Presentació destinada a l'alumnat de 2n d'ESO de la matèria de Ciències Socials

1. Unitat 3. La ciutat medieval
JÚLIA LÓPEZ VALERA
Institut Banús

2. LA CIUTAT MEDIEVAL
Entre els s. XII-XIV s’inicia a
Europa un desenvolupament
econòmic que afavoreix el
renaixement de les ciutats i
de la vida urbana.
Ciutats passen a ser un
centre de producció artesana
i d’intercanvi de productes .
A mitjan s.XIV, l’expansió de
la Pesta Negra va
desencadenar una crisi
econòmica i social
generalitzada.
Els monarques es recolzen
en la burgesia per consolidar
el seu poder sobre la noblesa
feudal.
Es desenvolupa una burgesia
pròspera que governa la
ciutat.
Creixen, es
protegeixen amb
muralles.
S’omplen de
palaus, catedrals,
llotges i mercats. GÒTIC

3. 1. LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA
Al segle XIII a Europa occidental es coneix una època de prosperitat agrícola i de
creixement demogràfic. Estimula l’augment dels intercanvis comercials i el
renaixement de la vida urbana.
1.1. L’expansió agrària
 Des de finals del s. XI, la fi de les grans invasions i les disminucions de les
guerres senyorials van afavorir la millora de l’agricultura.
 La introducció de nous instruments i noves tècniques agrícoles va donar lloc a
un augment de productivitat agrària.
 Innovacions principals:
1. Noves tècniques de conreu: rotació triennal. Cereals d’hivern i cereals de
primavera. Ús fems.
2. Nous instruments agrícoles: arada normanda. Ús del cavall. Utilització de
molins (aigua o vent).

4. 1. LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA
1.2. L’augment de la població
 L’increment de la producció agrícola va permetre millorar l’alimentació de la
població, i així també va augmentar la resistència a les malalties.
Europa XII: 45 milions Europa XIV: 75 milions
 El creixement demogràfic va provocar la necessitat de buscar noves terres de
conreu.
• Repoblar camps antics.
• Talar boscos.
• Rompre noves terres.
• Assecar maresmes.
• Van construir dics i canals per guanyar terreny al mar.
 L’augment de la població agrícola va
fomentar l’emigració de pagesos cap a les
ciutats. Allà tenien més llibertat personal i
oportunitats per millorar les condicions de
vida.
LA POBLACIÓ EUROPEA

5. 1. LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA
1.3. El creixement de les ciutats
 La millora de l’agricultura va estimular el comerç i la revitalització de les ciutats.
 Els pagesos i ramaders, produïen més del que necessitaven i generaven un
excedent. Podia ser intercanviat per altres productes.
 Les ciutats es van convertir en un lloc de residència per a artesans i
comerciants.
 El renaixement de les ciutats es va produir a partir de la revitalització de les que
ja existien o del creixement dels barris que van sorgir al voltant dels castells o de
les abadies. Burgs i burgesos.
 Els burgs que estaven en una cruïlla de camins, a prop d’un riu o d’un port, van
anar adquirint més activitat comercial i van créixer més ràpidament.

6. ELS NOUS INSTRUMENTS AGRÍCOLES  Molí d’aigua o de vent: primera
màquina accionada per una força
inanimada. L’energia es transmet
a través d’un sistema
d’engranatges. S’utilititzava
fonamentalment per moldre el
gra.
 Arada normanda o de pala: pesava més i
feia solcs més profunds. Airejava la terra i
per tant augmentava la fertilitat.
La utilització de la collera feia més fàcil
arrossegar l’arada . L’aplicació de ferradures
als cavalls va permetre que es fes servir com
a animal de tir.
INVESTIGA

7. LES CIUTATS MEDIEVALS
 Se solien situar en un emplaçament proper a les vies principals de comunicació.
 També es podien situar sobre un territori que pogués proveir les necessitats més
importants: bones terres per al conreu i la pastura, aigua abundant, boscos per
obtenir fusta, pedreres per proveir-se de pedres i mines per a l’extracció,
principalment, de sal i minerals.
 Completament envoltades per muralles.
 L’interior del recinte era atapeït i el pla urbà era molt irregular.
 Al centre hi havia una plaça, al voltant de la qual se situaven els edificis més
importants: l’ajuntament, el mercat, la llotja i la catedral. Els nobles, i a vegades els
monarques, es van construir palaus luxosos.
 La major part de l’espai l’ocupaven els habitatges, amb patis i horts. També hi havia
hospitals, escoles, hostals i nombrosos edificis religiosos.
 Les cases s’agrupaven per barris. Reunien la població segons la procedència o
l’activitat artesana (gremis).
 Els carrers eren estrets, bruts, la majoria sense empedrar, sense voreres.... Poca
higiene urbana. Proliferació de puces i rates que afavorien la difusió de malalties.
 Els incendis eren freqüents i es propagaven ràpidament.
DESCOBREIX

8. LES CIUTATS MEDIEVALS
DESCOBREIX

9. 2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT
2.1. Artesans i gremis
La botiga s'obria al carrer per mitjà d'un gran portal. Com que moltes
persones no sabien llegir, es col·locava a la façana un símbol visible i
comprensible dels productes que s'hi elaboraven i s'hi venien.
 La ciutat es va convertir en un
centre de producció d’objectes
manufacturats.
 Els artesans d’un mateix ofici o
gremi s’agrupaven per carrers.
 El treball artesà es feia en tallers
petits. El propietari era el mestre
artesà, tenia eines pròpies. L'artesà
vivia en una casa que era alhora
taller i habitatge.

10. 2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT
 Els artesans s’organitzaven en GREMIS per oficis.
Objectiu: Protegir-se de la competència dels
artesans d’altres llocs i supervisar la producció.
Organització jeràrquica molt rígida: aprenent, oficial
i mestre artesà.
Normes:
1. Ningú podia fer el seu ofici sense permís del
gremi.
2. Tots els artesans havien de treballar les mateixes
hores.
3. Tots els artesans havien de fer el mateix tipus
d’eines.
Controlava: La quantitat i la qualitat dels articles
que es produïen i fixava el preu final.
Escut del gremi de serrallers, Barcelona,
Museu Nacional d'Art de Catalunya, segle XIV.

11. 2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT
2.2. L'Expansió del comerç
 Una funció important era fer el mercat
per poder intercanviar productes
agrícoles per manufactures.
Les rutes terrestres
 L’augment de la seguretat als camins va
facilitar el trasllat de les mercaderies.
 Van aparèixer noves rutes terrestres
entre ciutats.
 Les ciutats van triar un dia especial per
fer mercat i van decretar lleis que
protegien els mercaders.
 Es van crear les fires, mercats
extraordinaris.
Les rutes marítimes
 El comerç marítim va adquirir molta
importància. Els vaixells tenien més
capacitat de càrrega i eren més ràpids.

12. La primera gran ruta unia el
Mediterrani occidental amb
l’oriental. Importaven productes de
luxe( seda i espècies) i exportaven
teixits,a armes i eines.
Una segona ruta era la de l’Atlàntic i
el Bàltic. S’hi transportaven llanes,
vins, pells, fustes i blat. Aquestes
productes convergien a les ciutats
dels Països Baixos.
2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT

13. 3. LA SOCIETAT URBANA
3.1. L’aparició de la burgesia
 El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal.
 Les ciutats van acollir una multitud de persones dedicades al treball artesà i al
comerç. Estimulà la formació d’un nou grup social, la burgesia.
La base de la seva riquesa eren els
diners. Que cobraven per:
• La seva feina.
• La venda dels seus productes.
• Pels beneficis que generaven els
seus negocis.
 Podem parlar de:
Alta burgesia: grans comerciants i
banquers.
Petita burgesia: mestres artesans i petits
comerciants.
 La riquesa de les ciutats va atreure senyors nobles i eclesiàstics. Van establir la
residència, van construir palaus, convents i esglésies.
 També vivien a les ciutats altres grups socials formats per gent humil: oficials i
aprenents dels gremis, criats, gent sense ofici i captaires.
 També s’hi van establir minories religioses: jueus que vivien en barris separats
(aljames o calls). Eren artesans, prestadors o metges.

14. 3. LA SOCIETAT URBANA
3.2. El govern de les ciutats
 Les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar-ne
el govern.
 Més tard es van elegir magistrats (regidors), que s’encarregaven de les finances,
l’ordre i la justícia, dirigits per un burgmestre o alcalde.
 L’ajuntament era l’edifici on es reunien els membres del govern de la ciutat. Allà
es guardaven el segell , l’escut d’armes, l’arxiu dels documents i el tresor de la
ciutat.
 Amb el temps el govern de la ciutat va anar quedant en mans de les famílies més
riques de comerciants i banquers. Van constituir un grup privilegiat, el patriciat
urbà.

15. 3. LA SOCIETAT URBANA
3.3. La cultura urbana
 Durant els segles X i XI, a Europa occidental, llegir i escriure era una feina
reservada als clergues, als funcionaris reials i alguns mercaders rics. Els monestirs
eren els principals centres de cultura.
 La millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana
van afavorir un major interès per la cultura entre alguns nobles i entre els burgesos.
 A les ciutats es van desenvolupar les escoles, que depenien de l’Església o del
govern de la ciutat.
 El desig d’aprendre sense el control de les autoritats va donar lloc a la formació de
corporacions anomenades universitats.
Universitat de París, França Universitat d’Oxford, Anglaterra Universitat de
Bolonya, Itàlia

16. 4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES
4.1. Els reis van buscar el suport de la burgesia
 Entre els s. X-XII, la monarquia va exercir poc poder sobre el territori del seu regne.
No es podien imposar als senyors feudals.
No tenien recursos econòmics
per mantenir l’exèrcit o
l’administració del regne.
 A partir del s.XII, van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia
per intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal. Objectiu: garantir la
unitat i l’estabilitat del territori de la seva corona.
QUÈ NECESSITAVEN ELS BURGESOS?
• llibertat personal i seguretat que els
permetés desenvolupar la seva
activitat comercial per camins, mars i
ciutats.
• aspiraven a dictar les seves pròpies
lleis, elegir els seus jutges i a tenir el
seu propi govern local.
QUÈ VAN FER ELS REIS?
Van donar a les ciutats cartes de
privilegis:
1. Es reconeixia la condició de lliures
als seus habitants.
2. Donava el dret a establir-hi el seu
propi govern.
3. Oferia monopolis comercials,
permisos per obrir mercats.
4. Oferia garanties per circular per tot
el regne.
Els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per
defensar i administrar el regne i imposar-se als senyors feudals

17. 4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES
4.2. Les Corts i els Parlaments
 A les reunions del consell o
cort reial (noblesa i clero), la
monarquia va imposar la
presència dels representants
de la burgesia.
 El rei volia reconèixer la
importància d’aquest estament
en la societat alhora que volia
demanar-los aportacions
econòmiques.
 Aquestes reunions del rei
amb els tres estaments
(noblesa, clero i burgesia)
rebien el nom de corts o
parlaments.
 Depenent dels regnes el
poder de la burgesia a les corts
era més gran que en uns altres.

18. 4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES
4.3. Les monarquies consoliden el seu poder.
 L’esforç d’algunes
monarquies per consolidar el
poder i establir un regne amb
fronteres va originar conflictes
entre els reis europeus.
 El conflicte més important va
ser la Guerra dels Cent Anys.
Enfrontà França i Anglaterra
entre 1337 i 1453.
Causa:
Conflicte successori de la
corona francesa i pretensió
del rei anglès de ser rei de
França.
 Els anglesos van ocupar durant anys part del territori francès, però fou Carles VII de
França qui va guanyar. Fou el primer enfrontament entre Estats i no entre senyors
feudals.

19. 5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIV i XV)
5.1. La fam, la guerra i la pesta.
 A principis del s.XIV es produí a Europa una crisi agrària com a conseqüència de les
males collites(clima desfavorable i conreu de terres de mala qualitat). Conseqüència:
disminució de la producció de blat. Es va estendre la fam.
 Es van afegir els danys que provocaven les guerres freqüents entre senyors feudals.
Les terres eren saquejades. Als boscos s’amagaven els bandolers, augmentava la
inseguretat dels camins.
 Període més dur comença l’any 1347. La Pesta Negra assola Europa i afecta una
població subalimentada i provoca una gran mortalitat.
La crisi demogràfica va agreujar la crisi agrària, va paralitzar el comerç i va frenar
l’activitat artesanade les ciutats.

21. 5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIV i XV)
5.2. Crisi agrària i revoltes dels pagesos.
 El descens de la població va tenir efectes immediats al camp: escassetat de mà
d’obra i terres de conreu abandonades.
La producció va
minvar.
Els ingressos i les
rendes dels
senyors van
Per compensar:
1. els senyors van augmentar
els impostos;
2. van endurir les condicions de
servitud: “mals usos”.
3. no els van permetre
abandonar les terres.
La manca d’aliments.
L’alça dels preus.
L’empitjorament de les
condicions de vida,
Augment de
les
TENSIONS
SOCIALS.

22. 5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIV i XV)
5.3. Les revoltes urbanes
 La crisi també va arribar a les ciutats.
1. Mortalitat més elevada.
2. Escassetat i encariment
dels aliments.
3. Descens de l’activitat
artesanal.
4. Reducció del comerç.
Ruïna de molts artesans i comerciants.
S’estén la pobresa entre les classes
populars.
Davant aquest
augment
Els grups més desfavorits van exigir
millores i també accés als càrrecs
Les revoltes s’escampen per municipals.
moltes ciutats europees.
Sovint acompanyades
d’assalts als barris jueus.
Van ser reprimides pels
nobles feudals, l’alta burgesia
i l’autoritat reial.