Families19

I si es passen tot el dia connectats,
què?
Jordi Bernabeu-Farrús [@jordibernabeu jbernabeu@althaia.cat]
Fundació Althaia – Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
Sessió per a famílies // Curs 2018-2019
http://slideshare.net/jordibernabeu

www.sobrepantalles.net/generacio1x1

Fundación Telefónica (2016)
N= 12.919 alumnos de 6 a 18 años
Pregunta: ¿tienes móvil propio?

‘Els joves que protagonitzen aquest
reportatge no llegiran aquestes
línies impreses. I si ho fan, serà
perquè la seva mare o el seu pare
han comprat el diari i ells l’han
fullejat. Llegiran la versió en digital
d’aquest reportatge -no us la
perdeu!- que els haurà arribat per
WhatsApp o per alguna xarxa social.
Els joves nascuts l’any 2000 han
crescut amb el mòbil a la mà, l’euro
a la butxaca i el món a cop de clic.
Són l’anomenada generació Z. Són
joves acostumats als estímuls ràpids.
Consumeixen cultura a la carta. Tots
miren sèries a Netflix, han canviat la
tele per YouTube i la música
l’escolten a Spotify.
Hem entrevistat vuit joves i ho hem
fet per WhatsApp, com ells es
comuniquen (…)’
Ara. 25/11/2018

‘Formamos nuestras herramientas
y luego éstas nos forman’
El medio es el mensaje (1967)
Marshall McLuhan

smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)

Facebook (2004)
YouTube (2005)
Twitter (2006)
Whatsapp (2009)
Instagram (2010)
Snapchat (2011)

LV. 3 de setembre de 2018

Diari de Girona. 23 d’octubre de 2014.

La Vanguardia.
12 de febrer de 2017.

24hc o n e c t a b i l i t a t < > d i s p o n i b i l i t a t
c o n n e x i ó < > h i p e r c o n n e x i ó

ARA. 1 de març de 2015
#MWC15

ARA. 22 de febrer de
2016 #MWC16

Relat digital
E x c l u s i ó < > I n c l u s i ó
‘ E x i s t e i x o ’
‘ N o e s t i c s o l ( … ) e m r e l a c i o n o ’
D e p e n c d e l a v i s i b i l i t a t i e l r e c o n e i x e m e n t ’

‘Els aporten tres components: poden donar fe activa
que existeixen; permeten experimentar en directe la
singularitat o la raresa de la seva manera de ser;
ajuden a descobrir que no estan sols amb la seva
adolescència. Sempre hi ha algú a l’altra banda del
mirall a qui agradar.’
Jaume Funes. ARA. 2 de juliol de 2016.

Demandes
@sobrepantalles
Masses pantalles alhora?
Com saber si està enganxat?
El que es diuen a la xarxa
A partir de quina edat?
Com es presenten?
A qui recorren quan tenen un problema
Adults, escoles i famílies 2.0

1. Manquen adults que acompanyin
2. Els problemes de sempre: noves
variables
#exponencialitat #rapidesa #importància
3. El paper de l’ ‘audiència’
Algunes ‘preocupacions’…
@sobrepantalles

“Equal access does imply equal opportunities,” says the
report, which goes on to point out that while anyone can use
the internet to learn about the world, improve their skills or
apply for a well-paid job, disadvantaged students are less
likely to be aware of the opportunities that digital technology
offers.
Font: World Economic Forum. Juliol 2016
https://www.weforum.org/agenda/2016/07/rich-and-poor-teenagers-spend-a-similar-amount-of-time-online-so-why-aren-t-we-closing-the-
digital-divide?utm_content=buffer46e60&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer

>> Com més hores davant de l'ordinador i menys supervisió dels
pares, més males notes.
>> El 27% dels adolescents que no toquen un PC o un portàtil -una
minoria- també tenen un rendiment escolar baix.
Font: La Vanguardia. 29 de gener de 2015.

En España, el 95% de los niños entre
10 y 15 años usa internet. Pero
todavía hay 300.000 niños y
adolescentes que no ha usado un
ordenador y 140.000 que no ha
tenido un solo contacto en internet
en los últimos 3 meses, según datos
del INE.
"En el entorno digital en el que estos
niños han nacido, el no tener acceso a
la tecnología digital es otra forma
más de exclusión que puede tener
consecuencias en su desarrollo
personal y en su futuro laboral",
señala Maite Pacheco, directora de
Sensibilización y Políticas de Infancia,
de UNICEF Comité Español.
Según el informe, la variable que más
peso tiene en el uso de internet entre
los niños es el estatus
socioeconómico de las familias.
UNICEF (2018)

Més variables a no perdre de vista,
apart de les ja exposades
#exponencialitat #rapidesa #dimensió_del_missatge
L’intragrup
L’audiència
El respecte
L’anonimat

Festa des del mòbil d un ciutadà i penjada a l Instagram

1. Ser respectuós. No escriure missatges ofensius.
2. No enviar continguts sense pensar-los abans.
3. No posar en dubte la credibilitat dels missatges i no fer judicis de valor previs.
4. Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta algú no ha de perjudicar tothom.
5. Vigilar amb les etiquetes. No crear imatges falses de pares, professors o estudiants.
6. Donar importància al context de producció, recepció i reproducció dels comentaris.
7. No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa, com fotos o mems.
8. Evitar discussions personals
9. Tenir present l'efecte grandària: un comentari irrespectuós en un espai públic pren
una dimensió extra.
10. Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.
Font: Ara. 17 d’abril de 2016.

Participació, col·laboració, cooperació…

Hores de video pujades a YouTube per
minut (2015)
300

500.000 perfils nous a FB per dia
1.500.000 d’anys aproximadament per mes connectats
6 perfils nous per segon [81 milions de perfils falsos]
62% accés a xarxes socials
brandwatch.com (2016)

400 milions d’usuaris d’Instagram
brandwatch.com (2016)
30% dels usuaris d’Internet
80 milions de fotos diàries
40% de les marques estan a IG
Usuaris 70% més propensos a compres online
70% hashtags són marques
60% es connecten diàriament

Vídeojocs més venuts 2016
Font: AEVI

ARA. 3 de març de
2015 #MWC15

Enganxar-se
L’addició des d’una perspectiva educativa
• Trobar-se malalt sense allò
• Ser infeliç per la seva absència
• Esdevenir la principal font de felicitat
• Construir un món depenent de la seva presència
• Ocupar un temps vital desproporcionat
Funes, 2008

• Si tots els meus amics són virtuals…
• Si estic tota l’estona pensant: “Quan em
connectaré?”
• Si per culpa d’estar “tot el dia connectat” baixo a
l’escola, deixo l’esport, etc.
• Si sóc radicalment/oposadament diferent a la xarxa
que a la vida física…
• Si a casa em genera moltes discussions…
• Si estic despert molta estona de la nit per estar
connectat.
• Si després d’un problema no aprenc >> em torna a
passar
• Si estic fent mal a algú (o hi participo ‘activament’)

'Normas y comunicación sobre el uso de internet empleadas por los padres y
Adicción a Internet de los hijos’ (Gámez i Villa, 2013):
>> 'Es possible que la qualitat de la comunicació, més que la
freqüència, estigui relaciona amb l’ús problemàtic d’internet (Van
Den Eijden et al., 2010).'
>> 'El clima general de comunicació amb els pares, més que la
comunicació específica relacionada amb internet, podria precedir
l’ús problemàtic d’internet entre els adolescents”
>> 'Les estratègies de prevenció, de l’ús problemàtic de les noves
tecnologies, haurien d’incidir sobre la importància de l’establiment
d’un conjunt de normes bàsiques respecte a l’ús d’internet dels
fills'

Janell Hoffman a parent puts 18 conditions on son's iPhone
use
"Si acceptes el regal també aproves algunes normes
i regulacions"

use
"Si us plau, llegeix el següent contracte. Espero que
entenguis que la meva feina és convertir-te en un home
equilibrat i que pot conviure amb la tecnologia"

use
1. És el meu telèfon [de la mare]. Jo l'he comprat. He pagat per ell. Jo t'ho
cedeixo.
2. Sempre sabré la contrasenya.
3. Si sona, respon. És un telèfon. Digues hola, sigues educat. Mai
ignoris la trucada si és del teu pare o de la mare.
4. S apagarà durant la nit i es tornarà a encendre a les 07.30h. Respecta
els horaris de les altres famílies.
5. No el faràs servir a l escola. Conversa amb la gent amb la que
després et manes missatges. És una habilitat social.
6. Si se't cau a la banyera, a terra o es trenca, ets el responsable de
pagar la reparació. Has de tenir aquesta despesa previst.

use
7. No l utilitzis per mentir o vacil · lar a ningú. No participis en
converses que poden ferir a altres. Sigues un bon amic o almenys
allunya't d'aquestes situacions.
8. No enviïs missatges, correus o contactis amb gent amb la que no
ho faries en persona.
9. No et relacionis amb persones a les que no portaries a casa.
10. Res de porno. Cerca a internet informació i comparteix amb mi. Si
tens qualsevol dubte pregunta a algú.
11. Apaga'l o posa-ho en silenci quan estiguis en públic.
12. No enviïs o rebis imatges de les parts íntimes de ningú. No riguis. El
ciberespai és més gran i poderós que tu. I és difícil fer que alguna
cosa desaparegui, inclosa la mala reputació.

use
13. No feu fotos i vídeo de tot. No hi ha necessitat de documentar la
teva vida sencera. Viu les teves experiències. S'emmagatzemaran en
la teva memòria per sempre.
14. Aprèn a viure sense això.
15. Descàrrega música nova o vella o diferent de laque escolten milions
de persones a la vegada. Gaudeix l'avantatge.
16. Els jocs de paraules, puzles o els d'entrenament mental són els
millors.
17. Mantenim els ulls oberts. Mira el món que passa al teu voltant.
Pregunta't sense utilitzar Google.
18. Si no el saps controlar te l trauré. Ens asseurem a parlar sobre això
i començarem de nou. Tu i jo estem sempre aprenent. Som un equip.

SENTIT COMU
Gaudeix l avantatge
Mira el que passa al teu voltant
Els mitjans són mitjans
“Normes i límits”

https://www.althaia.cat/althaia/ca/assistencial/salu
t-mental/infanto-juvenil/llibret_tic_web.pdf

1. Vetllar perquè l’ordinador i d’altres productes tecnològics
en espais no afavoreixen l’aïllament.
2. Definir unes normes clares d’ús. Prioritzant uns usos
davant d’altres. Uns torns més importants que altres
(exemple: per treballar abans que per jugar). Si cal redactar-
les i tenir-les visibles. Pactades.
3. “Controlar” que l’estona que es passa davant d’una
pantalla entra dins els límits raonables.
4. Afavorir conductes alternatives a les tecnologies.
5. Utilitzar “interruptors externs”. Filtres de control parental,
alarmes, etc.

6. Establir càstigs davant incompliments. Que siguin
realistes, i es compleixin.
7. Observar amb discreció. Això és: no espiar converses al
al Whatsapp, Facebook. Respectar intimitat. Però sent
coneixedors dels seus contextos virtuals.
8. Transmetre un discurs de responsabilitat, moderació i
prudència.
9. Emfatitzar els “bons usos”.
10. Ser conseqüent i intransigent amb pràctiques
d’assetjament, descontrol econòmic, etc.

Gràcies ;-)
@JordiBernabeu
jbernabeu@althaia.cat

I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD)
i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
A continuació cito les fonts utilitzade si que no s’han fet durant la presentació:

BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self-idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372-374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En
http://stoweboyd.com/post/4557503857/307-369-crashes-means-very- few-of-us-are-supertaskers (accedido el
8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu- cation,
http://chronicle.com/article/The-End-of-Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En
http://www.esade.edu/web/esp/about-esade/today/news/viewelement/
237601/1/un-estudio-de-creafutur-y-esade-senala-un-cambio-en-el-
modelo-de-consumo-mundial:-del-consumismo-feliz-al-consumo-ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En
http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/28/are-we-getting-smarter- review (accedido el 8 de diciembre de
2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En

GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta-Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En
http://pewresearch.org/pubs/414/americans-and-social-trust- who-where-and-why (accedido el 8 de
diciembre de 2012).
Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior.
August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.
Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450.
doi:10.1089/cpb.2004.7.443.
Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.
Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School,
Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.

jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes les fotografies han
estat extretes d internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom - I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos-Redes-Personales-de-
Aprendizaje-en-Organizaciones-Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí- mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad-digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog- nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776-778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit-formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy- chology, 18(5), p. 459-482.
Convivencia en la escuela. Convives Número 3.
http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf
A www.sobrepantalles.net i www.slideshare.net/sobrepantalles trobareu la resta d’informació que complementa
les fonts d’aquesta presentació.

Families19

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a Families19

Semelhante a Families19 (19)

Mais de Jordi Bernabeu Farrús

Mais de Jordi Bernabeu Farrús (20)

Último

Último (8)

Families19