SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 46
L’ART GÒTIC:
L’ARQUITECTURA
JÚLIA LÓPEZ VALERA
Lluminositat: els edificis gòtics s’omplen de
llum, obrint-se vans per tot arreu.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Verticalitat: els edificis, especialment les
catedrals, tenen un sentit ascensional,
elevant-se cap al cel cada vegada més i
potenciant les línies verticals front a les
horitzontals.
Monumentalitat: se’n deriva de la
verticalitat, ja que les ciutats competeixen
entre elles per a veure qui té una catedral
més alta i més gran: en resum més
monumental.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Simbolisme: en el cas de la catedral, tot
l’edifici continua sent el símbol de Crist, però
ara la mateixa verticalitat suposa un intent
d’apropar-se al cel, a Déu, i la llum que
penetra per tots els llocs és el mateix símbol
de la presència de Déu.
Estructura diàfana, molt clara i organitzada a
partir de mòduls geomètrics que es
repeteixen.
La decoració es fa més abundant i més naturalista: la decoració
geomètrica romànica és substituïda per decoració vegetal.
Desmaterialització arquitectònica: la llum, la verticalitat, la decoració i el
predomini dels vans sobre els murs donen una sensació de transparència i
ingravidesa. .
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ARCS
L’arc apuntat o ogival és l’art característic del gòtic, el que permet més
verticalitat i dinamisme, ja que les pressions són menors, una major esveltesa
i més valor decoratiu.
S’utilitzen altres arcs com el carpanell, el conopial o el mixtilini.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
VOLTES
Volta de creueria: formada pel creuament de dos arcs apuntats que
descansen sobre els pilars o columnes (concentra les càrregues en quatre
punts), de forma que els espais que queden entre els arcs, són molt més
lleugers i es pot elevar més l’edifici.
La volta de creueria quatripartita s’anirà complicant: sexpartita, de tercelets,
estelada, de ventall.
Els murs perden el seu paper sustentant, es fan més lleugers
i, per tant, els vans predominen sobre els murs, deixant
entrar la llum: es multipliquen els finestrals i les rosasses,
amb vitralls decoratius que li donen color a la llum que es
filtra.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ELS ELEMENTS
SUSTENTATS
(Sistema de
descàrregues)
Les forces dels arcs apuntats que formen la volta de creueria
es concentren en quatre punts i són dobles: tangencials o
laterals (cap a fora) i verticals (cap a baix).
Les tensions verticals es sustenten amb pilars fasciculats:
pilar amb multitud de petites columnes adossades.
Les tensions laterals es
solucionen a l’exterior de
l’edifici amb arcbotants i
contraforts, rematats amb
pinacles.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Utilització de gàrgoles: elements decoratius que servien per a desaiguar el sostre i que
sovint prenien formes fantàstiques.
Les façanes es revaloritzen, no sols amb més decoració, sinó amb noves estructures
més complexes (torres...).
El sostre sol ser sempre una coberta a dos aiguavessos amb teules.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS
Funció: no sols és un lloc de culte i la
casa de Déu (funció religiosa), sinó que
també és un centre cívic on estan els
arxius, es fa justícia, dona refugi,
alberga els pelegrins, ...
És un edifici urbà i monumental, el
símbol de la ciutat que busca fer-la més
alta i gran i amb més llum que les
ciutats del voltant.
Simbolisme: és a la vegada símbol de
Crist (orientació i planta, com al
romànic), de l’univers i de Déu
(verticalitat i llum), entesa com una
representació de la Jerusalem celestial.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS
TIPUS DE
PLANTA
Planta de saló: mateix nombre e
naus en tota l’església i sense que
el transsepte sobresurti de les
naus laterals i, a més, totes les
naus poden tenir la mateixa
alçada (ad quadratum).
Planta basilical gòtica: és una
derivació de la planta de creu
llatina de les esglésies de
pelegrinatge romàniques, però el
transsepte sobresurt menys i sol
presentar una capçalera
hipertrofiada.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS
PARTS DE
LA
PLANTA
Les naus poden ser tres o cinc i la central sol tindre el doble d’amplària i
més alçada que les laterals (excepte a les construccions ad quadratum).
El transsepte no sobresurt tant com en el romànic i es desplaça cap als
peus per la major amplitud de la capçalera.
Les cúpules i cimboris del creuer perden importància i poden arribar a
eliminar-se.
Capçalera hipertrofiada: s’amplia tant en el nombre de trams que la
separen del transsepte com en la quantitat major de naus que la resta de
l’església.
La girola deixa de ser semicircular i passa a ser poligonal, amb trams
trapezoïdals de volta d’aresta. .
Es continuen adossant capelles radials o absidioles a la girola.
Capçalera
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS
PARTS EN
L’ALÇADA
L‘arcada: separa la nau central de les laterals.
El trifori: galeria sobre les naus laterals, oberta
a la central i que pot presentar finestrals
exteriors per a l’entrada de llum (anirà perdent
importància al llarg del gòtic).
El claristori: es situa en el mur exterior de la
nau central, sobre el trifori. És un conjunt de
finestrals amb vitralls que s’obren a l’exterior i
permeten l’entrada de llum.
L’entrada de llum no només es produeix pels
finestrals, sinó també per les rosasses de les
façanes.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS
FAÇANA Tenen més importància, en l’estructura, la construcció i la decoració.
La façana principal té estructura de lletra “H”.
Tres parts horitzontals o carres: a cada lateral
una torre i al mig la part més baixa.
Tres parts verticals: les portalades d’accés, la
rosassa i una part superior amb els remats i les
torres, on pot aparèixer una nova galeria.
Més elements decoratius: portalades
botzinades i molt decorades, escultures als
brancals amb dossellets, galeries, rosasses i
elements decoratius verticals que accentuen
l’ascensionalitat de l’edifici (gablets, torres,
agulles...), a més de gàrgoles, vidrieres i altres
elements.
L’ARQUITECTURA CIVIL
El creixement del comerç i l’artesania i el renaixement urbà van suposar el creixement
de l’arquitectura civil.
Palaus: residències dels
nobles i eclesiàstics que
van viure a les ciutats i de
la nova burgesia
comercial i financera.
Ajuntaments: símbol de la
independència política de
la ciutat.
Llotges: edificis destinats
al comerç, importants a
partir del s. XIV.
No solen incorporar la verticalitat de les catedrals, sol predominar la línia horitzontal. Es
tracta d’edificis funcionals de planta rectangular o quadrada i amb amplis pòrtics.
LLOTJA DE PALMA DE MALLORCA (GUILLEM SAGRERA, 1426-48)
LLOTJA DE LA SEDA, VALÈNCIA (Pere Comte, 1482-1548)
L’ARQUITECTURA
GÒTICA A EUROPA
L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: FRANÇA
ETAPES Gòtic Inicial
(segona meitat s.XII-principis
s.XIII)
Té reminiscències romàniques
(tribuna, importància mur...)
Exemple: catedral de Nôtre
Dame de París.
Gòtic clàssic
(primera meitat s.XIII).
Més verticalitat i lluminositat, més
vans, reducció de la tribuna a la
galeria del trifori i finestrals més
allargats.
Exemples: catedrals de Chartres,
Reim i Amiens.
L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: FRANÇA
Gòtic radiant
(segona meitat del s.XIII i XIV)
El murs es desmateriatliza,
la llum entra per tot arreu,
es perd alçada i el claristori
guanya terreny al trifori.
Exemple: Sainte Chapelle
de París.
Gòtic flamíger
(segona meitat s.XIV i XV)
Es compliquen els arcs i voltes,
es barroquitza la decoració.
Exemple: catedral de Ruan.
ETAPES
CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE PARÍS (1163-1267)
CATEDRAL DE CHARTRES (1194-1290)
CATEDRAL DE REIMS (1211-1290)
CATEDRAL DE AMIENS (1220-1269)
SAINTE CHAPELLE DE PARÍS (PIERRE DE MONTREUIL, 1242-48)
L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ALEMANYA
Perdura més la influència romànica, amb formes més compactes, però busquen una major
verticalitat, especialment amb les agulles calades com a remats .
Exemple: CATEDRAL DE COLÒNIA (1248-1880).
L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ANGLATERRA
Partint de la influència francesa, aconsegueixen una gran originalitat: la capçalera és recta i
no semicircular, rematen el creuer amb un gran cimbori o torre, les torres són
monumentals, els transsepte continua sent important i la decoració es complica molt,
especialment amb les voltes de ventall (gòtic perpendicular).
Exemples: CATEDRAL DE SALISBURY, CATEDRAL DE GLOUCESTER, KING’S COLLEGE DE
CAMBRIDGE I ABADIA DE WESTMINSTER.
CATEDRAL DE SALISBURY (1220-1320)
CATEDRAL DE WELLS (1175-1490)
CATEDRAL DE GLOUCESTER I CLAUSTRE (1351-1412)
L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ITÀLIA
Seguint la tradició del romànic italià , el gòtic italià es caracteritza per adaptar els elements
tècnics (arc apuntat i volta de creueria) al seu gust, amb un major classicisme (arcs poc
apuntats i barrejats amb arcs de mig punt):
-policromia (marbres de colors).
- decoració geomètrica.
- predomini de l’horitzontalitat.
- importància dels murs (més decoració pictòrica amb frescos i pocs vitralls).
Exemples: SANTA CROCE DE FLORÈNCIA, CATEDRALS D’ORVIETO, SIENA, MILÀ I FLORÈNCIA
(SANTA MARIA DEI FIORI).
Importància del gòtic civil, amb un estil llombard caracteritzat per les torres més
verticals (palau públic de Siena i palau de la Signoria de Florència) i un estil venecià
més horitzontal i recarregats en la seva decoració (palau Ducal ).
CATEDRAL DE SIENA (1215-1263)
CATEDRAL D’ORVIETO (FRA BEVIGNATE I LORENZO MAITANI, 1290-1340)
SANTA CROCE DE FLORÈNCIA (ARNOLFO DI CAMBIO, 1294-1442)
SANTA MARIA DEI FIORI DE FLORÈNCIA (ARNOLFO DI CAMBIO, 1296-1469)
CATEDRAL DE MILÀ (SIMONE DA ORSENIGO I NICOLÀS DE
BONAVENTURE, 1386-1510)
L’ARQUITECTURA
GÒTICA A ESPANYA
L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: INTRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC:
Els segles XII i XIII són els de major avenç de la conquesta cristiana sobre el territori
musulmà i els de major creixement econòmic (gran nombre de construccions).
 Durant la primera meitat del s.XIV continua el creixement, especialment a Catalunya,
sobretot a Barcelona, on destaca el comerc.
 La segona meitat del s.XIV , es produeix un greu crisi.
 A partir del s.XV començarà la recuperació econòmica, amb València com a gran ciutat de
la Corona d’Aragó i, posteriorment, també hi haurà un creixement general a Castella.
L’ART SERÀ RECOLZAT PER LES
MONARQUIES I LA BURGESIA
Destaca la influència francesa
(gòtic septentrional), però
especialment a Castella, mentre
que a Catalunya, Mallorca i
València arribarà la influència del
gòtic meridional francès, per amb
elements propis.
El gòtic peninsular es caracteritza,
en general, per ser menys
vertical.
L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: CASTELLA I REGNE D’ARAGÓ
Destaca per la influència del gòtic septentrional francès, especialment en el període
clàssic, amb una menor alçada i una major amplària, cosa que fa els edificis menys
verticals .
ETAPES
Període de transició: catedrals que encara presenten característiques romàniques, però
que ja introdueixen elements constructius gòtics. Exemple: Catedrals d’Àvila i Conca.
Període clàssic (segle XIII): el de més influència francesa. Més verticalitat i lluminositat.
Exemple: Catedral de Lleó i Burgos i la de Toledo (menys vertical).
Període manierista (segle XIV): de poques construccions degut a la crisi. Es trasllada el
focus principal a Catalunya, València i Mallorca.
Període flamíger (segles XV i XVI): edificis més grans, amb una major varietat i
complicació en arcs i voltes i molta decoració, especialment naturalista (exemple: catedral
de Sevilla). Passant a un estil propi a final del segle XV conegut com a estil isabelí.
CATEDRAL DE LLEÓ (MESTRE ENRIQUE, 1205-SEGLE XV)
CATEDRAL DE BURGOS (JOHAN DE CHAMPAGNE I MESTRE ENRIQUE,
1221-1260, AMB MODIFICACIONS POSTERIORS)
CATEDRAL DE TOLEDO (MESTRES MARTÍN I PETRUS PETRI, 1226-1493)
CATEDRAL DE SEVILLA (ALONSO MARTÍNEZ I ALTRES, 1401-1528)
L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: EL GÒTIC LLEVANTÍ
CARACTERÍSTIQUES
PRÒPIES
Serà més important a partir del s.XIV, amb el poder econòmic de la burgesia de les ciutats
de Barcelona (s. XIV) i Palma de Mallorca i València (s.XV). Més importància de
l’arquitectura civil (llotges i palaus) , a més de les construccions religioses.
Rep la influència del gòtic meridional francès i de l’art cistercenc, però és molt original.
Planta: d’una sola nau (molt habitual), plantes de saló de tres naus amb totes elles d’alçada
semblant).
Menys verticalitat: als edificis civils acostuma a predominar la línia horitzontal, als edificis
religiosos més la vertical.
Predomini dels murs sobre els vans, amb finestrals més petits. Menys lluminositat interior. Aspecte
més massís.
Major sobrietat i austeritat decorativa , sovint s’utilitza la decoració geomètrica.
No s’acostumen a fer servir arcbotants. Els contraforts s’adossen al mur i es posen capelles entre
ells, quedant bastant ocults en l’exterior.
La galeria del trifori tendeix a desaparèixer.
SANTA MARIA DEL MAR (BERENGUER MONTAGUT I RAMON DESPUIG, 1329-1383)
CATEDRAL DE GIRONA (1312-1604)
CATEDRAL DE BARCELONA (1298-1448, AMB FAÇANA NEOGÒTICA)
CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA (FINALS S.XIII-1601)

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollJulia Valera
 
Renaixement pintura
Renaixement pinturaRenaixement pintura
Renaixement pinturaJulia Valera
 
Art gòtic escultura
Art gòtic esculturaArt gòtic escultura
Art gòtic esculturaJulia Valera
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICAntonio Núñez
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement esculturaJulia Valera
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióJulia Valera
 
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arenaFitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arenaJulia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesJulia Valera
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaJulia Valera
 
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaFitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaJulia Valera
 

Mais procurados (20)

Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 
Renaixement pintura
Renaixement pinturaRenaixement pintura
Renaixement pintura
 
Art gòtic escultura
Art gòtic esculturaArt gòtic escultura
Art gòtic escultura
 
29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
Pintura gòtica
Pintura gòticaPintura gòtica
Pintura gòtica
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arenaFitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valència
 
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaFitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 

Destaque (19)

013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura
 
012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
E Munch El Crit
E Munch  El CritE Munch  El Crit
E Munch El Crit
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 

Semelhante a Art gòtic arquitectura

Semelhante a Art gòtic arquitectura (20)

Gotic arquitectura
Gotic arquitecturaGotic arquitectura
Gotic arquitectura
 
L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)
 
El Gotic
El GoticEl Gotic
El Gotic
 
Arquitectura romànica (Espanya)
Arquitectura romànica (Espanya)Arquitectura romànica (Espanya)
Arquitectura romànica (Espanya)
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
 
Arquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellanaArquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellana
 
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A EspanyaIntroducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
 
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a  França i a EspanyaIntroducció a l'arquitectura gòtica a  França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanya
 
Arquitectura Gòtica
Arquitectura GòticaArquitectura Gòtica
Arquitectura Gòtica
 
5 art romànic
5 art romànic5 art romànic
5 art romànic
 
art romànic
art romànicart romànic
art romànic
 
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: ChartresFitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
 
L'ART ROMÀNIC
L'ART ROMÀNICL'ART ROMÀNIC
L'ART ROMÀNIC
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art bizantí i preromànic
Art bizantí i preromànicArt bizantí i preromànic
Art bizantí i preromànic
 
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Art Romànic
Art RomànicArt Romànic
Art Romànic
 
Notre Dame de París
Notre Dame de ParísNotre Dame de París
Notre Dame de París
 

Mais de Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 

Mais de Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 

Art gòtic arquitectura

  • 2. Lluminositat: els edificis gòtics s’omplen de llum, obrint-se vans per tot arreu. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Verticalitat: els edificis, especialment les catedrals, tenen un sentit ascensional, elevant-se cap al cel cada vegada més i potenciant les línies verticals front a les horitzontals. Monumentalitat: se’n deriva de la verticalitat, ja que les ciutats competeixen entre elles per a veure qui té una catedral més alta i més gran: en resum més monumental.
  • 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Simbolisme: en el cas de la catedral, tot l’edifici continua sent el símbol de Crist, però ara la mateixa verticalitat suposa un intent d’apropar-se al cel, a Déu, i la llum que penetra per tots els llocs és el mateix símbol de la presència de Déu. Estructura diàfana, molt clara i organitzada a partir de mòduls geomètrics que es repeteixen. La decoració es fa més abundant i més naturalista: la decoració geomètrica romànica és substituïda per decoració vegetal. Desmaterialització arquitectònica: la llum, la verticalitat, la decoració i el predomini dels vans sobre els murs donen una sensació de transparència i ingravidesa. .
  • 4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ARCS L’arc apuntat o ogival és l’art característic del gòtic, el que permet més verticalitat i dinamisme, ja que les pressions són menors, una major esveltesa i més valor decoratiu. S’utilitzen altres arcs com el carpanell, el conopial o el mixtilini.
  • 5. CARACTERÍSTIQUES GENERALS VOLTES Volta de creueria: formada pel creuament de dos arcs apuntats que descansen sobre els pilars o columnes (concentra les càrregues en quatre punts), de forma que els espais que queden entre els arcs, són molt més lleugers i es pot elevar més l’edifici. La volta de creueria quatripartita s’anirà complicant: sexpartita, de tercelets, estelada, de ventall.
  • 6. Els murs perden el seu paper sustentant, es fan més lleugers i, per tant, els vans predominen sobre els murs, deixant entrar la llum: es multipliquen els finestrals i les rosasses, amb vitralls decoratius que li donen color a la llum que es filtra. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ELS ELEMENTS SUSTENTATS (Sistema de descàrregues) Les forces dels arcs apuntats que formen la volta de creueria es concentren en quatre punts i són dobles: tangencials o laterals (cap a fora) i verticals (cap a baix). Les tensions verticals es sustenten amb pilars fasciculats: pilar amb multitud de petites columnes adossades. Les tensions laterals es solucionen a l’exterior de l’edifici amb arcbotants i contraforts, rematats amb pinacles.
  • 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Utilització de gàrgoles: elements decoratius que servien per a desaiguar el sostre i que sovint prenien formes fantàstiques. Les façanes es revaloritzen, no sols amb més decoració, sinó amb noves estructures més complexes (torres...). El sostre sol ser sempre una coberta a dos aiguavessos amb teules.
  • 8. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS Funció: no sols és un lloc de culte i la casa de Déu (funció religiosa), sinó que també és un centre cívic on estan els arxius, es fa justícia, dona refugi, alberga els pelegrins, ... És un edifici urbà i monumental, el símbol de la ciutat que busca fer-la més alta i gran i amb més llum que les ciutats del voltant. Simbolisme: és a la vegada símbol de Crist (orientació i planta, com al romànic), de l’univers i de Déu (verticalitat i llum), entesa com una representació de la Jerusalem celestial.
  • 9. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS TIPUS DE PLANTA Planta de saló: mateix nombre e naus en tota l’església i sense que el transsepte sobresurti de les naus laterals i, a més, totes les naus poden tenir la mateixa alçada (ad quadratum). Planta basilical gòtica: és una derivació de la planta de creu llatina de les esglésies de pelegrinatge romàniques, però el transsepte sobresurt menys i sol presentar una capçalera hipertrofiada.
  • 10. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS PARTS DE LA PLANTA Les naus poden ser tres o cinc i la central sol tindre el doble d’amplària i més alçada que les laterals (excepte a les construccions ad quadratum). El transsepte no sobresurt tant com en el romànic i es desplaça cap als peus per la major amplitud de la capçalera. Les cúpules i cimboris del creuer perden importància i poden arribar a eliminar-se. Capçalera hipertrofiada: s’amplia tant en el nombre de trams que la separen del transsepte com en la quantitat major de naus que la resta de l’església. La girola deixa de ser semicircular i passa a ser poligonal, amb trams trapezoïdals de volta d’aresta. . Es continuen adossant capelles radials o absidioles a la girola. Capçalera
  • 11. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS PARTS EN L’ALÇADA L‘arcada: separa la nau central de les laterals. El trifori: galeria sobre les naus laterals, oberta a la central i que pot presentar finestrals exteriors per a l’entrada de llum (anirà perdent importància al llarg del gòtic). El claristori: es situa en el mur exterior de la nau central, sobre el trifori. És un conjunt de finestrals amb vitralls que s’obren a l’exterior i permeten l’entrada de llum. L’entrada de llum no només es produeix pels finestrals, sinó també per les rosasses de les façanes.
  • 12. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS FAÇANA Tenen més importància, en l’estructura, la construcció i la decoració. La façana principal té estructura de lletra “H”. Tres parts horitzontals o carres: a cada lateral una torre i al mig la part més baixa. Tres parts verticals: les portalades d’accés, la rosassa i una part superior amb els remats i les torres, on pot aparèixer una nova galeria. Més elements decoratius: portalades botzinades i molt decorades, escultures als brancals amb dossellets, galeries, rosasses i elements decoratius verticals que accentuen l’ascensionalitat de l’edifici (gablets, torres, agulles...), a més de gàrgoles, vidrieres i altres elements.
  • 13. L’ARQUITECTURA CIVIL El creixement del comerç i l’artesania i el renaixement urbà van suposar el creixement de l’arquitectura civil. Palaus: residències dels nobles i eclesiàstics que van viure a les ciutats i de la nova burgesia comercial i financera. Ajuntaments: símbol de la independència política de la ciutat. Llotges: edificis destinats al comerç, importants a partir del s. XIV. No solen incorporar la verticalitat de les catedrals, sol predominar la línia horitzontal. Es tracta d’edificis funcionals de planta rectangular o quadrada i amb amplis pòrtics.
  • 14. LLOTJA DE PALMA DE MALLORCA (GUILLEM SAGRERA, 1426-48)
  • 15. LLOTJA DE LA SEDA, VALÈNCIA (Pere Comte, 1482-1548)
  • 17. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: FRANÇA ETAPES Gòtic Inicial (segona meitat s.XII-principis s.XIII) Té reminiscències romàniques (tribuna, importància mur...) Exemple: catedral de Nôtre Dame de París. Gòtic clàssic (primera meitat s.XIII). Més verticalitat i lluminositat, més vans, reducció de la tribuna a la galeria del trifori i finestrals més allargats. Exemples: catedrals de Chartres, Reim i Amiens.
  • 18. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: FRANÇA Gòtic radiant (segona meitat del s.XIII i XIV) El murs es desmateriatliza, la llum entra per tot arreu, es perd alçada i el claristori guanya terreny al trifori. Exemple: Sainte Chapelle de París. Gòtic flamíger (segona meitat s.XIV i XV) Es compliquen els arcs i voltes, es barroquitza la decoració. Exemple: catedral de Ruan. ETAPES
  • 19. CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE PARÍS (1163-1267)
  • 20. CATEDRAL DE CHARTRES (1194-1290)
  • 21. CATEDRAL DE REIMS (1211-1290)
  • 22. CATEDRAL DE AMIENS (1220-1269)
  • 23. SAINTE CHAPELLE DE PARÍS (PIERRE DE MONTREUIL, 1242-48)
  • 24. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ALEMANYA Perdura més la influència romànica, amb formes més compactes, però busquen una major verticalitat, especialment amb les agulles calades com a remats . Exemple: CATEDRAL DE COLÒNIA (1248-1880).
  • 25. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ANGLATERRA Partint de la influència francesa, aconsegueixen una gran originalitat: la capçalera és recta i no semicircular, rematen el creuer amb un gran cimbori o torre, les torres són monumentals, els transsepte continua sent important i la decoració es complica molt, especialment amb les voltes de ventall (gòtic perpendicular). Exemples: CATEDRAL DE SALISBURY, CATEDRAL DE GLOUCESTER, KING’S COLLEGE DE CAMBRIDGE I ABADIA DE WESTMINSTER.
  • 26. CATEDRAL DE SALISBURY (1220-1320)
  • 27. CATEDRAL DE WELLS (1175-1490)
  • 28. CATEDRAL DE GLOUCESTER I CLAUSTRE (1351-1412)
  • 29. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ITÀLIA Seguint la tradició del romànic italià , el gòtic italià es caracteritza per adaptar els elements tècnics (arc apuntat i volta de creueria) al seu gust, amb un major classicisme (arcs poc apuntats i barrejats amb arcs de mig punt): -policromia (marbres de colors). - decoració geomètrica. - predomini de l’horitzontalitat. - importància dels murs (més decoració pictòrica amb frescos i pocs vitralls). Exemples: SANTA CROCE DE FLORÈNCIA, CATEDRALS D’ORVIETO, SIENA, MILÀ I FLORÈNCIA (SANTA MARIA DEI FIORI). Importància del gòtic civil, amb un estil llombard caracteritzat per les torres més verticals (palau públic de Siena i palau de la Signoria de Florència) i un estil venecià més horitzontal i recarregats en la seva decoració (palau Ducal ).
  • 30. CATEDRAL DE SIENA (1215-1263)
  • 31. CATEDRAL D’ORVIETO (FRA BEVIGNATE I LORENZO MAITANI, 1290-1340)
  • 32. SANTA CROCE DE FLORÈNCIA (ARNOLFO DI CAMBIO, 1294-1442)
  • 33. SANTA MARIA DEI FIORI DE FLORÈNCIA (ARNOLFO DI CAMBIO, 1296-1469)
  • 34. CATEDRAL DE MILÀ (SIMONE DA ORSENIGO I NICOLÀS DE BONAVENTURE, 1386-1510)
  • 36. L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: INTRODUCCIÓ CONTEXT HISTÒRIC: Els segles XII i XIII són els de major avenç de la conquesta cristiana sobre el territori musulmà i els de major creixement econòmic (gran nombre de construccions).  Durant la primera meitat del s.XIV continua el creixement, especialment a Catalunya, sobretot a Barcelona, on destaca el comerc.  La segona meitat del s.XIV , es produeix un greu crisi.  A partir del s.XV començarà la recuperació econòmica, amb València com a gran ciutat de la Corona d’Aragó i, posteriorment, també hi haurà un creixement general a Castella. L’ART SERÀ RECOLZAT PER LES MONARQUIES I LA BURGESIA Destaca la influència francesa (gòtic septentrional), però especialment a Castella, mentre que a Catalunya, Mallorca i València arribarà la influència del gòtic meridional francès, per amb elements propis. El gòtic peninsular es caracteritza, en general, per ser menys vertical.
  • 37. L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: CASTELLA I REGNE D’ARAGÓ Destaca per la influència del gòtic septentrional francès, especialment en el període clàssic, amb una menor alçada i una major amplària, cosa que fa els edificis menys verticals . ETAPES Període de transició: catedrals que encara presenten característiques romàniques, però que ja introdueixen elements constructius gòtics. Exemple: Catedrals d’Àvila i Conca. Període clàssic (segle XIII): el de més influència francesa. Més verticalitat i lluminositat. Exemple: Catedral de Lleó i Burgos i la de Toledo (menys vertical). Període manierista (segle XIV): de poques construccions degut a la crisi. Es trasllada el focus principal a Catalunya, València i Mallorca. Període flamíger (segles XV i XVI): edificis més grans, amb una major varietat i complicació en arcs i voltes i molta decoració, especialment naturalista (exemple: catedral de Sevilla). Passant a un estil propi a final del segle XV conegut com a estil isabelí.
  • 38. CATEDRAL DE LLEÓ (MESTRE ENRIQUE, 1205-SEGLE XV)
  • 39. CATEDRAL DE BURGOS (JOHAN DE CHAMPAGNE I MESTRE ENRIQUE, 1221-1260, AMB MODIFICACIONS POSTERIORS)
  • 40. CATEDRAL DE TOLEDO (MESTRES MARTÍN I PETRUS PETRI, 1226-1493)
  • 41. CATEDRAL DE SEVILLA (ALONSO MARTÍNEZ I ALTRES, 1401-1528)
  • 42. L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: EL GÒTIC LLEVANTÍ CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES Serà més important a partir del s.XIV, amb el poder econòmic de la burgesia de les ciutats de Barcelona (s. XIV) i Palma de Mallorca i València (s.XV). Més importància de l’arquitectura civil (llotges i palaus) , a més de les construccions religioses. Rep la influència del gòtic meridional francès i de l’art cistercenc, però és molt original. Planta: d’una sola nau (molt habitual), plantes de saló de tres naus amb totes elles d’alçada semblant). Menys verticalitat: als edificis civils acostuma a predominar la línia horitzontal, als edificis religiosos més la vertical. Predomini dels murs sobre els vans, amb finestrals més petits. Menys lluminositat interior. Aspecte més massís. Major sobrietat i austeritat decorativa , sovint s’utilitza la decoració geomètrica. No s’acostumen a fer servir arcbotants. Els contraforts s’adossen al mur i es posen capelles entre ells, quedant bastant ocults en l’exterior. La galeria del trifori tendeix a desaparèixer.
  • 43. SANTA MARIA DEL MAR (BERENGUER MONTAGUT I RAMON DESPUIG, 1329-1383)
  • 44. CATEDRAL DE GIRONA (1312-1604)
  • 45. CATEDRAL DE BARCELONA (1298-1448, AMB FAÇANA NEOGÒTICA)
  • 46. CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA (FINALS S.XIII-1601)