1. Etapa ESO
Departament de Socials
IES Alcarràs
La monarquia autoritària:
Els Reis Catòlics
IES Alcarràs

2. Etapa ESO
L’Europa del segle XV
Finals de l’Edat Mitjana Començament de l’Edat Moderna
Segle XIV Segle XV
Recuperació demogràfica i econòmica
El creixement demogràfic i
Descens de la població
Crisi demogràfica i econòmica
econòmic
• La fam (males collites) La població i la producció agrícola
van anar sortint de l’estancament
• Les guerres en què es trobaven.
• Epidèmies (Pesta Negra) El desenvolupament del comerç va
tenir com a conseqüència el
creixement de les ciutats.
Reducció del comerç
L’ascens de la burgesia
• Revoltes rurals i urbanes
Va acumular grans capitals amb el
comerç i les manufactures.
Guerres freqüents entre
senyors feudals L’enfortiment de la monarquia
Gràcies a la creació de noves
institucions de govern.

3. Etapa ESO
La monarquia dels Reis Catòlics
1469

4. Etapa ESO
La Península al segle XV
Regnes peninsulars abans de la unió de Ferran i Isabel
9
147

5. Etapa ESO
La política interior dels Reis Catòlics
L’expansió territorial de la monarquia
L’objectiu era unir tots els territoris
peninsulars sota la seva corona
1479 Castella i Aragó
1492 Regne de Granada
El Regne Aragó no vava integrar el
Castella i de Castella formar un
regne de Granada per conquesta.
regne únic, només era una unió
1515 Regne de Navarra El Regne de Navarra, aliat amb
dinàstica.
França, va ser annexionat i
Cada un dels dos regnes van
incorporat a Castella.
Felip II Portugal Fruit de la política fronteres,
mantenir les sevesd’enllaços la
matrimonials impostos, lesdels Reis
moneda, els de les fillles lleis i les
Catòlics amb
institucions. el rei de Portugal.

6. Etapa ESO
Conquesta del Regne de Granada
El 2 de gener de 1492
Boabdil lliure la ciutat de
Granada als Reis Catòlics
La guerra s’havia perllongat
durant 10 anys, des de
1482 a 1492.
Era l’últim reducte musulmà
a la Península.

7. Etapa ESO
La política exterior dels Reis Catòlics
Política europea i internacional dels Reis Catòlics
Es va orientar en
dues direccions
El Mediterrani i L’Atlàntic
el nord d’Àfrica
Conquesta de Nàpols (1505) Conquesta de les illes
Canàries (1496)
Ocupació de Melilla (1497)
Descoberta d’Amèrica (1492)
Ocupació d’Orà i Bugia (1509)

8. Etapa ESO
Monarquia autoritària dels Reis Catòlics
De la monarquia feudal a la monarquia autoritària
ORGANITZACIÓ
DE L’ESTAT
CASTELLA
CONSELLS (consultius) AUDIÈNCIA REIAL o
Reformes en les CANCELLERIA
de Castella (Reial), d’Aragó,
de Navarra, de la Inquisició, institucions de govern (controlava la justícia)
dels Ordes militars
COMPTADORIA REIAL
SECRETARIS D’ESTAT
CORTS (consultives) (recaptació d’impostos)
VIRREIS (representants) de Castella,
SANTA HERMANDAD
Aragó, Navarra, Catalunya, de Navarra,
València, Nàpols, Sicília (cos armat contra criminals)
d’ Aragó,
CORREGIDORS de Catalunya, EXÈRCIT
(funcionaris reials) de València (professional i permanent)

9. Etapa ESO
Monarquia autoritària dels Reis Catòlics
La Corona d’Aragó
ORGANITZACIÓ DE
L’ADMINISTRACIÓ
Antiga institució ARAGÓ Nova institució
VIRREIS
Les CORTS
Eren els representants
PACTISME del monarca a cadascun
dels territoris de la
corona
d’Aragó
Van continuar vigents: Aragó
de Catalunya
les institucions
medievals, Catalunya
de València
els privilegis
València
i els furs

10. Etapa ESO
Organització econòmica
Economies oposades: Castella i Aragó
CORONA DE CASTELLA CORONA D’ARAGÓ
Economia ramadera Agricultura i comerç
Economia RAMADERA
Aragó
La llana castellana va ser el
principal producte d’exportació Predomini de l’agricultura
La Mesta era una organització de Catalunya
ramaders
Activitats comercials, estímul a la
navegació, la manufactura i l’agricultura
Economia AGRÀRIA
Aquest sector es va estancar a València
favor de la ramaderia
Era el territori amb més esplendor
econòmic comercial i activitat portuària
Economia orientada a
l’ATLÀNTIC Economia orientada cap a la
Descobriment d’Amèrica MEDITERRÀNIA

11. Etapa ESO
Els grups socials
Quins eren els grups socials principals
CLASSES CLASSES
PRIVILEGIADES NO PRIVILEGIADES
Dedicats a activitats
Posseíen la major
comercials i artesanals. BURGESIA
NOBLESA part de les terres.
Vivien a les ciutats.
Eren els amos dels
La majoria sense terres
ramats.
(situacions diferents).
CLERGAT
Constituien la majoria PAGESOS
Havien perdut
de la població.
influència política,
però van augmentar Sotmesos a unes
el poder econòmic. condicions de vida
precàries.