1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Irene Guijarro
Un cocktail amarg
Encara repiquen al meu cap els crits d’aquella nit humitejada per la pluja i tan seca de seny; un
instant que per sempre dividirà la meva vida i també la de tots aquells que ‘’s’ho passaven bé’’
amb mi. Què serà d’ells?
Sí, avui ja fa un any de tot i, cada dia que passa ho recordo com si ara mateix fos…
‘’ – Ei, Jana! Com estàs?- va pronunciar la forta veu d’en Joan des de l’altra banda del fil
telefònic.
- Doncs genial Joanet! Hi ha plans per aquesta nit? Tinc una cosa que crec que us agradarà! I
en especial a tu… em segueixes? – va contestar-li la Jana entre rialles dissimulades.
- Perfecte Jana! Te dit mai que t’estimo? Hem quedat a dos quarts de nou al pàrking; vine a me
casa a les vuit i anem fins allà amb la moto.
- D’acord, fins després guapo!
Deixen caure el telèfon, ràpidament la Jana va començar a preparar-se a corre-cuita; abans de
sortir per la porta amb els minuts trepitjant-li els talons, s’havia mirat al mirall més de vint
vegades durant més d’un quart d’hora, ven acompanyada abans de dir adéu, d’una bona
perfumada de la seva colònia preferida: ‘’avui sí!’’ es repetia contínuament.
Primer semàfor. Ja veiem a tots els altres, preparats, inclús alguns beuen impacients.
- Quan acceptareu que sense nosaltres no hi ha festa! – va bromejar en Joan just quan va
arribar, a la vegada que es treia i deixava el casc apartant-lo ven lluny.
La sinceritat s’abocava fora de tots aquells ajudats per litres d’alcohol; riure i ganes de més.
En Joan es sentia gran, superior. Tenia els ulls com plats, tot li semblava petit, era imparable,
capaç de tot.
-Oh, Jana! No se d’on has tret això però, és genial!
Cegat per la droga i beguda amb graus d’alcohol, marejat i balancejant-se de costat a costat,
en Joan es va topar amb la moto i va decidir agafar a la Jana (no en molt millor estat que ell) i
anar a casa.
Sense casc. Primer semàfor...Fent corbes per la carretera més ample, llisa i recta de tota la
ciutat, el vehicle anava descontrolat sumant-li la fortuna d’absència de cap perill...’’
Felicitat falsejada, una realitat maquillada...una decisió equivocada. Segueixo pensant que tot
va succeir per culpa meva, que llavors jo era una Jana ‘’jove’’, que no sabia el que feia .
Lamentació, culpabilitat, milers de pensaments tinc ara mateix que intento desfogar amb tu,
diari personal, els mateixos que tenia en el moment just a l’hora de creuar aquell segon

2. semàfor...
‘’ Innocents d’allò que els envoltava i motivats per la sensació de l’aire causada per la velocitat ,
el seu camí es va aturar en sec, de cop.
<< Un nen de tres anys mor juntament amb la seva mare en un accident causat per una moto
amb dos passatgers adolescents, conduïda per un jove dominat pels afectes de l’alcohol;
d’aquests dos només sobreviu l’acompanyant. >>
El petit retall de diari que marca la meva vida; aquell dir vaig dir adéu a moltes coses i
persones...
Després de tot penso: val la pena arriscar-se? Va ser una barreja equivocada... Un cocktail
amarg.