Factors de vulnerabilitat en mares víctima de violència filioparental. Aranzazu Herrador, Toni Cano, Maria del Mar Rey. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 25 d'abril de 2017

1. 1
Les víctimes de
joves infractors
Barcelona, 25 d’abril de 2017
Sessió d’investigació

2. Factors de vulnerabilitat en
mares víctima de violència filio
parental
(Per un futur de tractament amb les famílies)
Aranzazu Herrador Carabante
Toni Cano Martín
Maria del Mar Rey Lede
Colaboración estadística: Thuy Nguyen

3. Agraïm la col·laboració:

4. Per què aquesta investigació?
 Investigació pilot 2013 – mostra més petita
Trobem una necessitat comuna a totes les
mares del Grup Control
Veu de les famílies:
“Tenim por dels nostres fills, i ens sentim soles”
Investigació Becada pel CEJFENeix Raíces

5. Contextualització de la violència filio
parerantal
• “Conductes reiterades de violència física, psicològica
(verbal o no verbal) o econòmica dirigida als
progenitors , o aquells asults que ocupin el seu lloc”
S’exclouen:
 Agressions puntuals
 Aquelles provocades per una mermació de l’estat de consciència, i que
desaparèixen quan aquesta es recupera
 Autisme o discpacitat intel·letual greu
 Parricidi, sense historials d’agressions prèvies
Sociedad Española para la Investigación de laViolencia Filioparental (SEVIFIP)

6. Prevalença i incidència
• És difícil parlar de xifres exactes:
conductes es mantenen en secret
sentiments de vergonya
Falta de recursos relacionals o els propis conflictes de
lleialtat
no existeixen unes dades concloents que afirmin un únic percentatge,
ja que els estudis en població general varien entre un 0,6% i
un 16%. Malgrat això, la majoria dels estudis apunten a que
entre un 10-12% de subjectes entre 3 i 18 anys exerceixen
violència vers els seus pares, arribant en un 3% a ser una violència
extrema

7. Factors de vulnerabilitat
“per què s’escullen unes persones com a víctimes i
no d’altres?”
 baixa intel·ligència
 la fragilitat emocional
 mala adaptació als canvis
es pot veure agreujada si la mateixa persona ja ha estat víctima d’altres
delictes al llarg de la seva vida i/o si s’exposa a situacions d’estrès
acumulatiu
sensació de sentir‐se una
persona indefensa, amb
poques esperances respecte
els propis recursos psicològics
per fer front a situacions de
violència.
Quadres clínics més usuals:
•Estats depressius
•TEP
•Més ansioses, baixa autoestima
i inestabilitat

8. Objectiu:
 Avaluar la situació personal, mental, familiar, social i de percepció
del problema en una mostra de mares que han patitVFP, i han
denunciat als seus fills per aquest motiu, per tal de comparar-les
amb un grup de mares que mai han denunciat als seus fills perVFP.
 Objectius específics:
1. Fer un perfil de personalitat i conèixer l’estat mental de les mares
2. Descartar possibles històries de violència viscudes a la infància i la joventut
de les mares
3.Valorar les perspectives que elles tenen del problema, per conèixer com es
posicionen dintre del conflicte
4. Fer un dibuix de les característiques sociodemogràfiques, familiars i d’estil
educatiu

9. Disseny i procediment
• Mostra
Grup d’Estudi i Grup Control (N=35)
 Instruments
• Protocol de recollida de dades personals, familiars, i de percepció del problema
• Inventari d’Avaluació de la Personalitat (PAI)
• JVQ – Cuestionario Retrospectivo para Adultos (Hamby, Finkelhor, Ormrod, &
Turner,2004)
• Anàlisis de dades
Les dades d’aquesta recerca s’analitzaran mitjançant el paquet estadístic IBM SPSS
Statistics 20

10. Resultats
Sociodemogràfics i familiars
Descripció de la mostra:
Es van trobar diferències significatives en les següents variables:
Més habitual al Grup d’Estudi:
1. Nucli de convivència – mare i fill
2. Havien realitzat canvis de residència (un any )  Separació o divorci/mort
3. Cuidador Principal - la mare
4. Canvis significatius – separació o divorci/mort/nova parella
Tipus d’educació rebuda
•Trobem diferències significatives:
Mares GE – estil Educatiu més autoritari i permisiu  Inconsistència
educativa?
Mares GC – Estil educatiu més democràtic

11. Relacions i situació familiar
Diferències significatives en les següents variables:
 Activitats d’oci realitzades amb els fills
 Nivell de comunicació mare-fill
 Expressió d’afecte de mares cap a fills
 Incompliment de les normes per part dels menors
 Problemes amb algún membre més de la família (extensa i/o nucli familiar)
 Vida social de les mares
 Coordinació educativa entre ambdós progenitors

12. Inventari d’Avaluació de la Personalitat
(PAI)

13.  Diferències significatives :
 Inconssistència (t(60)= 3,547; p=0,001)
 Infreqüència (U=252, Z=-3,165; p=0,002)
 Trastorns relacionats amb l’ ansietat (t(60)= 4,211; p<0,001)
 Depressió (t(60)= 2,119; p=0,041)
 Paranoïa (t(60)= 3,939; p<0,001)
 Estrès (t(60)=4,692; p<0,001)
 Falta de recolzament social (t(60)=3,511; p=0,001)
 Rebuig al tractament (t(60)=-2,633; p=0,011)

14. JuvenilVictimization Questionnaire
(JVQ)

15.  Diferències significatives :
 Violència rebuda per part dels cuidadors
 Violència rebuda per part del grups d’iguals i/o
germans al llarg de la joventut
 Victimització sexual

16. Percepció del problema per
part de les mares (GE)
- Es senten responsables dels fets?
 El 62% de les mares responen afirmativament
- Què modificaries, en cas que creguis que has de modificar alguna
cosa?
 Un 37,1% més prevenció al període de l’infància
 Un 17,1% més límits a l’infància
 Un 30% de la mostra no canviarien res
- Et sents vícitma dels fets?
 Un 82,9% de les mares respon afirmativament
- En quin moment t’identifiques com a víctima?
 Un 60% quan sent que ha perdut el control de la situació
- Quan demanes ajuda externa?
 El 51,4% quan van valorar risc alt d’agressió física
 El 17,1% quan ja existia agressió física
 El 25,7% quan perden el control de la situació

17. Què necessiteu? (veu de les
mares)
 Més atenció especilitzada
 Més recursos i xarxa de treball
 Més sensibilització
 Més formació específica als professionals

18. Propostes de treball futur
 Més investigació – Disseny de plans d’acció més
específics
 Disseny d’alternatives preventives – abans del
circuit judicial
 Recolzament i ajuda més específica per les
famílies
 Pisos terapèutics pels casos de justícia
 Treball amb xarxa assistencial

19. Gràcies per la vostra atenció
Antonio Cano (psicòleg EMO3)
acanom@gencat.cat
Aranzazu Herrador (psicòloga Asociación Raíces)
Asociacion.raices@hotmail.com
Thuy Nuyeng (col·laboració estadística)
tnuyeng@ub.edu

20. 20
Recerca consultable a:
cejfe.gencat.cat/ca/recerca/cataleg/
i a la biblioteca del CEJFE
Després de la presentació podreu:
visualitzar-la a www.cejfe.tv