1. UNITAT IX.
EL DESEQUILIBRI MUNDIAL

2. EL DESEQUILIBRI ECONÒMIC MUNDIAL
Al món hi ha grans desigualtat socioeconòmiques, evidenciades
per nivells de vida molt dispars. Clarament hi ha un món ric i un
món pobre.
Són evidents però, com mesurar-les? Per fer-ho tenim indicadors
econòmics, socials i socio-econòmics.

3. Els Indicadors econòmics són de dos tipus, sobre la producció i
sobre el consum.
Els indicadors sobre la producció serveixen per mesurar el
potencial generador de riquesa.
- PIB. Valor total de la producció d'un territori durant un any.
- PNB. Valor tatl de la producció d'un territori durant un any
considerant només el capital propi =(empreses del país).
- PIN o PNN. Valor del PIB o el PNB menys les amortitzacions.
Els indicadors sobre el consum serveixen per mesurar el grau de
benestar de la població (distribució de la renda, capacitat de
compra).
- RN. És la quantitat disponible per consumir. PIN menys
beneficis reinvertits i impostos. Les empreses han de sumar o
restar els fluxos de capital.
- RFD. RN menys impostos personals i cotitzacions socials.
- Renda per càpita. PIB d'un territori dividit entre els seus
habitants.

4. Altres possibles indicadors econòmics podrien ser el consum
d’energia, l'activitat laboral, la taxa de creixement econòmic, el
deute extern, la balança comercial...
Els Indicadors socials marquen el grau de benestar de la
població. Normalment tracten sobre demografia, salut i nivell
educacional.
Destaquen:
- Taxa de creixement vegetatiu
- Esperança de vida
- Taxa de mortalitat infantil
- Taxa de mortalitat materna
- Taxa de població activa
- Taxa d’analfabetisme
- .../...

5. Els Indicadors socio-econòmics són una síntesi dels dos
anteriors. El més destacat és l'Índex de Desenvolupament
Humà.
L'IDH es realitza des de 1992. És elaborat per l’ONU, qui
processa i publica les dades).
S'estableix una valoració dels països de 0 a 1. Així es permet la
seva classificació en IDH alt, mitjà o baix. Alt (1 – 0,800), Mitjà
(0,799 – 0,500) i Baix (0,499 - 0,300).
S’elabora a partir de tres tipus de dades
- Longevitat (esperança de vida)
- Nivell educacional, considerant la taxa d'alfabetització i les
matriculacions escolars a tots els nivells (d’infantil a
universitari)‫‏‬
- Nivell de renda. PIB/càpita (en dòlars)‫‏‬
No sempre hi ha coincidència entre IDH i nivell de
desenvolupament econòmic, car es valoren altres elements.

6. IDH 2009

7. MAPA IDH 2008

9. A partir d’aquests indicadors podem CLASSIFICAR els PAÏSOS
- Països del Nord. També anomenats desenvolupats,
centrals o rics.
- Països del Sud. També dits subdesenvolupats, perifèrics o
pobres.
- Països en vies de desenvolupament. També coneguts com
a semiperifèrics o emergents.

10. El model Centre-Perifèria es va elaborar a mitjans dels anys 70
per explicar les diferències de desenvolupament dels diferents
països del món.
Les relacions polítiques, econòmiques, comercials, culturals, etc.
són de doble sentit entre els països que pertanyen al Centre i els
països de la Perifèria.
Els països del Centre són els països rics, desenvolupats, que
exerceixen el poder de decisió en els àmbits econòmics, polítics,
científics, etc. a escala mundial.
Els països de la Perifèria són països subdesenvolupats, sotmesos
al neocolonialisme i a la globalització que els mantenen en una
situació de dependència econòmica i tecnològica respecte els
països del Centre.

11. L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual: coexisteixen
activitats econòmiques amb grans inversions de capital amb
sectors d’economia tradicional o de subsistència.
Les desigualtats socials també són extremes entre les èlits que
detenten el poder polític i econòmic i la gran majoria de la
població que viu en una situació de pobresa.
Les principals decisions econòmiques es prenen als països del
Centre, on estan els centres de decisió de les companyies
multinacionals.

13. ELS PAÏSOS CENTRALS
Són els països Rics (EUA, Canadà, UE, Israel, Japó, NPI, Austràlia,
Nova Zelanda, RSA...) que presenten tota una sèrie de
característiques comunes:
- Economia de mercat
- Gran desenvolupament tecnològic
- Bon nivell de vida (Estat del Benestar)‫‏‬
- Democràcia
- Poder de decisió global (són centres econòmics, polítics,
científics...)

14. Els països rics també tenen tota una sèrie de problemes comuns:
- Crisis econòmiques periòdiques, que comporten atur,
endeutament, concentració empresarial ...
- Concentració econòmica i empresarial.
- Atur (el sistema té un atur estructural (5%), però amb la crisi
es dispara).
- Crisi de l'Estat del Benestar. Els estats es plantegen com
afrontar l’augment de les depeses socials.
- Dèficit comercial.
- Inflació
- Excessiu consum de tota mena de recursos, que provoca una
important degradació del medi.
- ... / ...

16. ELS PAÏSOS PERIFÈRICS
El terme subdesenvolupament va començar a utilitzar-se
després de la segona guerra mundial per referir-se a un
conjunt de països que incrementaven ràpidament els seus
efectius demogràfics, fet que va fer augmentar els seus
nivells de pobresa. Bàsicament, es tracta d'un terme
relacionat amb la pobresa material.
El Tercer Món (països subdesenvolupats) és per alguns un
estat de depressió econòmica permanent; per d'altres és una
etapa prèvia al desenvolupament econòmic (tard o d'hora
arribarà); per últim, també pot ser considerat el resultat
negatiu del desenvolupament del món ric.

17. Característiques generals dels països pobres
1) Explosió demogràfica.
El boom demogràfic no és la causa única del
subdesenvolupament, però agreuja la resta de problemes. Caldria
controlar la natalitat.
L'alta natalitat (pròpia d'una societat rural) s'afegeix a una baixada
de la mortalitat, la qual cosa genera un creixement vegetatiu
accelerat. La població creix massa ràpid, a un ritme superior al
desenvolupament econòmic.
Es produeix un important desequilibri població-recursos. Aquest
fet genera multitud de problemes, com la manca d’atenció a les
necessitats bàsiques (FAM, desnutrició, problemes sanitaris,
educacionals...).
Hi ha una població molt jove, que emigra a les ciutats o a
l'estranger.

18. 2) Deficiències en l’atenció de les necessitats bàsiques.
El desequilibri població-recursos comporta uns nivells sanitaris,
educacionals... ínfims, així com problemes relacionats amb
l'alimentació.
3) Baix nivell cultural (analfabetisme).
Hipoteca totalment el futur. El baix nivell educacional és un
veritable drama, car amb més cultura hi ha un major
desenvolupament econòmic i una gran millora social. Per
exemple, l'eduació de les dones contribueix a aturar el boom
demogràfic.
4) Problemes d’urbanització.
Aquests països viuen un important èxode rural, que comporta
un creixement desordenat de les ciutats, apareixent zones amb
una clara misèria urbana. D'altra banda, es produeix el
problema de la macrocefàlia urbana.

19. 5) Renda per càpita molt baixa.
No hi ha poder adquisitiu, per tant no hi ha mercat. Sense
demanda no hi ha estímul per a la inversió. Així, la producció
es ven fora i el capital fuig a l’estranger. És l'anomenat cercle
de la pobresa o de la misèria.
6) Grans desigualtats socials.
Mentre la majoria de la població viu en la misèria, la minoria
dirigent és riquíssima.
Les classes populars són oprimides mitjançant l'exèrcit, sovint
amb la col·laboració més o menys directa de les potències
estrangeres...
7) Passat colonial.
El colonialisme del segle XIX trencà l’equilibri social, econòmic
i polític... I les seves conseqüències encara es pateixen avui
en dia.

20. 8) Problemes polítics.
En la majoria d'aquests països no hi ha Estat de Dret, manca
democràcia. Són règims corruptes, dictadures.
D'altra banda, les fronteres arbitràries han comportat nombrosos
emfrontaments bèl·lics, internacionals o civils.
9) Agricultura de subsistència.
L'agricultura ocupa la major part de la mà d’obra però la producció I
la productivitat són alarmantment baixes (no hi ha inversions en
millores tècniques, en la formació de la mà d’obra o en
infraestructures).
Hi ha seriosos problemes per alimentar la població (FAM).
Paradoxalment, també hi ha una agricultura de plantació.

21. 10) Escàs desenvolupament industrial.
La manca d'indústria obliga a importar productes
manufacturats.
Si aquesta existeix, es troba en mans de les multinacionals
(capital estranger) o té una baixíssima productivitat.
11) Problemes comercials.
Manca tecnologia, inversió, investigació... Hi ha una clara
dependència econòmica de l’exterior, agreujada per
l'intercanvi desigual.
12) Neocolonialisme (imperialisme informal).
És el control o influència que sobre el Tercer Món exerceixen
els governs del Primer Món o les grans multinacionals.

22. 13) Importantíssim deute extern.
És la quantitat de diners que un país ha de pagar a acreedors
privats (bancs) o públics (institucions financeres internacionals,
estats)‫ .‏‬Normalment ens referim als diners que el S ha de pagar al
N.
L'intercanvi desigual i la crisi del 73 dispararen els crèdits al S,
generant un gran deute extern. Ara la situació insostenible, car
l'economia del S es troba controlada pel N.
14) Grans riqueses naturals.
Molts països del S tenen important riqueses naturals (minerals,
petroli, fusta...).
Aquestes però, es troben sota control de les multinacionals. S'han
de destinar a l'exportació, car no hi ha indústria per aprofitar-les.
Per últim, els beneficis (relatius, car es produeix l'intercanvi
desigual) van a parar a l’elit dirigent.

23. 15) Contrastos i diversitats del Tercer Món
També existeixen països en vies de desenvolupament, que
aconsegueixen deixar aquesta realitat (NPI, països petroliers...).
Juntament, també hi ha el quart món (“els pobres dels pobres”).
Per exemple, àmplies zones de l'Àfrica Negra són anomenades
pel BM zones de pobresa.
Resumint, els Països Pobres tenen tres grans característiques:
- Creixement demogràfic
- Herència del colonialisme
- Intercanvi desigual

24. Per trencar aquesta dinàmica, què ha de fer el Tercer Món?
Bàsicament es parla de quatre tipus d'actuacions:
- Elevar el preu de les primeres matèries.
- Aconseguir l'autosuficiència alimentària. Això implica
augmentar la producció agrícola i controlar la població.
- Crear un mercat nacional.
- Desenvolupar la indústria. Caldria comprar tecnologia (I el
deute?) o permetre instal·lar multinacionals (I el
neocolonialisme?).

25. L'evidència indica que cal col·laborar econòmicament amb els
països del S.
Ja el 1944, als acords de Bretton Woods, per buscar la col·laboració
econòmica es propugnà la creació del FMI i del BM.

26. Fons Monetari Internacional
Organisme depenent de l'ONU amb seu a Washington.
Els estats membres fan aportacions econòmiques segons els seus
nivells de riquesa. A més aportació econòmica, més poder decisori,
fins al punt que els màxims contribuents tenen dret de vet (EUA, GB,
Alemanya, França i Japó).
Inicialment vol vigilar el bon funcionament del sistema monetari
internacional (sistema de pagaments internacional, tipus de canvi
monetaris...)
Dominique Strauss-Kahn

27. Ara, amb el sistema de canvi lliure i la lliure circulació de capitals,
les seves funcions han variat:
- Elabora informes.
- Recull I publica estadístiques financeres internacionals.
- Ofereix assessorament tècnic.
- Dissenya polítiques econòmiques.
- Fa aportacions econòmiques (préstecs) per restablir la
solvència econòmica de països en crisi.
- Treballa el problema del deute extern
Actualment, és molt criticat tècnicament i socialment,
especialment pels col·lectius altermundistes.
Es planteja la seva reforma per adaptar-se a la globalització
Des del 2007 és presidit per Dominique Strauss-Kahn.

28. Banc Mundial
És un grup amb 5 institucions diferents, també amb seu a
Whasington.
184 països en són membres.
Facilita préstecs per afavorir el creixement econòmic. Són
préstecs al desenvolupament.
La seva principal tasca és reduir la pobresa i potenciar el
desenvolupament, per això desenvolupa tota una sèrie de
programes específics, relacionats amb:
- El desenvolupament social
- El desenvolupament dels serveis
- El desenvolupament econòmic estable
- La protecció del medi ambient
També imposa mesures econòmiques, per tal d'equilibrar les
balances comercials.

29. Les grans desigualtats econòmiques originaren la creació, als
anys 60, de l’Ajut Oficial per al Desenvolupament.
Es tracta d'un ajut proporcionat per països del N. Principalment
és una col·laboració econòmica. Els països rics s'han fixat
l'objectiu d'aportar el 0,7% del seu PIB per a l'AOD.
Els crítics qüestionen si funciona realment l'AOD.
- És oficial, per tant sotmesa al problema de la corrupció.
- De vegades són préstecs, la qual cosa augmenta el deute
extern i amaga interessos poc clars dels països del N.
- De vegades és massa puntual (pe: catàstrofes naturals).
- Gairebé sempre és interessada (acords bilaterals (entre
països) o acords multilaterals (procedents d'organitzacions
internacionals).

30. El descontentament en relació a l'AOD propicià el sorgiment de
les ONGD.
- Són organitzacions sense afany de lucre.
- No intervenen els governs, car no és oficial. Per això les
seves activitats són més directes i efectives.
- Són creades per la societat civil.
- Bàsicament tenen tres àmbits de treball:
- Actuació directa en zones concretes (en situació de
necessitat o emergència)
- Sensibilització de l’opinió pública (recaptar fons)
- Relacions amb organismes oficials del S i del N
Les ONGD lluiten pels drets del S, i volen un desenvolupament
autosostenible, per tal d'arribar a no dependre del N.