2. Perduts en la immensitat del canvi
2 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
3. Les nostres vides es digitalitzen…
3 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
5. La tecnologia al servei de causes…
5 ‘Cogobernar’.
‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Sevilla, 18-19 de mayo de 2012 CC – BY
Costa. Congreso de Empresa 2.0 y Social Business. Barcelona, 30 de maig
3.0
6. … però sense propietats miraculoses :P
6 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
7. Les xarxes són un instrument
7 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
8. Els faig una proposta. Què hi posa?
C_PR_D_ _R
_LS S_RV_ _S
_MB L_ C_ _T_D_N_A.
8 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
9. … col·laborar en el conjunt de serveis
COPRODUIR
ELS SERVEIS
AMB LA CIUTADANIA.
9 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
10. Serem addictes a la innovació!
10 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
11. Aconseguir professionals col·laboratius
L’objectiu ha de ser gestionar els recursos humans
perquè se sentin implicats (Gary Hamel):
1. Situar l’empleat en el primer pla.
2. Fomentar la intraemprenedoria,
que els empleats emprenguin des de dins.
www.happy.co.uk/happy-elearning
3. Connectar el talent dins i fora de l’organització.
4. La satisfacció de la ciutadania serà la conseqüència d’aquest nou
enfocament (no l’objectiu).
Exemples:
- Happy. Si no t’agrada el cap, pots demanar canviar-lo.
- IBM. Organitza brainstorming entre 150 mil persones en 2 dies.
- Shell (mercado de ideas entre profesionales y clientes…), etc.
11 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
12. Com ens explica aquest vídeo…
www.youtube.com/watch?v=GPeeZ6viNgY
12 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
13. Canviant les
organitzacions des de
dins i des de fora
13 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
14. Una mateixa estratègia: cocreació /
coproducció / crowdsourcing
14 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
15. Però amb imaginació, sisplau
http://blogs.anoiadiari.cat/jfarres/blog/1794/sexo-gratis
15 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
16. Col·laborant
des de les organitzacions
16 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
17. Xarxes socials
17 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
18. Administracions en xarxes socials
Quinta edición:
Cinquena edició:
febrero 2012
Febrer 2012
18 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
19. Mapa actual xarxes socials Generalitat
Hi ha departaments que, al seu torn, coordinen l’obertura de perfils i comptes a les xarxes socials dels seus àmbits.
19 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
20. Comptes i perfils especialitzats
Diferents tipus de perfils a Twitter:
1. Twitter per relacionar. Creen relacions amb les
persones en xarxa. Ex. @gencat y @meteocat
2a. Twitter per informar. Emeten missatges unidireccionals a
persones subscrites. Ex. @emergenciescat
2b. Twitter per informar (automatitzat). Missatges
unidireccionals emesos de manera automàtica.
Ex. R2-R16 de @rodalies
3. Twitter per atendre. Atenció i resposta a preguntes i
dubtes que formula la ciutadania.
Ex. @012
20 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
21. Fluxograma
21 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
23. Indicadors xarxes socials Generalitat
Indicadors de qualitat
Twitter i Facebook Youtube, Flickr i Slideshare
I continuar per indicadors més d’impacte, que avaluen els canvis
que provoca l’actuació a les xarxes socials.
23 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
24. Fitxa avaluació de xarxes Generalitat
24 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
25. Administracions que obren les dades
Aplicacions web i per a mòbils creades per empreses i ciutadania
gràcies a les polítiques open data.
Canal de realitat augmentada “Equipaments
Estadístiques de població
de Catalunya”
• Globus informatiu amb dades estadístiques de
• Canal de realitat augmentada"
població (sector terciari) per municipi, amb el
gratuït i lliure de publicitat sobre la
dataset equipaments de la Generalitat
plataforma Layar, amb nom "Equipaments
• Guanyadora d’ajut Fundació puntCAT de Catalunya" per a usuaris de telèfons Android
http://eixos.planol.info/ o Iphone.
• Dóna informació dels equipaments que hi ha
en un radi de distància X en la posició actual.
• Es poden escollir les categories (salut,
esport, administració pública, etc.) i visualitzar
els equipaments sobre mapa i en llista.
Desenvolupat per
Gynoid Apps,
Desenvolupat per
planol.info
25 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
26. Cocreant amb empreses i ciutadania
Informació sobre rodalies: Perfils de Twitter per publicar
l’Administració no és l’única les ofertes de treball que
que genera valor públic agrupa la Generalitat
Rodalies.info – Rodalia.info Ofertes de feina via Twitter
• Portal que ofereix en temps real la informació 23 perfils de Twitter amb les ofertes de feina que
sobre el servei de Rodalies que aporten els publica el web del Servei d’Ocupació de
usuaris via Twitter. Catalunya.
• Basat en els RSS d’incidències del web gencat.cat/feinaactiva/twitter
gencat.cat/rodalies de les línies dels
serveis de rodalies de Barcelona i de
regionals.
• També inclou l’estat del servei de les
línies de FGC del Vallès i de Llobregat-Anoia.
Desenvolupat per
Pimpampum.net i
Roger Melcior
26 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
28. Xarxes corporatives
i comunitats professionals
28 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
29. Treballar en
xarxa per ser
més productius
CC NC 2.0 www.flickr.com/rnyeua/1430089128
29 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
30. Impulsant comunitats professionals
30 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
31. … que afegeixen valor als serveis
31 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
32. … i amb resultats reals ;-)
La evaluación del impacto de la CoP de educadores sociales del Compartim por la
fórmula Impacto = Y1 – Y0 prueba que el trabajo colaborativo es más eficiente.
Año 2008. Para ver la presentación entera: www.slideshare.net/jordigraells
A. EN COMUNICACIONES: 2.416 consultas a repositorio de ficheros (se evalúa esta herramienta):
1. Ahorro de costos de envío de 2.416 MB (ficheros de 1 MB de media)
2. Ahorro de tiempo
43 días (2.416 x 8 min [ganancia respecto a búsqueda en otras redes]) = 19.328 min o 42,95 días
B. EN DESPLAZAMIENTOS Se hacían 11 jornadas (sin plataforma tecnológica) – 8 (con la plataforma)
= 3 x 8 (miembros CoP) = 24
1. Ahorro económico: 1.584 € 24 x 220 km/ahorro viaje = 5.280 km ahorrados x 0,30 €/km = 1.584 €
2. Ahorro tiempo: 24 días
C. EN CONSULTORÍA
1. Ahorro económico aprox unos 10.000 y 20.000 € (en proyecto similares por consultorías externas)
2. Ahorro de tiempo: 50 días [50 h (2,5 meses ahorrados) x 8 (miembros CoP) = 400 horas o 50 días]
D. EN FORMACIÓN
1. Ahorro económico
125 [formados por trabajo en CoP] – 25 [formados por curso] = 100 personas más formadas
84 € [ratio coste formación curso] – 17,6 € [ratio formación por CoP] = 66,4 € ahorro por persona
2. Ahorro de tiempo:
500 h [de no-trabajo por asistencia curso] – 160 h [de no-trabajo por acción en CoP] = 340 h ahorro
32 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
33. Col·laborant
des de la societat
33 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
34. XIP (Xarxa
d’Innovació Pública)
34 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
35. 35 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
36. Què és la XIP?
Xarxa d’Innovació Pública
per compartir projectes
i bones pràctiques, coneixement,
notícies i, en definitiva, aprendre
junts de la nostra experiència
i de la resta de persones, i, al mateix
temps, innovar la gestió de serveis
–i idear-ne de nous– amb els altres
actors públics (ciutadania,
proveïdors, etc.).
La XIP ens proposem incorporar
el potencial de les xarxes socials
xarxaip.cat
@xarxaip
a la cultura, operativa i estratègia
facebook.com/xarxaip de l’Administració, per fer-la més
slideshare.net/xarxaip
youtube.com/xarxaip participativa i innovadora.
flickr.com/xarxaip ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
36
3.0
37. Però, com es concreta la xip?
Treballadors públics de diverses administracions catalanes que
ens decidim a col·laborar en xarxa a partir d’objectius comuns:
Canviar la manera de treballar (més participació, adscripció i
productivitat), facilitar la vida al ciutadà i ser grup d’opinió.
Configuració d’una estació de treball comú
1. Monitoratge compartit
(mateix lector de feeds…).
2. Treball col·laboratiu a Wordpress
local xarxaip.cat i Google Docs.
3. Compartició/Transferència
de fitxers a Dropbox comú.
4. Etiquetatge comú estratificat
de preferits a Delicious.
5. Producció de continguts
i participació a cursos i altres.
37 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
38. INprenedors: emprendre des de dins
http://bit.ly/INprendedoresESP
http://bit.ly/INprenedors
38 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
39. Érem 15 però ens hem multiplicat
39 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
40. En què treballem actualment?
Hem elaborat l’ideari comú. Com? Col·laborativament,
aportant coneixement,
debatent
punts de vista
i arribant
a acords.
40 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
41. Concurs de idees
‘Inventem’
41 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
42. Concurs ‘Inventem’ d’innovació de
serveis i productes http://inventem.cat
42 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
43. ‘Inventem’: per aprendre a generar
idees per millorar el que nos envolta…
43 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
44. Organitzacions
per al segle XXI
44 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
45. Empreses, administracions, entitats…
!
Canvi en totes les organitzacions. En la:
•Cultura. Definir clarament l’objectiu i revolucionar l’actitud
actual dels professionals i els directius.
•Organització. Els processos s’han de dissenyar per servir
l’objectiu. A l’Administració, si no ajuden el ciutadà, cal
canviar-los.
•Lideratge. Més que jeràrquic, connector (Gary Hamel). El líder
ha de construir l’entorn per col·laborar i innovar.
•Entorn. Taules rodones en comptes de taulells, comptes de
xarxes socials (i no burofaxs), espais d’innovació (i no
compartiments tancats), programari en línia i col·laboratiu (més
que correu-e i programes en local…).
45 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
46. I mentrestant…
què podem fer?
46 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
47. Res millor que passa a l’acció
Quines dades es podrien obrir a la teva organització? Per què?
• ....................
• ....................
• ....................
• ....................
Quins comptes de xarxes socials es podrien activar? Per què?
• ....................
• ....................
• ....................
• ....................
47 ‘Cogovernar’. Jordi Graells i Costa. Sessió Departament d’Empresa i Ocupació. Barcelona, 30 de maig de 2012 CC – BY
3.0
Smile integrar programes amb software obert, programes que es milloren amb comunitats d’arreu. Eines informàtiques opnsource flexibles que permeten a Smile oferir solucions a empreses (ex. Botiga en línia). ___________________________________ Una empresa inglesa de formación, llevan esta política al límite donde los empleados tienen hasta el poder de cambiar al directivo. Como decía Cornella en el Update6 «será carísimo que la gente no sea feliz». Industria de la felicidad = posibilidad de negocio. Entender qué nos hace felices (psicología positiva). Seguramente la felicidad es concentrarse en algo y vivirlo con pasión. Por lo tanto: Felicidad = pasión + propósito INNOVAR EN LA GESTIÓN Es más importante innovar en la gestión que el propio servicio, porque aporta ventajas competitivas y sostenibles en el tiempo (Gary Hamel). Así, pues, ¿por qué no preocupa la racionalización de procesos, la digitalización, la implicación del profesional para cambiarlo, la evaluación…?
AQUÍ VA VÍDEO ‘RADICALES LIBRES E INNOVACIÓN PÚBLICA’ http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=GPeeZ6viNgY
Objetivos para cambiar la Administración y generar nuevo modelo de valor público: Trabajar en red para producir valor público con los demás actores. 1. Promover la apertura de datos ( open data ) para : - Impulsar la transparencia con la ciudadanía - facilitar que las empresas añadan valor y generen riqueza 2. Colaborar : - internamente - externamente (redes sociales)
Compartir, cocrear...
[...]
Objetivos para cambiar la Administración y generar nuevo modelo de valor público: Trabajar en red para producir valor público con los demás actores. 1. Promover la apertura de datos ( open data ) para : - Impulsar la transparencia con la ciudadanía - facilitar que las empresas añadan valor y generen riqueza 2. Colaborar : - internamente - externamente (redes sociales)
[...]
[...]
Aquests 272 comptes de xarxes els podeu veure en aquest mapa mental que representa cada departament, servei o marca i els diferents comptes a Twitter, Facebook, Youtube, Flickr o Slideshare que té oberts. Aquí cal recalcar que hi ha alguns departaments (Salut, Cultura, Ensenyament....) que organitzen al seu si també, al seu torn, l’obertura de comptes als centres prestadors de serveis (CAP, museus, escoles...) del seu àmbit.
[...]
[...]
[...]
Indicadors de qualitat combinant els que ens dóna l’eina: audiència i interaccions. Per ex. Un interès de 5 (5 RT de cada tuit). Llista no exhaustiva dels indicadors que mensualment obtenim dels diferents comptes de xarxes socials. Indicadors com: interès i compromís des de diferents punts de vista. Interès: mesura l’interès que la informació que es publica genera a la Xarxa (si la informació es consultada, amplificada, referenciada). Compromís: mesura el grau de compromís dels seguidors del compte (si hi ha interacció, si ens mencionen, si ens referencien...). Els diferents punts de vista són (el càlcul exacte està explicat a la diapositiva anterior): Conversa : mesura el grau de diàleg que la Generalitat manté amb la ciutadania a les diferents xarxes socials. Amplificació : recull la difusió que fan dels continguts de la Generalitat les persones que formen part de la xarxa relacional. Acció : indica si els continguts que es comparteixen a les xarxes motiven que les persones actuïn. Interaccions : mostra de manera global la relació entre un compte i la seva audiència. Acceptació ( applause ) : quantifica el grau de satisfacció.
En les dues diapositives anteriors s’han explicat la teoria. Aquesta diapositiva mostra un producte resultat d’aplicar a questa teoria. La DGACD elabora semestralment una fitxa de seguiment individual per a cada compte que pertany a la solució corporativa. En aquesta cas en concret es tracta del compte de Twitter de gencat. S’hauria d’explicar que aquest és solament el primer pas, l’objectiu final és: La clau, l’avaluació de l’impacte Un cop recollides totes aquestes dades i extrets els indicadors que interessin, caldrà relacionar-les amb les dades d’altres canals (web, telèfon, correu electrònic...) per poder comparar l’impacte que tenen unes i altres. Per últim, seria interessant poder relacionar el conjunt de dades amb els objectius de treball de l’organització i així veure si s’han complert. A més, la informació obtinguda ajudaria, per exemple, a fer previsions d’actuacions i a planificar campanyes futures. Al capdavall, l’avaluació a l’Administració ha de servir per identificar les polítiques públiques que funcionen, conèixer-ne l’impacte i saber en quina mesura l’impacte és atribuïble al problema mateix o a la intervenció de l’Administració pública. Per posar un exemple conegut, si hi ha menys incendis, pot ser per la bona actuació dels bombers o per altres raons (condicions meteorològiques, etc.). A més de la intervenció pública, hi intervenen altres variables que compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, l’alfabetització digital de la ciutadania, programes i lleis vigents, etc.). Per això, en moltes ocasions, per avaluar adequadament, estarem posant en relació els resultats de la intervenció pública amb la situació del que hauria ocorregut si no hagués tingut lloc l’esmentada intervenció.
Ho hem provat en iPhone i Android. És una capa dins de l’aplicació Layar (aplicació nativa disponible per Android i iPhone) Permet filtrar els equipaments per tipologia (temes principals) i per distància. Es pot tenir una visió dels equipament en Realitat Augmentada, en llistat o sobre mapa. Cada equipament disposa d’una fitxa de detall on s’informa de la distància respecte l’usuari, l’adreça i permet realitzar les accions Trucar; Com arribar (integrat a Google maps natiu); accedir al web; o enviar un mail.
[...]
¿PARA QUÉ EVALUAR? 1. Identificar políticas públicas que funcionan . 2. Qué impacto tienen. 3. En qué medida el impacte es atribuible al problema o a la intervención pública . Es decir, si hay menos incendios, no forzosamente significa que es a causa de la buena actuación de los bomberos. 4. Muchas variables que influyen sobre el impacto además de la intervención pública y complican la evaluación (evolución de la economía y la sociedad, otros programas, leyes en vigor, etc.). 5. Evaluación del impacto no significa , pues, qué ha ocurrido con la intervención pública, sino comparar qué habría pasado si no se hubiera tenido lugar dicha intervención . ____________________________ Y 1 – Y 0 Por ejemplo. Y 1 = cuántas personas han encontrado trabajo después de seguir curso formación; número de patentes registradas después de recibir subvenciones R+D+I En cambio, Y 0 es muy difícil de calcular. Se trata de elaborar hipótesis al máximo de realista y cuantificable mediante un escenario de comparación observable . Ejemplo. Departamento de Enseñanza y programas para dotar de más autonomía a los centros educativos para mejorar la calidad de la educación: Y 1 = calificaciones del alumnado de estos centros dotados de más autonomía Y 0 (hipótesis contrafactual ) = calificaciones del alumnado en escuelas similares pero que no están en el programa
[...]
[...]
[...]
[...]
EVALUACIÓN GLOBAL DEL IMPACTO DEL MODEL COLABORATIVO Sería el conjunto de: 1. Indicadores de actividad, producción e impacto . 2. Indicadores de eficiencia económica (diapositiva anterior). 3. Indicadores de cambio de tendencias en la sociedad , a partir de palabras clave, conceptos… que se puedan observar desde el momento de inicio del nuevo modelo colaborativo.
Objetivos para cambiar la Administración y generar nuevo modelo de valor público: Trabajar en red para producir valor público con los demás actores. 1. Promover la apertura de datos ( open data ) para : - Impulsar la transparencia con la ciudadanía - facilitar que las empresas añadan valor y generen riqueza 2. Colaborar : - internamente - externamente (redes sociales)
[...]
AQUÍ VA VÍDEO ‘RADICALES LIBRES E INNOVACIÓN PÚBLICA’ http://www.youtube.com/watch?v=YFOC2RrviYw&context=C33e7c4aADOEgsToPDskK1C83xIG-rf9XeUM_eZ-C4
Una sociedad de personas y organizaciones cada vez más conectadas en red que exigen que la Administración cambie hacia la función pública del s. XXI.
[...]
[...]
[…]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Está en marcha la tercera revolución industrial (The Economist), tras las que supusieron la transformación de la industria a finales del XVIII y la que instauró el trabajo en cadena propiciando la producción masiva a inicios del XX. El cambio digital va a permitir, está permitiendo ya, la producción distribuida y colaborativa, acabando con la necesidad de espacios de intermediación y concentración fabril, de la misma manera que la producción y distribución de conocimiento, la creación compartida a escala global, está acabando con enciclopedias, editoriales, periódicos y universidades en sus versiones tradicionales. Las impresoras 3D, el crowdfunding, Wikipedia, Arduino o el Do it yourself son expresión de una nueva realidad que tercamente reclama su lugar en un escenario que resiste sin alternativas. El capitalismo ha demostrado su adaptación a lo largo de siglos, pero ahora tiene que asumir que la colaboración es mejor que la competencia, y eso duele. El poder político y sus instituciones siguen utilizando principios como la jerarquía y la distribución de competencias para hacer funcionar sus entramados clientelares y burocráticos . El estatus y el organigrama son sus mejores argumentos. Y mientras, todo se horizontaliza, se constatan las ventajas sociales y colectivas de los códigos abiertos y van surgiendo iniciativas de apoyo mutuo y de nueva institucionalidad aquí y allá. Y al poder instituido le va quedando solo la autoridad y la fuerza . No va a ser fácil, ni tampoco indoloro, pero lo que empieza irá abriéndose camino. Joan Subirats es catedrático de Ciencias Políticas.