expliquem els diversos paisatges que hi han a Espnya

1. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
D’ESPANYA
Berto Gradoli
Jose Antonio
Comes
Borja Soriano
2nBatx

2. ÍNDEX
Introducció.
 Mapa conceptual.
 Espanya seca.
 Mediterrani del litoral.
 Mediterrani d´interior.
 Espanya Àrida.
 Paisatge Illes Canàries.
 Preguntes Pau.
 Glossari.

LA DIVERSITAT DEL PAISATGE

3. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
INTRODUCCIÓ
La riquesa i la diversitat paisatgística es el tret més important de la
natura d'Espanya. Per aquesta raó trobem una gran varietat de
relleus,té una condició climàtica molt variada, ja que podem trobar
en tot el territori espanyol diversos tipus de climes, degut a açò i a la
situació que ocupa Espanya la vegetació que hi trobem tant a la
península Ibèrica i a les illes Canàries és molt diversa.
Per aquestes raons Espanya es divideix en grans àrees, en les que
anem a centrar-se:
Paisatge i vegetació sec. (Mediterrani d’interior i litoral),
Paisatge i vegetació àrid.
Paisatge i vegetació de les Illes Canàries.

4. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
MAPA CONCEPTUAL

5. LA DIVERSITAT DEL PAISAT
PAISATGE I VEGETACIÓ SEC
Aquest paisatge ocupa l'àrea de extensió més amplia
d'Espanya. Podem distingir dos tipus de paisatge.
MEDITERRANI DEL LITORAL
MEDITERRANI DEL INTERIOR

6. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
PAISATGE MEDITERRANI DEL
LITORAL
Comprèn un ampli territori que s'estén per el litoral mediterrani, incloent
Extremadura i zones d'Andalusia.
Pel que fa a les precipitacions en general son escasses i irregulars. Hi ha que
destacar que hi han importants diferències ja que en algunes zones
superen els 700mm i en altres a penes arriben als 300mm.

7. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
ELS SOLS SÓN MOLT VARIATS:
TIPUS DE SÒL
Marrons
meridionals
Predominen en
Extremadura, i
àmplies zones
d’Andalusia
occidental
Terres amb
escàs humus,
de color marró
clar.
Marrons calcaris
Terra rossa
Predomina a la
resta del
territori
Bons per al
cultiu quan
tenen
precipitacions
adequades.
Es localitza a
les depressions.
Son el resultat
de la
descalcificació
de les calcàries.
Es un terreny
excel·lent per a
l’agricultura.

8. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
VEGETACIÓ REPRESENTATIVA DELS
BOSCOS
Alzina
Sureres
Formació arbustiva: Arboç, grèvol i buc
Margalló

9. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
PAISATGE DE MEDITERRANI
D´INTERIOR
Es distribueix per una àmplia zona que
comprèn les depressions del Duero,
Tajo , Ebre i part del Guadalquivir.

10. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
CARACTERÍSTIQUES
Precipitacions
En general son prou escasses degut a
l'aïllament de l'interior peninsular de les
borrasques atlàntiques.
Sòls
predominats
Són els típics de l'àrea mediterrània: els
marrons meridionals, els marrons
calcaris i els rojos mediterranis.
Formació
boscosa
més estesa
Arbre més
representatiu
És el carrascar que és l'espècie que
millor s'adapta a les diferències
estacionals de l'interior peninsular
:
El pi blanc

11. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
PAISATGE I VEGETACIÓ ÀRID
Es distribueix per algunes zones
d'interior peninsular i el sud-est
peninsular.

12. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
CARACTERÍSTIQUES
A destacar
L'absència de
pluges, no
superen els
300mm a l'any
i la presència
duna estació
seca molt
llarga.
Els sòls
predominants
Els marrons
grisencs poc
rentats.
La vegetació
L'interior
peninsular
S'enfronta a
unes
condicions
edàfiques
difícils i a un
clima molt sec.
Destaca per
l'absència
d'arbres, la
única planta
que suporta
aquestes
condicions
extremes es la
savina

13. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
PAISATGE I VEGETACIÓ DE LES
ILLES CANÀRIES
Les Illes Canàries tenen un paisatge diferent a la resta
d’Espanya per:
-El seu caràcter insular
-Les sues condicions climàtiques i edàfiques
-El seu origen volcànic
El clima predominant és el subtropical, les temperatures son
càlides i estables, amb poca oscil·lació tèrmica.

14. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
Canàries
Clima
Subtropical.
Temperatures
càlides i estables.
Poca oscil·lació
tèrmica
Sòls
Formats a partir
de roques
volcàniques.
Tenen en general
un horitzó fosc i
poc desenvolupat.
Pis Basal, Pis
Muntanyenc
humit, Pis
muntanyenc sec i
Pis d’alta
muntanya.
Vegetació
Xeròfila, oberta i
escarransida,
adaptada a l’aridesa,
formada per
espècies suculentes
com el cardó.

15. LA DIVERSITAT DEL PAISAT
El pis muntanyès
sec
Es situa entre els
1200 i els 1800
metres és la zona
de domini de la
pineda canària,
espècie capaç de
suportar
l'escassetat d'aigua
i les baixes
temperatures.
El pis muntanyès
humit
Situat entre els 500
i 1200 metres. es
troba davall la
influència dels vents
alisis, que en la
façana de
sobrevent en el
vessant nord
mantenen la
presència constant
de núvols els quals
provoquen
precipitacions. En
aquestes
condicions es
desenvolupa un
bosc dens i sempre
verd, la laurisilva.
Pis d’alta
muntanya
Es troba a partir
dels 2000 m. està
caracteritzat per un
matoll arbustiu ric
en endemismes. Té
una escassa
vegetació. Son
també plantes
endèmiques
LA DIVERSITAT DEL PAISATGE

16. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
CLISÈRIE CANÀRIA
És un model de representació de la successió altitudinal
de les diferents formacions vegetals en les dues
vessants d'una muntanya o serralada

17. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
PREGUNTA PAU 1

En el document 1 trobem descrites les
principals característiques ecològiques de
quatre de les espècies arbòries més
corrents d’Espanya: el faig, el pi blanc,
l’alzina i la surera. En el document 2
trobem quatre mapes que mostren les
quatre àrees de distribució de les dites
espècies. Indiqueu cada mapa de
distribució a quina espècie de les
comentades correspon i explica les raons
en que fonamenteu la decisió.

18. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
DOCUMENT 1




El faig (Fagus sylvatica) és una espècie arbòria que suporta malament la calor i exigix una
gran humitat en l’aire, i li són favorables les boires i les rosades estiuenques. S’adapta tant
a sòls calcaris com als silicis.
L’alzina (Quercus ilex) és un arbre que creix lentament i que pot arribar a altures de fins a
20 m. Les seues fulles de color mat són xicotetes i coriàcies, és a dir, amb una espessa
cutícula per a evitar l’evaporació per la radiació solar. Té un sistema d’arrels molt potent,
per a aprofitar al màxim les escasses precipitacions, des de poc més de 300 mm fins als
2000 mm anuals. Sol trobar-se dominant sobre sòls calcaris encara que també pot
desenvolupar-se sobre sòls silicis i margosos.
La surera (Quercus suber), del mateix genere que l’alzina, resulta un poc més exigent en
humitat que aquella, i no és estrany que puguen aparèixer juntes en un mateix lloc. És
menys resistent a les gelades i a la sequera, i necessita d’entre 600 i 1000 mm anuals i sol
situar-se entre les isotermes de 14 i 17º C, i es troba, per tant, en àrees amb hiverns
relativament suaus. No la trobarem mai sobre sòls calcaris, preferint clarament els àmbits
silicis, és a dir, es troba sobre sòls més àcids.
El pi blanc (Pinus halepensis) és de les quatre espècies presentades la menys exigent en
aigua (menys de 250 mm anuals) i el podem trobar sobre tot tipus de sòls, i és dominant
sobre els sòls pobres desenvolupats sobre materials calcaris. És l’espècie arbòria
dominants sobre les vessants seques de les terres baixes, apareix entre el nivell del mar i
els 1.000 m d’altitud, ja que no suporta bé els freds hivernals molt rigorosos.

19. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
DOCUMENT 2

20. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
El mapa A correspon a:



El faig, necessita desenvolupar-se o evolucionar en ambients humits en els
que no faça massa fred, ja que no suporta bé l’excés de baixes
temperatures.
Per aquest motiu, el faig es una espècie característica de l’Espanya
humida, on es donen les condicions idònies per que es desenvolupe.
L’Espanya humida s'estén des de el litoral cantàbric fins el litoral
mediterrani de Girona. En quant al sòl, predominen els silicis . Podem
afirmar que la gran humitat d’aquesta zona junt a les temperatures suaus
faciliten l’existència d’abundants espècies caducifòlies.
Finalment, pel que fa al clima, predomina l’oceànic, caracteritzat per hiverns
suaus i una escassa amplitud tèrmica.

21. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
El mapa B correspon a:


La surera és una espècie típica del paisatge mediterrani de litoral. La surera
és freqüent en àmplies zones d’Extremadura, la costa atlàntica d’Andalusia i
zones costaneres de Catalunya i del País Valencià on predomina el clima
templat sec.
Aquest clima es característic de la costa mediterrània i de l’interior peninsular i
està caracteritzat per una gran amplitud tèrmica amb elevades temperatures
en estiu i escasses precipitacions, un ambient perfecte per al
desenvolupament d’aquesta espècie perennifòlia.

22. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
El mapa C correspon a:


L’alzina és un arbre fort que s’adapta a quasi totes les condiciones
climàtiques, però que concretament, és una espècie típica del paisatge de
l’Espanya Seca.
En aquest paisatge, predomina el clima templat sec, que sestén al llarg de la
costa mediterrània i l’interior peninsular. Aquest clima està caracteritzat per
una gran amplitud tèrmica amb elevades temperatures en estiu i escasses
precipitacions al llarg de l’any. En definitiva, és una espècie que podem
trobar-la en la majoria de paisatges d’Espanya.

23. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
El mapa D correspon a:



Aquesta, és la formació boscosa més extensa en l’Espanya Seca, ja que
és la que millor s’adapta a les diferencies estacionals de l’interior
peninsular i concretament, és pròpia del paisatge mediterrani de l’interior.
El pi blanc s’estén pel litoral mediterrani i sobre tot l’interior i els sòls en els
que es troba son típics de l’àrea mediterrània: meridionals, calcaris i
rossos.
És una espècie que es desenvolupa en les zones on predomina el clima
mediterrani d’interior, localitzat en les 2 submesetes i la Depressió de
l’Ebre.

24. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
PREGUNTA PAU 2

Amb l’ajuda de la informació que apareix
en els mapes i en el document, i
fonamentant-te en els teus coneixements,
indica les principals diferències
litològiques que trobarem entre el sector
occidental (Extremadura) i oriental
(Comunitat Valenciana) de la Península
Ibèrica.

25. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
RESPOSTA A LA PREGUNTA 2 DE
LA PAU
A Extremadura predominen els materials silicis . Són materials antics , precámbricos i
primaris , roques com el granit i les roques metamòrfiques ( pissarres , gneis i quarsites ) .
Totes elles són dures i resistents a l'erosió , per això fallen i es fracturen , i amb l'erosió donen
lloc a formes suaus i arrodonides ( tarteres ) .
A la zona oriental , en concret a la Comunitat Valenciana , alternen els materials calcaris
i argilosos . Els calcaris són sediments del Secundari i Terciari , plegats en aquest últim
període .
La calcària és una roca dura , permeable i soluble , per això en les valls fluvials es
formen goles i falçs , i són comunes les formes càrstiques per dissolució ( torcas o
dolines , úvalas , avencs , rasclers , embornals , poljés ) .
Els terrenys argilosos són sediments de fins del Terciari i principis del Quaternari . Els
materials que predominen són argiles i margues : l'argila és impermeable , no soluble , en
canvi les margues són permeables i poroses .
En el modelatge en argila apareixen xaragalls per l'acció de l'aigua de torrentera , és comú
també el relleu tabular en erms quan les argiles estan protegides per calcàries .

26. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
GLOSSARI
Humus: Part del sòl formada per la descomposició parcial de matèries orgàniques.
Fulla perenne: Fulles que viuen sovint dos o tres anys i cauen gradualment principalment a la
primavera en el moment en què són substituïdes per les noves.
Regeneració: Acció i efecte de regenerar.
Regenerar: Refer, tornar a l'estat primer una cosa que havia degenerat.
Vegetació clímax:Fa referència al màxim desenvolupament de una comunitat biològica.
Xeròfila: Qualitat que tenen algunes plantes per a adaptar-se a condicions extremes.
Carrascal: Espècie de pi més utilitzada per a repoblar els boscos mediterranis.
Tomillars: Matorrals xicotets en els que abunden flors aromàtiques.
Piròfit: Planta que és afavorida pels incendis.
Endemismes: Espècies que viuen només en determinats ambients regionals o locals.
Especies suculentes: Plantes les quals les fulles o tiges són carnoses i contenen abundants
sucs aquosos. Se'ls anomena també plantes crasses