1. Tema: Alerta, les infraccions són la prèvia de l’accident
Participant: rieju
No vaig pensar que passaria això quan vaig agafar la moto amb la Marina... Jo només volia portar-la a
casa. Vaig pensar que no passaria res. Sabia que estava comentent una il•legalitat, una imprudència
anant en direcció contrària, però sinó havia de fer molta volta. Era un carrer estret, amb prou feines
hi passava un cotxe petit, però vaig pensar que amb la moto passaria inclús si venia un cotxe, és obvi
que no va ser així... El carrer estava desert, no hi havia ni una ànima. Vaig mirar que no vingués cap
cotxe; el que no vaig veure era que hi havia un carrer d'on podien sortir cotxes sense mirar, ja que el
seu angle de visió era gairebé nul. Vaig tirar, sense fixar-me en els fars del cotxe que treia el morro
d’aquella sortida; i llavors vaig veure la llum.., i vaig sentir el cop. Vaig intentar redireccionar la moto
per evitar quedar arraconats entre el cotxe i la paret, però no vaig poder fer-hi res. La Marina va sortir
projectada a l’aire com una joguina a la qual se li han trencat els fils que la governaven i jo vaig ser
envestit pel cotxe i vaig quedar-me entre aquest i la paret.
Vaig despertar-me a l’hospital, estava molt marejat. Pel poc que vaig sentir, estava molt malament,
difícilment sobreviuria…, però això m’era igual, l’única cosa que volia era saber com estava la Marina.
En un dels meus moments de consciència, vaig veure la seva mare que parlava amb un metge. La
seva mirada ho deia tot, era morta... A partir d’aquell moment tot em va ser absolutament igual, jo
era el culpable de la seva mort, i tot per estalviar-me fer la volta a una illa de cases. Mai no seria
capaç de perdonar-m’ho a mi mateix...
Ara em repenteixo moltíssim del que vaig fer, m’agradaria tornar endarrere i canviar els fets, fer el
que hagués estat legal, correcte i assenyat, donar la volta a l’illa, que no costava tant. Però no ho
vaig fer, i per culpa meva la Marina era morta, la seva família no la podria veure fer-se dona, i ella no
podria viure la seva vida... No pot ser... De la mateixa manera, jo havia malgastat tota la meva vida
en una sola imprudència. Me la vaig jugar, i va sortir malament, però ja és massa tard perquè, com hi
diu a la meva tomba: “Voler viure massa de jove li va prendre la vida de gran”