrica, al costat del Nil El Nil atravessava tot el territori i li donava vida enmig del desert Cada any, les pluges torrencials desbordaven el NIl i inundaven les terres o les tornave molt fèrtils Les terres per als egipcis es dividien en 2 tipus: terres negres: les terres banyades pel riu Nil --- eren molt fèrtils terres roges: el desert Si algun any no hi havia inundacions la terra es tornava estèril i la gent passava gana Per aprofitar l'aigua del riu, els egípcis van construir dics per retenir-la i canals per portar-la a terres més llunyanes
  21. LES ETAPES DE LA HISTÒRIA D'EGIPTE Es van formar dos grans regnes al voltant del Nil El Baix Egipte, a la zona del delta L'Alt Egipte, al sud Segons la llegenda, el rei Menes els va unificar i es va convertir en el primer faraó d'Egipte La història d'Egipte va tenir 3 etapes: Imperi Antic Imperi Mitjà Imperi Nou
  22. DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC EL ANTIGUO EGIPTO III | De Narmer a Cleopatra, desarrollo histórico EL ANTIGUO EGIPTO III | De Narmer a Cleopatra, desarrollo histórico
  23. EL GOVERN DEL FARAÓ Egipte estava governat per un faraó que tenia tots els poders (dictava lleis, governava el país, posseïa les terres, controlava l'exèrcit ...) era considerat un déu i es pensava que tenia poders màgics construïa temples immensos i moltes escultures i pintures per honorar els déus vivia en grans palaus amb moltes riqueses i servents era substituït per un dels seus fills quan moria (van haver-hi 31 dinasties) no podia ser una dona (tot i que hi va haver algunes excepcions)
  24. ELS ATRIBUTS DEL PODER DEL FARAÓ
  25. ADMINISTRACIÓ DE L'IMPERI El faraó necessitava l'ajuda de diversos grups de població per poder administrar l'imperi. Aquests eren: Els nobles: governaven les províncies d'Egipte Recaptaven impostos Tenien moltes terres i riqueses Els sacerdots: interpretaven la voluntat dels déus dirigien els rituals religiosos adminsitraven els temples Els escribes: redactaven documents oficials controlaven els impostos tenien un gran prestigi social L'exèrcit: protegia les fronteres d'Egipte rebien un salari, terres i esclaus Aquests grups eren els privilegiats
  26. EL POBLE EGIPCI La major part del poble egipci no tenia els privilegis dels grups anterios. Eren: Els camperols: formaven la gran majoria de la societat cultivaven les terres dels nobles i el faraó pagaven impostos i vivien molt malament cultivaven lli, blat, civada i hortalisses i criaven ramats Els artesans: vivien a les ciutats elaboraven ceràmica, papir, vidre, teixits etc treballaven en tallers oficials o privats Els comerciants: compraven fusta, perfums o metalls que portaven df'altres terres llunyanes no hi havia moneda sinó que feien intercanvi Els esclaus: eren els presoners de guerra no n'hi van haver gaires durant l'antic egipte Aquests grups eren els NO privilegiats
  27. L E S D O N E S Les dones egípcies tenien més drets que altres dones del món antic podien heretar, administrar propietats, comprar i vendre béns, escollir marit o conservar els béns en cas de divorci la seva tasca principal era cuidar la casa i la familia també van fer altres feines algunes dones van arribar a governar Egipte També hi va haver sacerdotesses
  28. SOCIETAT, ECONOMIA, CULTURA I ART EL ANTIGUO EGIPTO II | Sociedad, economía, cultura y arte EL ANTIGUO EGIPTO II | Sociedad, economía, cultura y arte
  29. LA VIDA EN UNA CIUTAT EGIPCIA Egipte va tenir ciutats molt importants com Tebes o Memfis Els carrers eren estrets i estaven molt bruts Les cases s'agrupaven en barris on vivien persones d'una mateixa professió Moltes cases tenien dues plantes, una planta baixa amb el taller i a dalt els dormitors Els mobles a les cases eren molt escassos Les cases no tenien aigua corrent sinó que l'obtenien del Nil o dels pous A les ciutats s'hi feien mercats
  30. E L S D É U S I L E S D E E S S E S L a r e l i g i ó e g í p c i a e r a p o l i t e i s t a ( c r e i e n e n m o l t s d é u s ) E l s d é u s h a b i t a v e n e n u n m ó n d i f e r e n t a l s h u m a n s E l d é u p r i n c i p a l e r a e l S o l a n o m e n a t R a o A t ó n C a d a d é u t e n i a u n s t r e t s f í s i c s p r o p i s , b a r r e j a d e p e r s o n e s i a n i m a l s E l s e g i p c i s r e t i e n c u l t e a a l g u n s a n i m a l s c o m e l c o c o d r i l , e l s g a t s o l a s e r p p e rq u è c r e i e n q u e e r e n m a n i f e s t a c i o n s d e l s d é u s E l f a r a ó a c t u a v a d ' i n t e r m e d i a r i e n t r e e l s d é u s i l e s p e r s o n e s C o m q u e n o p o d i a f e r - h o t o t d e l e g a v a e l c u l t e a l s s a c e rd o t s E l s e g i p c i s c r e i e n q u e e l s r i t u a l s e r e n n e c e s s a r i s p e r m a n t e n i r l ' e q u i l i b r i d e l ' u n i v e r s
  31. EL TEMPLE, LA LLAR DELS DÉUS Els temples egipcis eren les cases dels déus Eren de pedra perquè duressin i tenien dimensions gegantines Al temple s'hi accedia a través d'una avinguda flanquejada per esfinxs Dins del santuari hi havia l'estàtua de la divinitat i només hi podien entrar el faraó i els sacerdots més importants. S'hi feien les ofrenes Els temples estaven coberts per sostres plans damunt de columnes enormes Les parets i els sostres es cobrien amb relleus i pintures
  32. LA VIDA DESPRÉS DE LA MORT Els egipcis creien en la vida després de la mort Per això conservaven el cos dels morts amb la momificació La momificació era un mètode per evitar que els cadàvers es descomposessin, només era a l'abast dels més rics Els morts s'enterraven amb objectes de la seva vida
  33. EL PROCÉS DE MOMIFICACIÓ
  34. LES TOMBES Els sarcòfags s'enterraven en una tomba. N'hi havia de 3 tipus:
  35. ART EGIPCI L'art estava molt vinculat a la religió tenia una finalitat política: enaltir el poder del faraó fent escultures gegants ESCULTURA Les escultures s'han trobat a tombes i tenen un significat religiós Es feien perquè les ànimes de les persones mortes continuessin vives Es feien en pedra perquè duressin per sempre Estaven pensades per ser vistes de cara Eren rígides i idealitzades Hi havia relleus que devoraven les tombes i els temples pintats amb colors vius
  36. PINTURA Se n'han trobat moltes a les parets dels temples i tombes Tenien una finalitat religiosa Dibuixaven cada part del cos de la manera més identificable Feien servir colors vius Són hieràtiques (sense mostrar sentiments) i sense moviment Les escenes no tenen profunditat Els personatges segueixen un principi jeràrquic: els més importants són més grans i es situen al davant
  37. FINAL
Anúncio