Presentació destinada a l'alumnat de 2n d'ESO de la matèria de Ciències Socials.

1. Unitat6.OrígensiExpansiódela
CoronadeCastella
JÚLIA LÓPEZ VALERA
Institut Banús

2. ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA
CORONA DE CASTELLA
A Catalunya comtats.
A la Serralada Cantàbrica es
forma el regne d’Astúries.
Després va ser el Regne de
Lleó.
Per defensar-se dels
musulmans es crea a la
frontera oriental el comtat de
Castella. Zona fortificada que
es convertirà en regne.
Unificació al s.XIII amb el nom de Corona de
Castella. Va portar a terme l’ocupació militar
dels territoris musulmans a la península.
CORONA
DE
CASTELLA
Economia: orientada cap a la ramaderia.
Societat: importància noblesa (propietària
ramats i terres).
Exportació de la major part de la llana. No
manufactures pròpies ni desenvolupament
d’una burgesia forta.
CRISI BAIXA EDAT MITJANA:
 Noblesa volia augmentar
possessions i privilegis =
enfrontaments amb la
monarquia.
LES REVOLTES PAGESES, ELS
ENFRONTAMENTS
NOBILIARIS I LES GUERRES
CIVILS, VAN SER FREQÜENTS
A CASTELLA ALS S. XIV I XV.

4. 1.ORÍGENIEXPANSIÓDELSREGNESOCCIDENTALS 1.1. El regne d’Astúries.
 Hi havia una sèrie de pobles que no havien estats conquerits pels musulmans. Allà
s’hi van refugiar alguns nobles.
 Un d’aquests es deia Pelagi, sembla que va guanyar als musulmans a prop de
Covadonga al 722. S’ha considerat l’inici del que s’ha anomenat la Reconquesta.
Conquesta per part dels
regnes cristians de les
terres de la Península
Ibèrica ocupades pels
musulmans.
 Alfons I i Alfons II (s.VIII-IX) , successors de Pelagi, van
crear el regne d’Astúries. Es va declarar independent i
es va negar a pagar tributs a l’emirat de Còrdova. Es va
expandir cap a l’oest i dominà una part de Galícia.

5. 1.ORÍGENIEXPANSIÓDELSREGNESOCCIDENTALS 1.2. El regne de Lleó.
 Durant la segona meitat del s.IX, l’Alfons III aprofita a feblesa dels emirs
cordovesos per ocupar els territoris fins al Duero i amb aquesta ocupació el regne
d’Astúries augmentà el seu territori.
 Per controlar més el territori i protegir als pagesos, els reis àsturs, van traslladar la
capital a Lléo, al 854 i el regne va passar a anomenar-se Astur-Lleonés i més
endavant Regne de Lleó.
 Terres repoblades amb gent
càntabra, gallega i vasca.
També per mossàrabs fugits
de l’Al-Andalus.
 Anaven atrets pels beneficis
que els donaven: llibertat
personal, permís de comerç,
exempció d’impostos...
Formen comunitats
de pagesos.
Pagesos lliures amb
petites parcel·les
(alous).
Formaven una vila.

6. 1.ORÍGENIEXPANSIÓDELSREGNESOCCIDENTALS 1.3. El regne de Castella.
 La frontera de l’est del regne de Lleó va ser una zona molt exposada als atacs
musulmans i fortificada amb nombrosos castells. Se la va anomenar comtat de
Castella.
 Estava governada per comtes. Ferran González (931-970) s’independitzà i va
transmetre en herència el comtat al seu fill.
 Durant els anys següents, Castella va dependre dels reis de Lleó o Pamplona fins
que, amb Ferran I (1037-1065), va esdevenir regne independent i va aconseguir
unir el regne de Lleó a la seva corona (1038).
De comtat a regne

7. 1.ORÍGENIEXPANSIÓDELSREGNESOCCIDENTALS Expansió del segle XI i repoblament comunal.
 Ferran I:
 Alfons VI (1065-1109, fill de Ferran I):
 Alfons Henriques (nét d’Alfons VI):
Ocupà i repoblà
els territoris al sud
del Duero i arribà
fins a Àvila.
Va
conquerir
Coïmbra.
Obligà el
musulmans de
Toledo, Sevilla i
Badajoz a pagar-
li tributs.
El regne de Castella-
Lleó es va convertir
en un Estat fort i
prengué la iniciativa
en l’ofensiva contra
Al-Andalus.
Ocupà Toledo
(1085).
La frontera del
regne de Castella-
Lleó va més enllà
del Tajo
Es va proclamar
rei de Portugal
l’any 1128.
Portugal regne
independent.

8. 1.ORÍGENIEXPANSIÓDELSREGNESOCCIDENTALS
 Els monarques islàmics es van adonar que tot i que paguessin les paries
podien detenir l’afany de conquesta dels reis cristians.
 Van demanar ajuda als guerrers d’un imperi islàmic del nord d’Àfrica: els
almoràvits.
 Entre els anys 1086 i 1109, aquests exèrcits van entrar diverses vegades a la
Península, van derrotar els reis cristians i van aturar-ne l’avanç.
Els almoràvits, la fi de l’expansió.
Els reis castellans van
abandonar la ciutat de
València, que havia estat
ocupada el 1092 per
Rodrigo Díaz de Vivar, el
Cid Campeador.

9. DESCOBREIX EL CAMÍ DE SANT JAUME
 A partir del s.XI l’església es va convertir en un dels centres de pelegrinatge
principal de tota la cristiandat i va donar origen al camí de Sant Jaume.
 Hi passaven molts pelegrins. Es van edificar hostals, hospitals i una gran quantitat
d’esglésies. Es van crear nuclis fixos d’artesans i de mercaders. Les ciutats del camí
van créixer moltíssim.
 El flux de viatgers va afavorir l’intercanvi d’idees, costums, estils artístics i
mercaderies de diversos llocs d’Europa. Es va difondre a la Península Ibèrica els
estils arquitectònics Romànic i Gòtic.

10. DESCOBREIX
Per què pelegrinava la gent?
 Era un mitjà per obtenir el
perdó dels pecats i
reconciliar-se amb Déu.
 Viatjaven en grup per
procurar-se protecció,
s’identificaven per la petxina
de pelegrí i anaven vestits de
forma adient per a llargues
caminades.
 Camí llarg i difícil.
 Els albergs i els hospitals els
acollien i els donaven una
ració de pa i vi i a vegades,
una mica de carn de be o de
vedella. Podien descansar i
guarir-se de les malalties.

11. DESCOBREIX LA CATEDRAL DE SANTIAGO  Edifici romànic. Planta de creu
llatina i capçalera amb girola.
 Els pelegrins quedaven
meravellats en veure les
escultures del Pòrtic de la Glòria.
 Recorrien la catedral per un dels
costats, fins a la girola, que voreja
l’espai on hi havia el sepulcre de
l’apòstol, i sortien per l’altre
costat.
 Afluència de visitants molt gran.
Això va fer que sempre hi hagués
un gran encenser en moviment
per purificar l’ambient:
Botafumeiro.

12. LA CATEDRAL DE SANTIAGODESCOBREIX

13. 2.LESGRANSCONQUESTESDELSEGLEXIII 2.1. La Unió de Castella i Lleó.
 Al llarg del s. XII els regnes de Castella i Lleó es van
unir i separar diverses vegades per motius hereditaris o
matrimonials.
 Ferran I va unir el seu regne al de Lleó i així tenim la
primera unificació dels dos regnes. Després de la seva
mort el regne es va tornar a dividir i unir algunes
vegades per qüestions d’herència.
 La reunificació definitiva va ser al 1230, quan Ferran
III va heretar el regne de Castella de la seva mare i el de
Lleó del seu pare.
CORONA DE CASTELLA

14. 2.LESGRANSCONQUESTESDELSEGLEXIII 2.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa.
Durant la segona meitat del s.XII els regnes cristians es van enfrontar a la invasió
almohade que va ocupar la Península.
 Durant molts anys el regne de Castella i Lleó va lluitar contra els almohades per les
terres situades entre el Tajo i Sierra Morena. Van ser derrotats a la batalla de Las
Navas de Tolosa (1212), on lluitaren junts els reis de Castella, Navarra i Aragó.

15. 2.LESGRANSCONQUESTESDELSEGLEXIII 2.3. L’avanç cap al sud.
 Després de la derrota, els reis cristians emprengueren l’avanç cap al sud del riu
Tajo per ocupar la vall del Guadalquivir.
 Al final del s.XIII, només quedava a la Península un regne musulmà: el regne
nassarita de Granada. Per ajudar-los van arribar a la Península els benimerins, un
poble del nord d’Àfrica. El rei Alfons XI els va vèncer a la batalla del Salado (1340) i
va conquerir Algesires (1344).
 Molts musulmans van fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord d’Àfrica.
Per repoblar el territori van arribar lleonesos, castellans i bascos.
 Una bona part del territori va ser repartit com a grans latifundis, als nobles, als
clergues i als ordes militars que havien participat en les campanyes.
Regne de Lleó
ocupà les terres
extremenyes
actuals (1230).
Corona de Castella va
conquerir Còrdova
(1236) i Sevilla (1248).
El seu fill arribà fins a
Cadis i Múrcia.
Regne de Portugal
va completar la
conquesta del seu
territori actul amb
l’ocupació de Faro el
1249.

16. 2.LESGRANSCONQUESTESDELSEGLEXIII Alguns dels ordes militars que van participar en les campanyes:
ORDE DE SANT JAUME (SANTIAGO)
 Orde religiós i militar, instituït durant el regnat
d’Alfons VIII de Castella, amb l'aprovació del Papa.
 Els cavallers de l’orde accepten els vots de pobresa i
obediència. S’organitzen seguint la regla agustiniana,
per tant no estaven obligats al vot de castedat i podien
contreure matrimoni (alguns dels seus membres eren
casats). Tot i això, el Papa recomanava el celibat.
 Van participar en la reconquesta de les comarques de
Terol i Castelló i també van combatre a la batalla de Las
Navas de Tolosa (1212).
Els monarques castellano-lleonesos els concedeixen
privilegis que van permetre repoblar grans regions
d’Andalusia i Múrcia.
ORDRE DE CALATRAVA
 Va ser fundat al s. XII, a Castella, amb l’objectiu de protegir la vila de Qal’at Rabah, castellanitzat com a
Calatrava (prop de l’actual Ciudad Real).
- Els cavallers tenien les obligacions dels 3 vots religiosos (obediència, castedat i pobresa), i a més: guardar
silenci al dormitori, refetor (menjador) i oratori, dejunar 4 dies a la setmana, dormir amb la seva armadura i
com a única vestimenta portar l’hàbit blanc cistercenc amb una creu morada (més tard vermella): creu grega
amb flors de lis a les puntes.
- Participen en la batalla de Las Navas de Tolosa.

17. 2.LESGRANSCONQUESTESDELSEGLEXIII L’EVOLUCIÓ DE LA FRONTERA ENTRE ELS REGNES CRISTIANS I AL-ANDALUS

18. 3.ECONOMIAISOCIETATDELACORONADECASTELLA 3.1. El predomini de la ramaderia.
 La majoria de la població es dedicava a
l’agricultura.
 Els principals conreus eren els cereals
(blat, ordi, civada...), el vi i l’oli.
 La base de l’economia era la ramaderia
ovina, sobretot de raça merina que produïa
llana abundant de gran qualitat dedicada a
l’exportació.
 Els ramats eren de la noblesa castellana.
Per a defensar els seus interessos, van fundar
l’Honrado Concejo de la Mesta (1237).
3.2. Les rutes de la llana.
 La major part de la llana que es produïa s’exportava a les ciutats tèxtils dels Països
Baixos, sobretot Bruges. Allà la filaven , la teixien i la confeccionaven.
 Una petita part es quedava al regne.

19. 3.ECONOMIAISOCIETATDELACORONADECASTELLA  El comerç de la llana es va concentrar a
BURGOS, des d’allà anava als ports del mar
del Cantàbric, des d’on es feia arribar a
Flandes per via marítima.
 Aquesta exportació reactivà la vida
comercial de la Meseta Nord. Es van crear
mercats i fires importants com la de Medina
del Campo.
 La llana s’embarcava als ports càntabres i bascos en vaixells que eren comandats
per mariners bascos i càntabres.
 Al s.XIII aquests mariners van fundar l’Hermandad de la Marina de Castilla per
defensar-se de la competència dels mariners anglesos i francesos.

20. 3.ECONOMIAISOCIETATDELACORONADECASTELLA 3.2. El poder de la noblesa.
 Els nobles, l’Església i els ordes militars eren els grans propietaris de terres.
 Les grans senyories que tenien les havien obtingut gràcies a les concessions fetes
pels reis a mida que avançava la conquesta d’Al-Andalus. A més, els beneficis de
l’exportació de la llana van augmentar les seves riqueses.
 Els interessos dels propietaris dels ramats que preferien els beneficis ràpids de
l’exportació, es van imposar per sobre de les demandes dels artesans que volien
que la llana es quedés a Castella per afavorir les seves manufactures tèxtils,
NOBLESA I ALT CLERO:
• grups socials més rics i
poderosos.
• influència tan gran que
fins i tot aconseguien
imposar-se al poder del rei.
BURGESIA:
• No es va desenvolupar a
Castella.

21. INVESTIGA LA MESTA I EL COMERÇ CASTELLÀ
CARRERADES I CENTRES COMERCIALS PRINCIPALS
 Associació encarregada de
regular la transhumància dels
ramats d’ovelles que transitaven
per uns camins anomenats
carrerades.
 El pas dels ramats per les terres
de conreu va provocar conflictes
entre els pagesos i els ramaders.
 Els monarques sempre van
afavorir els grans propietaris de la
Mesta, que van aconseguir molts
privilegis.

22. INVESTIGA
LES RUTES COMERCIALS CASTELLANES I L’EXPANSIÓ ATLÀNTICA
 La llana era el producte d’exportació principal del comerç castellà.
 La seva exportació va ser molt afavorida per la Guerra dels Cent Anys entre França i
Anglaterra, que va privar els telers de Flandes de llana anglesa.
 Castella també venia a Europa ferro i oli i n’importava productes manufacturats i
draps de qualitat. Es comerciava amb França, Anglaterra i Flandes.

23. INVESTIGA
Pastures a la muntanya de Villafranca de la Sierra (Àvila). Es veu el pas de les
carrerades, un corral per a la recollida dels ramats i un tancat de pedra on es
refugiaven els pastors quan feia fred.

24. 4.LESINSTITUCIONSDEGOVERNILACRISIBAIXMEDIEVAL 4.1. Les institucions de la Corona de Castella.
 El regne de Castella constituïa un únic Estat, amb unes corts úniques i una mateixa
llei per a tot el territori.
La Monarquia
 Amplis poders (facultat de declarar la guerra, de fer lleis, de jutjar...).
 Per assessorar-se en les seves funcions, els reis van crear el Consell Reial.
 També existia:
 A partir del s. XIII els nobles castellans, que eren una classe social rica i poderosa,
es van enfrontar a l’autoritat del monarca i van voler limitar-se les atribucions.
CÚRIA
Tribunal de justícia
CANCELLERIA
Administració
TRESORERIA
Finances

25. 4.LESINSTITUCIONSDEGOVERNILACRISIBAIXMEDIEVAL Les corts
 Es van crear l’any 1188.
 Van ser les primeres que es van reunir a la Península.
 Des del s. XIV parlem de les corts de Castella i Lleó.
 Òrgan de poder amb funcions consultives. No va tenir mai capacitat per a fer lleis.
 Els representants de la noblesa i del clero van deixar d’assistir a les reunion, perquè
estaven exempts de pagar els impostos que s’hi aprovaven.
EL FUNCIONAMENT DE LES
CORTS DE LA CORONA DE
CASTELLA .

26. 4.LESINSTITUCIONSDEGOVERNILACRISIBAIXMEDIEVAL Els municipis
 Anomenats capítols. Van acabar sota el control de la noblesa ramadera.
 Més endavant sorgeix la figura del corregidor, que era el representant del poder
reial a les ciutats.
Funcions: poder de
presidir els capítols i
d’assegurar que no es
prenguessin decisions
contràries als interessos
de la monarquia.

27. 4.LESINSTITUCIONSDEGOVERNILACRISIBAIXMEDIEVAL 4.2. La crisi a Castella.
 No va ser tan intensa com a la Corona d’Aragó.
 La davallada econòmica del s.XIV va impulsar els nobles a enfrontar-se als reis per
exigir-los la restauració dels seus privilegis i l’ampliació dels seus dominis territorials.
 Pere I de Castella (1350-1369):
• Va voler imposar el seu poder,
desenvolupar l’economia de les ciutats
i afavorir els artesans del sector tèxtil.
L’alta noblesa i l’Església es
van enfrontar i van proposar
com a rei el seu germanastre
Enric.
• El rei va tenir el suport de la
burgesia i de la petita noblesa.
Després d’uns anys el bàndol
nobiliari es va imposar.
ENRIC DE TRASTÀMARA
Proclamat rei de Castella
amb el nom d’Enric II.

28. 4.LESINSTITUCIONSDEGOVERNILACRISIBAIXMEDIEVAL 4.3. La nova dinastia dels Trastàmara.
 La nova dinastia va estar a mans de
l’alta noblesa.
 Enric II va ser anomenat “el de les
Mercès” (1369-1379), perquè va haver
de concedir als nobles molts privilegis i
riqueses per pagar l’ajuda que li havien
donat.
 Els dos monarques següents, Joan II
(1406-1454) i Enric IV (1454-1474) van
haver d’afrontar diverses rebel·lions, que
van acabar en guerres civils.
 Aquesta situació d’enfrontaments va
paralitzar la conquesta de nous territoris.

29. 5.L’ARTMEDIEVALALSREGNESDECASTELLAILLEÓ 5.1. La difusió del romànic.
 El romànic es va introduir als regnes de Castella i Lleó al llarg del segle XI.
Importància del camí de Sant Jaume en la difusió del nou estil.
L’arquitectura
 Lleó i Castella són, juntament amb Catalunya, les zones més riques en
construccions romàniques.
 Obres importants: catedrals de Zamora i Salamanca, esglésies de San Isidoro de
León i San Martín de Frómista, i el monestir de Santo Domingo de Silos.

30. 5.L’ARTMEDIEVALALSREGNESDECASTELLAILLEÓ L’escultura
 Es mostra essencialment a les façanes i als capitells dels claustres.
 Temàtiques: escenes bíbliques, motius vegetals, animals i sanefes decoratives.
 Exemples: monestir de Santo Domingo de Silos i la catedral de Santiago de
Compostel·la.

31. 5.L’ARTMEDIEVALALSREGNESDECASTELLAILLEÓ La pintura
 Cal destacar les influències mossaràbiga i mudèjar. Exemples: San Baudilio de
Berlanga i San Isidoro de Lleó.
 Introducció d’escenes de la vida quotidiana.
 Són importants les il·lustracions de llibres de caràcter sagrat escrits als monestirs.

32. 5.L’ARTMEDIEVALALSREGNESDECASTELLAILLEÓ 5.3. L’expansió del gòtic.
 A partir del s.XIII, la Corona de Castella va rebre la influència dels models del gòtic
francès: verticalitat i ornamentació.
L’arquitectura
 Les primeres catedrals que es van construir, les de Lleó i Conca. Després Burgos i
Toledo.

33. 5.L’ARTMEDIEVALALSREGNESDECASTELLAILLEÓ  Al s. XV es va continuar bastint gran catedrals: Segòvia, Salamanca i Sevilla.
 A l’arquitectura civil gòtica destaquen el castell de Peñafiel (Valladolid) i el Palacio
del Infantado (Guadalajara).

34. 5.L’ARTMEDIEVALALSREGNESDECASTELLAILLEÓ L’escultura
 Va tenir un gran desenvolupament.
 Exemples: Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos i la Vírgen Blanca de la
catedral de Toledo.
 Al s. XIV i XV es va accentuar el sentit decoratiu. Exemple: Sepulcre de Don
Alfonso de Gil de Siloé.

35. 5.L’ARTMEDIEVALALSREGNESDECASTELLAILLEÓ La pintura
 Durant el s.XIII la pintura gòtica va estar dominada per l’art de la miniatura
(Cantigas d’Alfons X).
 Al s.XV els retaules van ser el mitjà d’expressió pictòrica principal. Artistes
importants: Fernando Gallego i Bartolomé Bermejo.