1. Joan Miró
Barcelona, 1893 — Palma de
Mallorca, 1983

2. Biografia
 Neix a Barcelona, però
passà llargues
temporades a Mon-troig.
 L’any 1919 contactà amb
el grup dels surrealistes.
 A partir dels anys 30
comença una etapa
d’experimentació. La
guerra Civil espanyola
provocà una sèrie de
quadres amb elements
expressionistes
 L’any 1939, per fugir de
la II Guerra Mundial es
refugià en un poble de la
costa de Normandia.

3. Etapes
 ELS ORIGENS
 EL SURREALSIME
 ÈPOCA DE CRISI I DE GUERRA
 LES CONSTEL·LACIONS
 PLENITUD

4. Prades, el poble
La Masia
Retrat de E.C .Ricart
Els orígens

5. Res de simplificacions ni abstraccions. Ara com
ara el que m'interessa més és la cal·ligrafia
d'un arbre o d'una teulada, fulla per fulla,
branqueta per branqueta, herba per herba,
teula per teula. Això no vol dir que aquests
paisatges al final acabin sent cubistes o
rabiosament sintètics. En fi, ja veurem. El
que si em proposo és treballar molt de
temps a les teles i deixar-les el més
acabades possible, així és que al final de
temporada i després d'haver treballat molt si
tinc poques teles; no passa res. Durant
l'hivern següent continuaran els senyors
crítics dient que persisteixo en la meva
desorientació.

6.  Joan Miró
 Biografia Neix a Barcelona, però passà llargues
temporades a Mon-troig.
 Estudia a la Llotja i rep la influència dels fauves i
cubistes que exposen a Barcelona (1912 i1916).
 L’any 1919 viatjà a París on conegué Picasso i contactà
amb el grup dels surrealistes.
 La influència surrealista el portà a pintar les coses tal
com les sentia, i no com les veia.
 A partir dels anys 30 comença una etapa
d’experimentació on treballa l’escultura i el collage. La
guerra Civil espanyola provocà una sèrie de quadres
amb elements expressionistes com el Segador o Aidez
l’Espagne.
 L’any 1939, per fugir de la II Guerra Mundial es refugià
en un poble de la costa de Normandia, on inicià la sèrie
coneguda com de les "constel·lacions“.
 Als anys 50 aconsegueix una casa a Mallorca amb un
gran taller on treballarà a més de pintura escultura,
ceràmica, gravat.

7.  Els origens
 Es caracteritza per una pintura figurativa amb
influències postimpressionistes, cubistes i
fauvistes.
 S'interessa pel paisatge rural, el camp, les eines,
els animals, els arbres.
 Al llarg de 1921 i 1922, durant nou mesos de
dura elaboració, Joan Miró va pintarLa masia, que
seria l'obra culminant d'aquesta època
«detallista». La relació mítica mantinguda per
Miró amb la terra es resumeix en aquest quadre,
que representa elMas Miró, la masia de la seva
família a Mont-roig. Cal destacar el grafisme
realista de tots els objectes, els animals
domèstics i les plantes amb les quals l'ésser humà
treballa i s'hi relaciona, així com la resta objectes
quotidians

8. el surrealisme
 Miró entra en contacte amb els surrealistes i
encara que no se considera del grup, se sent atret
per la llibertat d’acció i les seves premisses.
 Deixar d’imitar la realitat i crea un vocabulari de
signes que fan referència a l'ésser humà, als
animals, a la vegetació al cosmos...
 Aquest període, principalment, va servir perquè
Miró abandonés la seva època detallista i
sintetitzés la màgia ja apuntada en aquesta etapa
anterior. És en l'inconscient i el que és oníric, en
aquest potencial que li oferia el surrealisme, on
va trobar el material idoni per a les seves futures
obres. Això es pot copsar aLa terra llaurada

9. El surrealsime
Terra llaurada

10. Carnaval Arlequí

11. Carnaval de l’arlequi
 Aquesta obra és considerada com l'inici de la plenitud
de l'etapa surrealista de Joan Miró. Realitzada entre
1924 i 1925, la va executar en una època en què
l'artista passava per moments difícils i de gran penúria,
també alimentària. Segons va explicar el mateix
artista: VAig intentar `ñas,ar ñes alucinacions que me
produia la fam que passava. No es que pintes el que
veia en el somnis, com deien alesmores breton i els
seus, sinó que la fam em provocava una manera de
transit semblant al que experimentaven els orientals.
 Del realisme de La masia va passar a la fantasia
desbordant de Carnaval de l'Arlequí (1924-25), plena
de figures i símbols. Les pintures que executava
aleshores representaven un tall radical respecte a les
obres anteriors. Fins a aquell moment havia estat la
realitat física, sobretot el paisatge, el que havia posat
en marxa la imaginació creativa de Miró. A partir
deCarnaval de l'Arlequí serien els estats mentals, com
les al·lucinacions, els que farien de desencadenant de
la forma pictòrica.

12. Època de crisi i de guerra i les
constel·lacions
Aidez, L’espagne
Despertar a la matinada

13. Epoca de crisi i les constalacions
 Miró s'instal·la a Varengeville-dur-Mer en 1939 i
comença una sèrie de pintures conegudes com
Constel·lacions. La sèrie Constel-lacions,
inspirada en la natura i la música, està formada
per vint-i-tres aiguades damunt paper que
representen elements del cosmos: estrelles,
llunes, sols...
 La sèrie Constel-lacions, inspirada en la natura i
la música, està formada per vint-i-tres aiguades
damunt paper que representen elements del
cosmos: estrelles, llunes, sols...Miró comença poc
abans de la guerra civil a introduir en la seva
pintura elements expressius, tensió...Experimenta
amb l’escultura i el collage.

14. Plenitud
Triptic blau

15. Plenitud
 Durant la seva estada a Estats Units en 1947 té
l’ocasió de treballar en obres de grans dimensions
que a partir d’aquest moment serà una constant
en la seva producció.A la dècada dels 50
s'instal·la a Mallorca on tindrà un gran taller.El
vocabulari de signes mironians està perfectament
codificat.Realitza obres amb diversos materials:
murals de ceràmica, tapissos, escultures amb
trencadís, assamblages...
 L'element dominant en aquest tríptic és clarament
el color blau, que ocupa gairebé tota la superfície
de les tres obres. Es tracta d'un color simbòlic per
a Miró. Segons ell mateix va declarar en un altre
quadre de 1925, «aquest és el color dels meus
somnis».[3] El blau representa el cel, i la Mar
Mediterrània.
 En aquest tríptic el color no és homogeni. El
pintor va comentar que «no es tractava
simplement d'aplicar el color, com els pintors de
parets: tots els moviments del pinzell, els del
puny, la respiració de la mà, també hi
intervenien».