1. LECTURA DE LA TERCERA
PR OVA DE LLE NGUA
CATALANA
ORIOLVESTAN,
RESSUSCITAT!
En Jouseph de Viladrau es quedà palplantat, bocabadat, contemplant el descens del
taüt daurat forat avall. Mai abans havia assistit a una processó d’enterrament tan esplèndida.
Al país de la tulipa i el formatge de bola, a Holanda, en Jouseph hi havia conegut també algú
molt ric, un misteriós home el qual, però, havia acabat – talment i com acabarem tots- al
cementiri. La mort del famós Oriolverstan l’havia afectat molt, l’havia deixat moix, i ja no tenia
massa ganes de visitar les granges. L’endemà, doncs, tornava a Viladrau amb les seves
vaques i els seus maldecaps de ramader.
A trenc d’alba, tot just quan el sol ja guaitava per sobre la línia de l’horitzó, en Jouseph
carregà les maletes al taxi i tancà la porta de l’habitació de la pensió on s’estava. Li demanà al
taxista que fes un darrer recorregut pels llocs més significatius i interessants d’Amsterdam,
donat que li venia molt de gust el fet de badar sense pensar en res més abans de retornar a
Catalunya. En acabat, el pagerol li digué al conductor que el portés al cementiri perquè volia
acomiadar-se de l’Oriolverstan; volia dipositar un ram de flors a la llosa de la seva tomba i dir
adéu per sempre més a aquell senyor noble holandès de la casa de les set portes i amo
alhora dels vaixells que descarregaven al moll principal del port.
En arribar al cementiri, en Jouseph enfilà en camí de la tomba d’Oriolverstan. Després de
deixar enrere panteons i nínxols espaterrants, dignes de personalitats riques i poderoses, el
pagès de Viladrau arribà al seu destí,. Un cop davant la làpida... Ai l’as! Just on havia de ser la
llosa amb el nom d’Oriolverstan inscrit hi havia un enorme forat! Un forat? No! Allò era molt
més que un forat, era una autèntica excavació! Algú s’havia endut el cos d’Oriolverstan amb el
taüt i tot! No hi era!
Aterrit, en Jouseph començà a córrer com un esperitat pertot el cementiri, demanant
ajuda, sol·licitant auxili, anant i venint sense moure’s del lloc, en realitat. Al cap d’una estona,
el pagerol trobà unes simpàtiques senyores que canviaven les flors als seus respectius difunts
marits. En Jouseph s’adreçà a la més jove, de nom Britneysandra, i li preguntà molt

2. amablement si en sabia res, del que havia passat al cementiri. La dona, molt calmada, li
respongué: <<Oriolverstan>>. El pagès li afirmà que, efectivament, era Oriolverstan, qui havia
desaparegut, però la dona no li tornà contesta. Seguidament, en Jouseph agafà l’altra
senyora, de nom Carlaham, i la sacsejà per les espatlles tot fent-li un cop i un altre cop la
mateixa pregunta: <<On és, el cos i el taüt de l’home ric??? Ha sentit vostè algun rumor?>>.
Carlaham, un xic espantada davant l’actitud del pagerol, li respongué també el mateix que la
seva companya: <<Oriolverstan>>.
El pagès, esfereït, fora dels seus cabals, conscient que perdria l’avió si no s’afanyava,
desfeu els passos i retornà al taxi. Obrí la porta bruscament i el taxista arrencà. Mentre feien
via cap a l’aeroport, en Jouseph preguntà reiterativament al taxista si, mentre ell era al
cementiri, havia vist algú enduent-se un taüt amb un mort a dins. El taxista, sense enretirar els
ulls del volant, respongué, educadament <<Oriolverstan>>.
Capcot, decebut pel fet de no haver obtingut resposta a les seves preguntes, en Jouseph
de Viladrau retornà al Montseny i fou rebut per la seva família.
En una de les nits que el pagerol acostumava a compartir amb els seus éssers més
estimats, en Jouseph els confessà que a Amsterdam hi havia conegut un tal Oriolverstan, un
senyor ric i poderós amb un fatal destí: el pagès explicà a la seva família que ell havia vist
com enterraven aquell senyor i que, després, havia comprovat amb estupefacció que havia
ressuscitat sense cap explicació. Tot un misteri, aquest Oriolverstan...
 ..............................................................................