1a Jornada de Medi Obert. Barcelona, 22 de juny de 2011

1. Eines, instruments i
materials metodològics per
a una nova cultura
professional
Jesús Vilar, professor de pedagogia social i planificació
de la Universitat Ramon Llull
Barcelona, 22 de juny de 2011
http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/legalcode.ca
© Generalitat de Catalunya
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especilitzada. Departament de Justícia
www.gencat.cat/justicia

2. Índex.
• Les professions, estructures canviants.
• Influència de les perspectives epistemològica i sociològica
sobre de les professions.
• Autoimatges i cultures professionals.
• Adequació als reptes de la societat complexa: canvi i
inestabilitat.
– De la racionalitat tècnica a la lògica de la complexitat.
– De l’estructura d’arbre a l’estructura de xarxa.
– Del consum de coneixement a la creació de
coneixement.
• Situació actual: formació racionalista en contextos
complexos.
• Canvis actitudinals.

3. Elements que conflueixen en el debat sobre les
formes d’entendre l’acció.
Perspectiva
històrica: d’on
venim/on
anem
Perspectiva
Perspectiva pràctica: com
epistemològica: ens
com organitzem/com
pensem/com ens hauríem
hauríem de d’organitzar
pensar
Construcció de
les
intervencions

4. Autoimatges professionals i lògiques de construcció
del coneixement.
Les autoimatges parteixen de supòsits implícits ( a partir de valors):
La idea de problema i forma de tractament.
El seu propi rol i funció social.
La forma de treballar i organitzar-se.
La idea d’èxit i de fracàs.
La racionalitat tècnica. La racionalitat científica o
investigadora.
Estructura tecnocràtica (professional Estructura sistèmica (professional
actuador-aplicacionista). reflexiu-creador).
 Lògica mecanicista.  Lògica sistèmica.
 Probl. “ben plantejats”.  Probl. “mal plantejats”.
 Model tecnocràtic: actuació finalista,  Model reflexiu: actuació
reproductora; aplicació mecànica de dinàmica, investigadora; creació de
fòrmules. respostes.
Professional actuador-aplicacionista. Professional reflexiu-creador

5. Estructura tecnocràtica: organització arbòria
Organització dels serveis Estructura del coneixement
S1
Creació
S2 S2
Organització
S3 S3 S3
S4 S4 S4 S4
Consum, ús
S5 S5 S5 S5
Circulació vertical unidireccional de caràcter jeràrquic. Parcialització.
Especialització resolutiva.

6. Actituds professionals i supòsits (actuador-aplicacionista)
• Supòsits ideals en la tasca professional:
Disposar de competències que permeten dominar el mètode i aplicar solucions.
Mirada tradicional als espais de treball (“definits, clars”): persona-problema.
• Característiques:
 Treball “en solitari” de “curta mirada” (professionalitat restringida).
 Incomoditat en la novetat i els fets no previstos.
 Necessitat de retorn a la situació prèvia a la dificultat.
 Activitat resolutiva. Aplicació de criteris prefixats tancats. Recerca de la
“resposta bona”. Aplicació de coneixement.
 Mirada fragmentada de la realitat (multidisciplinarietat).Treball sectoritzat
centrat en la lògica dels serveis (especialització artificiosa) sense perspectiva.
• Davant d’una situació de crisi:
 Posició egocèntrica-subjectiva.
 Exigència de canvis contextuals.
 Cerca de solució externa.
 Centrifugació, “derivació” de problemes.
 Confrontació. Estratègia individual. Desconfiança en la persona que planteja
resistències o qüestionaments.

7. Estructura sistèmica: organització en xarxa
Organització dels serveis Estructura del coneixement:
Professionals
S1 S2
S2 Tècnics Persones
S5
S3 expertes
Creació
S4
S3
S4
Necessitat
S5 detectada
S5
S3
Ús Organització
S5
S6
Recerca aplicada: Construcció conjunta de projectes.
investigació-acció. Espiral autoreflexiva.

8. Actituds professionals i supòsits (reflexiu-creador)
• Supòsits ideals en la tasca professional:
Disposar de competències per elaborar respostes en un marc de complexitat i
canvi. Nova mirada als espais emergents de treball –”imprecisos”-.
• Característiques:
 Treball cooperatiu de “mirada àmplia” (professionalitat ampliada).
 Mirada dinàmica de la realitat (vells problemes que canvien la forma de ser
enfocats; situacions existents que no eren problema però que ara són visibles;
noves situacions resultat del canvi social). Es compta amb la novetat i
l’imprevist.
 Predisposició per progressar cap a un nou equilibri. Creació de coneixement.
 Mirada global/sistèmica sobre la realitat (transdisciplinarietat).
 Creació de respostes contextualitades. La “millor resposta” és la que un equip
és capaç de construir i implementar en el servei al ciutadà/ana.
 Circulació fluïda entre les circumstàncies concretes i la generalització.
• Davant d’una situació de crisi:
 Posició autocrítica-objectiva.
 Predisposició a generar canvis estructurals.
 Cerca de solució interna. Compromís en la recerca de solucions.
 Cooperació, implicació. Voluntat de construcció conjunta. Valoració positiva
de l’aportació de noves perspectives. Complicitats, confiança.

9. Estructura de referència de l’acció professional ampliada.
Amplitud Macrosistema: Exosistema: Microsistema:
Tipus la professió Àmbit/sector i altres Institució i interacció
professionals amb l’entorn
1r nivell d’anàlisi:
Ètic consciència
col·lectiva i identitat
professional
2n nivell d’anàlisi:
Ètico-tècnic consciència
d’especialitat i
generalització de
bones pràctiques
3r nivell d’anàlisi:
Ètico-tècnico-
consciència
institucional
d’equip i
elaboració
d’experiències

10. Formes de definir la dimensió educativa en medi obert
(preguntes de les dues formes de pensament)?
 Sobre el potencial educatiu i el contingut:
Quina és l’aportació educativa (explícita, intencional,
estructurada i avaluable) a cada mesura?
Quin és el potencial educatiu del territori (entès com espai
simbòlic, antropològic, no només geogràfic)?
Quin és el currículum explícit (contingut)? I l’ocult?
 Sobre l’agent educatiu:
Hi ha un únic agent? Només ho és el professional?
Qui construeix les propostes educatives? Com es
construeixen?
Com és la relació amb els agents professionals i no
professionals del territori?
Com és la relació entre professionals i/o agents?

11. Relacions entre professionals i entre agents educatius
 Entre agents:
Complementarietat (responen a àrees diferenciades).
Substitució (ocupen el lloc de l’agent absent).
Interferència (plantegen objectius contradictoris entre ells).
Reforç (comparteixen objectius i propostes d’acció).
 Entre professionals:
 Absència de comunicació; propostes independents que
s’ignoren entre elles.
 Coordinació; propostes independents que s’informen
entre elles (multidisciplinarietat).
 Cooperació; propostes interdependents que es
construeixen de forma simultània (interdisciplinarietat).
 Construcció conjunta; construcció d’una única proposta
(transprofessionalitat).

12. Canvis en la cultura professional.
• Passar d’una idea mecanicista de la realitat a una idea basada en
esquemes de complexitat.
• Passar de pensar exclusivament en l’acció, a “pensar-se” com un
sistema en evolució.
• Passar de la racionalitat tècnico-descriptiva al paradigma crític-
reflexiu-investigador: de “l'ús” del coneixement a la “creació”de
coneixement.
• Passar del treball “en arbre” al treball “en xarxa” (acció
col·laborativa, corresponsabilitat, territorialitat):
 Disposar d’un objectiu comú.
 Passar de l’absència de relació a la construcció conjunta de coneixement.
 Identificar el potencial de tots els agents professionals i no professionals.
 Establir sistemes de corresponsabilitat entre els agents.
 Desenvolupar actituds de complicitat, respecte i confiança.
 Reconèixer les assimetries. Redefinir el lideratge.