2009 PdIIAC - Polítiques públiques i plans d'actuació en infància i adolescència

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I
PLANS D’ACTUACIÓ
EN INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
Annex núm. 1
(setembre 2009)
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya
Generalitat
de Catalunya

Equip de producció:
Responsable: Jordi Muner
Tècnics: Montse Martí, Joan Llosada, Albert Dalmau, Alba Domínguez, Núria Vilarrubias, Agustí Cerdán
Barcelona, 2010
L’apartat de Plans d’actuació i polítiques públiques internacionals es va elaborar a partir del treball de recerca realitzat per
Ferran Casas, Carme Montserrat, Mònica González, Sara Malo, Dolors Navarro, Clarisse Mosmann i Marc Pérez Burriel,
els quals, en el marc del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Infància i Adolescència del Departament d’Acció
Social i Ciutadaniai l’Institut de recerca sobre Qualitat de vida de la Universitat de Girona.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Acció Social i Ciutadania
Secretaria d’Infància i Adolescència de Catalunya
Paral·lel, 52
08001 Barcelona
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció,
distribució i comunicació pública sempre que se'n citi l’autor (Secretaria d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de
Catalunya) i no se'n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada. La llicència completa es pot
consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ EN INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
ÍNDEX |
Pàgina
PRESENTACIÓ
Metodologia
1. Plans d’actuació a l’Estat espanyol.........................................................................................3
2. Plans d’actuació i polítiques públiques internacionals ...............................................................3
Polítiques públiques a Espanya
1. Drets de la infància .............................................................................................................4
2. Família ..............................................................................................................................5
3. Situacions de risc................................................................................................................5
4. Salut .................................................................................................................................8
5. Educació ............................................................................................................................8
6. Lleure i cultura ...................................................................................................................9
7. Habitatge ...........................................................................................................................9
8. Immigració.........................................................................................................................9
9. Esport................................................................................................................................9
10. Treball ...................................................................................................................... 10
11. Participació................................................................................................................ 10
12. Seguretat.................................................................................................................. 10
13. Estadístiques i dades .................................................................................................. 11
14. Mitjans de comunicació i drets dels infants .................................................................... 11
15. Coordinació i cooperació administrativa pública i privada................................................. 11
Polítiques públiques a França
1. Informe temàtic 2007. El Síndic de Greuges dels Infants. Adolescents amb patiment................. 12
2. Cinc guies pràctiques sobre la protecció de la infància (2008)................................................. 13
Polítiques públiques a Anglaterra
1. El Pla d’infància. Construint futurs més brillants .................................................................... 14
Polítiques públiques a Suècia
1. Estratègia per a l’aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants..... 19
2. Quart informe periòdic de Suècia al Comitè de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants
2002-2007 ....................................................................................................................... 19
3. Política de serveis socials ................................................................................................... 20
4. La Junta Nacional de Sanitat i Benestar Social ...................................................................... 20
5. Informe social 2006. L’informe nacional sobre les condicions socials a Suècia ........................... 20
Polítiques públiques a Noruega
1. Informe nacional de la política de la joventut a Noruega. Informe 2003 ................................... 22
2. El Síndic de Greuges dels Infants ........................................................................................ 23
3. El Servei de Benestar Infantil a Noruega. Avaluació de l’estat actual, noves perspectives i
propostes de reformes....................................................................................................... 23
4. La Llei d’infància (2007)..................................................................................................... 24
Polítiques públiques a Finlàndia
1. Estratègies de protecció social 2015: cap a una societat socialment i econòmicament sostenible. 25
2. Una Finlàndia apropiada per als infants................................................................................ 25
3. Política familiar a Finlàndia (2006)....................................................................................... 27
Polítiques públiques al Canadà
1. Recursos humans i desenvolupament social al Canadà........................................................... 28
2. Pla canadenc d’atenció universal a la infància ....................................................................... 28
3. Acord federal, provincial i territorial sobre el desenvolupament de la primera infància................ 28
4. Marc multilateral en l’aprenentatge primerenc i l’atenció a la infància ...................................... 28
5. Prestacions nacionals per infant .......................................................................................... 29
Polítiques públiques al Quebec
1. Estratègia d’acció jove 2006-2009: per una joventut compromesa amb el seu èxit.................... 29
2. Protecció a la joventut ....................................................................................................... 31
3. Associació de centres juvenils del Quebec ............................................................................ 32
4. Espai J: portal de la joventut .............................................................................................. 32
5. Secretariat de la Joventut .................................................................................................. 32
6. Consell Permanent de la Joventut........................................................................................ 33
Pàg. 1
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya

PRESENTACIÓ |
PRESENTACIÓ
El Pla director d’infància i adolescència de Catalunya és el pla sectorial per
mitjà del qual es desplega el Pla estratègic de serveis socials en l’àmbit de
la infància i l’adolescència, tal com recull l’article 38 de la Llei de serveis
socials.
El Pla director vol esdevenir l’instrument que reculli la planificació i
l’ordenació de les polítiques, les actuacions i els serveis a la infància i
l’adolescència de Catalunya, i fomenti el treball transversal i la cooperació
institucional.
El Pla director d’infància i adolescència de Catalunya és un projecte
desplegat per etapes que es va iniciar a la primeria del 2008 i finalitza el
2009. El desenvolupament de cada etapa dóna com a resultat productes
que, en el seu moment, constituiran el document final.
A fi d’anar fent difusió del treball elaborat en cada etapa, s’ha proposat
editar els documents resultants. És per això que el document que
presentem ha estat un dels productes de l’etapa de diagnòstic.
Imma Pérez i Rovira
Secretària d’Infància i Adolescència
Pàg. 2
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| Metodologia
Metodologia
2. Plans d’actuació i polítiques públiques internacionals
En el procés d’elaboració del Pla director d’infància i
adolescència s’ha fet una cerca de les polítiques públiques
dirigides a la infància i l’adolescència a l’Estat espanyol i altres
països.
La cerca de les polítiques públiques dirigides a la infància i
l’adolescència en altres països pretenia identificar elements de
referència de la planificació estratègica desenvolupada en el
context internacional.
Se n’ha fet una primera recopilació des del punt de vista
documental i posteriorment se n’ha analitzat el contingut amb
l’objectiu de conèixer l’estat de les polítiques públiques i els
plans d’actuació en infància i adolescència a l’Estat espanyol i
altres països.
Aquesta actuació s’ha dut a terme en dues fases: en una de
primera, es va seleccionar un ventall de països que podien ser
del nostre interès atès el moment actual de l’enfocament de les
polítiques públiques a la Secretaria d’Infància i Adolescència:
• Itàlia
• França1. Plans d’actuació a l’Estat espanyol
• Anglaterra
• Escòcia
La cerca de les polítiques públiques dirigides a la infància i
l’adolescència a l’Estat espanyol va donar com a resultat el
llistat següent:
• Noruega
• Suècia
• Finlàndia
• EUA
• Plan Estratégico Nacional de la Infancia y la Adolescencia
(2006-2009)
• Canadà i Quebec
En una segona fase, a partir d’una tria de la selecció inicial de
països, es van dur a terme una anàlisi i un estudi
d’aprofundiment en aquells que tenien més documentació
disponible. Això va reduir aquesta actuació a l’anàlisi i l’estudi
dels plans dels països següents:
• Plan integral de atención a la infancia de Andalucía (2003-
2007)
• Institut Valencià de la Joventut - Memòria d’activitats
(2007)
• França• II Plan de atención a la infancia y la adolescencia de la
Comunidad de Madrid (2002-2006) • Anglaterra
• Noruega
• Suècia• Plan integral de infancia, familia y adolescencia del
Principado de Asturias (2004-2007) • Finlàndia
• Canadà i Quebec
• II Plan integral de infancia de la Rioja (2006-2009)
• II Plan joven de la Comunidad Autónoma Vasca (2002-
2005)
• Plan de acción para la infancia y la adolescencia en
dificultad social de la comunidad autónoma de Cantabria
(2007-2009)
D’aquests plans, n’hi ha dos que abasten tota la població
infantil i adolescent, el Pla Estratègic Nacional i el d’Andalusia, i
cinc que abasten només la població infantil i adolescent en
situació de risc social o dificultat social: Madrid, Astúries, La
Rioja, Navarra i Cantàbria. Els dos plans restants tracten la
població juvenil i corresponen a les comunitats autònomes de
València i el País Basc.
A l’hora d’escollir els plans autonòmics per analitzar les
polítiques públiques de l’Estat espanyol, es van seleccionar a
partir d’aquests criteris: els que abastessin la població infantil i
adolescent de manera integral, els que tractessin la població
infantil i adolescent en situació de risc social i/o dificultat
social, i els que fossin més recents. D’altra banda, es varen
escollir dos plans que parlaven de joventut.
Pàg. 3
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| Espanya
Pàg. 4
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya
Polítiques públiques a Espanya
L’informe següent presenta una revisió dels plans de les
comunitats autònomes d’Andalusia, el País Basc, Madrid, València,
La Rioja, el Principat d’Astúries i Cantàbria.
A continuació es mostra una taula que resumeix totes les fonts
documentals utilitzades en l’elaboració d’aquest informe. La franja
d’edat que es concreta copsa les edats (les mínimes i les
màximes) de la població destinatària a la qual es refereixen els
plans i la memòria d’activitats. En aquest sentit, cal destacar que
cada objectiu i cada acció dels diferents plans fa referència a una
franja d’edat concreta, detallada al llarg del document, entenent-
la com l’edat que té més repercussió directa respecte de l’objectiu
o l’acció que ens ocupa.
1
Més informació: http://www.ivaj.es/ivaj/opencms/IVAJ/va/index.html.
2
Més informació:
http://www.juntadeandalucia.es/igualdadybienestarsocial/opencms/system/bodies/Infan
cia_Familia/Legislacion/D20030362/Plan_integral.pdf.
3
Més informació:
http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/madrid/Madrid_Plan_infancia.pdf.
4
Més informació:
http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/asturias/Asturias_Plan_infancia-familia-
adolescencia.pdf.
5
Més informació:
http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/larioja/Larioja_plan_infancia.pdf.
1. Drets de la infància
Pla estratègic nacional d’infància i adolescència
Fomentar la sensibilització social sobre els drets, les necessitats
i els interessos de la infància i l’adolescència mobilitzant tots els
agents implicats en els diferents escenaris de socialització i les
xarxes socials.
Andalusia
Promou l’ampliació de la difusió dels drets dels menors per
garantir que els menors de la comunitat autònoma d’Andalusia
gaudeixin de tots els drets i llibertats reconeguts per la
Constitució, la Convenció dels Drets dels Infants i altres acords
internacionals ratificats per Espanya, així com per la resta de
l’ordenament jurídic.
Comunitat de Madrid
Promou els drets de la infància i l’adolescència mitjançant
actuacions de divulgació per afavorir el benestar general de la
infància, la defensa dels seus drets i la consolidació del seu
paper dins de la societat.
La Rioja
Persegueixen potenciar la promoció i la defensa dels drets de la
infància: informar els menors dels seus drets i difondre els drets
de la infància en la societat, garantint-ne i controlant-ne el
compliment.
Astúries
Proposen el desenvolupament del sistema públic de serveis
socials i la seva coordinació amb el sistema general de benestar
social com a procés necessari per a la prevenció de situacions
d’exclusió social i la promoció dels drets de la infància. En
concret, pretenen:
• L’aprofundiment en el coneixement de les necessitats i
els drets de la infància.
• El desenvolupament d’actuacions dirigides a facilitar la
satisfacció de les necessitats i els drets de la infància i la
incorporació d’instruments especialitzats en el coneixement
de la realitat dels nens, les nenes i els i les adolescents
asturians.
• Introduir un sistema de gestió de qualitat a l’Institut
Asturià d’Atenció Social a la Infància, la Família i
l’Adolescència.
• Promoure la coordinació del sistema de serveis socials.
• Coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial en
els centres de salut.
• Coordinar i desenvolupar una actuació intersectorial en
matèria de prevenció i intervenció en el consum de
drogues en adolescents.
• Coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial
amb nens, nenes i adolescents en el medi escolar.
• Coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial en
el marc dels programes de formació professional dirigits a
col·lectius d’adolescents i joves en risc d’exclusió social.
• Coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial per
a menors amb discapacitats.
• Coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial
amb menors en situació de conflicte social.
6
Més informació:
http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/paisvasco/PaisVasco_Plan_Joven.pdf.
7
Més informació:
http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/cantabria/Cantabria_plan_infancia.pdf.
Polítiques públiques d’infància i adolescència
Nom del document Any Edat
Àmbit
d’actuació
Sector
Institut Valencià de la
Joventut - Memòria
d’activitats1
2007 12-28 Tots Multisector
Plan integral de atención a la
infancia de Andalucía2
2003
-
2007
6-21 Tots Multisector
II Plan de atención a la
infancia y la adolescencia de
la Comunidad de Madrid3
2002
-
2006
6-28 Atenció Multisector
Plan integral de infancia,
familia y adolescencia del
Principado de Asturias4
2004
-
2007
II Plan integral de infancia de
la Rioja5
2006
-
2009
II Plan joven de la Comunidad
Autónoma Vasca6
2002
-
2005
Plan de acción para la infancia
y la adolescencia en dificultad
social de la comunidad
autónoma de Cantabria7
2007
-
2009
Atenció Multisector

• Crear l’Observatori de la Infància del Principat d’Astúries per
desenvolupar els objectius continguts en aquesta línia
estratègica.
2. Família
Destaca la necessitat de la promoció de les polítiques de suport a
les famílies per assumir les seves responsabilitats, tot avançant en
el suport a les famílies en l’exercici de les seves responsabilitats
de criança, cura i promoció del desenvolupament personal i
potenciar les capacitats dels nens i nenes i facilitar la conciliació
de la vida laboral i familiar.
Andalusia
Promou el desenvolupament del menor en el seu nucli familiar
proposant, entre altres qüestions:
• Aplicar programes adreçats a menors i famílies per al
desenvolupament d’actuacions per prevenir i detectar
situacions de dificultat i conflicte.
• Establir els mecanismes adequats per garantir el respecte
dels drets de la infància, especialment quan es troben sota
l’atenció i l’assistència dels serveis sanitaris (6-18 anys).
• Fomentar i desenvolupar l’atenció a les famílies en situació
de crisis i en conflicte (18-21 anys).
Quant a la promoció de la família, les activitats són:
• La posada en marxa de mecanismes que afavoreixin la
promoció i el suport a la família en el seu entorn
sociocomunitari (6-18 anys).
• Generar mecanismes per al desenvolupament i el benestar de
les famílies andaluses, per mitjà de la conciliació de la vida
laboral i la familiar i les mesures de suport per als pares i
mares i els menors (18-21 anys).
Comunitat de Madrid
Per prevenir els riscos que comprometin el desenvolupament
integral de nens, nenes i adolescents, afavoreix els aspectes que
es detallen tot seguit:
• Crear actituds favorables en els pares i les mares perquè
prenguin part activa en l’educació integral dels seus fills i
filles i facilitar el compliment de les obligacions familiars (6-
18 anys).
• Facilitar l’atenció a famílies desafavorides i en situació de risc
social o crisi familiar (18-21 anys).
• Afavorir la prevenció i rehabilitació dels menors en dificultat
social mitjançant el suport a la participació comunitària i la
iniciativa social (18-21 anys).
• Millorar la qualitat de vida de nens i nenes amb discapacitat i
de les seves famílies des d’una perspectiva preventiva,
rehabilitadora i integradora (6-18 anys).
Tot això, facilitant l’actuació coordinada i eficaç dels organismes
que intervenen en la protecció del benestar del menor per a la
detecció precoç i que valoren les situacions de dificultat, i prestant
l’atenció necessària als menors en situació de risc social o
desemparament.
Astúries
La línia estratègica proposa la permanència i la integració dels
nens i nenes i adolescents en el seu entorn familiar i social.
La permanència i la integració real dels nens i nenes i adolescents
en les seves famílies i en les institucions socials primàries
constitueixen un factor primordial de protecció i de satisfacció
de les necessitats bàsiques.
Un dels objectius principals d’aquest eix és el suport a les
famílies per reforçar les seves competències d’educació i criança
i la disposició de recursos i programes en la comunitat que
col·laboren amb els pares i les mares en el desenvolupament de
les seves responsabilitats parentals:
• Promoure el desenvolupament d’actuacions de suport a la
família.
• Desenvolupar el programa d’intervenció tècnica de suport
a la família.
3. Situacions de risc
Garantir que la implementació de les mesures de protecció es
faci amb qualitat i potenciar l’atenció i la intervenció social a la
infància i l’adolescència en situació de risc, desprotecció o
discapacitat i/o en situació d’exclusió social, establint criteris
compartits de qualitat i millores pràctiques susceptibles
d’avaluació.
Tanmateix, planteja intensificar les actuacions en els col·lectius
d’infants i adolescents establint mecanismes preventius i de
rehabilitació davant situacions de conflicte social.
Andalusia
Cerca una solució integral mitjançant l’acolliment familiar o
residencial o bé l’adopció, per garantir la protecció dels menors
sense família o quan la situació d’aquesta els provoqui
desprotecció. Per fer-ho, s’avaluen i valoren les circumstàncies
familiars i individuals dels menors a partir de les quals s’adopta
una mesura protectora que doni lloc a l’elaboració d’un pla
personalitzat d’actuació, encaminat a proporcionar-los la
resposta més adequada per al seu desenvolupament integral.
D’aquesta manera, la comunitat d’Andalusia intenta oferir una
resposta immediata als menors que es troben en situació de
desprotecció, garantint el compliment dels seus drets i oferint-
los l’atenció específica necessària per a l’abordatge de les seves
necessitats.
Persegueix facilitar als menors en acolliment residencial
l’atenció tècnica adequada durant el seu període de
permanència i la utilització dels serveis normalitzats existents
en la comunitat.
Vol garantir que els joves tutelats, en acostar-se a la majoria
d’edat legal i en els primers anys d’aquesta, comptin amb els
recursos i el suport necessaris per facilitar-ne la integració
social i el desenvolupament adequat d’una vida autònoma i
independent en tots els seus àmbits i dimensions (18-21 anys).
Comunitat de Madrid
S’han desenvolupat els objectius següents per prestar l’atenció
necessària als menors en situació de risc social o
desemparament:
• Prevenir el maltractament infantil i adolescent mitjançant
la formació dels i les professionals que tenen relació amb la
infància, la seva sensibilització i la de la societat en general
(12-28 anys).
• Afavorir la reinserció social de joves de 18 a 21 anys amb
actuacions dirigides a la formació dels menors i a la seva
inserció sociolaboral.
• Assessorar els professionals i les institucions que atenen
els menors infractors i els altres menors (6-18 anys).
Pàg. 5
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya

• Vetllar per les condicions de qualitat en l’accés i l’ús de
serveis i productes socioculturals i per la protecció dels
menors davant d’aquelles situacions que poden afectar-ne el
desenvolupament correcte (18-21).
• Diversificar els recursos d’atenció residencial adequant-los a
les diferents necessitats específiques que puguin presentar
els nens, les nenes i els adolescents (6-18 anys).
• Promoure l’acolliment residencial segons la procedència del
menor, afavorint el manteniment dels seus vincles (6-18
anys).
• Afavorir la normalització, la integració i la reincorporació
familiar dels nens, les nenes i els adolescents protegits (6-18
anys).
• Oferir recursos d’atenció especialitzada als adolescents
adequats a les seves necessitats (6-18 anys).
• Promoure l’acolliment familiar com a forma idònia d’atenció al
menor, amb la finalitat de garantir les millors condicions per
al seu desenvolupament (6-18 anys).
• Donar una resposta educativa a les infraccions dels menors
(alternativa al procés penal) i possibilitar la participació i la
satisfacció de la víctima en la solució del conflicte (18-21
anys).
• Promoure la constitució de l’adopció d’aquells menors que
necessiten la integració plena i definitiva en una família
adoptiva, assegurant-ne la idoneïtat i la preparació (18-21
anys).
• Executar les mesures judicials imposades pels jutjats de
menors dotant-les d’un contingut socioeducatiu i afavorint la
no-reiteració de conductes infractores (12-28 anys).
Es promou també:
• La millora de la qualitat de l’atenció residencial i els sistemes
de comunicació (tant interna com externa) que facilitin als
diversos professionals el coneixement sobre les polítiques
d’atenció a la infància que es desenvolupen a la Comunitat de
Madrid.
• Portar a terme el desenvolupament legislatiu que permeti
continuar avançant en les polítiques de promoció del
benestar de la infància.
• Exercir la protecció jurídica social dels nens, nenes i
adolescents víctimes de maltractament per prestar l’atenció
necessària als menors en situació de risc social o
desemparament.
La població de referència és la infància (6-12 anys) i l’adolescència
(12-18 anys).
La Rioja
Entre les seves propostes per garantir la protecció a la infància hi
ha les següents:
• Millorar la qualitat de vida de la infància en risc i la detecció i
la notificació precoces de casos de maltractament.
• Potenciar programes de preservació familiar, com a nucli
natural de desenvolupament de l’infant.
• Protecció dels MENA: ajuts a pares i mares amb fills i filles en
risc d’inadaptació. Afavorir el retorn dels menors amb llurs
famílies.
• Intervenció en violència domèstica.
• Prioritzar mesures d’acolliment familiar.
• Fer-ne un seguiment garantint un acolliment residencial
òptim i professionalitzat.
• Oferir suport als joves en el procés d’autonomia.
• Proporcionar una família estable mitjançant l’adopció quan
altres mesures no hagin estat possibles. Seguiment
d’estàndards de qualitat i control posterior.
I les seves accions es resumeixen en:
• Millorar el coneixement dels menors infractors.
• Desenvolupar el Punt de Trobada Familiar, millorant-lo,
ampliant-lo i dotant-lo de sistemes de qualitat.
• Actuar per prevenir el conflicte social i garantir la qualitat
dels serveis que atenen els menors infractors.
• Garantir el compliment de la Llei de responsabilitat penal
del menor donant suport a l’aplicació efectiva de les lleis.
Astúries
Com a mesures de protecció proposen dos programes:
Programa d’adopció i acolliment familiar
• Amb aquest Pla es promourà el desenvolupament d’un
conjunt d’accions dirigides a afavorir l’acolliment familiar i
l’adopció dels nens i nenes en situació de desemparament,
en especial, dels qui tenen necessitats especials.
Programa d’atenció en centres de menors
• El Pla integral d’infància, família i adolescència del Principat
d’Astúries proposa mantenir aquesta tensió, aquest esforç
d’adaptació a les necessitats de la infància actual, d’acord
amb els paràmetres de qualitat i rigor que regeixen en la
societat asturiana del segle XXI.
Es pretén assolir aquest objectiu incidint en dues línies
d’actuació:
• La diversificació de l’atenció que presten els centres,
propiciant que siguin els recursos els que s’adaptin a les
necessitats dels seus usuaris i usuàries i no a l’inrevés.
• La potenciació de les actuacions que desenvolupen els
centres i el conjunt del sistema dirigides a la reintegració
familiar, social i laboral d’adolescents i joves allotjats en
centres, amb especial atenció als qui, per no tenir una
família a la qual retornar, necessiten un suport especial per
fer aquest procés de manera autònoma.
Cantàbria
El pla de Cantàbria s’emmarca, com ja hem esmentat, en la
protecció a la infància i adolescència en risc social. Per dur-ho a
terme planifica i ordena les seves actuacions en objectius
estratègics:
1. Adequar l’estructura als nous plantejaments estratègics i
segons el nou escenari de la protecció infantil a Cantàbria.
Es plantegen l’elaboració d’un manual d’actuació en situacions
de desprotecció i la distribució territorial dels equips d’avaluació
i coordinació.
2. Reordenar el Servei d’Atenció a la Infància, Adolescència i
Família de la Direcció General de Serveis Socials.
Adequar l’estructura del SAIAF als nous plantejaments
estratègics i a les necessitats de gestió del nou escenari de la
protecció infantil de Cantàbria.
3. Fomentar la detecció precoç de situacions de desprotecció
infantil desenvolupant el treball de xarxa amb el sistema
sanitari.
Amb la implicació dels i les professionals del sistema sanitari en
els processos de protecció a la infància, disposen de protocols i
de criteris d’actuació, així com de pautes de coordinació i
actuació conjunta:
• Informació per al foment del bon tracte i la prevenció de
maltractaments en la infància.
• Creació d’un sistema de detecció i notificació en l’àmbit
sanitari tant d’atenció primària com especialitzada.
• Col·laboració en la formació de pares i mares en el bon
tracte dels nounats.
Pàg. 6
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya

• Programa de prevenció secundària adreçat a mares
adolescents.
• Difusió, entre els i les professionals de l’àmbit sanitari,
d’informació de les necessitats i els drets dels infants.
4. Fomentar la detecció precoç de situacions de desprotecció
infantil desenvolupant el treball de xarxa amb el sistema educatiu.
Amb la implicació dels i les professionals del sistema educatiu en
els processos de protecció a la infància, disposen, també, de
protocols i de criteris d’actuació, així com de pautes de
coordinació i actuació conjunta:
• Creació d’un sistema de detecció i notificació en l’àmbit
escolar: guies i formació per saber fer-les anar, informació i
formació al professorat en qüestions de desprotecció,
material informatiu per als infants en edat escolar, etc.
• Col·laboració entre les administracions en matèria
d’absentisme escolar.
• Elaboració d’un programa per al foment del bon tracte i la
prevenció dels maltractaments adreçat a les famílies dels
infants i adolescents en edat escolar.
5. Promoure el desenvolupament de programes de prevenció
secundària.
Per mitjà de:
• La creació d’una secció de recursos comunitaris per tal de
coordinar, donar suport i elaborar programes dirigits als
serveis socials.
• El desenvolupament de programes de prevenció secundària
adreçats a famílies en risc de desprotecció.
• La creació d’una xarxa de centres de dia dependent de les
corporacions locals.
6. Descentralitzar la intervenció en infància i família promovent
el desenvolupament de programes d’intervenció familiar
d’implementació territorial.
El pla persegueix crear nous equips municipals especialitzats en
infància i família en els municipis de més de 20.000 habitants i
elaborar manuals d’actuació en situació de desprotecció infantil
adreçats als serveis socials per tenir criteris d’actuació comuns.
7. Reorganitzar i impulsar els acolliments familiars.
Prioritzen i potencien aquest acolliment per davant dels
acolliments residencials, mitjançant la creació d’equips tècnics de
suport als acolliments en família extensa i l’elaboració d’un
manual d’intervenció en acolliment familiar, on s’estableixin
procediments i criteris estandarditzats.
Elaboraran prestacions noves per a les famílies acollidores, faran
campanyes periòdiques per sensibilitzar i captar famílies
acollidores, fomentaran l’acolliment d’urgència –especialment per
a infants menors de 3 anys– i duran a terme experiències pilot
d’acolliment terapèutic en casos d’adolescents amb especials
problemàtiques emocionals i de conducta.
8. Reestructurar la xarxa d’acolliment residencial i la seva
gestió.
Per tal que l’acolliment residencial doni resposta a les necessitats
dels infants i adolescents acollits, el pla proposa:
• Suport tècnic i seguiment als centres.
• Implantació i supervisió periòdica del sistema d’avaluació i
registre en acolliment residencial de tots el centres.
• Elaboració d’un manual d’acolliment residencial que marqui
pautes d’intervenció comunes.
• Desenvolupament de formació a distància per a tots els
professionals per tal de tenir criteris d’intervenció comuns.
• Desenvolupament de normativa específica per regular els
recursos concertats.
• Elaboració de documents informatius per orientar els
infants i adolescents en els seus drets i deures.
• Elaboració d’un mapa de centres per planificar adientment.
9. Revisar i millorar els processos d’adopció.
Actuacions del pla en aquest objectiu:
• Millorar els processos d’adopció, en especial els que tenen
a veure amb l’atenció i el suport postadoptiu, per mitjà de
la creació d’un equip de suport postadoptiu.
• Elaborar un manual d’adopció que estableixi procediments i
criteris estandarditzats.
• Dissenyar una pàgina web que orienti els futurs adoptants i
adequar la normativa autonòmica a l’estatal.
• Elaborar guies preadoptives i postadoptives dirigides al
sistema sanitari i endegar campanyes de sensibilització per
a l’adopció d’infants amb necessitats especials.
10. Impulsar la qualitat i l’eficàcia de les intervencions amb
adolescents en conflicte social.
Pretén assolir aquest objectiu mitjançant les actuacions
següents:
• Creació d’una xarxa de mesures de compliment penal que
permeti adaptar-les a les necessitats i característiques de
cada adolescent.
• Elaboració de manuals d’intervenció per establir criteris i
procediments comuns.
• Definició de la xarxa bàsica de recursos per a l’atenció
d’aquests adolescents en conflicte social, incloent-hi la
posada en funcionament de recursos nous.
• Iniciar projectes pilot d’intervenció psicoterapèutica per a
aquests adolescents.
• Promoure el desenvolupament d’un model d’intervenció
amb adolescents estrangers no acompanyats.
11. Promoure el desenvolupament d’un model d’intervenció
amb els adolescents estrangers no acompanyats.
Per tal de donar una resposta adequada a les seves
característiques i necessitats, s’elaborarà un marc general
d’actuació que orienti els professionals dels centres i incorpori
un equip de tècnics i tècniques de suport i orientació.
12. Donar suport al procés d’integració social dels i les joves
majors de 18 anys que hagin estat tutelats pel Govern de
Cantàbria.
El suport als i les joves que inicien un procés d’emancipació i
autonomia personal, un cop que finalitzen la relació amb
l’Administració, es concreta en habitatges supervisats,
programes de suport, prestacions específiques, prolongació de
l’estada en el centre residencial si volen continuar el procés
formatiu i programes de suport emocional per als joves que, en
aquesta situació, no disposen de suport familiar.
13. Desenvolupar programes de tractament especialitzat en la
intervenció amb infants i adolescents dels sistemes de protecció
i responsabilitat penal dels menors.
Tot garantint que els infants i adolescents dels sintemes de
protecció i de responsabilitat penal de Cantàbria rebin el
tractament terapèutic i rehabilitador que s’ajusti millor a les
seves necessitats, proposen:
• Especialització dels equips que tracten els abusos sexuals
intrafamiliars.
• Formació sobre maltractament i abús sexual a tots els
equips territorials.
Pàg. 7
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya

• Posada en marxa d’una unitat familiar especialitzada en
trastorn de la conducta.
• Programes especialitzats en intervenció psicoterapèutica amb
infants i adolescents separats de les seves famílies.
14. Promoure la formació contínua de tots els i les professionals
que intervenen en els sintemes de protecció i de responsabilitat
penal dels menors.
Per tal que tots els professionals que treballen en aquests àmbits
tinguin un idioma comú i un model professional d’intervenció,
proposen fer manuals d’intervenció, formació continuada,
formació a distància, una aula de formació permanent en
protecció a la infància adreçada a entitats i professionals, i l’edició
de guies sobre el paper dels i les professionals dels sectors
sanitari i educatiu en la protecció infantil.
15. Fomentar l’avaluació permanent de les actuacions realitzades
i l’establiment d’un sistema de qualitat.
Per assolir l’objectiu es proposen disposar d’informació
actualitzada que contribueixi als processos de presa de decisió:
• Crear l’observatori de la infància i l’adolescència.
• Implementar un sistema d’avaluació permanent dels resultats
i de la qualitat de l’atenció que permeti donar continuïtat a
les avaluacions realitzades.
• Impulsar la recerca, la investigació i campanyes de
sensibilització i informació a la ciutadania sobre col·lectius
específics.
4. Salut
En la línia d’actuació sobre salut, proposa fomentar el
desenvolupament d’intervencions de prevenció, promoció i
protecció de la salut dirigides a la infància i l’adolescència, de
prevenció d’accidents i altres causes generadores de discapacitat,
incloent-hi aspectes d’educació afectiva-sexual i educació per al
consum responsable i prestant una atenció especial al diagnòstic i
el tractament de les deficiències i a la salut mental de la infància i
l’adolescència.
Andalusia
Proposa crear mecanismes que afavoreixin la promoció de la salut
i la prevenció de la malaltia en la població infantil i juvenil, per
obtenir un major nivell de benestar físic, psíquic i social.
Comunitat Valenciana
Ofereix:
• Informació i seguretat sexual per mitjà dels serveis del
telèfon de la sexualitat per als joves de 12 a 28 anys.
• La campanya de donació de sang.
Comunitat de Madrid
Estimula i afavoreix els hàbits saludables en els adolescents (12-
28 anys).
País Basc
Promou els objectius específics següents:
• Potenciar la coordinació de les entitats públiques i privades.
• Fomentar la política global d’informació i formació sobre la
salut.
• Potenciar un concepte de salut integrador que se centri en
l’equilibri de la persona mateixa i en el seu medi, tot
coordinant les intervencions per a la salut de les persones
joves.
• Promoure els estils de vida i les conductes saludables entre
les persones joves.
La Rioja
Proposen les accions següents:
• Protegir i fomentar el bon estat de salut de la dona gestant
per prevenir les dificultats en el desenvolupament de
l’infant
• Contribuir al desenvolupament òptim del nadó.
• Mantenir i incrementar els programes preventius i de
promoció de la salut infantil.
• Impulsar intervencions per la promoció d’hàbits saludables
i l’activitat física regular.
• Intervencions i formació integral amb infància i joventut,
per prevenir el consum de tòxics, fomentar valors, que
tinguin la seva pròpia identitat i evitar riscos.
• Accions per prevenir i detectar precoçment les situacions
de conflicte i risc social.
• Prevenció d’accidents.
• Recerca sistemàtica d’informació de la infància i impacte de
les actuacions.
5. Educació
Aposta per una educació de qualitat per a tothom que,
caracteritzada per la formació en valors, l’atenció a la diversitat
i l’avenç en la igualtat des d’una perspectiva de gènere, potenciï
la interculturalitat i el respecte a les minores, compensi
desigualtats i asseguri, mitjançant una atenció continuada, el
màxim desenvolupament de les potencialitats des dels primers
anys de vida fins a l’adolescència.
Andalusia
Els objectius dominants de promoció són els següents:
• Aconseguir l’accés de tots els nens i nenes als sistemes
educatius, culturals i recreatius.
• Formar els menors (de 6-12 anys i de 12-18 anys) en el
coneixement i l’exercici correcte dels seus drets.
• Establir nivells de major qualitat i mesures compensatòries
per pal·liar les desigualtats, respondre a la diversitat i
instaurar cursos de participació i coresponsabilitat.
• Aprofundir en el coneixement de la realitat i les necessitats
de la infància i en l’optimització dels recursos per
aconseguir majors quotes de benestar.
L’objectiu de protecció del dret a una educació plena dels
menors passa per:
• Proporcionar als menors una formació integral que els
permeti conformar la seva identitat pròpia.
• Compensar les desigualtats en origen dels menors per
garantir una igualtat d’oportunitats efectiva.
• Garantir el compliment de l’escolaritat obligatòria en
aquelles edats que s’estableixin en la legislació educativa
vigent (6-18 anys).
• Facilitar als menors el coneixement adequat de la història i
la cultura andalusa (6-18 anys).
• Afavorir el desenvolupament psicofísic harmònic de la
infància mitjançant activitats lúdiques i recreatives (6-18
anys).
Pàg. 8
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya

Busca augmentar el sentiment europeu i la formació juvenil per
mitjà del programa de beques per a l’organització de cursos
d’idiomes en països de la Unió Europea.
Comunitat de Madrid
En l’àmbit de l’educació es promouen tres objectius adreçats als
infants (6-12 anys) i als adolescents (12-18 anys) que giren a
l’entorn de la investigació i la formació per tal d’aconseguir:
• La millor qualitat i eficàcia en l’atenció social a la infància i
l’adolescència per mitjà del coneixement de la realitat social.
• El coneixement de la incidència i la prevalença de les
situacions de dificultat social amb vista a l’adequació dels
recursos.
• La formació contínua dels i les professionals que
desenvolupen la seva activitat amb la infància i
l’adolescència.
País Basc
Promou els aspectes següents:
• La reducció de la distància existent entre el mercat de treball
i el sistema educatiu, acostant els centres d’ensenyament al
món del treball i a l’inrevés.
• La dotació als adolescents de la informació rellevant i
l’enfortiment dels itineraris personals d’inserció laboral.
• L’impuls i el desenvolupament del concepte de formació al
llarg de tota la vida.
Astúries
Proposen, en les seves línies estratègiques, coordinar i
desenvolupar una intervenció intersectorial en els centres de salut
i una actuació intersectorial en matèria de prevenció i intervenció
en matèria de consum de drogues en adolescents, i coordinar i
desenvolupar una intervenció intersectorial per a menors amb
discapacitats.
La Rioja
Proposen millores com ara:
• Estendre i millorar els programes actuals de control de
l’absentisme escolar.
• Prevenir i reduir les dificultats d’adaptació i d’integració
escolar.
• Potenciar la lluita contra els maltractaments des dels centres
educatius.
• Conciliar la vida familiar i la laboral.
• Augmentar la preparació educativa de les famílies.
• Potenciar els recursos en l’àmbit rural per mantenir la
infància en el seu medi.
• Potenciar els transports per a la infància amb necessitats
especifiques.
• Millorar la qualitat de l’educació i l’adequació als nous reptes
educatius.
• Crear més guarderies i millorar les prestacions de les actuals.
6. Lleure i cultura
Afavoreix un entorn físic, mediambiental, social, cultural i polític
que permeti un desenvolupament adequat a les capacitats dels
infants i els adolescents, afavorint el dret al joc, al lleure i al
temps lliure, creant espais apropiats, propers i segurs, i
promovent un consum responsable, tant en les zones urbanes
com en les rurals.
A fi de promoure la cultura entre l’adolescència (12-28 anys) i
donar-los-hi accés universal, ofereix el festival de cinema jove,
el Carnet Jove Euro (fins als 26 anys) i el Carnet +26 (joves de
26 a 29 anys).
7. Habitatge
En l’àrea de l’habitatge, totes les comunitats coincideixen a
promoure l’accés a un habitatge digne per als joves.
El Programa d’habitatge jove proporciona informació i
assessorament especialitzat, una borsa de pisos de lloguer per a
joves a la ciutat de València i un programa d’ajudes
econòmiques per al lloguer d’habitatge.
País Basc
Proposa promoure un millor coneixement de la demanda i les
necessitats d’habitatge dels diferents subcol·lectius, promoure
accions i sensibilitzacions sobre noves alternatives al problema
de l’habitatge, intentar incidir en els preus de l’habitatge i
potenciar el lloguer d’habitatges.
8. Immigració
Els objectius per a la immigració són:
• La plena integració i acceptació social de les noves realitats
socioculturals.
• El desenvolupament de valors com la tolerància i el
respecte mutu mitjançant l’experiència de temps lliure
basada en el coneixement del medi ambient, en la
participació i en la convivència amb persones de cultures
diferents.
País Basc
Tenen com a objectius adaptar la formació a l’ocupació dels
col·lectius de persones immigrants per eliminar les borses d’atur
d’aquest àmbit i fomentar el valor de la integració entre els
joves de 12 a 28 anys.
9. Esport
Andalusia
En l’àmbit de la promoció de l’esport s’ofereixen els aspectes
següents:
• Foment de l’esport per a tothom, amb la finalitat de
promoure la salut, la bona condició física i el benestar
social de les persones independentment del sexe, l’edat i
les condicions econòmiques, socials o culturals (6-18
anys).
• Foment de l’esport de base amb la finalitat de promoure la
salut, la bona condició física i el benestar social de les
persones, independentment del sexe, l’edat i les condicions
econòmiques, socials i culturals, així com l’esport i el
rendiment posterior en els joves amb la finalitat de
detectar i formar talents (6-18 anys).
• Foment de l’esport de rendiment, dimensió esportiva que
té per objecte un resultat (de superació pròpia o bé de
Pàg. 9
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya

superació de l’adversari) d’un interès extraordinari com a
viver de futurs esportistes i pels seus futurs efectes positius
sobre l’esport de base i la pràctica esportiva en general (6-18
anys).
• Ordenació i millora de les infraestructures esportives per
posar-les al servei de la comunitat a fi de generalitzar la
pràctica esportiva, corregir desequilibris territorials i
fomentar el desenvolupament d’aquestes activitats
esportives, incidint en la participació social i en les activitats
complementàries i extraescolars d’aquest tipus (6-18 anys).
Comunitat de València
En l’àrea d’esport promou la participació i la integració social
juvenil (12-28 anys) mitjançant el Programa de formació
d’animadors juvenils.
La Rioja
Proposa accions encaminades a la promoció esportiva de base,
desenvolupant els Jocs Esportius de la Rioja.
10. Treball
Comunitat de València
Té com a objectius la promoció dels aspectes següents:
• La formació a la feina.
• El sentiment europeu i els idiomes.
• La inserció laboral o la plena ocupació de la joventut.
Amb aquesta finalitat, ofereix per a joves de 12 a 28 anys aquests
mitjans:
• Beques per a l’estudi d’idiomes per a joves treballadors.
• Camps de treball.
• El Programa de creació d’empreses joves (PCEJ).
• Un centre d’assessorament i promoció laboral (Jovempleo).
País Basc
Promou els objectius específics següents:
• Ajustar l’oferta formativa existent a les demandes mitjançant
una base de dades en la qual es reculli informació sobre el
currículum de les persones joves.
• Augmentar l’ocupació juvenil i el seu caràcter qualificador
mitjançant la concessió d’ajudes econòmiques per a les
empreses que creïn ocupació juvenil, per desaparició d’hores
extres o reducció de jornada.
• Augmentar el protagonisme de les entitats locals en el
disseny, la creació, el desenvolupament i l’avaluació de les
iniciatives públiques orientades a la inserció laboral de la
joventut.
• Donar informació de caràcter més concret sobre el mercat
laboral mitjançant serveis de finestreta única adreçats a
persones joves.
11. Participació
Garanteix l’exercici de la participació efectiva dels infants i els
adolescents com a ciutadans de ple dret, amb l’objectiu d’afavorir-
ne la integració social i la participació en els processos de decisió.
Ofereix serveis socials per als joves de 12 a 28 anys. En
destaquen, entre d’altres, trobades interculturals, ajudes per al
foment del voluntariat juvenil i de l’associacionisme per a la
inserció social, el foment d’un sentiment europeu i
l’aprenentatge d’idiomes.
En l’àrea de cultura es busca la participació dels adolescents per
aconseguir els aspectes següents:
• Desenvolupar la cooperació en l’àmbit de la joventut en la
Unió Europea.
• Fomentar la ciutadania activa entre els joves per mitjà del
programa Joventut.
Comunitat de Madrid
Ha implementat també estratègies de participació, prevenció,
promoció i protecció per a la família, amb l’objectiu d’afavorir el
benestar general de la infància, la defensa dels seus drets i la
consolidació del seu paper dins de la societat, i també ha
contribuït a:
• Impulsar la participació de nens, nenes i adolescents en els
seus entorns de referència (6-18 anys).
• Promoure iniciatives que comportin un major protagonisme
i presència del col·lectiu infància i adolescència en la
societat, amb la finalitat d’aconseguir el reconeixement del
seu paper, mitjançant el foment de la seva participació (6-
18 anys).
• Estimular accions solidàries de caràcter voluntari en nens i
nenes i en adults cap als menors (6-18 anys).
• Impulsar la participació de les diferents administracions,
dels diferents àmbits d’atenció a la infància i l’adolescència
i de la iniciativa social (6-18 anys).
• Prestar l’atenció necessària als menors en situació de risc
social o desemparament.
País Basc
Promou l’àrea d’oci mitjançant els punts que es detallen a
continuació:
• La participació social i institucional de la joventut en
fòrums europeus.
• El desenvolupament de serveis de joventut.
• El suport a l’activitat cultural juvenil en les seves diferents
fases, amb els objectius següents:
• El foment de l’associacionisme juvenil.
• L’oci participatiu.
• L’impuls de l’activitat cultural juvenil entre els joves de 12
a 21 anys.
La Rioja
Proposa potenciar la participació infantil mitjançant el foment de
la iniciativa social i el voluntariat de la infància.
Astúries
La línia estratègica proposa la promoció de la participació
social en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació de les
polítiques socials d’infància i en especial de la participació de
nens, nenes i adolescents.
Mitjançant el Pla Integral d’Infància, Família i Adolescència es
pretén fer efectiva la participació dels nens i les nenes en els
assumptes que els afecten, amb el convenciment que aquesta
participació en fomenta el desenvolupament integral i
l’autonomia, en capacitar-los amb l’experiència per a l’exercici
tant de drets com de responsabilitats.
• Establir instruments que facilitin la participació social.
• Garantir la participació de nens, nenes i adolescents en
tots els assumptes que els afecten.
12. Seguretat
Pàg. 10
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya

En el sector de la seguretat prevalen les estratègies de prevenció.
País Basc
Busca eliminar la violència juvenil mitjançant els objectius
següents:
• L’establiment de mesures, en l’àmbit educatiu, de caràcter
preventiu per impulsar l’educació en valors i l’educació per a
la pau i la convivència.
• La constitució de fòrums i grups de treball per mitjà dels
quals, i a partir de la reflexió sobre el problema de la
violència juvenil, s’elaborin propostes d’actuació concretes.
• L’elaboració d’estudis i treballs d’investigació sobre la
violència juvenil, a partir dels quals es puguin facilitar
consensos al voltant d’aquest problema.
• El desenvolupament de campanyes de sensibilització i
conscienciació sobre el problema de la violència juvenil.
• Un altre objectiu és la conscienciació i la prevenció dels
comportaments violents mitjançant l’educació en valors i
l’entrenament en la resolució dialogada i participativa de
conflictes entre els joves de 12 a 28 anys.
13. Estadístiques i dades
Estableix un sistema permanent i compartit d’informació amb
l’objectiu de millorar el coneixement de la situació de la infància a
Espanya.
14. Mitjans de comunicació i drets dels infants
Impulsa els drets i la protecció de la infància en els mitjans de
comunicació i les noves tecnologies.
15. Coordinació i cooperació administrativa pública i
privada
Millora les polítiques d’infància mitjançant la coordinació i la
cooperació entre les administracions públiques i altres organismes
i agents implicats en l’àmbit nacional i en el de cooperació
internacional.
Pàg. 11
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| França
Pàg. 12
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya
Polítiques públiques a França
1. Informe temàtic 2007. El Síndic de Greuges dels Infants.
Adolescents amb patiment.
1.1. El suïcidi dels adolescents. Projecte de lluita contra el
suïcidi
Punts que cal considerar:
La desena causa de mort entre els adolescents francesos entre 15
i 24 anys és el suïcidi.
La lluita contra el suïcidi va esdevenir una prioritat per a la sanitat
pública i va donar lloc a una estratègia nacional durant el període
2000-2005. Una part important d’aquesta acció està dedicada als
joves entre 15 i 24 anys.8
L’any 2000, la Federació Francesa de
Psiquiatria i l’Autoritat Nacional de Sanitat va recomanar tenir en
compte dos objectius, especialment en el cas dels joves:
• Afavorir la prevenció: millorar els coneixements dels
professionals dels àmbits de la medicina, socials i educatius
sobre la localització i la gestió de la crisi suïcida, així com
proporcionar-los instruments per avaluar els factors de risc.
Cada regió hauria d’organitzar sessions de formació als
professionals. Aquests haurien de formar després les
persones susceptibles en el curs de les seves activitats
professionals o benèvoles de treballar amb joves amb
conductes suïcides.9
• Els i les adolescents que fan un intent de suïcidi han de ser
traslladats amb urgència a un centre sanitari on seran
convenientment acollits. A més, caldrà fer-se’n càrrec de
manera global des del punt de vista mèdic, psicològic i social,
i el seu patiment psíquic s’haurà de tenir en compte.
Segons l’avaluació feta el 2006, aquestes accions
pluridisciplinàries van acabar amb la formació de 12.700 persones
aproximadament, de les que el 30% procedien del sistema
educatiu nacional, la majoria eren infermers i infermeres escolars i
el 12% provenien de l’hospital de psiquiatria.
Recomanacions
• Generalitzar la formació a tots els professionals que estan en
contacte amb els adolescents.
• Sensibilitzar la família i informar-la sobre la detecció dels
signes de malestar del seu fill/a i la possibilitat d’ajudar-los
(línies telefòniques d’escolta, centre d’acollida, adreces útils
etc.).
1.2. Serveis d’atenció i cura als adolescents després de ser
atesos en un hospital psiquiàtric
Els hospitals de dia
Responen a les patologies greus d’infants i adolescents. No estan
adaptats per acollir adolescents que presentin altres
problemàtiques. Hi manquen places especialitzades per a algunes
patologies que van en augment: fòbies escolars i problemes de
comportament.
8
Més informació: http://www.psy-desir.com/leg/spip.php?article671.
9
Més informació: http://www.psy-desir.com/leg/.
Els centres d’acollida terapèutica a temps parcial
(CATTP)
L’obertura dels CATTP en els serveis de psiquiatria infantils i
juvenils apareix com una de les evolucions més importants. Són
estructures de cures ambulatòries a temps parcial que acullen
infants i/o adolescents algunes hores durant la setmana. Tenen
una gran llibertat de funcionament i d’organització, cosa que els
permet adaptar-se a les necessitats. S’hi duu a terme un treball
terapèutic diversos dies a la setmana amb la família i els
companys socioeducatius. Presenten també l’avantatge de
mantenir una activitat parcial social i escolar, perquè el seu
projecte és permetre una integració escolar.
Les unitats d’atenció als estudis
Són destinades a adolescents en cures ambulatòries que no
poden integrar-se als centres educatius ordinaris perquè
presenten dificultats escolars i sovint psiquiàtriques. El
Departament d’Educació proposa diferents estructures de
recepció d’ajuda i d’acompanyament amb la finalitat que es
tornin a escolaritzar i socialitzar.
L’acollida familiar terapèutica
Està pensada per a aquells joves la família dels quals no pot fer-
se’n càrrec ni des del punt de vista social ni afectiu, i, per tant,
se’ls ofereix la cura terapèutica com a complement. Entre el
1991 i el 2000, les acollides van augmentar més del 30%, però
el nombre de famílies d’acollida era insuficient. El 2005,
mancaven més de 1.000 places.
Els establiments nombrosos del sector medicosocial
Es fan càrrec d’infants que pateixen trastorns psíquics
conjuntament amb infants que presenten alguna dificultat. Hi
trobem, per exemple:
• Els centres medicopsicopedagògics (CMPP), que
generalment són privats i hi treballen professors amb
logopedes, psicòlegs i educadors.
• Els instituts terapèutics educatius i pedagògics (ITEP):
atenen els infants o adolescents que presenten trastorns
de la personalitat i del comportament que, malgrat tenir
capacitats intel·lectuals normals o properes a la normalitat,
requereixen una educació especial.
• Els serveis d’educació especial i de cura a domicili
(SESSAD): acompanyen la família i aporten ajuda per al
desenvolupament del jove i la seva integració escolar i
social, intervenint a l’escola o en el domicili.
1.3. 25 recomanacions per contribuir a l’elaboració d’una
estratègia nacional per als adolescents que estan patint
Les 25 recomanacions queden resumides en aquests vuit blocs:
• Equilibrar els dispositius mèdics, psiquiàtrics, socials i
educatius sobre el conjunt del territori.
• Millorar la informació i l’acollida dels joves i de les seves
famílies.
• Desenvolupar serveis nous adreçats als joves: llars per a
adolescents, equips mòbils, etc.
• Sistematitzar les xarxes interdisciplinàries amb la finalitat
de garantir la localització, l’orientació i la continuïtat
efectiva dels cuidadors i cuidadores.
• Generalitzar una formació obligatòria del conjunt dels
professionals que treballen amb els adolescents pel que fa
a la psicologia de l’adolescent i la identificació dels signes
d’alerta.
• Desenvolupar els aspectes referents a l’acompanyament i
la cura dels familiars dels adolescents.
• Desenvolupar una estratègia a escala nacional de
voluntariat en el camp de la prevenció i de la lluita contra

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| França
Pàg. 13
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya
l’alcoholisme precoç i el consum de cànnabis per part dels
joves.
• Desenvolupar instruments que permetin un coneixement
millor del patiment psíquic dels adolescents.
2. Cinc guies pràctiques sobre la protecció de la infància
(2008)
Aquestes guies exposen les disposicions principals de la reforma
de la protecció de menors instaurada per la Llei de 5 de març de
200710
i presenten el context jurídic, recullen les disposicions
vigents i preconitzen alguns principis d’accions.
2.1. Disposicions principals de la Llei de reforma de
protecció de menors de França
La Llei inclou els joves entre 18 i 21 anys, així com els menors
privats temporalment o definitivament de la protecció de la seva
família, que depenen del dispositiu de protecció de menors.
D’aquesta manera, els menors estrangers passen a dependre del
sistema de protecció de menors.
La Llei inclou en les modalitats d’intervenció amb infants el fet de
vetllar perquè els vincles afectius de l’infant amb altres persones
que no són els seus progenitors es mantinguin i desenvolupin
efectivament.
La Llei es refereix en diverses ocasions a la noció de l’interès de
l’infant. Aquest principi fonamental es recull explícitament en el
Conveni Internacional dels Drets dels Infants.
La Llei considera el dret dels infants a ser escoltats pel jutge amb
dues condicions: que ho faci a petició i que tingui edat per
discernir. A més, el jutge ha d’informar el nen/a que té aquest
dret i també el dret a disposar d’un professional de l’advocacia.
Aquestes disposicions es recullen a l’article 12 del Conveni
Internacional dels Drets dels Infants.
L’orientació general de la Llei apunta a donar suport, informació i
acompanyament als familiars en les dificultats educatives que es
trobin.
El Ministeri del Treball, de Relacions Socials i de Solidaritat va
constituir el gener del 2008 un comitè de control que es reunirà
cada tres mesos, en el qual participa també el Síndic de Greuges
dels Infants. Els drets d’aplicació encara estan en curs
d’elaboració.
2.2. Contingut de les guies
Enguany s’han publicat diferents guies que es poden comprar a la
pàgina web.11
Aquestes guies són:
Guia 1. Prevenció a favor de l’infant i l’adolescent
La reforma de la protecció de menors instaurada per la Llei de 5
de març de 2007 té com a objectiu desenvolupar una política de
prevenció global i coherent que implica el conjunt dels agents
públics i privats.
La prevenció s’ha de poder adaptar a les diferents necessitats del
pare i la mare i del nen/a en matèria d’informació, orientació,
acompanyament i suport.
10
Més informació: http://www.defenseurdesenfants.fr/loisFrance.php.
11
Més informació: http://www.travail-solidarite.gouv.fr/espaces/famille/.
Aquesta guia té per objectiu exposar les aportacions de la Llei
en aquest camp d’acció perquè es tracti la prevenció perinatal,
la prevenció i l’acompanyament de les famílies o la prevenció
mèdica per atendre els infants i els adolescents.
Guia 2. Intervenir a domicili per a la protecció de l’infant
En molts casos, la intervenció dels professionals del treball
social en el domicili de les famílies permet proposar un
acompanyament individualitzat que afavoreix la conservació de
l’infant en el seu marc familiar.
La reforma de la protecció de menors instaurada per la Llei del
5 de març de 2007 introdueix dues disposicions noves per
ajudar les famílies amb dificultats de gestió del pressupost
familiar: l’acompanyament en l’economia social i familiar i la
mesura judicial d’ajuda a la gestió del pressupost familiar.
Aquesta guia presenta les modalitats d’acompanyament de les
famílies en el seu domicili: l’acció d’un tècnic de la intervenció
social i familiar (TISF), la intervenció dels treballadors socials en
el marc de l’ajuda educativa a domicili (AED) i l’acció educativa
en medi obert (AEMO).
Guia 3. Acolliment dels infants i dels adolescents acollits
Les modalitats d’acollida dels infants i adolescents confiats en
guarda per l’autoritat que en té la tutela, pel fiscal o pel jutge
de menors, han estat sensiblement modificades per la Llei del 5
de març de 2007, que reforma la protecció de menors.
Aquestes modificacions tenen per objectiu millorar el dispositiu
d’acollida i contribuir a clarificar les relacions entre els diferents
agents institucionals implicats: els serveis departamentals, els
serveis habilitats i els serveis judicials.
Aquesta guia presenta les disposicions aplicables que pretenen
flexibilitzar i adaptar les condicions d’acollida i reforçar els
drets, els deures i la implicació dels pares, amb una
consideració especial de la millora de les necessitats, l’interès i
els drets dels infants.
Guia 4. La unitat departamental de recollida, tractament i
avaluació
La Llei del 5 de març de 2007, que reformava la protecció dels
menors, va pretendre coordinar millor l’acció de la justícia i dels
consells generals, reforçant el dispositiu de vigilància de les
situacions de perill o risc que pot patir l’infant i l’adolescent. Per
aquest motiu, crea a cada departament una unitat de recollida,
tractament i avaluació.
Aquesta guia descriu el dispositiu departamental de protecció de
menors i concreta quines normes han de seguir els
professionals a l’hora de compartir informació.
Guia 5. L’Observatori Departamental de la Protecció de Menors
Un dels objectius de la reforma de la Llei de protecció de
menors de 5 de març de 2007 és adaptar i fer més intel·ligible
la Llei a escala nacional.
Aquesta reforma va crear un observatori de la protecció de
menors a cada departament amb la finalitat de tenir una visió
de conjunt del fenomen de la infància en situació de risc,
reunint les diferents dades i les fonts d’informació disponibles.
Aquesta guia descriu les funcions, la composició, el
funcionament i els indicadors de l’Observatori Departamental de
la Protecció de Menors, que desenvolupa un paper important en
la definició i el control de les polítiques locals de protecció de
menors.

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| Anglaterra
Pàg. 14
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya
Polítiques públiques a Anglaterra
1. El Pla d’infància. Construint futurs més brillants
Administració responsable:
Departament d’Infància, Escoles i Família (Department for
Children, Schools and Families, DCSF)
Abast:
Població de 0 a 19 anys
Anglaterra
Període:
2007-2017 (estratègia: amb una previsió de 10 anys)
El procés d’elaboració del Pla d’infància a Anglaterra va anar
precedit per una fase de consulta a escala nacional denominada
Temps per parlar.
1.1 El procés de consulta nacional Temps per parlar
La consulta Temps per parlar es va dur a terme utilitzant un
ventall de diferents procediments durant els mesos de setembre i
octubre del 2007. El procés va incloure grups focals amb infants,
sessions de debat, respostes en línia i mitjançant targetes postals
i paquets d’eines.
Grups focals i sessions de debat
La part més important de la consulta va incloure grups focals amb
nens, nenes i joves entre 8 i 15 anys, que es van desenvolupar a
diferents localitats del país, i una sèrie de sessions de debat que
es van portar a terme en quatre llocs, amb la participació de
joves, progenitors d’infants de diferents grups d’edat,
professionals i experts en política. Els grups focals van ser
convidats a debatre qüestions centrals del Pla d’infància, incloent-
hi mantenint-se segur, gaudint i assolint, famílies i comunitats, i
s’hi van incloure tant noies com nois de diferents entorns ètnics.
La mostra va ser equilibrada pel que fa al gènere i un 15%
provenien de grups ètnics minoritaris. Entre els progenitors i la
gent jove hi havia participants dels grups següents:
• Joves que havien delinquit.
• Nens i nenes en famílies d’acollida o centres residencials.
• Joves amb dificultats d’aprenentatge.
• Joves que feien l’escolarització a casa o la hi havien rebut.
• Progenitors d’infants i joves escolaritzats a casa.
Altres activitats de consulta
La consulta Temps per parlar va incloure un qüestionari en format
fulletó i també en línia per copsar les diferents visions en nou
escoles (una per cada regió governamental) i va arribar a recollir
l’opinió de 462 nens, nenes i joves per mitjà d’una habitació-
confessionari, amb el mateix estil que la del programa de televisió
Gran Hermano.
El departament responsable va treballar amb tot un ventall
d’agents socials implicats per assegurar-se que la consulta
arribava a la major quantitat possible de persones.
Resum de les respostes
Es varen recollir respostes de 540 joves i 2.641 adults, incloent-hi
representants dels sectors públic, privat i de voluntariat. Més de
400 ciutadans i ciutadanes varen participar en les accions
consultives en les ciutats esmentades.
Informació sobre el Pla d’infància
Els resultats de la consulta pública es varen comunicar al DCSF i
varen ser utilitzats per realimentar les discussions del grup
d’experts i per desenvolupar l’informe.12
Continuïtat del compromís després de la publicació
• La publicació del Pla d’infància no és el final del procés, hi
ha prevista una continuïtat en les activitats per assegurar
que els membres del públic i els agents socials implicats
poden continuar introduint-hi les seves opinions.
Els grups d’experts
Com a part del procés de consulta i de desenvolupament del Pla
d’infància, el Secretariat d’Estat per als Infants, les Escoles i les
Famílies va establir durant l’estiu del 2007 tres grups d’experts.
Aquests grups varen ser creats a partir de tres intervals d’edat
(0-7, 8-13 i 14-19 anys) per examinar les qüestions a les quals
s’enfronten els infants, els joves i els seus progenitors, i per fer
recomanacions al Secretariat d’Estat sobre quina és la millor
manera de difondre els seus objectius a llarg termini.
1.2. El Pla d’infància
Hi ha cinc principis subjacents en el Pla d’infància que deriven
del procés de consulta portat a terme:
• El Govern no educa els nens, sinó els pares;
consegüentment, el Govern ha de fer més coses per ajudar
els pares i les famílies.
• Tots els nens tenen el potencial de tenir èxit i haurien
d’arribar tan lluny com les seves capacitats els ho
permetin.
• Nens, nenes i joves necessiten gaudir de la seva infància i
créixer preparats per a la vida adulta.
• Els serveis han d’estar dissenyats pels infants, els joves i
les famílies i han de ser-hi sensibles, i no pas limitats per
criteris professionals.
• Sempre és millor prevenir un fracàs que abordar una crisi
posteriorment.
CAPÍTOL 1: FELIÇ I SA
Assegurar el benestar i la salut dels infants i els joves
Les famílies són el fonament de la societat i el lloc per educar
infants feliços, capacitats i resilients. En la consulta feta, els
pares varen expressar que els agradaria disposar d’informació i
de suport, millor i més flexible, que reflectís les vides que
porten. Els grups d’experts varen emfasitzar la importància que
els pares s’impliquin en les polítiques que afecten els infants i
que cal millorar la manera com el Govern i els serveis impliquen
els pares. Per ajudar a cada pare/mare a fer el millor per al seu
fill/a es preveu el següent:
• Destinar 34 milions de lliures a proveir dos consellers
parentals a cada autoritat local en els propers tres anys.
• Augmentar el nombre de consellers parentals a les escoles.
• Desenvolupar per als progenitors un registre personal del
progrés del desenvolupament del seu fill/a des dels
primers anys a l’escola primària.
• Col·locar els progenitors en el centre de les actuacions del
Govern, tot creant un panel nou de progenitors que
aconsellessin sobre les polítiques que els afecten.
Algunes famílies necessiten ajuda més intensiva que d’altres, i
per assegurar que reben el suport que necessiten es preveuen
els punts següents:
12
Més informació: www.dcsf.gov.uk/timetotalk.

Pàg. 15
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya
• Assegurar que totes les famílies es beneficien dels centres de
primeres passes segures per als infants,13
tot millorant els
serveis itinerants (serveis que es desplacen fins a les
persones per ajudar a les que no poden anar fàcilment a
serveis com un hospital, entre d’altres).
• Donar un suport intensiu a les famílies més necessitades amb
una aproximació conduïda pel treballador de referència, tot
articulant els serveis al voltant de la necessitat.
• Ajudar les famílies en les quals els nens tenen cura d’altres
persones.
• Invertir 90 milions durant tres anys per millorar les
possibilitats de fer estades curtes per als nens amb
discapacitat.
• Expandir el Family Fund (fons per a les famílies), que dóna
ajuda a les famílies amb nens amb discapacitats fins als 18
anys.14
Els pares i els nens i nenes varen expressar que volien llocs
segurs per jugar a l’exterior, sabent que jugar té beneficis reals
per als infants. Es preveu destinar, doncs, 225 milions en tres
anys als punts següents:
• Oferir a totes les autoritats locals finançament perquè puguin
reconstruir o renovar més de 3.500 parcs infantils i fer-los
accessibles a nens i nenes amb discapacitats.
• Crear 30 parcs d’aventura nous per a nens i nenes de 8 a 13
anys en zones desafavorides, supervisades per personal
entrenat.
• Publicar una estratègia de joc l’estiu del 2008.
El pla proposa establir bons hàbits en la infantesa, proporcionant
la base per a una bona salut i benestar al llarg de la vida. Per
millorar la salut infantil es portaran a terme els objectius
següents:
• Publicar una estratègia de salut infantil l’abril del 2008, feta
conjuntament entre el DCSF i el Departament de Salut.
• Revisaran els serveis de salut mental per a infants i
adolescents per veure’ls com uns serveis universals, inclusius
i de suport especialitzats, per millorar l’atenció i el nombre
creixent d’infants i joves amb necessitats de salut mental.
El Pla persegueix reduir a la meitat la pobresa infantil cap al 2010
i eradicar-la cap al 2020. La nova Unitat de Pobresa Infantil, que
depèn del Departament d’Infants, Escoles i Famílies, i el
Departament de Treball i Pensions coordinaran el treball del
Govern per trencar el cercle de pobresa d’una generació a l’altra.
L’habitatge pobre és un problema particular per a les famílies
pobres i abordar-lo és necessari per assolir l’objectiu del 2020. En
conseqüència caldrà portar a terme aquests aspectes:
• Abordar l’amuntegament, publicant un pla d’acció el 2008.
• Prioritzar les necessitats dels nens en les decisions sobre
l’habitatge, especialment la necessitat de ser a prop de
serveis com l’escola.
CAPÍTOL 2: SA I ESTALVI
La protecció dels joves i dels qui estan en situació de vulnerabilitat
Mantenir els infants i els joves segurs davant del perill ha de ser
una prioritat i responsabilitat de tots. No obstant això, els nens i
nenes necessiten ser també capaços d’aprendre, tenir noves
experiències i gaudir de la seva infantesa, per tant, ajudarem les
famílies a descobrir l’equilibri entre el fet de mantenir els seus fills
i filles segurs i el fet de permetre’ls la llibertat que necessiten. En
conseqüència, es destaquen els punts següents:
13
Més informació: http://www.surestart.gov.uk/surestartservices/
settings/surestartchildrenscentres/.
14
Més informació: http://www.familyfund.org.uk/.
• Publicar l’informe del doctor Tanya Byron sobre els riscos
potencials que poden patir els infants quan s’exposen a
continguts perillosos o inapropiats d’Internet i als
videojocs.15
• Encarregar una avaluació independent sobre l’impacte del
món comercial en el benestar infantil.
• Finançar un esquema d’equipament segur a la llar per
prevenir accidents que hi tenen lloc i que pateixen els nens
i les nenes petits.
• Parlar amb les autoritats locals perquè creïn zones on no
es pugui circular a més de 20 mph, on sigui apropiat, per
reduir les morts de nens i nenes vianants un 70%.
• Es reforçarà el procediment de queixes dels pares amb fills
que pateixen assetjament escolar (bullying).
El Govern té també la responsabilitat d’establir els marcs i els
sistemes correctes per protegir els nens i nenes i els joves,
treballant en col·laboració amb organitzacions clau locals i
nacionals:
• Publicar el pla d’acció Viure segurs (Staying Safe Action
Plan) a la primeria del 2008, responent a la consulta
Staying Safe.
• Assegurar que les escoles i les autoritats locals facin una
aproximació proporcionada a la salut i la seguretat que
permeti a nens i nenes assumir riscos tot mantenint la
seva seguretat.
CAPÍTOL 3: EXCEL·LÈNCIA I EQUITAT
Es tracta del progrés individual per aconseguir estàndards de
categoria internacional i disminuir mancances en els rendiments
educatius dels infants en situació de desavantatge.
Volem que totes les persones joves aconsegueixin el seu
potencial i gaudeixin del seu temps educatiu. El suport a pares i
mares vers l’aprenentatge dels seus fills i filles és una base
essencial per al seu rendiment acadèmic. Els pares volen
implicar-se més en l’educació dels seus fills i les escoles veuen
el benefici d’un major compromís amb els pares. L’educació de
qualitat en els primers anys assegura que els nens i les nenes
estaran preparats per tenir èxit a l’escola i és particularment
beneficiós per als qui provenen d’entorns desafavorits. Els grups
d’experts veuen que el millor lloc per aconseguir els estàndards
de categoria internacional és un sistema en què tots els nens i
nenes reben una educació adaptada a les seves necessitats i
que s’adequa al seu nivell i no a la seva edat.
El treball conjunt amb pares i mares és un tema unificador en el
Pla d’infància. El Pla destaca com en els contextos d’educació
primerenca, a les escoles de primària i en els millors centres de
secundària s’ha fet molt d’esforç amb els pares per implicar-los
en l’educació dels seus fills i filles, especialment en l’àmbit de la
secundària.
A partir d’aquí, es destaquen aquests punts:
• Començar una nova relació entre pares i mares i les
escoles i legislar, si cal, tenint en compte els aspectes
següents:
- Que un membre del personal de l’escola de secundària
contacti amb els pares abans que els seu fill o filla
comenci.
- Que els pares puguin assistir a les sessions
informatives de l’escola nova.
15
Més informació: http://www.dfes.gov.uk/byronreview/.

Pàg. 16
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya
- Que tots els nens i nenes tinguin un tutor o tutora
personal que els conegui i que actuarà com a contacte
principal amb els pares.
- Que els pares tinguin informació regular i actualitzada
sobre l’assistència del seu fill o filla i el seu progrés
d’aprenentatge.
- Que els consells de pares assegurin que les veus dels
pares són escoltades dintre de l’escola.
- Que les queixes dels pares siguin gestionades d’una
manera clara i oberta.
• Els propers tres anys es destinaran 30 milions a oferir
formació familiar per ajudar els progenitors i cuidadors a
desenvolupar habilitats i aprendre amb els seus nens i nenes.
Un cop creat en la darrera dècada un sistema universal d’atenció
als infants i augmentat el dret a l’educació gratuïta i l’atenció a la
infància per a nens i nenes de 3 i 4 anys, de 12,5 a 15 hores a la
setmana, el Pla programa invertir en estendre l’oferta amb més de
15 hores d’educació gratuïta i l’atenció a la infància a 20.000 nens
i nenes de 2 anys de les comunitats més desafavorides.
A més dels 144 milions destinats en els tres propers anys als
programes Cada infant, un lector16
i Cada infant sap comptar,
s’oferirà suport intensiu als nens i nenes de les escoles primàries
amb risc de quedar-se enrere. Es portaran a terme aquestes
actuacions:
• Destinar 25 milions en els propers tres anys al programa
Cada infant, un lector per oferir suport personalitzat intensiu
de manera individual en aquelles àrees on el nen o la nena
tingui més dificultats.
• Oferir tests basats en el nivell i no en l’edat, quan els nens i
les nenes estiguin preparats, i si funcionen, per substituir les
proves de nivell17
a les edats d’11 i 14 anys.
• Publicar indicadors nous per avaluar el rendiment dels
alumnes que arriben al nivell 7 o més en anglès18
,
matemàtiques i ciències, i els que arriben al nivell 8 i més en
matemàtiques, per assegurar que s’està donant una atenció
adequada als estudiants dotats i amb talent.
Per tal que el currículum ajudi els infants a tenir una transició
suau de les escoles bressol a les escoles, i de la primària a la
secundària, i a treballar o a l’educació superior, s’hauria
d’assegurar el currículum bàsic a tots els nens i nenes, donant
flexibilitat per aprendre habilitats noves i per desenvolupar les
habilitats socials i emocionals que necessiten per tenir èxit.
Conseqüentment, es proposa una revisió profunda del currículum
de primària, per assegurar que hi hagi el següent:
• Més temps per als continguts bàsics, perquè els nens tinguin
una bona base de lectura, escriptura i matemàtiques.
• Una major flexibilitat per a altres matèries.
• Temps per als nens i nenes de primària per aprendre una
llengua estrangera moderna.
• Una transició suau de l’aprenentatge basat en el joc, en els
primers anys, a l’escola primària, particularment per ajudar
els infants nascuts durant l’estiu que podrien estar en
desavantatge quan comencin l’educació primària.
Amb la fita d’assolir els objectius del 2020 en l’àmbit de
l’educació, es persegueix millorar el rendiment de grups específics
amb un rendiment més baix. En relació amb això, destaquen
aquests aspectes:
16
Més informació: http://www.everychildareader.org.
17
Standard Assessment Tasks (SATs): proves d’avaluació nacional del rendiment
acadèmic dels alumnes en llengua anglesa, matemàtiques i ciències.
18
Les proves de nivell avaluen l’estudiant en una escala que va del nivell 1 al 8, però
varia segons l’edat, per exemple: un nivell 4 es considera “excepcional” a segon curs de
primària (7 anys), “el nivell esperat” per a un alumne de sisè de primària (11 anys) i en
canvi es considera “per sota de les expectatives” a vuitè de primària (14 anys).
• Destinar 10 milions en els tres propers anys a millorar la
qualitat de l’ensenyament per als nens i nenes amb
necessitats educatives especials, incloent-hi:
- Una millor formació inicial del professorat i un
desenvolupament professional continuat.
- Millors informacions per a les escoles sobre com
progressen els nens i les nenes amb necessitats
educatives especials.
- Un pla pilot en què els nens amb dislèxia rebin una
recuperació en lectura i classes personalitzades de
professors i professores especialistes en dislèxia.
• Revisar el progrés de les necessitats educatives especials
en el 2009, amb vista a aconseguir un aprenentatge més
personalitzat.
CAPÍTOL 4: LIDERATGE I COL·LABORACIÓ
El Pla pretén una reforma del sistema per aconseguir els
estàndards de categoria internacional i disminuir el buit en el
rendiment educatiu per als infants en situació de desavantatge.
Per tal d’aconseguir una millora potencial en els estàndards com
a conseqüència de la personalització, s’ha de crear un sistema
en els primers anys escolars perquè totes les institucions
aconsegueixin el millor nivell.
El factor més important a l’hora d’assolir aquestes aspiracions
per als nens i nenes és disposar de treballadors de categoria
internacional capaços de proveir un suport molt personalitzat;
per tant, es continua incrementant la qualitat i la capacitat de
les persones que treballen amb nens i nenes. La qualitat de
l’educació i l’atenció infantil primerenca són importants per
augmentar els rendiments acadèmics dels nens i les nenes.
S’invertiran 117 milions durant els tres propers anys en els
professionals que treballen amb els més petits i s’inclouran
mesures per portar a terme les actuacions següents:
• Destinar recursos addicionals perquè els i les professionals
que treballen amb infants molt petits puguin desenvolupar
formació professional continuada.
• Fomentar el fons per a la formació continuada de
professionals de la petita infància de manera que tots els
establiments d’atenció diürna siguin portats per un graduat
cap al 2015 i per dos graduats en els establiments d’àrees
desafavorides.
Ja es disposa de força mestres i directors/ores. No obstant això,
per tenir una plantilla de mestres i una nova generació de
directors/ores que siguin de categoria internacional de manera
consistent, destinen 44 milions en els tres propers anys als
punts següents:
• Fer de la professió de mestre una professió amb una
equivalència de màster, treballant conjuntament amb el
teixit social per introduir noves qualificacions, a partir d’un
acord recent sobre mesures en gestió de l’acompliment.
• Assegurar que les noves incorporacions passin un temps
d’entrenament mínim en el Programa de formació de
professorat.
• Establir la transició cap al Programa de professorat per
atraure més persones que provenen del camp de la
ciència, la tecnologia i l’enginyeria.
• Estendre el Programa Líders del futur (Future Leaders
programme), que recluta les persones amb habilitats de
lideratge demostrades per les escoles urbanes.
El pla parteix de la premissa que si promou la diversitat en un
sistema col·laboratiu, podrà assegurar que els nens i les nenes,

Pàg. 17
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya
els joves i els progenitors siguin capaços d’escollir la prestació que
correspongui a les seves necessitats particulars. Les escoles i
altres escenaris poden utilitzar la seva llibertat creixent per
innovar i trobar noves solucions als problemes, que després poden
ser compartides amb d’altres en benefici dels nens i les nenes. A fi
d’enfortir tant la diversitat com la col·laboració, esperen que totes
les escoles de secundària tinguin un estatus acadèmic,
especialitzat o de finançament privat i que cada escola compti
amb la col·laboració del món empresarial o universitari. Enfortint
la responsabilitat i la governabilitat, persegueixen la reducció de
les escoles que fracassen. Esperen que les autoritats locals
prenguin accions decisives i ràpides per prevenir el fracàs de les
escoles i per invertir-lo ràpidament quan calgui. També esperen
que les autoritats locals posin reptes a les escoles que no estan
augmentant el rendiment dels alumnes, però que funcionen per
inèrcia.
Els codis de conducta són una preocupació per als progenitors, els
mestres, i els infants i joves mateixos. És important que l’ambient
de cada classe doni suport a un ensenyament i un aprenentatge
efectius i facilitant als mestres fer valer la disciplina i el bon
comportament. Es proposen que les escoles secundàries tinguin
equips interdisciplinaris que dissenyin programes per als
comportaments, tot treballant conjuntament per millorar el
comportament i abordar l’absentisme persistent, així com millorar
els resultats per als qui mostren un comportament poc adequat.
Els nens i nenes que es comporten de manera poc adequada i que
són exclosos, els incapaços d’atendre una escola inclusiva i els qui
no estan implicats en l’educació constitueixen una proporció
relativament petita d’alumnes. No obstant això, s’hi inclouen
alguns dels joves les perspectives d’èxit dels quals en la seva vida
futura són pitjors i són els que tenen més probabilitats de
desenvolupar problemes de conducta.
Per fer front a tot això cal tenir presents els aspectes que es
detallen a continuació:
• S’invertiran 26,5 milions en els tres propers anys en posar en
marxa noves alternatives, que poden incloure escoles petites
(escoles taller) amb llaços estrets amb el món empresarial i
que proporcionin una educació vocacional d’alta qualitat.
• Es publicaran dades sobre el rendiment, adreçades als
estudiants i no basades en les proves escolars, per assegurar
que les àrees locals tinguin incentius per augmentar el seu
rendiment.
A fi d’oferir una educació de categoria internacional i serveis per
als infants, es valora la necessitat de disposar d’edificis i de noves
tecnologies de categoria internacional. El pla proposa continuar la
inversió en la creació d’escoles i serveis per a infants i joves.
CAPÍTOL 5: ROMANDRE EN EL SEU LLOC
Assegurar que els joves participen i assoleixen el seu potencial als
18 anys i més enllà
Una economia ha d’assegurar que els infants i joves tinguin les
habilitats adequades quan siguin adults i accedeixin a l’educació
superior o al món laboral. Cap al 2015, es vol que tota la gent
jove segueixi en el sistema educatiu o que estigui rebent formació
fins als 18 anys o més. I quan acabin, es vol que tinguin les
habilitats suficients per prosperar en una economia que necessita
professionals amb grans habilitats.
Per aconseguir tot això es proposa reduir les xifres dels qui no són
al sistema educatiu treballant o formant-se. Els diplomes19
19
Més informació: http://yp.direct.gov.uk/diplomas/.
augmenten les oportunitats d’aprenentatge disponibles per als
nois i les noies de 14 a 19 anys i ajuden també a abordar les
preocupacions esmentades pels treballadors i les institucions
d’educació superior sobre les majors habilitats personals,
d’aprenentatge i de pensaments dels estudiants. A fi de reforçar
l’impacte de la reforma en els 14-19 anys, es legislarà
l’augment de l’edat de participació als 17 en el 2013 i als 18 en
el 2015. A més:
• Es desenvoluparan tres diplomes nous en ciència,
humanitats i llengües per augmentar les opcions per a la
gent jove.
• Es crearà una nova regulació de les qualificacions, amb
una consulta que començarà abans d’acabar el 2007.
• Es transferirà finançament per a l’aprenentatge dels joves
de 16 a 19 anys del Consell d’Aprenentatge i Habilitats a
les autoritats locals, amb una consulta sobre quina és la
millor manera d’aconseguir-ho a la primeria del 2008.
• Es destinaran 31,5 milions en els tres propers anys a un
nou programa per tornar a comprometre en la seva
formació nois i noies de 16 anys que no estan estudiant ni
treballant, incloent-hi un millor seguiment i incentius per
continuar aprenent.
• Es desenvoluparà el dret de tota la gent jove a participar
en activitats positives a fi que puguin posar en pràctica
diverses activitats, incloent-hi un estudi pilot sobre la nova
oferta perquè el jovent actuï en l’àmbit cultural dins i fora
de l’escola.
• Es destinaran 20 milions els propers tres anys a utilitzar
els contractes de comportament acceptable com una
mesura per prevenir les conductes antisocials entre els
joves i per assegurar que la gent jove rebi suport per
millorar el seu comportament.
CAPÍTOL 6: PEL BON CAMÍ
Mantenint els infants i joves en el camí cap a l’èxit
El pla vol que tots els infants gaudeixin d’una adolescència feliç,
sana i segura i que estiguin preparats per a la vida adulta.
Recalca que massa sovint ens centrem en els problemes que
presenten uns quants joves en comptes de l’èxit de la majoria.
Es persegueix una societat en què la gent jove se senti valorada
i en la qual els seus assoliments siguin reconeguts.
Les experiències i activitats positives són una part fonamental
d’una adolescència feliç. Proposa la constitució d’un grup de
treball juvenil20
per assegurar una distribució millor dels serveis
juvenils i un disseny centrat en les seves necessitats. Proposa
una inversió de 60 milions en la millora de les facilitats per als
joves, per aconseguir una transformació ràpida i duradora. Es
portaran a terme les actuacions següents:
• Inversió de 160 milions durant els propers dos anys en la
millora de la qualitat i en el nombre de serveis per a la
gent jove.
El fet de voler experimentar durant els primers anys de
l’adolescència pot fer que la gent jove s’exposi a riscos i, quan
s’equivoquen a l’hora de triar una opció o una altra, poden
posar la seva salut i el seu futur en joc. Per fer-hi front es
proposen els punts que es detallen a continuació:
• L’abril del 2008 es publicarà un pla d’acció per combatre
l’alcoholisme juvenil (al mateix temps que la nova
estratègia antidrogues) que tindrà com a objectius:
- Millorar l’educació sobre el consum d’alcohol en les
escoles.
20
Més informació:
http://www.everychildmatters.gov.uk/_files/7470DCSFYouthTaskActionPlan.pdf.

Pàg. 18
PLA DIRECTOR
d’infància i
adolescència
de Catalunya
- Abordar el mal ús de l’alcohol dels progenitors que pot
influir en el consum dels joves.
- Considerar accions que vagin més enllà en relació amb la
publicitat sobre l’alcohol.
Seguint les discussions dels grups d’experts sobre la importància
de les relacions en el pas de l’adolescència a l’adultesa:
• Es revisaran les millors pràctiques educatives que hi ha sobre
sexe segur i les relacions interpersonals, i també la manera
que tenen les escoles de tractar aquests temes.
El pla busca reduir les conseqüències que provoca el crim juvenil i
atendre tant les víctimes com els agressors. Prèviament al Pla
d’acció de la delinqüència juvenil,21
el Pla d’infància estableix com
es pretén que els serveis inclusius treballin conjuntament per
prevenir el delicte. Per fer front ràpidament als qui estiguin
involucrats en delictes i infraccions juvenils i prevenir la
reincidència, cal tenir present els punts següents:
• Destinar juntament amb la Home Office 66 milions durant els
propers tres anys a identificar els joves que es troben en
major risc.
• Fer un pla pilot a partir d’una aproximació rehabilitadora dels
joves delinqüents.
• Publicar el 2008 el Llibre Verd22
en què s’analitzarà com
millorar l’educació que reben els joves infractors durant la
custòdia i què passa quan l’abandonen.
CAPÍTOL 7: FER-HO POSSIBLE
La visió dels serveis infantils per al segle XXI
Portar a terme la visió establerta en el Pla d’infància requereix fer
una sèrie de reformes perquè els serveis adreçats als infants i
joves treballin junts. Posant les necessitats dels infants i les
famílies en un primer pla, es proposa proporcionar un servei que
tingui més sentit per als progenitors, els infants i els joves que els
utilitzin, per als qui les fronteres professionals poden semblar
arbitràries i frustrants. Els serveis sota el mateix sostre i en els
llocs que la gent freqüenta sovint facilitaran que trobin l’ajuda que
necessiten i la inversió en aquells que treballen amb infants i
construeixen la capacitat de treballar superant els límits
professionals. Ajuntar serveis no és sols una qüestió de
proporcionar una xarxa de seguretat per als qui estan en situació
de vulnerabilitat, sinó que té a veure amb descobrir el potencial
de cada nen o nena. Es parteix dels objectius establerts a Cada
infant importa i es pretén fer un canvi en els resultats. Per això es
proposen els punts que es detallen a continuació:
• S’espera que totes les escoles siguin ambicioses en
l’assoliment dels objectius i se situïn en el centre de les
comunitats a les quals donen servei.
• S’establiran grans expectatives en relació amb la coordinació
territorial de serveis per als infants23
per tal que s’ofereixin
millores mesurables per a tots els infants i els joves.
• Es monitoraran els assoliments diferencials de les
coordinacions territorials de serveis per als infants i
s’examinarà si aquestes coordinacions han de ser enfortides
per millorar-ne els resultats, tot incloent-hi més legislació.
• Es publicarà un pla d’acció dels professionals que treballen
amb infants24
a començaments del 2008 en què es tingui
present tothom que treballa en aquest àmbit, cosa que
enfortirà el treball coordinat entre tots els serveis.
21
Més informació: www.homeoffice.gov.uk/documents/youth-crime-action-plan/.
22
Més informació:
www.literacytrust.org.uk/socialinclusion/youngpeople/greenpaper.html.
23
Més informació: http://www.everychildmatters.gov.uk/aims/childrenstrusts/.
24
Més informació: http://www.everychildmatters.gov.uk/resources-and-
practice/IG00038/.

2009 PdIIAC - Polítiques públiques i plans d'actuació en infància i adolescència

2009 PdIIAC - Polítiques públiques i plans d'actuació en infància i adolescència

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a 2009 PdIIAC - Polítiques públiques i plans d'actuació en infància i adolescència

Semelhante a 2009 PdIIAC - Polítiques públiques i plans d'actuació en infància i adolescència (20)

Mais de Jordi Muner

Mais de Jordi Muner (20)

2009 PdIIAC - Polítiques públiques i plans d'actuació en infància i adolescència