SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 10
Fitxa 27: MARE DE DÉU DE VECIANA
Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Títol Mare de Déu de Veciana
Autor desconegut
Cronologia 2n o 3r quart del s.XIII
Tipologia exempta
Material Fusta Policromada
Mides 88 cm x 44m
Tema Maiestas Mariae o Sedes Sapientiae
Localització Vic, Museu Episcopal
 A Catalunya la veneració a la Mare de Déu es va estendre d’una manera molt
generalitzada a partir de la segona meitat del segle XII gràcies en gran part a la devoció
popular i a la gran difusió que en van fer els monjos del Císter, una orde monàstica sorgida
a França a finals del segle XI gràcies a l’impuls del monjo cluniacenc Robert de Champagne,
i que es va implantar a Catalunya a partir de 1153, quan tot el territori va quedar alliberat
dels musulmans.
– L’aparició i consolidació del Feudalisme.
– Un ambient rural centrat en l’explotació agrària de la terra o fe.
– Una època d’inseguretat física, política i religiosa.
– El naixement dels tres grans imperis al voltant de la Mediterrània: Bizantí, Islàmic
i Cristià.
– El predomini de l’Art Bizantí a Bizanci, l’art musulmà a l’Al-Andalus i el Romànic als
territoris cristians.
– El Feudalisme és el sistema econòmic, social i polític que regeix als regnes
cristians durant l’Edat Mitjana i que es distingeix per:
• L’aparició d’una societat subdividida en estaments privilegiats (noblesa i clergat) i
estaments no privilegiats.
• La jerarquització de la societat per relacions feudo vassallàtiques.
• La subdivisió dels imperis o regnes cristians en ducats, marquesats i comtats.
• Una economia agrària basada en el feu (terra) subdividit en tres parts:
1. Les senyories, grans reserves o dominicatures en mans dels senyors
feudals (veguers o abats i abadesses dels monestirs o abadies).
2. Les terres rustiques o tinences on hi havia les terres dels tinents
(homes lliures i arrendataris de la terra) i la dels alodials, petits propietaris
lliures dels alous.
3. Els bens comunals o zona comuna, on es localitzaven els prats i els
boscos dels feus.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ALTA EDAT MITJANA: és el primer gran període de l’època medieval que
comença al segle V i acaba al s. XII. Les seves principals característiques són:
ANÀLISI FORMAL
 La Mare de Déu apareix asseguda en un tron decorat amb
dues petites columnes a cada costat. Té el cap cobert amb una
toca que li arriba fins les espatlles i que es subjecta amb una
corona. La mà dreta està situada al damunt de la seva falda en
actitud de beneir, mentre que a l’esquerra sosté una esfera
símbol atàvic de la volta celestial i de la perfecció del cosmos.
L’esfera també representa, quan la porta Maria, el símbol de
la poma del Paradís. Maria la porta com a símbol de la nova
Eva, juntament amb l’infant Jesús vingut a la Terra per redimir
la humanitat del pecat original. Va vestida amb una túnica de
color vermellós i un mantell de color blau que li cobreix una
de les espatlles. Du unes sabates punxegudes de color blavós.
 La imatge de la Marededéu de Santa Maria de Veciana és una escultura exempta de
petites dimensions que va ser realitzada per un escultor anònim durant el s.XIII amb la
tècnica de la talla sobre fusta d’àlber policromada.
ANÀLISI FORMAL
 El Nen Jesús porta una corona i va
vestit amb una túnica i un mantell del
mateix color vermellós que la seva
mare. L’actitud de beneir amb la mà
dreta i el llibre tancat a l’esquerra ens
recorda la forma del Pantocràtor.
 La verticalitat és la línia predominant
de la composició de la Mare de Déu de
Santa Maria de Veciana, la qual cosa
proporciona un ritme de repòs i un
equilibri estable.
La llum és natural,provinent,
sobretot, de la seva policromia
rogenca i blavosa.
 Presenta una atemporalitat per la
forma de representar un tema
transcendent com és el de la Mare de
Déu entronitzada i sedent del seu fill al
cel.
ANÀLISI FORMAL
 L’obra mostra unes textures rugoses,
mats i dures mitjançant la presència
dels plecs geometritzats i el material
emprat per a la seva execució.
 Totes dues imatges presenten les
característiques pròpies del llenguatge
escultòric romànic: frontalitat,
hieratisme, simetria, ulls ametllats,
vestits amb plecs geometritzats, rests
de policromi de color vermell i blau.
 Una cosa que crida l’atenció
d’aquesta imatge és la posició del nen
que està situat sobre del genoll dret de
la seva mare, tot el contrari de la resta
d’imatges més tradicionals d’aquest
estil en què la col·locació de l’Infant es
localitza al bell mig de la falda o sobre
del genoll esquerra de la Marededéu.
TEMÀTICA
 Per bé que la Mare de Déu de
Veciana encara respon al model
iconogràfic tradicional de les
marededéus del segle XII, ens
trobem davant d’una escultura que
incorpora ja els nous aires de l’estil
italobizantí introduït a Catalunya als
inicis del segle XIII. Aquest nou estil
d’arrels més humanistes s’observa en
el fet que la Mare ja no té l’infant
situat al bell mig de la falda, sinó que
s’ha desplaçat sobre el seu genoll
iniciant una relació de caràcter més
maternal envers el seu fill.
TEMÀTICA
 Aquestes petites escultures constituïen un dels
elements bàsics d’una església romànica, i es
situaven principalment a prop de l’altar. També
podien ser utilitzades com a reliquiari i de
vegades formaven part d’uns actes litúrgics, com
ara processons.
 Les mares de Déu romàniques més antigues
són representades seguint el model iconogràfic
d’origen bizantí conegut amb el nom de Maiestas
Mariae o Sedes Sapientiae (Tron de la Sabiduria).
Segons aquest model iconogràfic la figura de la
Verge fa bàsicament de tron de l’infant Jesús i
simbolitza l’església.
MODELS I INFLUÈNCIES
 L’execució d’aquesta imatge correspon al segle XIII i molt probablement, l’artesà anònim
que la va esculpir devia rebre influències dels taller italobizantins. La imatge de la Mare de
Déu entronitzada amb l’Infant Jesús és pròpia de l’art bizantí i ja havia estat conreada pels
artistes romànics del segle XII.
Fitxa 27 mare de déu de veciana

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticàCga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
jesusmartinez55
 
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
munsha.reines
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
Assumpció Granero
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batlló
bielada
 

Mais procurados (20)

Portalada de ripoll
Portalada de ripollPortalada de ripoll
Portalada de ripoll
 
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
 
Donatello: David
Donatello: DavidDonatello: David
Donatello: David
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticàMiquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
 
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticàCga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Fitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marFitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del mar
 
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
 
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
 
Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batlló
 
ROMÀNIC III. ESCULTURA
ROMÀNIC III. ESCULTURAROMÀNIC III. ESCULTURA
ROMÀNIC III. ESCULTURA
 

Semelhante a Fitxa 27 mare de déu de veciana

LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYALLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
Manel Cantos
 
Petita història de montserrat
Petita història de montserratPetita història de montserrat
Petita història de montserrat
elenabove
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES Maremar
Mò C
 
L’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgazL’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgaz
jesusmartinez55
 

Semelhante a Fitxa 27 mare de déu de veciana (20)

LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYALLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Art romànic europeu
Art romànic europeuArt romànic europeu
Art romànic europeu
 
Petita història de montserrat
Petita història de montserratPetita història de montserrat
Petita història de montserrat
 
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
L'ATREZZO - L'HISTORIA DE L'ART
L'ATREZZO - L'HISTORIA DE L'ARTL'ATREZZO - L'HISTORIA DE L'ART
L'ATREZZO - L'HISTORIA DE L'ART
 
La figura de Maria en l’art
La figura de Maria en l’artLa figura de Maria en l’art
La figura de Maria en l’art
 
Art romànic i art gòtic
Art romànic i art gòticArt romànic i art gòtic
Art romànic i art gòtic
 
Escultura romànica
Escultura romànicaEscultura romànica
Escultura romànica
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES Maremar
 
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàFitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
 
Frontal de santa Maria d'Avià
Frontal de santa Maria d'AviàFrontal de santa Maria d'Avià
Frontal de santa Maria d'Avià
 
Monestir Pedralbes de Barcelona
Monestir Pedralbes de BarcelonaMonestir Pedralbes de Barcelona
Monestir Pedralbes de Barcelona
 
Power art medieval
Power art medievalPower art medieval
Power art medieval
 
Fitxa 32 conjunt de la seu vella de l leida
Fitxa 32 conjunt de la seu vella de l leidaFitxa 32 conjunt de la seu vella de l leida
Fitxa 32 conjunt de la seu vella de l leida
 
L’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgazL’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgaz
 
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
 
Fitxa 56 oració a l'hort de getsemaní
Fitxa 56 oració a l'hort de getsemaníFitxa 56 oració a l'hort de getsemaní
Fitxa 56 oració a l'hort de getsemaní
 

Mais de Julia Valera

Mais de Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 

Fitxa 27 mare de déu de veciana

  • 1. Fitxa 27: MARE DE DÉU DE VECIANA Júlia López Valera
  • 2. FITXA TÈCNICA Títol Mare de Déu de Veciana Autor desconegut Cronologia 2n o 3r quart del s.XIII Tipologia exempta Material Fusta Policromada Mides 88 cm x 44m Tema Maiestas Mariae o Sedes Sapientiae Localització Vic, Museu Episcopal  A Catalunya la veneració a la Mare de Déu es va estendre d’una manera molt generalitzada a partir de la segona meitat del segle XII gràcies en gran part a la devoció popular i a la gran difusió que en van fer els monjos del Císter, una orde monàstica sorgida a França a finals del segle XI gràcies a l’impuls del monjo cluniacenc Robert de Champagne, i que es va implantar a Catalunya a partir de 1153, quan tot el territori va quedar alliberat dels musulmans.
  • 3. – L’aparició i consolidació del Feudalisme. – Un ambient rural centrat en l’explotació agrària de la terra o fe. – Una època d’inseguretat física, política i religiosa. – El naixement dels tres grans imperis al voltant de la Mediterrània: Bizantí, Islàmic i Cristià. – El predomini de l’Art Bizantí a Bizanci, l’art musulmà a l’Al-Andalus i el Romànic als territoris cristians. – El Feudalisme és el sistema econòmic, social i polític que regeix als regnes cristians durant l’Edat Mitjana i que es distingeix per: • L’aparició d’una societat subdividida en estaments privilegiats (noblesa i clergat) i estaments no privilegiats. • La jerarquització de la societat per relacions feudo vassallàtiques. • La subdivisió dels imperis o regnes cristians en ducats, marquesats i comtats. • Una economia agrària basada en el feu (terra) subdividit en tres parts: 1. Les senyories, grans reserves o dominicatures en mans dels senyors feudals (veguers o abats i abadesses dels monestirs o abadies). 2. Les terres rustiques o tinences on hi havia les terres dels tinents (homes lliures i arrendataris de la terra) i la dels alodials, petits propietaris lliures dels alous. 3. Els bens comunals o zona comuna, on es localitzaven els prats i els boscos dels feus. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ALTA EDAT MITJANA: és el primer gran període de l’època medieval que comença al segle V i acaba al s. XII. Les seves principals característiques són:
  • 4. ANÀLISI FORMAL  La Mare de Déu apareix asseguda en un tron decorat amb dues petites columnes a cada costat. Té el cap cobert amb una toca que li arriba fins les espatlles i que es subjecta amb una corona. La mà dreta està situada al damunt de la seva falda en actitud de beneir, mentre que a l’esquerra sosté una esfera símbol atàvic de la volta celestial i de la perfecció del cosmos. L’esfera també representa, quan la porta Maria, el símbol de la poma del Paradís. Maria la porta com a símbol de la nova Eva, juntament amb l’infant Jesús vingut a la Terra per redimir la humanitat del pecat original. Va vestida amb una túnica de color vermellós i un mantell de color blau que li cobreix una de les espatlles. Du unes sabates punxegudes de color blavós.  La imatge de la Marededéu de Santa Maria de Veciana és una escultura exempta de petites dimensions que va ser realitzada per un escultor anònim durant el s.XIII amb la tècnica de la talla sobre fusta d’àlber policromada.
  • 5. ANÀLISI FORMAL  El Nen Jesús porta una corona i va vestit amb una túnica i un mantell del mateix color vermellós que la seva mare. L’actitud de beneir amb la mà dreta i el llibre tancat a l’esquerra ens recorda la forma del Pantocràtor.  La verticalitat és la línia predominant de la composició de la Mare de Déu de Santa Maria de Veciana, la qual cosa proporciona un ritme de repòs i un equilibri estable. La llum és natural,provinent, sobretot, de la seva policromia rogenca i blavosa.  Presenta una atemporalitat per la forma de representar un tema transcendent com és el de la Mare de Déu entronitzada i sedent del seu fill al cel.
  • 6. ANÀLISI FORMAL  L’obra mostra unes textures rugoses, mats i dures mitjançant la presència dels plecs geometritzats i el material emprat per a la seva execució.  Totes dues imatges presenten les característiques pròpies del llenguatge escultòric romànic: frontalitat, hieratisme, simetria, ulls ametllats, vestits amb plecs geometritzats, rests de policromi de color vermell i blau.  Una cosa que crida l’atenció d’aquesta imatge és la posició del nen que està situat sobre del genoll dret de la seva mare, tot el contrari de la resta d’imatges més tradicionals d’aquest estil en què la col·locació de l’Infant es localitza al bell mig de la falda o sobre del genoll esquerra de la Marededéu.
  • 7. TEMÀTICA  Per bé que la Mare de Déu de Veciana encara respon al model iconogràfic tradicional de les marededéus del segle XII, ens trobem davant d’una escultura que incorpora ja els nous aires de l’estil italobizantí introduït a Catalunya als inicis del segle XIII. Aquest nou estil d’arrels més humanistes s’observa en el fet que la Mare ja no té l’infant situat al bell mig de la falda, sinó que s’ha desplaçat sobre el seu genoll iniciant una relació de caràcter més maternal envers el seu fill.
  • 8. TEMÀTICA  Aquestes petites escultures constituïen un dels elements bàsics d’una església romànica, i es situaven principalment a prop de l’altar. També podien ser utilitzades com a reliquiari i de vegades formaven part d’uns actes litúrgics, com ara processons.  Les mares de Déu romàniques més antigues són representades seguint el model iconogràfic d’origen bizantí conegut amb el nom de Maiestas Mariae o Sedes Sapientiae (Tron de la Sabiduria). Segons aquest model iconogràfic la figura de la Verge fa bàsicament de tron de l’infant Jesús i simbolitza l’església.
  • 9. MODELS I INFLUÈNCIES  L’execució d’aquesta imatge correspon al segle XIII i molt probablement, l’artesà anònim que la va esculpir devia rebre influències dels taller italobizantins. La imatge de la Mare de Déu entronitzada amb l’Infant Jesús és pròpia de l’art bizantí i ja havia estat conreada pels artistes romànics del segle XII.