... No fa molt, hem tingut un exemple amb la presentació en societat de l’olinguito (Bassaricyon neblina), una “nova” espècie de carnívor, de la família dels prociònids, de les selves humides de Colòmbia i Equador. Feia 35 anys que no es feia una descoberta d’aquest tipus a l’hemisferi occidental.
Les fotos de la roda de premsa demostren el que signifiquen les descobertes humanes pels altres animals. El centre d’atenció eren dos cadàvers amb cotó fluix als forats dels ulls i a la boca. Eren sobre una taula a disposició de les càmeres, al costat d’altres cadàvers que serviren de referent comparatiu per a les explicacions expertes...
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).
Olinguito. “Encara no s’ha descobert tot”.
1. Olinguito. “Encara no s’ha descobert tot”.
Les antigues ponències i exhibicions de noves descobertes científiques han estat substituïdes per
les rodes de premsa que les agències de notícies i els mitjans divulguen globalment. No fa molt,
hem tingut un exemple amb la presentació en societat de l’olinguito1 (Bassaricyon neblina), una
“nova” espècie de carnívor, de la família dels prociònids, de les selves humides de Colòmbia i
Equador. Feia 35 anys que no es feia una descoberta d’aquest tipus a l’hemisferi occidental.
Les fotos de la roda de premsa demostren el que signifiquen les descobertes humanes pels altres
animals. El centre d’atenció eren dos cadàvers amb cotó fluix als forats dels ulls i a la boca. Eren
sobre una taula a disposició de les càmeres, al costat d’altres cadàvers que serviren de referent
comparatiu per a les explicacions expertes.
L'olinguito v iu, al seu hàbitat. Després, la nova descoberta d'Amèrica.
Formen part de la metodologia establerta per a la taxonomia biològica, la ciència que ordena els
organismes vius en tàxons2. Per a que un nou tàxon de categoria igual o inferior a la de la família
siga reconegut científicament, s’ha d’aportar el que es coneix com a tipus nomenclaturals3:
cadàvers dels animals classificats que serveixen com a referència científica. Les persones que han
identificat els olinguitos capturaren i mataren aquests individus per a poder fer eixa roda de
premsa, per a poder registrar científicament aquesta espècie, per a poder signar articles a les
revistes especialitzades, per a fer currículum.
Existeixen diverses classes de tipus, que s’han de dipositar a una institució científica (una
universitat, un museu, un centre d’investigació…). Segurament, un d’aquests individus serà
l’holotip, perquè serà designat com a tal per eixe equip científic que ha fet la descoberta per a ser
1 324.cat,15/08/2013, Científics nord-americans descobreixen l'olinguito, una nova espècie de carnívor,
http://www.324.cat/noticia/2161438/societat/Cientifics-nord-americans-descobreixen-lolinguito-una-nova-especie-de-
carnivor
2 La unitat taxonòmica bàsica és l’espècie. Les espècies s’agrupen en unitats taxonòmiques superiors (gèneres). Els
gèneres s’agrupen en famílies,i aquestes en ordres. Segueixen les classes, els filums, els regnes i els dominis.
Entre tots aquests nivells s’estableixen altres com les subespècies, les branques (entre els filums i els regnes), la legió
(entre l’ordre i la classe) i molts altres.
3 Enciclopèdia Catalana, tipus nomenclatural, http://www.enciclopedia.cat/enciclopèdies/gran-enciclopèdia-
catalana/EC-GEC-0213903.xml?s.q=tipus+nomenclatural#.UhNYaRx1-ak
2. l’objecte referent que definirà del tàxon. L’altre, com tots els que també hagen capturat i matat,
seran isotips. Si no designaren cap holotip, qualsevol dels cadàvers utilitzats com a referència i
citats al seu article serien sintips. Si, després, altres persones científiques escolliren entre tots
eixos cadàvers el que ha de servir de tipus, aquest seria un lectotip. Si, pel qualsevol causa, es
perderen o es destruïren, els que hagueren capturat altres expedicions científiques ocuparien el seu
lloc com a neotips.
Molts animals han pogut viure tranquil·lament ben lluny dels éssers humans occidentals. Les
primeres d’aquestes persones que han vist han estat científiques, zoòlogues interessades per la
natura i la vida salvatge. I aquestes persones els han caçat i matat, han agafat els seus cadàvers, els
han posat una etiqueta i els han guardat en una bossa o en una caixa. Topar amb persones
biòlogues ha estat com si hagueren topat amb caçadors, o amb la gent que destrueix la seua llar a la
recerca de combustibles fòssils i minerals preuats, per a construir preses o carreteres, per a ocupar
la terra amb cultius especulatius o amb grans explotacions ramaderes. Ha estat la seua sentència
de mort.
La causa es troba en aquest mètode establert des dels temps de Carl Linnaeus4. Els avanços
tecnològics acumulats fins a aquest segle XXI no hanservit per a que es renove perquè cap persona
s’ho ha plantejat com a una necessitat. Només necessitaríem un mètode que fora acceptat i aplicat
sistemàticament, i que aportara evidències verificades, obserbables i mesurables amb les que
validar noves espècies i amb les que verificar o falsar aquestes validacions.
Pense, per exemple, en l’arqueologia. De
vegades, determinades restes
arquitectòniques no són compatibles
amb les obres que s’han de fer al solar
que ocupen i, com que existeixen moltes
altres restes com aquestes i molta
documentació sobre elles, no justifiquen
la renúncia a eixes obres ni el cost d’un
trasllat a altre lloc. Es documenta el
procés d’excavació, els diferents estrats
dels jaciments i els elements materials
que es troben i, quan acaba el procés, les
restes es destrueixen per a fer les obres.
L’arqueologia subaquàtica documenta
amb diversos mitjans vaixells enfonsats
com el Titanic, que es troben a gran
profunditat i que mai es podran treure a
la superfície. Un dia, desapareixeran
definitivament a causa de la pressió, la
corrosió i la lenta destrucció que pateixen, i quedarà tota la documentació que s’haja pogut
acumular abans.
Tot plegat sembla fàcil amb el vídeo, la fotografia i informàtica. No necessiten aquests cadàvers
dissecats que es puguen tocar amb les mans, però són coses de l’especisme5. Els éssers humans
sempre convertim els altres animals en objectes del nostre ús, fins i tot les persones zoòlogues.
Queda molt gràfic a les fotos on els “objectes” són mostrats, utilitzats per a les explicacions i
convertits en centre d’atenció de les càmeres.
Així, la predicció feta per la gent que ha descobert l’olinguito i que recullen les notícies sembla una
amenaça. Amb les beques i les subvencions a la ment, ens recorden que encara no s’ha explorat
tot el món, i ens pregunten quines sorpreses ens esperen. És un terrible vaticini pels individus de
les espècies que encara no han estat descobertes.
4 Tambéconegut com Linné(1707-1778). Científic suec que establí els fonaments de la taxonomia moderna amb la
nomenclatura binomial,el nom científic de les espècies format per dos paraules en llatí (el gènere, en majúscula, i
l’espècie, en minúscula). Per exemple: Canis lupus (llop), Equus cavallus (cavall domèstic), Ovis aries (ov ella), Panthera
leo (lleó), Loxodonta africana (elefant africà de sabana)…
5 Animalisme CAT,14/12/2010, Humans a les vitrines, http://animalismecat.blogspot.com.es/201 0/1 2/humans-les-
v itrines_1 2.html
Conjunt conv entual de San Antón de Granada.
http://granadablogs.com/gr-
arquitectos/2013/03/13/arquitectura-y-arqueologia-ni-contigo-
ni-sin-ti/