Comentari llengües parlants tuson

1. ESQUEMA
-Les llengües amb més parlants són més útils.
-Comunicar-te amb milions de persones?
-Un malson i una monstruositat
-La gent normal només es relaciona amb uns pocs amics.
-La llengua més parlada i més útil és la pròpia de cada lloc.
-El neerlandès a Holanda; l’àrab i el berber al Marroc.
-No el xinès, l’anglès o l’espanyol.
-El nombre de parlants no té relació amb la utilitat de les llengües
-En altres dominis o àmbits sí que són útils altres llengües
-Intercanvis comercials, científics, culturals...
-Necessitat d’una o més llengües, o de traducció simultània.
-Poden ser llengües diferents, no sempre la mateixa:
-Genòmica o Informàtica: l’anglès
-Estudis alcorànics: l’àrab
-Comerç a l’Àfrica oriental: el swahili.
-Tot depèn de saber on ets i per a què necessites la llengua
-La llengua més útil no és la que té més parlants, sinó la que et resol els problemes:
-vendre productes informàtics
-relacionar-te amb la gent del país que visites
-relacionar-te amb la gent propera que estimes
-utilitat també important, necessària i plaent.
-La llengua més parlada és la que tenim més a prop: la del país on vivim.

2. TEMA: La utilitat de les llengües segons el nombre de parlants
COMENTARI:
Registre: Literari
-Propòsit: subjectiu:
-1a. Persona singular i plural (haurem de reconèixer: atreure’s la complicitat del lector),
- col·loquialismes (i alguns hi afegeixen..., si vols viure..., saber on ets...)
-Interjeccions (Quin malson!)
-Nivell de formalitat: Mitjà-alt.
Vol fer-se entendre (divulgatiu, lèxic general i culte, col·loquialismes) per poder
convèncer el lector
-Funció del llenguatge: expressiva, poètica i conativa. Predomina la conativa.
-Estructura interna:
1a. Part: 1r., 2n. i 3r. Paràgrafs. Rebat la idea o tòpic inical
2a. Part: 4t. i 5è paràgrafs. Exposa la utilitat o necessitat d’altres llengües a part de la
pròpia
3a. Part: 6è. Paràgraf. Argumenta que la llengua més útil no és necessàriament la més
parlada, sinó la que s’utlitza en cada àmbit concret. I als àmbits quotidians la més útil i
parlada és la de l’indret on vivim.

3. -Tipus de text: argumentatiu. Què pretén? Convèncer..
Recursos: ironia (“tota una vidas xerrant..."),
metàfores (ens traurà l’esperit de pena, territori anomenat “Genòmica”),
preguntes retòriques,
hipèrboles (monstruositat dialogística)