Presentació adreçada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 10: HERMES AMB DIONÍS INFANT
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. Júlia López Valera

3. FITXA TÈCNICA
Títol Hermes amb Dionís infant
Autor Praxíteles (Atenes, actiu al s.IV a.C.)
Cronologia 350-330 a.C.
Tipologia Escultura exempta
Materials marbre
Mides 2,13 m (alt)
Estil Grec clàssic (postclàssic)
Tema mitològic
Localització Museu Arqueològic (Olímpia)
Júlia López Valera

4. Júlia López Valera
CONTEXT HISTÒRIC
L'època clàssica (segles V i IV a.C.)
• Atenes (segle VI a.C.): malestar social entre l’aristocràcia latifundista, per un costat, i
els camperols sense terres i la burgesia comercial, per l’altre; reformes socials i
polítiques (segle V a.C.) democràcia limitada.
• Atenes: polis més importants en l’activitat comercial i cultural, al llarg del segle V a.C.
• Importància del comerç: Magna Grècia
• Enfrontament entre l’Imperi Persa i les ciutats gregues: les Guerres Mèdiques (500-
479 a.C.). Creació de la Lliga de Delos, organisme que recaptava tributs de totes les
ciutats gregues de la Mar Jònica, per tal de mantenir un exèrcit capaç d’afrontar els
perses. Atenes va controlar la Lliga de Delos, fet que li va permetre adquirir una
hegemonia progressiva sobre les altres polis gregues.
• A mitjans del segle V a.C., Pèricles va ser nomenat dirigent d’Atenes: procés de
democratització política entre els ciutadans lliures, reconstrucció de la ciutat
(Acròpoli, port del Pireu), festes religioses...
• Rivalitat entre Atenes i Esparta: Guerra del Peloponès (431-404 a.C.), que va
enfrontar la majoria de les polis del sud de Grècia i va resultar ruïnosa per a la
majoria dels grecs.
• Filòsofs: Sòcrates, Plató i Aristòtil. Científics: Hipòcrates de Cos i Demòcrit d'Abdera.

5. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Va ser el gran escultor del
postclassicisme, el més famós de tot
l’Àtica durant el s. IV aC. Va
contribuir en l’evolució de l’estil
escultòric. Va crear obres molt
sensuals, de gran perfecció
anatòmica. Generalment són joves
graciosos i bells, amb una sinuositat
extrema i una dolcesa que seduirà
als escultors hel·lenístics. Els seus
cossos descriuen unes corbes suaus
(corba praxiteliana).
Les més conegudes són l’Afrodita de
Cnidos (la primera figura femenina
nua) que representa l’ideal de
bellesa femení i l’Hermes amb Dionís
infant.

6. Júlia López Valera
ESTIL
Característiques de l’escultura clàssica:
 Tema: figura humana (anatomia,
proporcions)
 Recerca de la bellesa ideal
 Actitud natural
 Posicions diferents
 Contrapposto
 Moviment contingut
 Cànon de bellesa
 Desaparició de la frontalitat

7. EL CÀNON Totes les parts del seu cos
Júlia López Valera
La longitud de la
figura havia de ser
set vegades l’alçada
del cap.
Partia de la
commensurabilitat
del cos humà, i
tingué gran
influència posterior.
tenen una relació correcta
amb les altres i cadascuna
guarda també una relació
matemàtica i geomètrica
amb el conjunt.
Sembla que la unitat de
mesura era el dit.
El cap és la setena part del
cos; el rostre està dividit en
tres parts iguals: el front, el
nas i el mentó; el peu és
tres vegades el palmell de
la mà; l'arc toràcic i el plec
engonal són arcs d'un
mateix cercle.

8. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
El déu es mostra en una postura
relaxada; juga amb l’infant, però manté la
dignitat olímpica.
La figura és més allargada que les
escultures de Policlet, està més propera
al cànon de Lisip (1/8)
 L’anomenada corba praxiteliana o
arquejament del cos, sorgeix del
recolzament indolent del colze en un
tronc i de la descàrrega del pes corporal
en una de les cames. Fa que el cos es
desplaci de l’eix vertical donant una
sensació contraposada d’equilibri entre
moviment i repòs (contrapposto).
Estil refinat, sensual, amb aspecte
elegant, delicat i elegant, original de
Praxíteles.
Art més humanitzat, amb expressions de
suau malenconia en el rostre i drapejats
naturalistes.
Evita la línia recta i la rugositat aspra.
8

9. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Anatomia perfecta, proporcionada,
harmònica i sensual.
 Rostre més naturalista; mostra
tendresa vers al nen.
 Tractament del cabell amb clar-obscur,
més naturalista
 El nen està poc aconseguit, el cap
petit i les proporcions allargades,
semblen poc les característiques
d’un infant.

10. Hermes té el cap
lleugerament girat El joc de mirades, el gest
La composició es resolt
per mitjà d’unes línies
ascendents, amb la
finalitat que l’atenció es
centri en el rostre del
jove
El joc de mirades
amb el nen marca el
punt culminant.
mentre
l’esquerra es
recolza en un
suport
La cama esquerra, lliure del
pes, toca el terra amb la
punta del peu.
El braç dret està en
tensió, amb
l’espatlla
lleugerament
desplaçada
La cama dreta aguanta el
cos, ressaltant la línia dels
malucs.
tendre amb el nen marca
el punt culminant

11. Júlia López Valera
TEMÀTICA
Hermes amb Dionís infant s’inspira en la mitologia
grega i mostra dos déus de l’Olimp: Hermes , déu del
comerç i missatger diví, i Dionís, déu del vi.
Segons la tradició grega, Dionís era fill de Zeus i de la
princesa de Tebes Sèmele, i durant la seva infantesa i
adolescència va ser perseguit per Hera, l’esposa gelosa
de Zeus. En un moment en què el perill d’Hera era
especialment amenaçador, Zeus va retornar el jove
Dionís una altra vegada a l’edat de la infantesa i va
manar a Hermes que el portés al mont Nisa perquè en
tinguessin cura de les nimfes. Aquest és el moment que
reprodueix l’obra de PRAXÍTELES.
Sembla que originàriament aquesta imatge decorava
l’antic temple d’Hera a Olímpia. Quan es va trobar l’any
1877, l’escultura tenia les cames mutilades –
reconstruïdes- i li faltava el braç amb el qual
suposadament Hermes ensenyava a Dionís un gotim de
raïm, fruit que el déu infant va descobrir quan era
cuidat per les nimfes.
Els historiadors han convingut que
probablement aquesta escultura va ser
feta per commemorar la pau entre les
polis d’Elis i Arcàdia, perquè Dionís i
Hermes eren, respectivament, els
patrons d’aquestes dues ciutats.

12. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
PRAXÍTELES va seguir els cànon de bellesa imposats durant
l’època clàssica i, en particular, la configuració anatòmica
marcada per Policlet en el seu cànon. Tot i així, la seva obra està
considerada com la precursora dels canvis que van donar origen
al nou llenguatge de l’estil hel·lenístic, perquè els déus i els
herois eren presentats en actituds humanes quotidianes –com la
seva Afrodita de Cnidos sortint del bany- i reflectien per primera
vegada emocions i sentiments.
La seva influència es va fer notar durant el període hel·lenístic en
l’obra de LÍSIP i ESCOPES, i posteriorment, en el Renaixement,
època en la qual la corba praxiteliana va ser molt imitada com a
model d’equilibri.
Lisip: Apoxiòmenos (segle IV a.C.)