SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 10
Vinyes verdes vora el mar
· Josep Maria de Segarra va néixer a Barcelona el 1894 i va morir el 1961. Era poeta,
novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Va realitzar obres dramàtiques
molt populars.
· Va participar com a membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial
Acadèmia de Bones Lletres.
· En poesia i obres teatrals en va destacar, a part de realitzar obres dramàtiques molt
populars. Segarra va ser influït per Shakespeare i Molière. Guanyant premis des de
jove, cal destacar el de la Flor Natural als jocs florals de Barcelona.
· La seva poesia era vitalista i còsmica, ja que parla de la natura i el cicle de la vida,
tema fonamental d’aquest dos corrents.
· La guerra civil marca uns abans i un després a la vida i obra del autor, ja que els seus
versos de sàtira contra la FAI (Organització Anarquista Iberica)van fer perillar la seva
vida i que fugís a Paris. Al 1940 tornà a Catalunya, on es va dedicar plenament a la
seva obra literària. Els 50 son els anys de màxima esplendor de l’autor, i gracies a
l’obra “la ferida lluminosa” recupera l’èxit perdut en temps de guerra.
JOSEP MARIA DE SEGARRA
· Vinyes verdes vora el mar és el poema numero sis de vint-i-tres, que formen les cançons
de rem i vela.
· Es fonamenta en l’evolució de les vinyes, des del seu naixement, amb les fulles verdes,
fins la collita del fruit, a més del plaer de viure, que és present al poema.
· El títol fa referència a les vinyes d’un color verd intens que creixen vora el mar, el
contrast del conreu i del mar de fons es molt evident durant tot el poema. El títol es
repeteix varies vegades en les diverses estrofes, donant musicalitat al poema podent parlar
així d’una cançó.
· Cal destacar el mar que es present en total l’obra, en que la primavera i estiu son les
estacions en que es fonamenta el poema. Trobem també el color marro de la terra, el negre
del fruit del raïm i el color or que fa referència als pàmpols. A partir de diversos adjectius
i sintagmes referits a la tranquil·litat, sembla que el autor ens vol fer sentir aquesta
sensació.
Tema del text i Glossa
· El poema és format per 7 cobles de cinc versos heptasíl·labs amb rima
consonant i art menor. En el gènere en que treballa es el de la cançó.
· Els recursos lingüístics més utilitzats són:
- Repetició: a cada estrofa, a principi i final, podem llegir vinyes verdes.
Donant, com anteriorment s’ha exposat, una major musicalitat i rapidesa al
poema.
- Personificació: la vinya pren vida i podem interpretar el seu cicle de la vida
com el d’una persona humana. Si ens descriu al final del poema la vinya sense
fruit i en soledat, podem pensar que l’home que està sol pot viure una vida poc
plàcida i l’enfronta sense cap mena d’il·lusió.
- Al·literació: recurs que reitera estructures consecutives o lleugerament
separades. Com per exemple, el “dolç repòs”.
Mètrica
Primera estrofa:
Vinyes verdes vora el mar, 7a
ara que el vent no remuga (1) 7b
us feu més verdes i encar 7a
teniu la fulla poruga, 7b
vinyes verdes vora el mar. 7a
Segona estrofa:
Vinyes verdes del coster, 7c
sou més fines que la userda.(2) 7d
Verd vora el blau mariner, 7c
vinyes amb la fruita verda, 7d
vinyes verdes del coster. 7c
Anàlisi de l’ estrofa
Tercera estrofa:
Vinyes verdes, dolç repòs, 7e
vora la vela que passa; 7f
cap al mar vincleu el cos 7e
sense decantar-vos massa, 7f
vinyes verdes, dolç repòs. 7e
Quarta estrofa:
Vinyes verdes, soledat 7g
del verd en l'hora calenta. 7h
Raïm i cep retallat 7g
damunt la terra lluenta; 7h
vinyes verdes, soledat. 7g
Anàlisi de l’ estrofa
Cinquena estrofa:
Vinyes que dieu adéu 7i
al llagut(3) i a la gavina,7j
i al fi serrellet de neu 7i
que ara neix i que ara fina... 7j
Vinyes que dieu adéu! 7i
Sisena estrofa:
Vinyes verdes del meu cor... 7k
Dins del cep s'adorm la tarda,7l
raïm negre, pàmpol(4) d'or, 7k
aigua, penyal i basarda.(5)(6) 7l
Vinyes verdes del meu cor... 7
Anàlisi de l’ estrofa
Setena estrofa:
Vinyes verdes vora el mar, 7a
verdes a punta de dia, 7m
verd suau cap al tard... 7a
Feu-nos sempre companyia, 7m
vinyes verdes vora el mar! 7a
Realitza un resum final del cicle de la vinya, començant pel verd inicial i degradant el color quan
arriba el tard. A més els hi reclama que el facin sempre companyia.
Analisi de l’estrofa
Significat de les paraules marcades:
1. Remuga: s’aplica metafòricament al vent però fa referència al remugà dels animals
remugants per segona vegada.
2. Userda: és una planta també coneguda amb el nom d’alfals.
3. Llagut: petita embarcació de vela.
4. Pàmpol: fulla de la vinya.
5. Penyal: penya gran i elevada.
6. Basarda: sentiment de depressió en presencia d’alguna cosa que el fa pensar en possibles
perills contra els quals e sent indefens.
· L’autor descriu el cicle de vida d’una vinya al llarg del poema.
· És una clara metàfora amb la vida l’ésser humà, ens fa saber l’estimació que té
cap a la natura i podem dir que tot el poema és un quadre o destaquen molt els
colors.
· La situació que ens descriu el poema és un clar exemple del cicle de la vida
d’una persona i també ens compara la solitud de la vinya amb la d’un home.
Aquesta solitud fa que no pugui afrontar la vida amb dignitat i il·lusió. Aquest
exemple el podem aplicar a la vida quotidiana ja que aquesta solitud i sentiment
el pateixen milers de persones cada dia.
Conclusions
Marc Hidalgo Baena i Marc Zamora Juan

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Presentació corrandes d'exili pere quart
Presentació corrandes d'exili pere quartPresentació corrandes d'exili pere quart
Presentació corrandes d'exili pere quart
Guillem Gomáriz
 
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
juanjogonzalez
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
gemmaencamp
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
Joan Florit
 

Mais procurados (20)

Cambra de la tardor gabriel ferrater
Cambra de la tardor                gabriel ferraterCambra de la tardor                gabriel ferrater
Cambra de la tardor gabriel ferrater
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civilBartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 
Presentació corrandes d'exili pere quart
Presentació corrandes d'exili pere quartPresentació corrandes d'exili pere quart
Presentació corrandes d'exili pere quart
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
 
Sunion
SunionSunion
Sunion
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
 
Cant del retorn
Cant del retornCant del retorn
Cant del retorn
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
 
A mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civilA mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civil
 
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiu
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 

Semelhante a Vinyes verdes vora el mar.pptm (20)

Anys 30 I Postguerra 2
Anys 30 I Postguerra   2Anys 30 I Postguerra   2
Anys 30 I Postguerra 2
 
Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzada
 
AdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologiaAdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologia
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Joan margarit[1]
Joan margarit[1]Joan margarit[1]
Joan margarit[1]
 
Joan margarit[1]
Joan margarit[1]Joan margarit[1]
Joan margarit[1]
 
Joan margarit[1]
Joan margarit[1]Joan margarit[1]
Joan margarit[1]
 
Joan margarit[1]
Joan margarit[1]Joan margarit[1]
Joan margarit[1]
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Caner
CanerCaner
Caner
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Carner Josep
Carner JosepCarner Josep
Carner Josep
 
Antologia poètica de josep carner
Antologia poètica de josep carnerAntologia poètica de josep carner
Antologia poètica de josep carner
 
Avantguardes
AvantguardesAvantguardes
Avantguardes
 
Treball antologia catalana
Treball antologia catalanaTreball antologia catalana
Treball antologia catalana
 
Josep Carner
Josep CarnerJosep Carner
Josep Carner
 
noucentisme
noucentismenoucentisme
noucentisme
 
Jacquiyester
JacquiyesterJacquiyester
Jacquiyester
 

Mais de joanmolar

Mais de joanmolar (20)

La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidal
 
L'aufàbrega
L'aufàbregaL'aufàbrega
L'aufàbrega
 
Lo diví en el dijous sant
Lo diví en el dijous santLo diví en el dijous sant
Lo diví en el dijous sant
 
La nit de la puríssima
La nit de la puríssimaLa nit de la puríssima
La nit de la puríssima
 
A muntanya després tempestat
A muntanya després tempestatA muntanya després tempestat
A muntanya després tempestat
 
En la mort d'un jove
En la mort d'un joveEn la mort d'un jove
En la mort d'un jove
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendra
 
A la mare de déu de montserrat
A la mare de déu de montserratA la mare de déu de montserrat
A la mare de déu de montserrat
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendra
 
Valentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peruValentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peru
 
Iveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_honduresIveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_hondures
 
Paloma 3 a_argentina
Paloma 3 a_argentinaPaloma 3 a_argentina
Paloma 3 a_argentina
 
Adonay 3 a_hondures
Adonay 3 a_honduresAdonay 3 a_hondures
Adonay 3 a_hondures
 
Iveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_honduresIveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_hondures
 
M. eduarda 2 a_cuba
M. eduarda 2 a_cubaM. eduarda 2 a_cuba
M. eduarda 2 a_cuba
 
Valentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peruValentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peru
 
Cant dels joves
Cant dels joves Cant dels joves
Cant dels joves
 
Lo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santLo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous sant
 

Vinyes verdes vora el mar.pptm

  • 2. · Josep Maria de Segarra va néixer a Barcelona el 1894 i va morir el 1961. Era poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Va realitzar obres dramàtiques molt populars. · Va participar com a membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. · En poesia i obres teatrals en va destacar, a part de realitzar obres dramàtiques molt populars. Segarra va ser influït per Shakespeare i Molière. Guanyant premis des de jove, cal destacar el de la Flor Natural als jocs florals de Barcelona. · La seva poesia era vitalista i còsmica, ja que parla de la natura i el cicle de la vida, tema fonamental d’aquest dos corrents. · La guerra civil marca uns abans i un després a la vida i obra del autor, ja que els seus versos de sàtira contra la FAI (Organització Anarquista Iberica)van fer perillar la seva vida i que fugís a Paris. Al 1940 tornà a Catalunya, on es va dedicar plenament a la seva obra literària. Els 50 son els anys de màxima esplendor de l’autor, i gracies a l’obra “la ferida lluminosa” recupera l’èxit perdut en temps de guerra. JOSEP MARIA DE SEGARRA
  • 3. · Vinyes verdes vora el mar és el poema numero sis de vint-i-tres, que formen les cançons de rem i vela. · Es fonamenta en l’evolució de les vinyes, des del seu naixement, amb les fulles verdes, fins la collita del fruit, a més del plaer de viure, que és present al poema. · El títol fa referència a les vinyes d’un color verd intens que creixen vora el mar, el contrast del conreu i del mar de fons es molt evident durant tot el poema. El títol es repeteix varies vegades en les diverses estrofes, donant musicalitat al poema podent parlar així d’una cançó. · Cal destacar el mar que es present en total l’obra, en que la primavera i estiu son les estacions en que es fonamenta el poema. Trobem també el color marro de la terra, el negre del fruit del raïm i el color or que fa referència als pàmpols. A partir de diversos adjectius i sintagmes referits a la tranquil·litat, sembla que el autor ens vol fer sentir aquesta sensació. Tema del text i Glossa
  • 4. · El poema és format per 7 cobles de cinc versos heptasíl·labs amb rima consonant i art menor. En el gènere en que treballa es el de la cançó. · Els recursos lingüístics més utilitzats són: - Repetició: a cada estrofa, a principi i final, podem llegir vinyes verdes. Donant, com anteriorment s’ha exposat, una major musicalitat i rapidesa al poema. - Personificació: la vinya pren vida i podem interpretar el seu cicle de la vida com el d’una persona humana. Si ens descriu al final del poema la vinya sense fruit i en soledat, podem pensar que l’home que està sol pot viure una vida poc plàcida i l’enfronta sense cap mena d’il·lusió. - Al·literació: recurs que reitera estructures consecutives o lleugerament separades. Com per exemple, el “dolç repòs”. Mètrica
  • 5. Primera estrofa: Vinyes verdes vora el mar, 7a ara que el vent no remuga (1) 7b us feu més verdes i encar 7a teniu la fulla poruga, 7b vinyes verdes vora el mar. 7a Segona estrofa: Vinyes verdes del coster, 7c sou més fines que la userda.(2) 7d Verd vora el blau mariner, 7c vinyes amb la fruita verda, 7d vinyes verdes del coster. 7c Anàlisi de l’ estrofa
  • 6. Tercera estrofa: Vinyes verdes, dolç repòs, 7e vora la vela que passa; 7f cap al mar vincleu el cos 7e sense decantar-vos massa, 7f vinyes verdes, dolç repòs. 7e Quarta estrofa: Vinyes verdes, soledat 7g del verd en l'hora calenta. 7h Raïm i cep retallat 7g damunt la terra lluenta; 7h vinyes verdes, soledat. 7g Anàlisi de l’ estrofa
  • 7. Cinquena estrofa: Vinyes que dieu adéu 7i al llagut(3) i a la gavina,7j i al fi serrellet de neu 7i que ara neix i que ara fina... 7j Vinyes que dieu adéu! 7i Sisena estrofa: Vinyes verdes del meu cor... 7k Dins del cep s'adorm la tarda,7l raïm negre, pàmpol(4) d'or, 7k aigua, penyal i basarda.(5)(6) 7l Vinyes verdes del meu cor... 7 Anàlisi de l’ estrofa
  • 8. Setena estrofa: Vinyes verdes vora el mar, 7a verdes a punta de dia, 7m verd suau cap al tard... 7a Feu-nos sempre companyia, 7m vinyes verdes vora el mar! 7a Realitza un resum final del cicle de la vinya, començant pel verd inicial i degradant el color quan arriba el tard. A més els hi reclama que el facin sempre companyia. Analisi de l’estrofa Significat de les paraules marcades: 1. Remuga: s’aplica metafòricament al vent però fa referència al remugà dels animals remugants per segona vegada. 2. Userda: és una planta també coneguda amb el nom d’alfals. 3. Llagut: petita embarcació de vela. 4. Pàmpol: fulla de la vinya. 5. Penyal: penya gran i elevada. 6. Basarda: sentiment de depressió en presencia d’alguna cosa que el fa pensar en possibles perills contra els quals e sent indefens.
  • 9. · L’autor descriu el cicle de vida d’una vinya al llarg del poema. · És una clara metàfora amb la vida l’ésser humà, ens fa saber l’estimació que té cap a la natura i podem dir que tot el poema és un quadre o destaquen molt els colors. · La situació que ens descriu el poema és un clar exemple del cicle de la vida d’una persona i també ens compara la solitud de la vinya amb la d’un home. Aquesta solitud fa que no pugui afrontar la vida amb dignitat i il·lusió. Aquest exemple el podem aplicar a la vida quotidiana ja que aquesta solitud i sentiment el pateixen milers de persones cada dia. Conclusions
  • 10. Marc Hidalgo Baena i Marc Zamora Juan