1. UNITAT 10.
ELS FLUXOS MIGRATORIS

2. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
Els moviments migratoris són desplaçaments poblacionals, i s'han
donat molts al llarg de la història, fins al punt que configuren
l’actual situació demogràfica i social del món.
Són qualsevol tipus de desplaçament de la població des del seu
lloc de residència fins a un altre de manera permanent. Qui se’n va
és un emigrant. Qui arriba és un immigrant.
Les causes són molt diverses, tot i que destaquen les
econòmiques, les naturals, les polítiques i les sòcio-culturals
(religioses).

3. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNS
Els moviments migratoris interns són aquells que es produeixen dins
un mateix Estat.
El més important és l'èxode rural, l'abandonament massiu del camp
per tal de traslladar-se a les ciutats (emigració camp-ciutat). Es donà
sobretot a partir de la RI, quan es dispara la població urbana (de fet,
ara ja més de la meitat de la població mundial ja viu en ciutats). Es
produí primer als països que s’industrialitzaven.
L'èxode rural a Espanya es donà amb una intensitat moderada des
de finals del segle XIX. Al segle XX augmentà d'intensitat, tot i que
es va veure aturat per la Guerra Civil.
La seva màxima intensitat es donà entre el 1960 i el 1975.
En general, s'emigrava des de les zones rurals més endarrerides cap
a les zones industrials. La modernització del camp i de la indústria va
possibilitar aquest fet.

4. Les migracions internes afectaren
pràcticament tot el territori espanyol.
Suposaren tant desplaçaments interprovincials
(més de 5M) com dins la mateixa província
(possiblement 5M més).
11 províncies registraren el 2001 menys
habitants que l'any 1900 (Terol, Sòria, Lugo,
Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segòvia,
Conca, Guadalajara i Osca). Terol i Sòria, per
exemple, van perdre la meitat dels seus
habitants.
Els llocs de destinació de les migracions
internes eren sobretot les àrees industrials
(Barcelona, Madrid i País Basc).
Per províncies, destacaren Barcelona, Madrid, València, Biscaia i
Alacant. També foren importants els augments poblacionals a
Tarragona, Guipúscoa, Àlaba, Girona i les Balears.

5. L'arribada massiva d'immigrants
generà problemes a les ciutats.
Mancaven habitatges i
infraestructures. Els nouvinguts van
haver-se d'adaptar a les noves
realitats econòmiques i socials.
En els països rics es consideren
aquests moviments finalitzats. A
Espanya, a partir de la crisi del
petroli, 1973.
En els països pobres encara és un
moviment migratori molt intens. Al
Tercer Món anualment, entre 20 i
30 milions de persones emigren del
camp a la ciutat, la qual cosa
genera una important problemàtica.

6. MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS
L'actual divisió poblacional global és en part resultat de moviments
migratoris internacionals. A partir de la RI milloren els transport i les
societats es fan més complexes ètnicament, la qual cosa pot
provocar problemes d’integració i assimilació.
Els moviments migratoris internacionals actuals tenen les següents
característiques generals:
- Procedeixen del Tercer Món i van al Primer Món.
- Els principals països o zones receptores són la UE, els EUA i
Austràlia. Per això volen controlar i limitar l'arribada immigrants (a
Espanya tenim la Llei d’estrangeria).
- Es tracta de població entre 20 i 50 anys, sobretot homes i amb
un grau de qualificació escàs.
- Tenen dues grans causes, econòmiques i polítiques.

7. TIPUS DE MIGRACIONS CAUSA PRINCIPAL
INTERNACIONALS
1. Forçades: Desplaçaments no volguts, per supervivència
- Raons ecològiques Catàstrofes naturals: sequeres, inundacions...
- Raons polítiques: refugiats, exiliats Guerres civils, manca de llibertats, no respecte als
drests humans...
2. Laborals o econòmiques: Desplaçaments vinculats al mercat laboral
- Treballadors poc qualificats Millorar les condicions de treball, salari
- Treballadors qualificats Millora en recursos de treball, estabilitat o salari
Brain drain Estratègia d’empresa / promoció personal
Quadres tècnics,directius Expectatives de negoci / qualitat de vida
Autònoms i inversors
3. Familiars Motivacions familiars
- Reagrupament familiar Reunificació dels membres de la família amb
l’emigrant
4. Migracions de retorn: Nova migració amb destinació al lloc de naixement
- Retorn d’actius Manca d’adaptació, treball, estalvis suficients...
- Retorn de jubilats Motius familiars o residencials

8. 5. Migracions residencials: Relacionades amb la qualitat de vida, salut...
- Migracions de la Tercera Edat Cerca de llocs càlids, tranquils... sunbelt
6. Migracions per formació:
-Estudiants Formació i especialització
7. Altres:
- Cooperants, voluntaris, missioners... Motivacions personals, solidaritat...

9. CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS
MIGRATORIS INTERNACIONALS
Per al país d'origen, significa que hi haurà menys població (en
algunes zones pot donar-se el problema del despoblament) i
pujarà l'edat mitjana. En general, disminueix la pressió social
(la zona receptora rep recursos (divises) i disminueix la taxa
d'atur). Ara bé, també es perd mà d'obra (generalment jove, de
vegades formada).
Per al país de destinació significa que augmenta la població,
que es rejoveneix. S'incrementa la mà d’obra, tot i que de
vegades també aumenta el mercat negre.
Per a la persona emigrant significa un important canvi, que
implicarà adaptar-se a una nova manera de viure. Tot i que les
migracions fomenten l'intercanvi cultural, poden donar-se
xenofòbia i racisme

10. Els moviments migratoris poden produir un important èxode rural,
disminuint l'activitat agrícola (abandonament zones de conreu).
Igualment, es pot donar un deteriorament urbà (apareixen cinturons
de misèria (barraques / residus)).

11. LES MIGRACIONS INTERNACIONALS A ESPANYA
Tradicionalment Espanya ha estat un país
d’emigració.
Al llarg del s.XIX i fins mitjans del s.XX es
donaren importants emigracions exteriors
(destaquen les transoceàniques). Les
motivacions van ser polítiques (exilis al
llarg del segle XIX i, sobretot, després de
la guerra civil, en direcció a Europa i
Amèrica) i econòmiques (cap a Algèria i
Amèrica Llatina, per tal de “fer les
Amèriques”).
A partir dels 50's Amèrica Llatina com a
destinació anà perdent força.

12. A partir dels 50's es donen
moviments migratoris nord-sud a
Europa. Els països emissors van ser
Itàlia, Espanya, Grècia, Portugal...
Proporcionaven mà d'obra a l'Europa
rica.
D'aquesta manera, entre els anys
60’s i fins el 1975, es produí una
nova onada migratòria amb Espanya
com a origen. El camp espanyol es
mecanitzava, generant-se excedents
de mà d'obra. Paral·lelament,
l'Europa del Pla Marshall es refeia, i
la creació de la CEE impulsava
l'economia. Es necessitava mà
d'obra.

13. Les motivacions eren principalment econòmiques (estalviar i enviar
divises). Procedents sobretot d'Andalusia, Galícia, Extremadura i
Castella-Lleó, els emigrants es dirigien a l'Europa rica (Suïssa,
Alemanya, França, GB, Bèlgica ...).
Sobretot eren homes joves que desenvolupaven feines poc
qualificades, dures i mal pagades (agricultura, construcció, indústria
i mineria).

14. L'emigració a Europa suposarà per a Espanya una disminució de
la pressió demogràfica i social que suposaven moltes persones
joves sense feina. Igualment, els emigrants enviaven diners a
casa seva (Espanya ingressava divises).
Hi van prendre part uns 2,6 M. A partir 1973, tornaren
aproximadament la meitat.

15. Actualment, Espanya rep immigrants, a partir sobretot dels 80’s.
La substancial millora econòmica espanyola influí en aquesta
nova onada. Els immigrants ja són més del 12% de la població
espanyola. La darrera crisi però, ha aturat clarament l'arribada
d'immigrants.
Legalment, els immigrants es classifiquen en tres grups:
- Els que obtenen la nacionalitat, i són considerats espanyols
de ple dret.
- Els que obtenen permís de residència i mantenen la
nacionalitat d’origen. Aquests poden ser els que tinguin permís
de treball, els residents estrangers, estudiants, refugiats...
- Els immigrants il·legals, que no existeixen jurídicament
La UE i l'Estat espanyol volen regular l'entrada d'immigrants, que
troben limitacions per accedir al país i obtenir el permís de
residència i treball. Per això alguns entren de manera clandestina
(sense papers).

16. A la darreria del segle XX, el desenvolupament econòmic va
convertir Espanya d'un país d'emigrants en un país d'immigrants.
Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts:
- Persones jubilades procedents d'Europa central i del nord.
- Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell
professional, persones del món artístic i de la cultura, procedents
majoritàriament de la resta de la UE.
- Refugiats polítics.
- Emigrants de països pobres. És el grup més nombrós,
procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'est d'Europa.
L'objectiu és trobar feina i millorar les condicions de vida (la major
part d'aquest immigrants tenen entre 16 i 44 anys).

18. Des de l'any 2000, Espanya és el país del món que més immigrants
ha rebut, després dels EUA.
El padró municipal ens mostra que en quatre anys (2004-2008) la
població augmentà en més de 862.000 habitants. Aquest fet va ser
degut en gran mesura a la immigració. Aquesta ja representava el
2008 més de 5,22 milions de persones, més de l'11% de la població
total.
Actualment, l'INE calcula que
a Espanya hi resideixen uns
5730600 immigrants, que
representen el 12,15 % dels
47150000 habitants de l'Estat.
Amb tot, l'INE estima que en
el darrer any el nombre
d'immigrants s'ha reduït en un
0,3%.
El gruix de la població immigrada (63%) té entre 16 i 44 anys.

19. Per nacionalitats, actualment hi ha un
predomini de persones procedents de
Romania, Marroc, Equador, Regne
Unit i Colòmbia.
Cal considerar que dins la UE hi ha
lliure circulació de persones ,
(Romania, Regne Unit) la proximitat
geogràfica (Marroc) i els vincles
històrics i culturals (Equador i
Colòmbia).

20. Segons l'INE, només l'1,1% dels immigrants residents a Espanya
entraren de manera clandestina. Aquests immigrants il·legals
provenen sobretot del nord d'Àfrica i de l'Àfrica sudsahariana.
Intenten accedir per Ceuta, Melilla, Canàries o creuant l'estret de
Gibraltar.

21. El 2008 la UE aprovà el Pacte
Europeu de la Immigració. El
pacte proposa una immigració
legal i ordenada, inclou el control
de fronteres, la regulació de
l'accés i la permanència
d'estrangers en territori
comunitari... Proposa, per
exemple, fomentar la contractació
en origen.
Per tal de retornar immigrants hi
ha d'haver països disposats a
rebre'ls, per això són
imprescindibles els acords
polítics.
El pacte també regula el dret d'asil
a la UE.

22. El debat sobre la immigració
a Espanya
Espanya necessita immigrants?. La majoria dels estudis creuen
que és positiva econòmicament, demogràfica i cultural.
En tot cas, la immigració continuarà, car cal respectar dos drets
fonamentals: el drets al reagrupament familiar i el dret d'asil.
La legislació espanyola permet el reagrupament familiar als
residents legals estrangers al cap d'una any de permanència al
territori espanyol, i si tenen autorització per residir-hi un any més,
com a mínim.
El dret d'asil està reconegut per els que pateixen persecució en el
seu país d'origen.

23. La immigració a Catalunya
La població catalana nascuda a la resta
d'Espanya representa prop del 22% del total.
D'altra banda, en els darrers anys Catalunya
ha estat la comunitat autònoma que ha rebut
més immigrants, prop del 15% de la població
total. Aquesta nova onada ha plantejat
problemes per tal d'adaptar-se a aquest
increment poblacional (serveis sanitaris,
escolars, vivendes...).
Segons l'Idescat, el 2010 hi havia a
Catalunya 1.091.433 estrangers amb permís
de residència,la qual cosa suposa
actualment el 14,5% dels 7.535.251
habitants de Catalunya.

24. La immigració procedent d'Amèrica
Llatina (Equador i Colòmbia) i el Marroc
són les més destacades.
La immigració procedent de la UE cada
cop té més importància. Cal diferenciar
entre els procedents de països menys
desenvolupats (Romania, Bulgària... que
cerquen feina) i els procedents dels més
rics (Alemanya, GB... que acostumen a
tenir més nivell de formació i
especialització o a ser jubilats.).
La immigració procedent d'altres llocs,
com ara Àsia o Àfrica ha augmentat
molt, tot i que encara representen
percentatges molt discrets.

25. Entre els immigrants de Catalunya la mitjana d'edats és d'uns 30
anys. Domina la població masculina madura-jove, destacant el
grup d'edat entre els 25 i els 34 anys. Això comporta un paper
rejovenidor de la piràmide d'edats catalana.
Segons la procedència, hi ha més immigració masculina (61% de
la marroquina) o femenina (53% de l'equatoriana o 57% de la
boliviana). Això és degut a raons culturals.
La qualificació professional acostuma a ser baixa. Malgrat tot,
cada cop augmenta més el nombre de dones i de persones amb
estudis secundaris i universitaris.

26. La població estrangera troba feina
sobretot en la restauració, hostaleria,
servei domèstic i d'atenció a la gent gran,
activitats agrícoles i construcció. Sovint es
tracta de feines amb un nivell de
qualificació escàs, i per tant mal
remunerades.
Els immigrants més preparats, a la llarga,
poden ocupar feines més qualificades.
La crisi econòmica ha afectat de manera
especial la població estrangera, disparant-
se l'atur en aquest col·lectiu.

27. La immigració estrangera és
important sobretot a les grans ciutats
(sobretot a l'àrea metropolitana de
BCN), concentrant-se en les
comarques amb més activita t
econòmica, (franja litoral, algunes
zones pirinenques).En les comarques
amb un sector primari important
també hi ha una gran presència de
mà d'obra immigrant (comarques
d'interior).
La província amb més percentatge de població estrangera és
Tarragona.
S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la
mateixa procedència es concentren en determinats llocs.