2. Mesopotàmia és una regió llimosa
entre dos grans rius, el Tigris i
l’Eufrates.
L’aportació dels seus sediments ha
fet que, actualment, la seva
desembocadura sigui molt més
meridional.
En aquest territori s’hi van
desenvolupar dues grans
civilitzacions:
•La part més baixa, les regions de
Summer i Accad, zones de pas i d’una
gran riquesa agrícola
* La vall alta, Assur o Assíria,
habitada per un poble guerrer que va
acabar dominant el sud.

3. 
L'actual territori de l'Irac equival, a grans trets, al que en l'antiguitat es coneixia amb
el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir 'entre dos rius'. I és que aquest
territori és travessat per dos grans rius, elTigris i l’Eufrates.
 Mesopotàmia era, doncs, un país fèrtil i molt ric on van néixer i es van desenvolupar
grans civilitzacions antigues.
 Els sumeris, els assiris i els babilonis van ocupar aquest territori i van fer tot un seguit
d'aportacions culturals que han arribat fins als nostres dies. Així per exemple, la
civilització sumèria, la més antiga, va organitzar-se en ciutats estats, una estructura
política que, segles més tard, va ésser perfeccionada a la Grècia clàssica. A la ciutat
sumèria d‘Ur, que la Bíblia assenyala com la ciutat del patriarca jueu Abraham, s'hi han
trobat un munt de tombes, construïdes a la mateixa època que la piràmide de Keops, a
Egipte. A l'interior dels recintes funeraris hi havia tot d'objectes magnífics, fets d'or.

4.  Sota el regnat del rei Hamurabi va aparèixer el Codi hamurabi, considerat el text legal comprensible més
antic que es coneix. Aquest Codi va introduir conceptes que van ser adoptats després per altres
civilitzacions. Conceptes com la protecció legal de les classes més baixes, l’autoritat de l’Estat per fer
complir la llei o la necessitat de garantir la justícia social. Actualment hi ha una còpia d’aquest Codi,
trobat a l’Iraq per arqueòlegs francesos l’any 1901, al Museu del Louvre de París.
 El Codi d'Hammurabi (gravat en una estela de diorita d'uns tres metres d'alçada, descoberta a Susa i
avui al Musée du Louvre),és el més complet dels mesopotàmics, però certament no el primer (són
anteriors els de Lagas, cap al 2378 aC; Ur, 2113-2096 aC; Isin, 1934-24 aC, i Esnunna, vers el 1800 aC).
Les seves disposicions es basen en l'existència de tres classes socials a Mesopotàmia: awilum, o patricis,
muskenum, o subordinats (el poble en general) i wardum, o esclaus. El Codi, que admet la pena del TALIÓ i
reglamenta severs càstigs, s'ocupa de tots els aspectes de la societat babilònica: de la propietat (les
terres eren de la corona, però era admesa la propietat privada), de la família (el pare tenia un poder
omnímode sobre els fills), del comerç, de les obres públiques (manteniment dels canals), etc. Exercí una
gran influència sobre la legislació de molts països.

5.  La ciència babilònica és probablement més antiga que la d'Egipte.
 El tercer mil·leni ja tenien notació posicional per als números. Aquesta era desconeguda per
als egipcis, grecs i romans. La notació posicional requereix el zero. Els grecs mai van
redescobrir la notació posicional que fou introduïda en Europa cap al segle VIII d. de C.
procedent de l'Índia.
 Astronomia. A banda de les pràctiques astrològiques supersticioses, els sacerdots babilònics,
ja al segle XII a. de C., van observar les irregularitats en el moviment dels planetes causat
pel fet que aquests giren al voltant del sol, cosa que ells no sabien. Aquestes observacions van
ser desenvolupades pels grecs.
 Els anys tenien 12 mesos de 30 dies i cada 6 anys tenien un any de 13 mesos per a mantenir el
calendari d'acord amb les estacions. Sabien predir amb gran precisió els eclipsis de sol i de
lluna. Coneixien l'eclíptica (recorregut del sol a través de les estrelles fixes). Distribuïren
les estrelles en els dotze signes de Zodíac. Dividiren la circumferència en 360 graus cosa que
permeté mesurar distàncies angulars i situar les estrelles amb gran precisió.

6. A causa de l’escassetat de pedra a la regió, el material
més emprat en la construcció era el maó, que a causa
de les seves reduïdes dimensions va provocar l’aparició
de l’arc i la volta.
Aquestes dues tècniques han estat les més grans
contribucions de l’art mesopotàmic a la història de
l’arquitectura, ja que permetien cobrir grans espais i,
en canvi, per les seves reduïdes dimensions no podien
ser emprat per a fer bigues; només els podien posar
en posició radial i d’aquesta manera podien tenir una
gran solidesa.

7. Els palaus eren, juntament amb els
temples, les seves principals
construccions.
Eren gegantins i estaven disposats
entorn d’un pati.
A Mari se n’ha trobat un amb quasi 300
habitacions, moltes d’elles decorades
amb frescos que representen escenes
de la vida quotidiana.
També estaven decorats, sobretot
exteriorment, per ceràmica vidriada,
amb boniques combinacions de colors, i
amb animals com a tema preferent.

10. Els sacerdots eren un grup molt important
en les ciutats mesopotàmiques i per això, les
construccions sagrades van assolir gran
dimensions. De fet els temples no eren un
edifici, sinó més aviat una petita ciutat, amb
places, habitatges, construït en pisos on s’hi
accedia mitjançant rampes. La part més
important era una torre escalonada
anomenada ZIGURAT

11. L'escultura sumèria sempre tenia un contingut religiós, mentre que
l’assíria més aviat de propaganda i exaltació dels cabdills en la guerra i en la
cacera.
A Sumer hi ha moltes imatges de les divinitats, tant soles, o en relació
amb personatges notables.
A Assíria es buscava glorificar el sobirà.
En general és una escultura estatuària, caracteritzada per l’expressió
hieràtica (= severa i solemne, sense expressar sentiment) i la frontalitat (=
imatges que sobretot s’havien de veure pel davant i per tant era aquesta
part la més treballada)

12. Funcionari (alabastre) Gudea (diorita) Estela del Codi d’Hammurabi
(diorita)

13. Estela d’Ur. La guerra  La pau 
Cap de brau. 2500 aC
Or i lapitslàtzuli

14. Estela de Naramsin. 2300 aC.
En aquest relleu es posa de
manifest la valentia del rei en la
guerra.

15. Cacera del rei Assurnasirpal. S. IX
El rei mostra tota la seva força i valentia

16. Assurnasirpal guerrer. S. IX

17. Lleona ferida. S. VII aC

18. Toros alats, vigilants de portes

19. Paul-Emile Botta, cònsol francès a Mossul,
Desxifrador de l’escriptura cuneïforme