Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 92: ELOGI DE L’AIGUA
Júlia López Valera

2. FITXA TÈCNICA
Títol Elogio del agua
Autor Eduard Chillida (1924-2002)
Cronologia 1987
Tipologia Escultura exempta.
Material Formigó armat i acer.
Mides 7,2 x 12 x6,5 m. 54 tones.
Estil Abstracte.
Tema Al·legòric
Localització Parc de la Creueta del Coll
(Barcelona)

3. http://www.xtec.es/~fchorda/prima6/merce/index.htm

4. Es considera un dels millors escultors contemporanis. Va treballar la seva obra abstracta i molt
personal tant en ferro com en fusta, formigó, pedra o alabastre, adaptant-se amb gran mestria a les
particularitats de cada material. També adaptà les seves escultures a l’entorn, tant natural com urbà.
Va fer nombroses obres monumentals per ciutats de tot el món. Gran part de la seva obra pot
admirar-se a la seva casa: museu Chillida-Leku, a Hernani.
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Figura clau de les arts plàstiques espanyoles del segle XX
Finalitzada la seva etapa escolar, amb 19 anys es trasllada a Madrid per començar la carrera
universitària d'Arquitectura. Adquireix gran reputació com a porter de futbol de la Real Sociedad.

5.  Quatre anys més tard una lesió l'obliga a abandonar el futbol. També interromp els seus estudis
d'Arquitectura. Continua residint a Madrid i assisteix a classes de dibuix a una acadèmia privada.
Comença a fer escultures.
L’any 1948 es trasllada a París per a dedicar-se a l’escultura.
L’any 1950 exposa la seva obra per primer cop a París.
Fou un dels artistes més premiats en vida.
BIOGRAFIA DE L’AUTOR

6. Estudià arquitectura, carrera que va deixar inacabada per dedicar-se al dibuix en el Cercle de Belles
Arts. En aquesta època es perfilava ja la seva manera d’entendre l’art com a forma de coneixement.
Anys després, a París, realitzarà les seves primeres obres escultòriques en guix i fang, materials que
abandonarà molt aviat. Posteriorment tornarà al País Basc i fixarà a Guipúscoa la seva residència; serà
allí on iniciarà el treball del ferro i realitzarà la seva primera escultura abstracta d’aquest material,
l’estela funerària Ilarik . El contacte amb el treball tradicional del ferro al seu país marcarà
definitivament l’estil de l’artista. En el ferro reconeix el seu material escultòric.
BIOGRAFIA DE L’AUTOR

7. En l’obra de Chillida es distingeixen dues fases força diferenciades: figurativa la primera,
abstracta la segona. La primera fou molt breu, abraça des de 1948 fins al 1951, any que inicià la
segona fase, en la qual hi treballà fins el final i en la qual s’ubica l’Elogio del agua;
En efecte, serà en l’etapa abstracta on Chillida va començar a utilitzar el formigó per primera
vegada, concretament amb l’obra Lugar de encuentros I (1971) que va ser l’inici d’importants
obres en formigó com per exemple Lugar de encuentros III(1972 /1978) en el Passeig de la
Castellana de Madrid, Lugar de encuentros IV(1973), Arquitectura Heterodoxa I (1978), La casa
de Goethe a Frankfurt (1986), Gure aitaren etxea (la casa del padre) a Gernika (1988), L’Elogio
de l’Horitzonte a Gijón (1990) o, com la mateixa Elogio del agua.
BIOGRAFIA DE L’AUTOR

8. 1924, Mutació 1955, Homenatge a Fleming
Va treballar diferents materials
OBRES DE CHILLIDA

9. 1962, Yunque
1963, Modulación del espacio
OBRES DE CHILLIDA

10. 1977, El peine del viento, San Sebastián
OBRES DE CHILLIDA

11. “Peines del viento”
1972-1977
Platja d’Ondarrieta. Sant Sebastià.
1972-1977
Tres escultures de grans dimensions integrades en el
paisatge, que pentinen el vent, sovint huracanat, del
Cantàbric.
OBRES DE CHILLIDA

12. 1989, Elogio del horizonte, Gijon
1990, El peine del viento XVII
OBRES DE CHILLIDA

13. 1985, Lurra 65
1986, Down Town
1987, Muenster
Alemanya
OBRES DE CHILLIDA

14. Projecte de Tindaya. Fuerteventura. Islas Canarias.
“Las críticas de los ecologistas no me afectan, porque nunca
he creído que fueran verdad. Lo único que ha habido es un
grupo de envidiosos que ha querido arruinar la idea. Yo sé
que tengo un proyecto que es perfectamente realizable y
ahora parece que lo reconoce todo el mundo“
“...mi única ambición es crear un espacio útil para toda la
humanidad, que cuando un ser humano entre en ese cubo
vacío de 50 por 50 por 50 metros sienta en su plenitud la
pequeñez humana...”
OBRES DE CHILLIDA

15. Gran massa de formigó armat d’on surten quatre grans braços recargolats; instal·lada en una
pedrera de Barcelona, els murs de la qual esdevenen com una mena d'absis d’acollida de la peça, que
es suspesa mitjançant cables d’acer a 80 cm d’un estany artificial.
Parc de la Creueta del Coll de Barcelona
ANÀLISI FORMAL

16. Enorme
estructura de
formigó (54
tones) subjecta a
l’aire amb 4
potents cables
d’acer, ancorats
en dues de les
parets
desbastades de
l’antiga pedrera
Estany artificial on
s’interaccionen les
4 urpes dels
apèndixs que
surten del cos
central
L’escultura es va modificant
segons la perspectiva, el
punt de vista
Escultura
dinàmica,
moviment ofert
per les formes
corbes, al
desenvolupar-se
en l’espai
ANÀLISI FORMAL

17. Els protagonistes de l’escultura:
a) El material, element limitat físicament, es manifesta molt més enllà del seu propi espai,
amb formes lliures i espontànies. Volum positiu de l’obra.
Element massís, que respecta la natura i li dona autenticitat. El material era formigó armat, modificat
per Chillida, fort i poderós, però també imperfecte. Ell mateix el fabricava, amb la tècnica de l’encofrat.
ANÀLISI FORMAL

18. b) La gravetat, present en el fet de que una estructura tan pesada sembli lleugera, desafiant
totes les lleis físiques.
c) L’aire, que embolica l’espai de l’escultura i també es un material més, imprescindible en la
comprensió de l’obra.
d) L’aigua, que com deia Chillida, feia la meitat de l’escultura.
Escultura clarament agermanada amb la naturalesa que l’envolta i els seus elements.
ANÀLISI FORMAL

19. Matèria i textura
 L’Elogio del Agua és una obra sòlida, dura i pesada; és mitjançant aquesta densitat que l’artista ens
expressa el seu pensament estètic. La matèria desenvolupa en aquesta escultura un important paper.
Si observem detingudament , ens adonarem com Chillida fa un tractament tal del formigó armat, que
sembla com si l’artista respectés i realcés les qualitats d’aquest material. La matèria sembla
desenvolupar-se seguint les seves pròpies lleis. En efecte, l’”Elogio del Agua” de Chillida ens
impressiona a primer cop d’ull, per la seva accentuada materialitat; és una manifestació palpable de
la matèria.
 La realització d’aquesta escultura, de proporcions considerables, amb l’ús d’un “únic” material i amb
el tractament especial que fa l’artista, contribueix a donar unicitat a l’obra, alhora que li confereix un
caire senzill, sobri i auster.
Aquest tractament de la matèria que fa Chillida en l’ Elogio del agua, condicionarà la textura de
l’obra, el seu propi acabament. Chillida “ataca” la matèria de manera que mostri totes les seves
qualitats i textures. La fi d’aquesta valoració de la textura semirugosa de l’ Elogio del Agua és la
d’exterioritzar les “entranyes” del formigó i el procés tècnic de realització (encofrat), amb el propòsit,
sense dubte, de deixar patent en l’escultura el lent procés de la lluita contra el pes i la densitat
d’aquesta matèria. Tanmateix, la textura semirugosa de l’Elogio del Agua condicionarà la incidència de
la llum.
ANÀLISI FORMAL

20. Composició
A l’”Elogio del Agua” observem una
composició força equilibrada; en efecte
l’escultor aconsegueix una veritable
harmonia entre:
- Les línies rectes, angulacions i formes
geomètriques de la part superior de
l’obra i, les línees ondulants i formes més
orgàniques, expressives, dels “braços”
que configuren la part inferior de la peça.
- I el pes visual i la densitat
matèrica de la part racional i, la
delimitació del buit i la levitat
que generen les formes
còncaves.
ANÀLISI FORMAL

21. Malgrat tenir una composició harmònica i
equilibrada, l’Elogi de l’Aigua, és una
escultura dinàmica ja que l’asimetria de les
seves extremitats permeten visualitzar, al
recórrer el perímetre de la peça, un
interessant ventall de composicions formals
abstractes.
Octavio Paz dirà de Chillida
“La forma és el teatre de les mutacions de
l’espai, que de tant en tant,
esdevenen veu, remor, música, i silenci”
La forma és l’element que utilitza Chillida per
acotar i definir l’espai.
ANÀLISI FORMAL

22. Espai
L’Elogio del Agua, com totes les escultures de
Chillida, està en funció de l’espai; ell mateix
s’anomena “arquitecte del buit”. El seu
material brut és el buit, i la seva matèria
treballada és l’espai. En L’Elogio del Agua, el
buit és la matriu d’aquest espai; l’obra
reflecteix a partir de les seves formes
escultòriques i de la seva instal•lació, la
principal preocupació de l’artista: la
construcció d’un espai. Fins i tot, amb el
braços còncaus de l’obra vol “atrapar” l’espai.
En aquesta peça, l’acció de l’escultor
consisteix en acotar el buit mitjançant
l’aplicació de la massa i la projecció de la
forma. L’espai es apressat per la incessant
modificació del traç orgànic del formigó.
ANÀLISI FORMAL

23. L’Elogio del agua està concebuda com un espai, on la matèria seria l’espai positiu i ple, i el buit l’espai
negatiu; el positiu com extern i el negatiu com intern.
En efecte, aquesta obra es caracteritza per un equilibri entre massa i espai. A més a més, aquesta
obra constituïda tant pel formigó com per l’espai interior que generen els braços de la peça, participa
també de l’espai obert, del circumdant, en el que es crea un ambient capaç d’acollir a l’home.
ANÀLISI FORMAL

24. Moviment
Es pot apreciar com si la matèria generés un moviment de tres fases:
- un moviment, real, vertical, de descens per la força de la gravetat del pes de la matèria; és un
moviment unitari, de la peça en conjunt.
- dos moviments, intuïtius i consecutius; el primer, d’expansió horitzontal del braços de formigó, l’altre,
de reclusió d’aquests cap a l’espai interior, on cada un dels braços generarà diferents direccions del seu
propi moviment orgànic, la projecció de les quals arribaran a entrecreuar-se.
ANÀLISI FORMAL

25. Llum i color
En l’Elogio del Agua, la llum juga una important funció atès que els contrastos de llum i ombra que
s’originen entre les formes i en les textures, contribueixen a enriquir les relacions volumètriques
espacials.
En aquesta escultura, atès la seva textura semirugosa, la llum no rellisca, no produeix efectes de
brillantor. Sí, en canvi, matisa la monocromia de l’obra, donant lloc a una gran varietat de grisos.
ANÀLISI FORMAL

26. Suspesa en l’aire, els quatre braços gegantins que surten de l’estructura superior recorden
els dits d’una mà que vol tancar-se per atrapar el buit o l’aire que l’envolta. La relació
entorn i escultura recorda la seva obra més coneguda El peine de los vientos, ja que aquest
és un dels objectius bàsics de tot el seu treball.
D’altra banda el reflex en l’aigua duplica l’existència de l’escultura, és com un intent de
retrobar-se amb aquest reflex, com si amb els “braços” pogués finalment unir-se amb la
seva altra meitat, cosa que el propi Chillida va relacionar amb el mite grec de Narcís.
Quan als volts dels Jocs Olímpics de Barcelona l’Ajuntament encarrega a Chillida una
escultura per a la ciutat, Oriol Bohigas acompanyà a Chillida a recórrer els llocs en procés
d’urbanització; va ser a les hores que Chillida descobreix la Creueta del Coll i pensà que
aquell era el lloc ideal per crear un vell i ambiciós projecte sobre el mite de Narcis.
INTERPRETACIÓ

27. Segons la mitologia clàssica, Narcís, fill del riu Cefis i de la nimfa Liriope, un dia passejant per la
muntanya va adonar-se’n que la seva imatge es reflectia en una font d’aigües nítides i enamorant-se
d’ella ja no va voler allunyar-se més del mirall que li oferien les aigües. Quant més es contemplava,
més gran era la seva passió: Narcís aleshores sospirava, estenia els braços vers l’objecte estimat,
esforçant-se per prendre’l i abraçar-lo. Immòbil dia i nit al costat de la font, es va consumí d’inanició i
malenconia. El cos del jove va desaparèixer i en el seu lloc, a prop de la font, va néixer una nova flor
anomenada narcís.
I és així com ens presenta Chillida la seva peça, com un “bell Narcis” immòbil, petrificat, intentant amb
les seves articulacions capturar la imatge reflectida en l’aigua de l’estany.
INTERPRETACIÓ

28. Com hem vist, l’escultura es creà després d’una invitació de
l’Ajuntament de Barcelona, quan es preparaven les Olimpíades del
1992, perquè Chillida fes una obra per a la ciutat. Chillida va trobar
el lloc més adient per a la seva escultura al Parc de la Creueta del
Coll, a Gràcia. Aquest s’havia fet en una antiga pedrera, que
s’urbanitzà per aplegar activitats d’oci dels ciutadans. Per tant la
funció bàsica és decorar l’espai urbà, concretament dins d’un parc
que representa un tros de natura dins la ciutat.
FUNCIÓ

29. Júlia Lóez Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
 CHILLIDA, forjat en la tradició artesana basca, però de caràcter autodidacte, utilitza en la
seva obra els materials i les tècniques propis de la seva terra, com la forja i el ferro ja des
de les seves primeres realitzacions.
 D’altra banda, probablement la seva breu etapa com a porter de futbol i el pas per la
facultat d’arquitectura van contribuir a la integració de l’espai com a element principal de
la seva ecultura.
 Considerat el creador de l’escultura urbana, la profunda relació que CHILLIDA
aconsegueix entre l’art i la natura recorda el caràcter màgic i fins i tot ritual dels
monuments prehistòrics. Amb això, l’artista basc dóna forma a un concepte contemporani
d’escultura en el qual es pot percebre la història de l’home des dels primers moments fins
als nostres dies. La Casa Museu Chillida-Leku, prop de Sant Sebastià, amb el seu bosc
d’escultures, confirma aquesta relació entre monument i natura.

30. Júlia Lóez Valera