Art romànic escultura

Com la bizantina, l’escultura romànica
presta escàs interès a l’anatomia i la
bellesa. Però mentre la bizantina no té
en compte la representació de la
natura, l’artista romànic es deixarà
seduir per ella fins desembocar en el
gòtic (és tot un procés evolutiu).
En un principi l’escultura es treballava
en plaques de pedra que es
col·locaven en qualsevol lloc de
l’església, però després l’escultura es
realitzarà per a un lloc concret del
temple.
ESCULTURA ROMÀNICA:CARACTERÍSTIQUES GENERALS

1) ANTECEDENTS: l’escultura TARDOROMANA (frontalitat, hieratisme d’influència
tardoromana, però també bizantina), i les representacions escultòriques en capitells i arcs
de triomf, i les petites escultures ornamentals associades a l’orfebreria dels BÀRBARS
(escultura plana i simbolisme).
Malgrat les diferències entre diversos àmbits territorials, hi ha una sèrie de
característiques comunes:

2) L’escultura romànica és una mostra del PODER de l’ ESGLÉSIA: quasi tota l’escultura és
RELIGIOSA.
3) Suposa la recuperació de l’escultura MONUMENTAL en l’art occidental: des de la fi de
l’època romana (recordeu el Colós de Constantí) es feia molt poca escultura monumental i
és el romànic qui la recupera.

4) MATERIALS: sobretot la pedra, però també la fusta en l’escultura exempta (talles).

5) TEMÀTICA: L’escultura neix subordinada al temple, per això quasi tots els temes
representats són religiosos (trets de la Bíblia i les vides dels sants o hagiografies), però
també trobem animals fantàstics (bestiari), algunes escenes de la vida quotidiana,
motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament).

6) Doble FUNCIÓ:
* DECORATIVA (donar bellesa a les construccions arquitectòniques).
* I, sobretot, DIDÀCTICA, perquè pretén adoctrinar religiosament, a través de les
representacions, a una població analfabeta, és a dir, com la majoria dels fidels no sabien
llegir, l’escultura intenta ensenyar la doctrina mitjançant imatges. La tasca DIDÀCTICA o
adoctrinadora és doble: escultures de caràcter més popular a les esglésies destinades al
poble, i de caràcter més culte per als monjos als monestirs (control de l’església en els dos
casos).

“Les imatges són per als illetrats el mateix
que les paraules per a aquells que saben
llegir”.
Sant Gregori.
“Els ensenyaments de l’església sobre el
destí final de les nostres vides en la Terra
prenien cos a les escultures sobre el pòrtic
del temple. Aquestes imatges vivien en
l’esperit de les gents amb major intensitat
que les paraules del sermó pronunciat pel
predicador.”
E. H. Gombrich.
“Soc una dona vella i pobra, ignorant de tot; no sé
llegir. A l’església del meu poble em mostraven un
paradís pintat, amb arpes, i un infern on bullien les
ànimes dels condemnats. L’un m’alegra, l’altre em
fa por”.
Versos escrits pel poeta francès medieval François
Villon, pensant en sa mare.

7) SUBORDINACIÓ al marc arquitectònic. L’escultura (com la pintura) s’ha d’adaptar als llocs
dels edificis que podrà decorar: les figures s’adapten a l’espai i no a l’inrevés, això provoca
incomoditat espacial, postures forçades, rigidesa i escàs moviment.

8) Escultura ANTINATURALISTA: Les
figures són hieràtiques, rígides i poc
expressives (amb excepcions).

8) Escultura ANTINATURALISTA: Com el que interessa és cridar l’atenció dels fidels sorgeix
un art expressionista i exagerat, que no dubta en alterar les proporciones, s’exageren les
formes, els cossos s’allarguen, es fan més grans les parts del cos que expressen més les
emocions (mans, ulls); les figures adopten postures estranyes i forçades (marc
arquitectònic), i s’estilitzen o es fan més curtes en funció de timpans, capitells, cimacis,
arquivoltes, etc.

9) SIMBOLISME: pràcticament tot allò que es representa té un significat simbòlic (per això
no importa que s’assemblin a la realitat), des de cadascun dels personatges, als animals o
els vegetals (signes i al·legories), es configura una iconografia pròpia que barreja elements
bizantins, paleocristians i preromànics amb els bestiaris, la Bíblia i els sants.

9) SIMBOLISME: Les figures de les persones “normals o comuns” no són retrats de
persones concretes, sinó que representen a la humanitat en conjunt.

10) Falta de perspectiva i absència de fons arquitectònics i paisatgístics
(BIDIMENSIONALITAT). Els criteris de bellesa, perspectiva, realitat i perfecció del món
clàssic s’abandonen.

10) Perspectiva jeràrquica: quan més important és un personatge, més gran se’l
representa.

11) Tendència a omplir tot l’espai compositiu (cert HORROR VACUI).

12) Tendència a l’ESQUEMATISME i la SIMETRIA compositiva.

13) Utilització de la POLICROMIA (no es conserva pràcticament en cap relleu).
14) ANONIMAT de l’artista: quasi mai coneixem el nom de l’autor, considerat un artesà.

15) TIPOLOGIA: predominen els relleus (alt relleus i baix relleus), que es concentren
sobretot a les portalades dels temples i als capitells, però també trobem escultura
devocional exempta.

16) EVOLUCIÓ: l’escultura anirà fent-se,lentament, més realista i expressiva, apropant-se al
gòtic. Al principi el relleu és molt pla i les vestidures apareixen aferrades al cos de figures
representades molt frontalment, cosa que evoluciona cap a esculpir alts relleus amb
voluminoses i abundants vestimentes, i les figures perden frontalitat.

La iconografia és un element molt important degut al simbolisme de l’art romànic.
Els temes els prenen, sobretot, de la Bíblia, especialment dels evangelis, i l’Apocalipsi, però
també de les HAGIOGRAFIES (vides de sants), els BESTIARI (animals fantàstics), i les
MINIATURES dels llibres medievals.

Sol anar acompanyat pels Tetramorfs: representació simbòlica dels quatre evangelistes.
MATEU: home o àngel. LLUC: brau. MARC: lleó. JOAN: àguila.
MAIESTAS DOMINI (Crist en Majestat) o Pantocràtor (“el que ho pot tot”). És la
representació de Crist (de vegades amb el Déu Pare) dins d’un oval (MÀNDORLA), com un
ser omnipotent en actitud de beneir o jutjar i amb el llibre (evangeli) a la mà.
MATEU
LLUC
MARC:
JOAN

La figura de Crist-Déu se situa
al centre de la composició: és
la més gran (perspectiva
jeràrquica), i la resta de
figures se situen al seu
voltant, sovint mirant-la.
Interessa plasmar idees i una de les que més interessa és inculcar als fidels la MALDAT del
PECAT, l’horror de la condemnació i la necessitat del penediment, per la qual cosa,
freqüentment, el Crist en Majestat s’integra en un altre tema més ampli: el JUDICI FINAL
(TEOFANIES basades en l’Apocalipsi de Sant Joan, que profetitza la vinguda de Crist per a
jutjar els homes a la fi dels temps), o el Triomf de la Ciutat de Déu, o l’Ascensió.

El pecat es representa en forma d’animal repel·lent per a què els fidels comprenguin quan
absurd és seguir-lo. Així allò lleig s’identificarà amb dolent, i allò sublim amb Déu. Cal dir
que l’escultura era realitzada per teòlegs.

Verge Theotocos o Kiriotissa: representació de la
Mare de Déu asseguda i fent de tron per al seu fill,
que descansa sobre ella, normalment en actitud de
beneir.
ESCULTURA ROMÀNICA: ICONOGRAFIA

Altres personatges bíblics importants: els 4 evangelistes que composen el TETRAMORFS
(Mateu: un àngel o home; Marc: un lleó; Lluc: un brau; Joan: una àguila) i es representen de
manera simètrica.

Altres: els 12 apòstols, els 24 ancians de l’Apocalipsi, i els profetes.
També destaquen les representacions de sants, cadascun amb els atributs que els
distingeixen i representant-se algun miracle, turment o mort.

Al·legories: són representacions de les virtuts i dels pecats.
Representacions d’animals reals o imaginaris (BESTIARI): sempre tenen un simbolisme, ja
sigui bo (aus, especialment la cigonya i l’àguila, lleons, anyells, grifs o grius, que és un
animal mitològic amb cap i ales d’ocell rapaç, i cos de lleó) o dolent (serp, conill, mono,
porc, porc senglar, cabra, cabró, dracs, sirenes, centaures, basiliscos o animals com un drac i
cap de gall).

Activitats quotidianes, es representen als calendaris, on apareixen els mesos de l’any amb
les feines agrícoles corresponents. Exemples:
- Pintures de San Isidoro de Lleó.
- Relleus de la portalada de Santa Maria de Ripoll.
- Claustre de la catedral de Tarragona.

La PORTALADA o PORTADA té un simbolisme propi: és el lloc de trànsit entre allò sagrat i
allò profà, “ l’arc de triomf” que condueix a Déu, però també el que el separa del món dels
humans.
Normalment és el lloc de major decoració escultòrica de tot el temple.
ESCULTURA ROMÀNICA: LA PORTALADA

TIMPÀ
LLINDA
ARQUIVOLTES
MAINELL
MUNTANT/BRANCALS
PORTA

El TIMPÀ: situat en la “llum” de l’arc, és la part més important, on es situa el principal
tema escultòric de la portalada, i al voltant de la qual es situaran la resta.
4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)
El TIMPÀ: El tema preferit és el Judici Final, o la visió apocalíptica del Pantocràtor dins una
aureola ovalada (ametlla mística), i envoltat dels símbols dels 4 evangelistes (Tetramorfs),
que intenta representar la resplendor que rodejava el cos de Crist segons la visió de Sant
Joan.

Les ARQUIVOLTES: sèrie d’arcs concèntrics on es solen representar petites figures
disposades radialment o bé decoració vegetal o geomètrica.
La LLINDA: part
horitzontal i
rectangular que
sosté el timpà (no
sempre hi ha), i que
pot tindre figures o
decoració
geomètrica.

Els BRANCALS (jambas): són les
columnes que sostenen els arcs o
arquivoltes, disposades als costats
de la porta, amb el capitell esculpit
i, de vegades, amb figures
escultòriques superposades al fust o
al muntant.
En un començament es
representaven figures totalment
aïllades, però en els darrers temps
del romànic unes es dirigeixen a les
altres, com si “establissin conversa”
(Pòrtic de la Glòria).

MAINELL o TRENCALLUMS (parteluz): és la columna situada al centre de la porta que sosté
la llinda o el timpà, en el fust de la qual es solia col·locar una imatge de Crist, la Mare de
Déu o el sant a qui es consagrava el temple. La representació escultòrica en brancals i
trencallums es desenvoluparà plenament a l’època gòtica.

De vegades també podia aparèixer
decoració escultòrica als CARCANYOL.
O decoració escultòrica
disposada en frisos sobre la
façana, als dos costats de la
portalada (Santa Maria de
Ripoll).

EXEMPLES DE PORTALADES A FRANÇA
Algunes vegades la profusió
arriba a cobrir tota la façana,
com en la regió del Poitou, la
catedral de Angulema i la de
Notre Dame la Gran de
Poitiers.
NOTRE DAME LA
GRAN. POITIERS.

1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DE LA PENTECOSTA
En Vézelay es representa el tema de la Pentecosta, cosa per la qual les vestimentes de les
figures es mouen agitades per un fort vent.
A la llinda i en els compartiments que envolten l’escena es representen els pobles que
podran conèixer l’evangeli gràcies al miracle del don de llengües (EVANGELITZACIÓ).

2) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTALADA DEL JUDICI FINAL (segle XII)

3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)
Les figures s’allarguen fins límits extrems, el tema és el Judici Final. Al centre el Pantocràtor dins de
l’ametlla mística; a la seva dreta els benaventurats que arriben a la morada celestial; a la seva
esquerre es pesen les ànimes i els condemnats es precipiten a l’infern.
A la llinda els càstigs infernals; i en les arquivoltes els horòscops i la decoració vegetal.

4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI
FINAL (segle XII)

4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)

5) PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)
En Chartres destaquen les
figures dels brancals
(jambas) que són rígides i de
cànon molt llarg i mantenen
una serenitat i una dolçor.

6) SANT TRÒFIM D’ARLÉS. És un temple clàssic, on en el front de la façana apareixen, com en els
sarcòfags disposats en fila, un gran número de personatges.

7) SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130).
PORTADA DE L’APOCALIPSI (escena de l’esdevenir: PARUSIA o segona vinguda de Crist).
En el timpà es representa el Pantocràtor, de grandioses proporcions, dins de l’ametlla mística, envoltat del
Tetramorfs. Dos àngels espiritualitzats i allargats el flanquegen en la part central, mentre els ancians,
distribuïts en tres franges, separades per núvols, contemplen l’escena com la va descriure Sant Joan en
l’Apocalipsi. Alguns d’aquests vells creuen les cames de forma original.

8) ABADIA DE SANTA MARIA DE SOUILLAC.

8) ABADIA DE SANTA MARIA DE SOUILLAC. En els pilars les figures i animals s’estiren i entrecreuen
aconseguint un gran efecte (detall del mainell).

La península s’anticipa: és l’únic país que posseeix escultura romànica en el segle XI.
L’escultura peninsular es caracteritza pel seu dramatisme i la seva força expressiva.
1) PORTALADA DE LES PLATERIES (segle XI). COMPOSTEL·LA
2) PIS BAIX DE SANTO DOMINGO DE SILOS
3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)
4) PORTADA DE SANGÜESA
5) SANT VICENT D’ÀVILA: ANUNCIACIÓ
6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XI)
7) PÒRTIC DE LA GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). COMPOSTEL·LA
ESCULTURA ROMÀNICA A ESPANYA

1) CATEDRAL DE SANTIAGO. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI)
El relleu és encara molt
pla, les figures se
subordinen a la forma
arquitectònica.
ESCULTURA ROMÀNICA A ESPANYA:PORTALADES

1) CATEDRAL DE SANTIAGO. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI)
REI DAVID
ESCULTURA ROMÀNICA A ESPANYA:PORTALADES

2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic,
pels seus capitells i panells al claustre).
ESCULTURA ROMÀNICA A ESPANYA:CAPITELLS

2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110). Els seus capitells amb figures
d’animals encarats i entrellaçats, a l’estil oriental i amb temes califals.
ESCULTURA ROMÀNICA A ESPANYA:CAPITELLS

2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
Dubte de sant Tomàs. Més important són els
relleus dels pilars angulars de les crugies, que
representen diverses escenes: el dubte de Sant
Tomàs, els deixebles d’Emaús, el davallament,
les Maries en el sepulcre, Pentecosta i l’Ascensió.
ESCULTURA ROMÀNICA A ESPANYA:PANELLS

ESCULTURA ROMÀNICA A ESPANYA:PANELLS
2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)
Dubte de sant Tomàs. El relleu és encara molt pla, es juxtaposen les figures, i n’hi ha
superposició de frisos i una desproporció entre la figura de Jesús (de major mida per
emfatitzar la seva importància) respecte a la resta.

3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI). La portalada no té timpà, els relleus es distribueixen per tot el mur
en franges horitzontals superposades.
En la part superior es representa el Salvador envoltat pel Tetramorfs i els ancians de l’Apocalipsi.
A l’inferior personatges sota arcs, entre els que podem distingir els fundadors, l’abat Oliva i el seu pare, el
comte Oliva.
ESCULTURA ROMÀNICA A ESPANYA:PORTALADA

4.- PORTADA DE SANGÜESA. Les seves figures es caracteritzen pels ulls exagerats, el plegat de traços
cal·ligràfics i les composicions perfectament adaptades als marcs.

5) SANT VICENT D’ÀVILA: ANUNCIACIÓ. En la portada el Salvador des del mainell presideix als
apòstols, les seves figures adossades a les columnes dels brancals s’inclinen unes cap a les altres
“establint conversa”. Són figures primes, lleugerament encorbades, de noble aspecte, que han perdut
la frontalitat i parlen entre elles.
Transició al gòtic:

4.- ESCULTURA ROMÀNICA
4.3.- Portalada: Exemples
6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XII). Els fusts de les columnes estan
recorreguts per figures per parelles, que se relacionen mitjançant una torsió del cos i els gestos de les
mans. Si es comparen amb les figures frontals i estàtiques de Chartres, es pot comprovar quan ha
evolucionat el Romànic en la recerca de comunicació dels grups escultòrics.

7) CATEDRAL SANTIAGO. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). El Mestre Mateo tanca el
cicle romànic i comença el gòtic. Es conserva l’entrada primitiva del temple.

7) CATEDRAL SANTIAGO. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). Les figures presenten
formes plenes i en algunes es distingeix una expressió somrient, que ja anuncia el gòtic.
Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)

7) CATEDRAL SANTIAGO. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)
Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)

7) CATEDRAL SANTIAGO. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). Particularment bella és la
figura de Santiago assegut sobre l’arbre de Jessé en el trencallums central.
Apòstol Santiago (mainell)

7) CATEDRAL SANTIAGO. PÒRTIC GLÓRIA
(Mestre Mateo i taller, 1168-88).
En el timpà es representa l’Apocalipsi de
sant Joan amb superposició de frisos.
MAIESTAS DOMINI

L’altra manifestació escultòrica del Romànic ple són els claustres historiats, on els relleus
del capitells desenvolupen programes molt complexos i més variats que a les portalades.
Els CAPITELLS romànics tenen forma cúbica o de campana invertida (normalment amb un
cimaci de tronc de piràmide invertida dalt) i no repeteixen les formes com els clàssics, sinó
que s’utilitzen com a suport per a l’escultura, individualitzant-los.
ESCULTURA ROMÀNICA: CAPITELLS

Molts capitells presenten una decoració abstracta (geomètrica o vegetal), però altres estan
historiats: es representen escenes de la Bíblia o vides de sants (hagiografies) o animals
simbòlics.
Alguns animals i algunes llegendes desaparegudes, a vegades, són incomprensibles per a
nosaltres. La majoria dels animals representats procedeixen dels Bestiaris (tractat sobre
simbologia animal) i altres temes religiosos que procedeixen de les miniatures
preromàniques, en particular les dels Beats.

En alguna ocasió trobem temes relatius a la vida diària, com l’escena de l’escultor
treballant en el claustre de San Cugat.

Els precedents són l’escultura preromànica i la bizantina. Els estudiosos investiguen l’origen
d’aquestes representacions: Alguns creuen que expressen els terrors de l’any 1000. Encara
que altres parlen d’errades involuntàries, la majoria opina que aquestes imperfeccions són
voluntàries, perquè s’ha perdut el culte a la bellesa per a passar a expressar la espiritualitat.

Tot i que l’escultura monumental, integrada en el conjunt arquitectònic, representa la part
fonamental de la plàstica romànica, cal esmentar l’existència del mobiliari litúrgic (frontals
d’altar, les càtedres episcopals o les piques baptismals).
A diverses zones, especialment a la zona
pirinenca, es desenvolupa també una
interessant imatgeria, és l’escultura
DEVOCIONAL EXEMPTA o d’embalum rodó.
Destaquen les talles devocionals de fusta
policromada, fetes normalment per a posar-
les a l’altar o a les capelles.
ESCULTURA ROMÀNICA EXEMPTA

La rigidesa, l’estatisme i el monolitisme són les característiques principals: són escultures
poc expressives, on el rostre apareix solemne i seré, sense expressar cap sentiment.

Tres temes
A) Crucifixió
B) Representació de Maria com a Sedes sapientiae (tron
de la saviesa) o Verge Theotocos
C) El Davallament de la Creu: grup escultòric amb Crist

A) La Crucifixió, amb un Crist triomfant, que es representa clavat a la creu pels quatre
claus, és a dir, amb els peus separats, cosa que accentua la frontalitat. Té el cos dret,
rígid, i els braços horitzontals, no pengen de la creu, està adossat a ella. Exemples:
MAJESTAT BATLLÓ (mitjan segle XII)
CRIST DE TAULL (finals segle XII)

MAJESTAT BATLLÓ (mitjan segle XII)
A) La CRUCIFIXIÓ. El seu rostre és impassible
no expressa l’horror o el dolor que està
patint, tot el contrari, apareix viu amb els
ulls oberts.

A) La CRUCIFIXIÓ
adopta dues
modalitats:
1) El CRIST EN MAJESTAT vestit amb àmplies túniques de dalt a
baix i de mànegues llargues, que li cobreixen fins els peus i du
corona reial i no d’espines (com la Majestat Batlló).
2) O bé, el CRIST NU,
cobert sols de la
cintura als genolls
amb una faldilla.

B) La VERGE: representació de Maria com a SEDES SAPIENTIAE (tron de la saviesa) o Verge
Theotocos (deriva de la THEOTOKOS): imatge de la Mare de Déu asseguda i de front, amb
els ulls ametllats, i amb el Nen Jesús, igualment de front, i assegut sobre els seus genolls.
No és altra cosa, més que el tron del Salvador, no existeix cap comunicació o relació, ni
sentiment entre mare i fill.

B) Se la representa com a reina, cosa per la qual du corona, no com a mare, i el Nen Jesús
en el romànic no és nin sinó Déu, la funció és allunyar a la divinitat dels homes evitant tota
familiaritat i fomentant el respecte. Exemples:
1) VERGE DE GER; 2) MARE DE DÉU D’IGUACEL; 3) MARE DE DÉU DE VECIANA ; 4) VERGE
DE PAMPLONA, i 5) VERGE DE MONTSERRAT.

C) El Davallament de la Creu: grup escultòric amb Crist, que és baixat de la creu, i els dos
lladres.
Exemples:
DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES (1271)
DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL (primera meitat segle XII)

DAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES (1271)
Té el Crist articulat, i es troba entre el lladre bo i el dolent. A sota apareix la Verge, Sant Joan i
Josep d’Arimatea.

DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL (primera meitat segle XII)

D) Altres: A més de la imatgeria (fusta policromada), també destaquen les escultures en
ivori (CRIST DE FERRAN I, I SANÇA, 1063) i alguns relleus en bronze (PORTA DE SANT ZENÓ
DE VERONA). Exemples:

CRIST D’IVORI DE DON FERRAN I, I DONYA SANÇA, (1063). Observem la rigidesa de
l’expressió solemne que allunya qualsevol sensació de dolor, els peus separats, el
paral·lelisme de les extremitats amb els braços de la creu.

• L’escultura del romànic tenia una doble funció: decorativa i
didàctica.
– Decorava l’interior i l’exterior de les esglésies amb escenes i personatges
bíblics i de tema religiós.
– Pretenia explicar al poble inculte la història sagrada extreta de la Bíblia.
• Depèn de l’arquitectura: les figures adopten les proporcions i la
forma de la superfície sobre la qual són esculpides (horror vacui).
• Materials: Pedra i fusta.
• Tipus:
– Portalades
– Capitells
– Talles De fusta policromada se solien col·locar en els altars
d’esglésies i monestirs. Motius: Crist i la Mare de Déu .
A dins i a fora de les esglésies.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA

• Temes
- Crist i Mare de Déu
- Judici final
- Evangelistes, apòstols i sants
- Escenes de la Bíblia
• Lloc
Portalada del monestir de Ripoll
g
a. Timpà.
b. Llinda.
c. Arquivoltes.
d. Mainell o trencallums.
e. Muntant.
f. Porta.
g. Brancal.
Portada

 Conjunt complet
 Llinda i Timpà
 Arquivolta
 Mainell i brancals
 Portalada

• Temes:
- Escenes religioses:
* Crist
* Sants i apòstols
* Bíblia
* Dimoni
- Formes geomètriques
- Formes vegetals
- Escenes vida quotidiana
-Animals reals, mitològics, fantàstics i bestiari

• Fusta policromada
• Es col·locaven sovint als altars
• Temes:
* Crist crucificat
* Davallament
* Mare de Déu i el Nen Jesús beneint
* Sants i màrtirs

Art romànic escultura

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a Art romànic escultura

Semelhante a Art romànic escultura (20)

Mais de Julia Valera

Mais de Julia Valera (20)

Art romànic escultura