43a sessió web. Com la tecnologia transforma la humanitat. Ricard Faura i Homedes Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 de març de 2016

1. Com la tecnologia transforma la
humanitat
43a sessió web
16 de març de 2016
Ricard Faura i Homedes
@ricardfaura

2. Programa i metodologia
- Bibliografia i documentació consultada
- Presentació personal
1. La percepció ideològica de la tecnologia
2. La tecnologia com a protagonista de les transformacions al voltant
de l'home
3. Què ens aporten de diferent les TIC?
4. Evolució o transformació de l'home?
5. Conclusions
Visita a exposició +Humans del CCCB
2

3. Bibliografia i documentació consultada
3

4. 4

5. 5

6. 6

7. 7

8. 8

9. 9

10. 10

11. 11
Presentació personal

12. 12

13. Construcció ideològica de la
tecnologia
13

14. 26
The Histomap of Evolution
Author: Sparks, John B.
Rand McNally and Company
Date: 1942
Mida: 144cms X 54cms
(Notes del mateix Histomap)
"El Histomap de l'Evolució” de John B.
Sparks." mostra "Línies de descens i
dominància relativa de les classes, ordres i
diverses espècies de vida." En els laterals hi
ha una llista cronològica de "períodes
històrics culturals geològics" i "La història de
l'aparició i progressió de la vida". Glossari en
el panell inferior.
vv
v

15. Què ens aporten de diferent les TIC?
27

16. 28

17. 29

18. 30

19. 31

20. 32

21. 33

22. 42

23. 44

24. 46
Paul Baran

25. 47

26. 51

27. 58

28. 59

29. 60

30. La tecnologia com element socialment
transformador
61

31. 62

32. 63

33. 64

34. 66

35. 68

36. 70

37. 71

38. Exemple de transformació social per la tecnologia:
l’Ascensor
72

39. 75
“Convivència”
entre classes
socials

40. Fenòmens provocats per l’impacte de les TIC
79

41. La irrupció i consolidació de les
TIC, provoca tres “fenòmens” que
anomeno:
- Efecte Estruç
- Efecte Esplugues City
- Efecte Sunami

42. Efecte Estruç

43. Efecte Esplugues City

44. Efecte Sunami

45. El nens i joves, nous i grans
compradors i consumidors

46. Consum responsable?

47. S'anomena Nadiu Digital (Marc
Prensky, 2001) a totes aquelles
persones que van néixer durant les
dècades dels anys 1980 i 1990, quan
ja existia una tecnologia digital
bastant desenvolupada i la qual
estava a l'abast de molts
El mal ús del concepte “Nadius Digitals”

48. ESTEM ENVOLTATS DE DADES..
L’any 2003, s’havien generat 5 exabytes d’informació des de l’origen de la
humanitat. Aquesta dada ens diu poca cosa si no la comparem amb els 295
exabytes d'informació que ja havíem generat l’any 2011. Cada dos anys
generem gairebé el 90% de les dades, dels quals només el 0,5% han estat
analitzats. Cada dia creem uns 2,5 exabytes d'informació i es preveu que
durant l'any 2015 es crearan 7,9 zettabytes o el que és el mateix: 18
vegades tota la informació que conté avui dia la Library of Congress dels
Estats Units.
93

49. 94

50. Apareixen nous fenòmens com és el de l’abundància d’informació i,
com a conseqüència, la necessitat de triar i seleccionar la mateixa per no
caure en el fenomen de la infoxicació, necessitant més que mai, eines,
metodologies i professionals que ajudin a seleccionar i prioritzar aquest
allau d’informació.
Com diu la primera de les lleis de The Five Laws of the Curation
Economy: La gent no vol més contingut, volen el que necessiten.
95
ABUNDÀNCIA D’INFORMACIÓ

51. 96

52. 97

53. 98

54. Fons d’Informació utilitzades per aquest anàlisi:
1. Informe de la consultora internacional PWC, “The future of work A journey to 2022”
2. “THE FUTURE OF EMPLOYMENT: HOW SUSCEPTIBLE ARE JOBS TO
COMPUTERISATION? “ Carl Benedikt Frey and Michael A. Osborne , September 17,
2013
3. Estudi de l’Institute for de Future, “Future Work Skills 2020”, Palo Alto, California,
2014, http://www.iftf.org/
L’impacte de les TIC: el cas del món del treball

55. THE FUTURE OF EMPLOYMENT: HOW
SUSCEPTIBLE ARE JOBS TO COMPUTERISATION?
Carl Benedikt Frey and Michael A. Osborne
September 17, 2013
Examinen els impactes esperats de la futura
informatització en el mercat de treball, amb
l'objectiu principal d'analitzar la nombre de llocs
de treball en situació de risc i la relació entre la
probabilitat d‘informatització, els salaris i el
nivell educatiu.
Segons les seves estimacions, al voltant del 47%
de l'ocupació total dels Estats Units es troba en
la categoria d'alt risc, és a dir, llocs de treball
que poden ser automatitzat relativament aviat,
potser en la propera dècada o dues.

56. La majoria dels treballadors de transport i logística, juntament amb la major part
dels treballadors d'oficina i de suport administratiu, estan en primera línia
d’aquest risc.
L’estudi veu a les carreres tecnològiques com les més difícils de substituir,
sempre que sàpiguen incorporar habilitats creatives i socials a més a més de les
purament tècniques.

58. L’exemple de fòrum de Davos: tema principal la
Quarta Revolució Industrial
 Parteixen d’un estudi de les 371 empreses més grans del món (13,5
milions de treballadors)
1. Rellevància de la intel·ligència artificial, l’aprenentatge de les
màquines, la robòtica, la nanotecnologia, la impressió 3D, la genètica i
la biotecnologia, es configuren com a base d’un nou paradigma
tecnoeconòmic que interrelaciona els canvis socials i culturals. Aquests
canvis tenen un gran impacte en l’estructura de treball. Podem dir que
les feines més demandades el 2015, no existien el 2005. El 65%
dels nens en edat escolar treballaran en feines que ara no
existeixen. Això comporta grans pressions sobre els sistemes
educatius. L’ús intensiu de la tecnologia i la formació dels docents,
currículums per competències, factors claus. Sense aprenentatge i
ciutadans competents no hi haurà Quarta Revolució Industrial.
104

59. L’exemple de fòrum de Davos: tema principal la
Quarta Revolució Industrial
2. Entre el 2015 i el 2020 les TIC reduiran el treball global en més de 5
milions de llocs de treball (pèrdua de 7 milions – oficina i administració-
i 2 milions de nous llocs de treball –treballs relacionats amb les TIC).
3. La tecnologia que substituirà el treball no rutinari i cognitiu ja està aquí
(Joan Torrent-Sellens)
105

60. La mobilitat i les noves eines tecnològiques
transformen o revolucionen les humanitats?
Aspectes que dificulten l’accés als continguts i que la mobilitat
millora notablement:
• La no possibilitat d’accedir-hi per dificultats, bàsicament de connectivitat.
• Capacitats o manca de competències de la majoria de ciutadans i ciutadanes.
• El tercer dels aspectes a tenir en compte per explicar la no consolidació de les
TIC per la majoria de la població han estat aspectes econòmics.
106

61. Penúltima revolució de la informació
107
La majoria de la població que està utilitzant la Xarxa ho ha fet directament
a partir dels dispositius mòbils, sense passar per la “clàssica
alfabetització digital” i els seus coneguts estadis.
El nivell competencial necessari per accedir a la Xarxa és molt diferent
Per primera vegada des de l’aparició d’Internet l’any 2016 no es complirà
la “regla” que ens deia que la meitat dels seus usuaris eren novells. Els
realment “veterans” mai no passaven del 20% .
Quines conseqüències comportarà aquest “trencament”??

62. 108
Els telèfons mòbils s'han convertit en la més popular
generalitzada manifestació de tecnologia personal al planeta,
La mobilitat està tenint un profund impacte en tots els aspectes
de la vida. S’ha passat de ser un estri que permetia la
comunicació entre persones, a proporcionar accés a serveis tant
fonamentals com l'educació, l'assistència sanitària i financera i
molts d'altres.
Sembla clar que la Internet mòbil portarà la propera onada de
creixement i impacte econòmic i social a nivell mundial.
El triomf de la mobilitat

63. 109
Es calcula que en els pròxims cinc anys, el nombre de
subscripcions de serveis de telefonia passaran dels 1.700
milions actuals als 9.100.
Pràcticament 4.100 milions de persones faran servir
tecnologia 4G i que el 70% de totes les dades globals
transferides seran dedicades al consum de serveis de
vídeo.
Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions,
ITU, l’any 2015, el 40% de la població mundial ja era
usuària d’Internet, que passa amb el 60% restant?
El triomf de la mobilitat

64. Usuaris d’Internet per cada 100 habitants
Font: International Telecommunications Union
110

65. Tipus d’accés a Internet
Hi ha vàries maneres de proveir d’Internet un territori;
una és a través de cable amb la connexió
telefònica convencional (mòdem, ADSL), també amb
cable trobem la fibra òptica que també necessita d’un
mòdem per descodificar-la, per satèl·lit, el mateix cable
de l’electricitat (PLC), a través de microones amb
cable o sense (WiMAX) o connexió mòbil on s’emet
l'ona des de torres (EDGE, GPRS, 3G, 4G) i que a
través de l'estàndard WiFi pot funcionar.
111

66. Per poder abastir tota aquesta població que no té accés a Internet
perquè la construcció de les infraestructures per emetre’l és massa
costós, hi ha dues grans empreses que han volgut posar-hi remei.
Per una banda Google, amb un projecte Loon per vestir el cel
amb globus que emetin ones i vagin desplaçant-se gràcies al vent
per l’estratosfera alimentant-se per unes plaques solar.
Per altra banda, la plataforma internet.org (que forma part
Facebook) també té un projecte semblant amb l’objectiu
precisament fer arribar Internet arreu. Aquests últims proposen fer
volar uns drons dotats de plaques fotovoltaiques que s’alimentin
d’energia per poder volar contínuament amb moviment i emetre
ones.
112
Tipus d’accés a Internet: propostes

67. Projecte Loon de Google
Projecte Loon és una xarxa de globus que viatgen per l'espai,
dissenyats per connectar a les persones a les zones rurals i remotes,
ajudar a omplir buits de cobertura, i connectar a la gent de nou després
dels desastres naturals o provocats.
113

68. Projecte Internet.org de Facebook
Internet.org és una iniciativa liderada per Facebook amb l'objectiu de
portar l'accés a Internet i els beneficis de la connectivitat a les dues
terceres parts del món que no tenen ells
114

69. 115

70. 116

71. 117

72. 118

73. 119

74. 120

75. 121

76. 122

77. 123

78. 124

79. Consum ètic i racional de la tecnologia

80. El tàntal, l'or del segle XXI
El tàntal s’obté de la columbo
tantalita, que d’una mera
curiositat mineralògica ha passat
a ser, en pocs anys, més
preuada que l’or
Amb el tàntal es fabriquen
condensadors electrolítics
que són components de fonts
d’alimentació de la majoria de
productes electrònics, inclosos
els mòbils

81. El tàntal, l'or del segle XXI
Des del 2010 el preu del tàntal s’ha duplicat; el 2012 el valor de
les importacions als EEUU arribà gairebé als 300 milions de $
Font: U.S. Geological Survey, Mineral Commodity Summaries 2001-2012

82. El tàntal, l'or del segle XXI
De jaciments de columbo tantalita (coltan) n’hi ha per
tot el món, però la major part es concentren a
l’Àfrica
Font: An Exploration in Mineral Supply Chain Mapping Using Tantalum as an Example, U.S. Geological Survey,
Open-File Report 2013

83. El tàntal, l'or del segle XXI
Tradicionalment, els principals productors de coltan
han estat Austràlia, Brasil i Canadà, però en els darrers
anys, Àfrica ha produït gairebé el 80 %
Font: U.S. Geological Survey, Mineral Commodity Summaries 2001-2012

84. Blood in the Mobile
Al 2010, el periodista danès
Frank Piasecki Poulsen,
publica un documental de més
de 80 minuts titulat Blood in the
Mobile sobre les mines de
coltan i de cassiterita a l’Àfrica,
concretament
sobre la seva
estada a la
mina de Bisie,
província North-Kivu de la
República
Democràtica
d’El Congo
Immediatament, el film obté la
solidaritat de múltiples ONG’s i
s’escampa per la majoria de mitjans
de comunicació europeus

85. Blood in the Mobile als mitjans
Frank Poulsen, des de la
publicació del documental,
apareix també en
diversos mitjans
espanyols (El País, etc.),
però té més ressò a
Catalunya, on TV3 li va
dedicar cinc reportatges i
una entrevista al canal
324 el 25 de febrer de
2011, en la qual denuncia
com els grups
paramilitars sotmeten
la població civil en les
explotacions mineres del
Congo
http://www.tv3.cat/videos/33
92731/La-cara-fosca-del-
negoci-dels-mobils

86. Com els grups armats exploten les mines
• Els grups paramilitars lluiten per
les mines i literalment les ocupen
• Aleshores, les encerclen i obliguen
la població civil, que obté el
mineral en condicions infrahumanes,
a pagar a l’entrada i a la sortida
de les mines
• Aquesta és la seva forma de
finançar-se

87. Diamants de sang
• És un cas similar al dels
Blood Diamond , on el
dictador de Libèria ha
estat detingut per les
forces de la ONU, jutjat
pel tribunal de la Haya
per crims de guerra i
empresonat a
Anglaterra
• El tema va afectar a
models i actrius
famoses i va ser el
motiu d’una pel·lícula

88. Línies d'actuació
El cas Blood in the Mobile és molt diferent del cas dels “diamants de
sang”, atès que no hi ha cap líder que es pugui detenir, perquè els
grups paramilitars actuen de manera incontrolada i pel seu compte
Per això, com que en aquest escenari una acció militar de la ONU és
ineficaç, es proposen altres línies d’actuació:
a) Impulsar que els fabricants auditin la seva cadena de
subministraments, a fi que sigui lliure de conflictes armats
b) Fomentar el reciclatge de material electrònic, per no dependre
de les explotacions naturals
c) Conscienciar la població, per tal que adquireixi mòbils ètics

89. Auditoria de la cadena de subministraments
L’OCDE ha publicat unes
recomanacions i una guia per tal
que les empreses fabricants de
productes electrònics puguin
auditar les seves cadenes de
subministraments de minerals
en zones de conflicte
Ara com ara, aquestes guies són
només recomanacions i el seu
acompliment és voluntari
Per això, hi ha cada cop més
pressions, a fi que aquestes
recomanacions siguin
d’acompliment obligatori
Nota: Aquesta segona edició és publicada el 2013,
però correspon a una revisió feta al gener de 2012

90. Reciclatge d'equips electrònics
Cada cop més ONG’s impulsen el reciclatge de telèfons
mòbils, que al seu torn, és per a elles una font de
finançament

91. Projectes de reutilització de mòbils
Projecte CORETIC
Reutilitza.cat:
REP DISPOSITIUS
Tens un projecte d'interès social que
necessita dispositius digitals. Aquí
n'obtindràs.
VOTA PROJECTES
Vota els projectes que vols que rebin
dispositius. Entre tots decidim.
DÓNA DISPOSITIUS
Si tens 10 o més dispositius digitals en bon
funcionament els pots donar a un projecte
social

92. eReuse.org
eReuse.org
persegueix capacitar
les persones a tot el
món i proporcionar un
conjunt d'eines i
models de codi obert
per donar suport a
arribar economia
circular de
l'electrònica a través
de l'augment de per
vida i garantir la
traçabilitat fins al
reciclatge.

93. Anualment, es fa
un rànquing de
les empreses del
sector, en relació
amb la seva
actitud
responsable
envers els minerals
en conflicte
D’aquesta manera,
es vol promoure
el consum ètic
d’equips electrònics
Mòbils ètics

94. • D’altra part, estan apareixent
empreses que opten per fabricar
mòbils ètics, amb
subministraments lliures de
conflictes, com és el cas de
FairPhone
Mòbils ètics

95. Com ens plantegen el futur
les empreses tecnològiques?
141

96. 1984

97. El futur: la “mort del mòbil”, la revolució de
la mobilitat i la mal anomenada Internet de
les Coses
146

98. 147
ldqqqqqqqq

99. 149

100. Pothumanisme,
Transhumanisme
150

101. 151

102. 152

103. 154

104. 155

105. Moltes gràcies per la vostra atenció!
rfaura@gencat.cat
@ricardfaura