El segon número de la contra-crònica de la Foia de Castalla ja està al carrer!!!
Ja podeu descarregar-la, imprimir-la i llegir-la…i que viatje de mà en mà!
Guia per a l'optimitzacio de les cerques de Google
La contra-crònica. Publicació bimensual que viatja de mà en mà (número 2)
1. LA CAPÇALERA
L'espectacular actuació està apunt de començar, recomanem que aneu prenent seient, i si no en teniu comenceu a posar les vostres cadires al carrer com
a l'entrada de moros i cristians, que ara seran els mestres de la disfressa els que van a mostrar-se. A deixar-se veure pel carrer a enganyar al poble amb la cara
més bonica que siguen capaços de posar. En molts pobles a açò se li diu Carnestoltes, a les nostres poblacions es diu Pre-eleccions.
Ara és el moment d'enquitranar, rehabilitar zones habilitades i segur deixant les inhabilitades com estan, és el moment del despropòsit en llocs visibles i de
l'oblit en aquells on és necessària l'actuació, és el moment de convidar a cafés, d'organitzar coses “culturals” com sopars i “dinarots” als quals mai ens deixaràn
acudir, a no ser que siguem uns més de la seua mentida, dels que passegen al seu costat, dels que ballen al seu so. Dels que no volem ser, ni ara ni mai.
Maulets de la Foia de Castalla / Maulets de l'Alcoià
CELEBREM ALGUNA COSA? AIXÒ NO JOSEP LLUÍS, AIXÒ NO.
8 de març de 2011. Dia de la dona treballadora. Determinats barris del poble de Castalla ens vam anar a dinar l’altre dia amb un bon
sabor de boca, el nostre benvolgut alcalde ens oferia l’oportunitat d’anar a fer-nos el
La dona té dret a vot. La dona ha accedit al mercat laboral. A “cafenet” amb ell. Mitjançant una quartilla amb segell de l’ajuntament, Josep Lluís Prats,
l’educació superior la presència de les dones és majoritària. Gràcies a ens convida a un café o infusió (no sabem si pagat per l’ajuntament o per la seua pròpia
la llei del divorci, la “sagrada” unió matrimonial ja no ens obliga a butxaca) mentre en un ambient amistós parlem sobre la situació de Castalla.
suportar el insuportable. Les prestacions per paternitat faciliten als
homes assumir la seva responsabilitat en la criança dels infants. A Aquest gest, és per a Jose Luis, un exemple de transparència política, de que la
moltes llars del país, homes i dones comparteixen les tasques gent estiga informada de les coses que fa l’ajuntament de Castalla. És tot un exemple d’un
domèstiques. L’última legislatura del govern espanyol s’inaugurà amb ajuntament que dóna la cara, s’enfronta als problemes, i sent la veu del seu poble per a dur
una paritat fins aleshores inimaginable entre homes i dones. a terme polítiques municipals. És per a Josep Lluís un exemple de democràcia
participativa. És ben estrany per tots aquesta nova manera de fer política de l’alcalde,
Això és tot el que volíem? Moltes pensaran que si no és tot, almenys ja acostumats els castelluts a l’obscurantisme, el narcisisme i la prepotència de la què s’ha
és suficient. Actualment la paraula feminisme a la nostra societat ens servit el nostre benvolgut alcalde durant tota la legislatura. Que pregunten a la gent de
sona un poc a monyos curts, nostàlgies setanteres i dones insatisfetes Quina Castalla volem, de l’associació de pares i mares d’alumnes de col·legi Públic Rico
que no acaben d’encaixar bé en les demandes del sistema. Sapena, com l'alcalde sempre ha estat dispost a parlar, i fer realitat les seues propostes, o
És el dia de la dona treballadora una efemèride més? Celebrem en determinats casos la urgència de la intervenció de l’ajuntament per a solucionar un
alguna cosa, o més aviat hauria de servir-nos per encetar o reprendre problema (recordem on estudien els fills dels castelluts, el futur del poble, a aules
la reflexió i la lluita? prefabricades). I per això és que sentim l’olor a electoralisme, durant quatre anys no ha
volgut donar explicacions de res (cas de la tala d’arbres de l’avinguda d’Onil, el casc antic,
A Castalla (o segurament al poble del que tu eres) a 8 de març de la qüestió de l’estat d’alguns edificis del col·legi Públic, la greu xifra d’atur…), i ara a 3
2011, quan una es planteja què vol dir ser dona, la llista d’adjectius mesos de la eleccions vol parlar amb la gent, exposar els projectes de l’ajuntament, i sentir
s’assembla prou més a una sèrie de requisits per complir que a unes propostes.
característiques lliurement afirmades.
El problema no és sols l’electoralisme, és més, que done a entendre que fa una
Des dels mitjans de comunicació institucionals i institucionalitzats, des mena de democràcia participativa quan el que fa és populisme. Quina millor forma de parlar
de la publicitat, des del sistema educatiu i, com no, les nostres amb la gent que amb un “cafenet”? Va pensar l’alcalde. Doncs si hi ha millor forma, deixar-
companyes del costat, ens donen clares instruccions del que ha de ser se de tertúlies als bars, i convocar a la població de Castalla a la casa de cultura on cap més
la dona “alliberada” del segle XXI. Ha de tenir una bona feina, ha de gent, i exposar els seus projectes, on vol destinar els pressupost, no parlem ja de fer
ser intel·ligent, apassionada, bona amant, bona filla, bona amiga i votacions a la ciutadania per a que diga on vol invertir els diners, sinó tan sols, que ens
“apanyadeta” en les coses de la casa, clar està, i sempre ben guapa, parle sobre el que està fent i el perquè ho fa, i si s’atreveix que ens demane la nostra
atractiva, “tia bona” però “discreteta”. Elegant i amablement ha de opinió. A més aquest “cafenet” ha estat convocat com no, a les 4 de la vesprada quan quasi
respondre amb un somriure a tot aquell mascle dominant que cada tota la gent de Castalla està fent feina, perquè recordem Josep Lluís, que encara que les
cap de setmana envaeix el seu espai vital i, fins i tot, si és dona de bé, dades de desembre ens mostren l’alarmant xifra de 1020 aturats encara hi ha gent que
es sentirà una mica culpable perquè el motiu de tal intromissió és treballa. És per tant una forma més d’allunyar als treballadors i treballadores de la política.
clarament que ella ha triat una faldilla massa curta.
La democràcia participativa es construeix a poc a poc, des de l’arrel, creant una
A Castalla les dones van sempre ben depilades, i malgrat que l’OMS cultura política i cívica. Avui és necessària per a la transformació social, en una democràcia
ens parla dels beneficis de donar-se plaer a una mateixa, les dones segrestada pels mercats financers i pel gran capital, la democràcia participativa es presenta
“oficialment” no es masturben ni comparteixen amb altres dones com l’eina indispensable perquè el poble puga ser el propietari del seu futur. Els
l’espai íntim que és la sexualitat. pressupostos participatius, la consultes ciutadanes, potenciar l’associacionisme i
l’activisme… Són exemples de democràcia participativa, el que fa vosté Josep Lluís no ho
Si tens 25 anys, eres dona, guapa, intel·ligent i simpàtica, i no tens un és. Això no, Josep Lluís, això no és.
home amb qui compartir la teva vida és perquè, evidentment, infeliç de
tu, encara no l’has trobat. I si fregues la trentena, ves amb compte Esquerra Unida - Partit Comunista de Castalla.
perquè se te’n passa l’arròs i una dona que no té fills no pot ser mai
El passat diumenge 6 de febrer, l'associació Natura i Gent i Maulets vàrem organtizar
una dona completa.
una repoblació a les nostres serres, en concret al paratge de “Les Voltes”.
8 de març de 2011. Celebrem alguna cosa, o encetem ací de nou la
reflexió i la lluita? Això que suposadament hem aconseguit com a La marxa va eixir del “Nou Trinquet”. Fèrem una breu caminata fins a “Les Voltes” on un
dones és suficient? Nosaltres pensem que no. Pensem que en un món bon grapat de gent començàrem, aixada en mà, a plantar nombroses classes d'arbres i
fet per homes i per a homes, assolir els reptes que el seu sistema plantes: pi pinyer, carrasca, coscolla, roser bord, savina, freix i roure gal·ler.
patriarcal ens havia marcat no és ni suficient ni res semblant al que En un ambient totalment primaveral, vam viure una jornada de germanor mentre ajudàvem
aspirem. a les nostres muntanyes a mantindre's més vives
i més verdes.
Especialment al nostre entorn més quotidià ens veiem forçades a
representar uns rols que ni hem triat ni a moltes de nosaltres ens Des de Natura i Gent i Maulets animem a la gent
agraden. No volem estar explotades per una doble jornada laboral, a visitar les nostres serres preservant-les i
primer a la feina i després a casa, no volem privar-nos de la xocolata cuidant-les. Ací podeu consultar l'agenda:
ni pagar un gimnàs per poder entrar a la talla 38 com ens imposen, no
volem suportar a qualsevol home perquè sense ells no tinguem res a 20 de març: PUJADA AL MONTCABRER PER
fer. Simplement volem decidir com viure les nostres vides sense LA FONT DE L´HEURA. Cocentaina (El Comtat).
imposicions masclistes, sense que ser una dona siga un factor Tot el dia. Dificultat mitjana - alta.
condicionant en les nostres decisions i sense ajustar-nos a cap patró. 27 de març: RUTA LITERÀRIA PER PLANISSES.
100 ANYS D´ENRIC VALOR. Castalla i Tibi (l
Aquest 8 de març de 2011 nosaltres sí celebrem alguna cosa.
´Alcoià).
Celebrem que la lluita continua
3 d´abril: PENYA DE LA MINA - L´ALGAIAT. L
Maulets de la Foia de Castalla ´Alguenya (Valls del Vinalopó). Matí. Dificultat mitjana - baixa.
17 d´abril: CAP DE SANTA POLA - PARC NATURAL DE LES SALINES. Santa Pola (Baix
Vinalopó). Tot el dia. Dificultat mitjana - baixa.
2. CASES TAPIADES: LA SOLUCIÓ? A QUIN PROBLEMA? CRISI DEL CAPITAL: QUI GUANYA AMB TOT AÇÒ?
En una situació d’abandonament i deteriorament dels habitatges com A la nostra comarca, l'Alcoià, els efectes de l'actual crisi econòmica tenen efectes similars
és el cas que viu el centre històric de Castalla, tapiar les cases que a altres llocs, el progressiu deteriorament del teixit industrial d'Alcoi, el tancament
deshabitades se’ns presenta públicament com la millor solució a d'empreses importants com la Falca a Onil, o la Jesmar a Biar, van condemnar, fa uns
diversos problemes. Una casa tapiada està lliure de tot tipus d’inquilins anys, a l'atur o la recol·locació en altres empreses a centenars de treballadors i
indesitjats i indesitjables i ofereix una imatge més decent que tot el treballadores de la nostra comarca. Aquest fet, unit a la pitjor crisi econòmica capitalista que
que amaga dins. Però que hi ha realment al darrere d’una casa estem vivint des del crack del 1928, fa que la classe treballadora visquem la pitjor situació
tapiada? social i laboral dels últims 80 anys.
Mentrestant, els ajuntaments dels nostres municipis, ja estiguen governats pel PP o pel
PsoE, es vanaglorien d'estar donant més ajudes i subvencions que mai, qui precisament
orquestra el sistema capitalista per treure el màxim benefici particular, ara fa autobombo de
les almoines que donen als ciutadans i ciutadanes. I és que aquesta crisi està deixant veure
el millor de cada casa als ajuntaments de la comarca, com per exemple l'alcalde de la
Canyada, Juan Molina (PP), qui s'ha vist imputat per presumptes converses amb Enrique
Ortiz, presumpte cap de la trama Brugal, també l'alcaldessa d'Ibi, Mª Teresa Parra del
Partido Popular, s'ha vist encausada per presumpta corrupció.
En un entorn on la gran majoria d'habitatges estan en pèssim estat de
conservació, en perill d’ensorrament, si encara no estan en terra, la
decisió de tapiar un habitatge té conseqüències que van més enllà del
propi cas particular. Quan tu tàpies una casa estàs posant-li una data
de caducitat. Una casa tancada és un clar indicador de la inexistència
d’un projecte de vida a curt termini. I una casa tapiada al costat d’una
altra, i d’una altra, i enfront d’una altra, comporta un estat d’oblit que
suposa la negació d’un projecte de futur col·lectiu a tot un barri. I és
aquest el punt en el que es troba a l’actualitat el centre històric de
Castalla.
L’estat de marginació institucional i econòmica es materialitza en un
barri de difícil accés i escassa o nul·la vida pública, tant per a la gent
que ja hi viu, majoritàriament persones majors, com per a qualsevol
jove que encara que volgués anar-hi a viure s’ho troba
considerablement inviable. Quan parlem d’una escassa o nul·la vida Posar els recursos públics al servei dels seus amics o a l'interés personal és un acte gens
pública ens referim a la inexistència d’espais quotidians de relació ètic, però quan es fa en la situació que patim milions de treballadores arreu del nostre país,
social. l'actitud dels corruptes és indignant i miserable. Però la pregunta és qui guanya amb tot
açò? Sembla mentida, però el sistema capitalista no coneix límits, un sistema econòmic
En tot el centre històric de Castalla no hi ha un sol comerç, un sol bar, essencialment injust que condemna a la immensa majoria a produir recursos per a
ni cap altre tipus de centre per satisfer les necessitats bàsiques de mantindre els astronòmics sous dels polítics, la monarquia, els grans empresaris... una
qualsevol persona. Per anar a comprar un simple litre de llet, els veïns minoria que viu a costa del treball dels altres. Amb la crisi guanyen els empresaris, pagant
es veuen obligats a desplaçar-se fins el que hui en dia s’ha convertit sous miserables i demanant més hores de treball, amb l'amenaça constant de “tirar-te al
en el centre de la ciutat. carrer, si no compleixes”, guanyen els bancs i les caixes, amb un pla de rescat
Però clar, salvaguardar la propietat privada està per damunt de tot. multimilionari per mantindre els seus privilegis, pagat amb diners públics, i resulta que ara
Més val una casa tapiada i garantir que no hi puga entrar ningú, que no es poden pagar les pensions, no poden pagar les ajudes a les persones a l'atur, i que en
arriscar-se a imaginar que algú alié li puga donar algun altre ús. definitiva no es pot mantindre l'estat de benestar. Tota aquesta injustícia orquestrada pel
PsoE des de Madrid, amb els seus col·legues del Partido Popular, CiU, el PNB, CC... i els
sindicats de la patronal, UGT i CCOO, la CEOE, la banca... I on són les solucions? Com és
normal, quan acabe aquesta crisi vindrà una altra, dins de 10 o 12 anys, o pot ser menys, la
qüestió és que vindrà, per tant la solució no radica en superar la crisi, si no en canviar la
organització social i econòmica, amb un repartiment just del temps i el treball, així com de
la riquesa, i produint sols allò que siga necessari.
Des de l'Assemblea de Maulets de l'Alcoià, com a organització de joves, que pretén canviar
la realitat en la què vivim, estem treballant en una campanya contra la crisi capitalista a la
nostra comarca, aquesta campanya ja va començar al mes de desembre, i s'allargarà fins a
l'abril. Durant aquest període treballarem per explicar als nostres pobles qui guanya amb la
crisi, i quines són les alternatives que tenim per canviar el model capitalista, injust per a la
immensa majoria. A través d'accions, xerrades, notes de premsa, murals, concerts i totes
aquelles activitats que es creguen apropiades. Des de Maulets pensem que per a que
deixem de perdre les mateixes i mateixos de sempre hem d'invertir els nostres esforços en
enfortir aquells sindicats i organitzacions que realment puguen construir uns Països
Catalans alliberats, i socialment justos, amb la Coordinadora Obrera Sindical (COS) com a
També us volíem anunciar que el proper 26 de març a la Plaça de les
referent sindical, les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) per treballar des dels
Parres organitzat per Maulets i la gent del centre Històric de Castalla
ajuntaments, o Maulets per a la formació i la organització de la gent jove. Tot depén de
amb la col·laboració de Salvem el Cabanyal i les veïnes del barri del
nosaltres mateixes, de la gent, i la lluita és l'únic camí, per a que aquells que volen viure
Partidor d'Alcoi, s'hi realitzarà una xarrada a les 11 hores del matí
sense treballar deixen d'aprofitar-se dels altres, ja que no és concebible que si el capital
explicant-nos el que passa a València i Alcoi als seus respectius barris
perjudica a la immensa majoria, no siga la majoria de la societat qui s'opose a aquesta
històrics. I Després podrem gaudir de música amb diferents concerts
injustícia.
de grups de música per amenitzar el matí i fer que el veïnat tinga un
barri viu. Us esperem a totes i a tots!
Maulets de l'Alcoià
Maulets de la Foia de Castalla
Per a col·laborar amb la Contra-
Crònia. Només has d'enviar un
correu electrònic amb el teu article,
dubte suggerència, menyspreu o
insult.
A: alcoia@maulets.org
foiadecastalla@maulets.org
Visita també els nostres espais web
www.maulets.org/alcoia
www.maulets.org/foiadecastalla