1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Liliana Dutra
Era un dia com qualsevol altra, defora plovia i jo mirava per sa finestra com les gotes d’aigua
caien una devora l’altra. Aquest dia m’havien convidat a una festa, però no hi podia anar
perquè es meus pares sortien i havia de cuidar a es meu germà petit. Estava enfadada, no
aturava de discutir amb la meva mare, però em vaig adonar que era inútil insistir, ja estava
decidit, em quedaria tota la nit a ca meva en lloc d’anar a aquella festa a la qual tant esperava
anar, tot per culpa del meu germà. Però mentre observava per la finestra, se’m va ocorre una
idea. Vaig esperar a que sortissin es meus pares per poder després xerrar amb el meu germà,
ja que era lo suficientment gran com a perquè colqu l'hagués de cuidar. Així que li vaig dur amb
la meva moto a ca d’un amic seu, perquè pogués passar un parell d’hores allà, metre jo anava
a la festa. No recordo exactament el que va passar en aquella festa, només que hi havia molta
gent ballant i beguent, jo no em volia sentir fora d’aquest grup, així que vaig acceptar la primera
beguda que em varen oferir. Sense adonar-me’n ja n’havia begut tres, però només ho feia
perquè la meva amiga em convencia de que per un més no passaria res. I així va ser,
contínuament, un darrere l’altra fins que vaig veure l’hora que era, els meus pares arribarien en
qualsevol minut, em vaig posar histèrica, encara havia de recollir al meu germà a ca el seu
amic. Vaig agafar la moto a tota velocitat i vaig avisar al meu germà de que es prepares per
quan jo arribàs allà. Estava ben atenta a la carretera, però un cop el meu germà va haver pujat
a la moto, el cap em va començar a donar moltes voltes, no veia res clar, em costava molt
distingir els senyals de tràfic. I just quan vaig girar aquella corba, es quan tot va ocorre, va ser
tot tan ràpid, en qüestió de mil•lèsimes em trobava en terra, me feia mal es cap. Em va costar
molt aixecar-me, i al fer-ho, vaig veure aqueix cotxe que abans no vaig veure, vaig divisar la
moto a uns metres de jo, i es quan em vaig adonar de que no anava sola en la moto, i es meu
germà, on era? No el trobava, vaig caminar un poc més endavant, estava desorientada, vaig
mirar cap al terra i després cap amunt un altra vegada, i es quan el vaig veure. Estava tombat
allà, no es movia, vaig córrer cap a ell. No és movia. I es quan vaig saber que ja no hi podia
tornar enrere, que ja era massa tard, que per culpa del meu egoisme el meu germà ja no tindrà
un futur, se n’ha anat, ja no el veuré més. Ara he de viure amb aquest sentiment de culpabilitat,
si només hagués fet cas als meus pares, res d’això hauria passat....