1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: Utopia
Tot va passar en un instant. Era la nit del 31 de desembre quan vam agafar aquella maleïda
moto que va treure la vida a la meva amiga Alexandra. Ens havien convidat a celebrar el cap
d’any a Barcelona. Com que anàvem molt justes d’hora, circulàvem a més velocitat de la
permesa, parlant i sense casc perquè aquell dia havíem anat a la perruqueria. Nosaltres érem
tan presumides, que per no despentinar-nos, portàvem el casc al braç. Només faltaven tres
quilòmetres per arribar a la ciutat mentre l’Alexandra estava parlant amb mi amb la cara
lleugerament girada per poder escoltar-me, quan de sobte va sortir un cotxe d’un carrer del
costat. Tot va ser tan ràpid que no em va donar temps ni a cridar: Vigila!
Fins al cap de 9 dies no vaig despertar; després d’una cirurgia craneoencefàlica i d’haver estat
en coma. Però tinc la sort d’estar viva. Ella no va tenir la mateixa sort perquè va morir a l’acte.
Lo pitjor d’aquest accident va ser que mai més podré tornar a veure-la. Tant com ens
preocupàvem pel pentinat aquell dia, ara em trobo amb el cap rapat, en una cadira de rodes,
sense ganes de viure i amb remordiments de pensar que si haguéssim portat el casc i
haguéssim moderat la velocitat, l’Alexandra estaria viva. Estic asseguda, sense poder-me
moure i amb la mà al cor recordant tots els moments que vam viure juntes. Només em queda
tornar a aprendre a viure sense ella, sense les meves cames i donant gràcies perquè estic viva.