06. primera guerra mundial ipb

06. LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL (1914-1918)
Història del Món Contemporani
IPB / Joan Corbalán

06. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
1. Les grans potències europees
2. Les causes de la guerra
3. El desenvolupament del conflicte
4. La pau dels vencedors
5. Les conseqüències de la guerra

0. Introducció
El 1914 va esclatar la “Gran Guerra” (després coneguda com la
Primera Guerra Mundial). Primer va ser un conflicte europeu,
després mundial.
Fins aquell moment les guerres havien estat més aviat d’àmbit
local i mai tan mortíferes.
Participa gairebé tota Europa (amb les excepcions d’Espanya,
Suïssa, Holanda, Dinamarca, Noruega i Suècia). Però també hi
van participar les colònies (Canadà, Austràlia, “africans”…).
El teatre d’operacions és molt ampli (Europa, Àfrica, Proper
Orient, mar…).

0. Introducció


1. LES GRANS POTÈNCIES EUROPEES

1.1. Les potències democràtiques
Gran Bretanya: Monarquia liberal, l’imperi més destacat del
món i una potència econòmica.
-Introducció progressiva de reformes en el sistema polític.
-Conservadors (tories) i liberals (whigs).
- Sufragi universal masculí (excepte indigents, criats i dones).
-Ensenyament obligatori i gratuït de 5 a 13 anys.
-Reducció de la jornada laboral a les mines a 8 hores
-Assegurances mèdiques de vellesa i atur
-Parliament Act, 1911, que limitava el poder de la Cambra dels
Lords i augmentava la dels Comuns.
Força conflictes colonials.

1.1. Les potències democràtiques
França: Tercera República (1876).
-Laica i liberal.
-Estat homogeni i administració centralitzada.
-1880: Educació laica, obligatòria i gratuïta entre 6 i 13 anys.
-1880: Sufragi universal masculí
-Elecció dels alcaldes
-Reconeixement dels sindicats obrers
-Guanya pes el poder executiu enfront el legislatiu
Tenia relacions tenses amb Alemanya per la qüestió d’Alsàcia i
Lorena (Guerra franco-prussiana del 1870-71) i diverses
dispustes colonials (qüestió del Marroc).

1.2. El Segon Reich alemany
Imperi Alemany.
-Bismark, amb la confiança de Guillem I, fa reformes en
profunditat per la pressió de la burgesia ascendent i del moviment
obrer potent.
-Estructura d’estat federal. Ministres escollits pel mateix kàiser.
-Sistema bicameral: Bundesrat (cambra federal) i Reichstag
(diputats escollits per sufragi censatari; 1871 universal masculí).
-Ràpida industrialització (siderúrgia).
-Legalització dels partits polítics (PSDA entre els obrers).
-El pangermanisme va arrelar amb força
-Al 1888 Guillem II aposta per una expansió militar (colonització
tardana, importància de l’exèrcit i desenvolupament de la marina
de guerra).

1.3. Els vells imperis
Rússia.
-Imperi tsarista (bastió de l’Antic Règim).
-Poder absolut del tsar.
-Domini de l’aristocràcia.
-Imperi endarrerit, de base agrícola i amb una industrialització
molt localitzada.
-Estructura rural i servitud.
-Alexandre II (1855-1881) fa reformes: abolició de la servitud
(1861), impuls industrialització, ferrocarril, ensenyament…
-Alexandre II és assassinat al 1881. Retorn al tradicionalisme
-A partir de 1905 guanya força la revolució socialista.

Imperi Austrohongarès.
-1867: L’emperador Francesc Josep es va convertir en rei de
Hongria.
-El rei nomenava els ministres de la guerra, finances i exteriors.
La resta de ministres els nomenaven cadascun dels dos regnes
(Àustria i Hongria).
-1908: Sufragi universal masculí.
-No resoltes les aspiracions nacionals de txecs, polonesos,
eslovacs, romanesos, eslovens, croates, serbis).

La descomposició de l’Imperi Otomà
-Durant el s. XIX i principi del s. XX s’havien independitzat:
Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària i Montenegro.
-Això va paralitzar les reformes progressistes i va suposar un
retorn a l’integrisme i l’autoritarisme
-Pressió de les potències occidentals pel control dels territoris
desmembrats.
-Joves Turcs: 1889 joves militars creen aquesta moviment. Volen
un règim constitucional, parlamentari i liberal.
-1908: Revolució dels “Joves turcs”. Govern Constitucional.

2. LES CAUSES DE LA GUERRA
2.1. La formació de les aliances internacionals
La Pau Armada (1870-1914).
-Es tracta d’un període de tensió diplomàtica i rivalitat entre les
potències europees, principalment. Existeixen crisis diplomàtiques
constants (Balcans, Marroc, Sudàfrica, “Fashoda”, Carib...) que
porten cap a un sistema internacional d’aliances.
-A Europa es va anant creant un complex sistema d’aliances
internacionals.
Triple Aliança (1873): Triple Aliança dels tres emperadors
europeus: Guillem I, Francesc Josep i Alexandre II. Itália s’afegeix
el 1874. Però es trencarà pels interessos als Balcans. Rússia
marxa el 1882.

La Pau Armada (1870-1914).
En aquests sentit (Balcans) Alemanya va aconseguir la neutralitat
russa, però França va donar suport a Rússia. Aquesta situació va
acabar generant la
Triple Entesa (1907): Gran Bretanya, França i Rússia.
Aquest període és conegut per la Pau Armada.

Els governs van crear un clima de por i tensió, i així justifiquen
el futur conflicte (just, necessari?).
Les polítiques ultranacionalistes defensen que en la hipotètica
guerra cal cercar la victòria total, la aniquilació definitiva de
l’enemic.

2.2. Els enfrontaments colonials
El Marroc va ser una de les darreres zones a repartir.
Alemanya a principis del s. XX va reclamar els seus interessos
imperialistes
L’any 1905, Alemanya recolza els interessos dels marroquins.
Però fracassarà en el seu intent degut a la Conferència
d’Algecires, que converteix el Marroc en protectorat franco-
espanyol.
El 1911, Alemanya va recolzar una insurrecció al sud del Marroc.
Un tractat internacional amb França permetrà a Alemanya ampliar
el Camerun a canvi de deixar el Marroc.

Crisis balcàniques.
Turquia és un imperi en crisi (el gran malalt). La zona dels
Balcans són un punt calent, ja que hi ha una gran confluència
d’interessos. D’entrada els petits estats que van aparèixer per la
mateixa descomposició de l’Imperi Turc (Grècia, Montenegro,
Sèrbia, Bulgària), com pels interessos de Rússia, Austria-Hongria
i Itália.
-Àustria vol una sortida a la Mediterrània i el 1908 s’annexiona
Bòsnia-Herzegovina.
-Rússia vol també una sortida al mar, per això signarà una aliança
amb Sèrbia.
-Itàlia vol controlar Albània.

Crisis balcàniques.
-1912: Rússia recolza Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grécia i
Montenegro) contra Turquia. Fan fora d’Europa els turcs.
Independència d’Albània
1913: Guerra entre Sèrbia i Bulgària, que guanyen els serbis
(amb el suport rus).



3. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE
3.1. L’esclat del conflicte
Les causes de l’esclat de la Gran Guerra van ser diverses. El
detonat fou l’atemptat de Sarajevo.
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat l’arxiduc Francesc
Ferran, hereu d’Àustria (dos atemptats) en la seva visita a
Sarajevo .
El seu assassí és Gavrilo Príncip, un jove serbi anarquista.

Entren en funcionament les aliances...
Àustria dóna un ultimàtum a Sèrbia, 23/VII;
Àustria declara la guerra a Sèrbia, 28/VII;
Rússia decreta la mobilització general, 30/VII;
Alemanya dóna un ultimàtum a Rússia i França i els declara la
guerra.
Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya i Austria-Hongria.
Itàlia es va mantenir neutral...

A tot arreu es van crear les Unions Sagrades, és a dir totes les
forces polítiques s’unien a cada país per afrontar la guerra. Qui
s’oposava era perseguit.
Es desata un “deliri patriòtic”: la majoria de la població està a
favor del conflicte!!!!

3.1.1. Primera guerra industrial.
Economia de guerra: Mobilització massiva de recursos i
efectius. Subordinació total a la guerra (planificació per part dels
governs).
Guerra econòmica per entorpir les actuacions dels enemics
(guerra submarina).
Utilització de la propaganda com a arma de guerra (guerra
psicològica).
Desenvolupament de noves i poderoses armes: armes
químiques, tancs, avions, metralladores...
La combinació de mentalitat del XIX i armes del XX donarà una
dimensió terrible a la guerra, autèntica carnisseria (milions de
morts) mai vista.

 La guerra afectà a la població de manera generalitzada:
-Grans moviments de refugiats que fugen dels conflictes.
-Va iniciar la tendència actual a incrementar de manera
brutal les víctimes civils en les conflagracions.
-Economia de guerra.
-Lleves massives de la població masculina.
-Bombardejos de ciutats.



3.2. Guerra de Moviments i guerra de trinxeres
Àustria i Alemanya tenien exèrcits poderosos i bones
comunicacions.
Es van plantejar una guerra ràpida per atendre els dos fronts (el
francobritànic i el rus) i evitar el bloqueig naval anglès. El gran
problema era haver de lluitar en dos fronts simultàniament.
Pla Schlieffen: Per aconseguir aconseguir una ràpida victòria al
front occidental per després acabar amb Rússia. Es va posar en
marxa el Pla Schliefen: atacar França per Bèlgica i Luxemburg.
Un cop capituli França, les tropes atendran el front rus.
Moltke ataca a través de la neutral Bèlgica i ràpidament arriba
prop de París. Joffre atura els alemanys en la batalla del Marne.

Aquest cop suposa l’inici de la guerra de trinxeres (Verdun,
Somme).
Al front oriental Alemanya es va veure sorpresa inicialment per
l’ofensiva russa. Després es van produir les grans victòries
alemanyes, com la de Tannenber, febrer de 1917).
Rússia es trobava paralitzada pels problemes interns.
Alemanya i Austria guanyen la Polonia russa i Lituania
(Hindenburg).
Als Balcans els aliats dels “imperis centrals” aconsegueixen
important victòries. La victòria definitiva dependrà del front
occidental.

El front occidental era el més estable. Es va mantenir
pràcticament inalterable durant gairebé 3 anys.
Aquesta situació va fer necessària una gran capacitat de
resistència (econòmica, psicològica).
Les potències centrals es troben envoltades i GB domina el
mar, per això Alemanya inicià la guerra submarina.
Per trencar aquesta dinàmica es planifiquen grans batalles i
ofensives com les de Verdún o el Somne, 1916, que no
aconsegueixen trencar l’equilibri de forces.

El front occidental era el més estable. Es va mantenir
pràcticament inalterable durant gairebé 3 anys.
Aquesta situació fa que sigui necessària una gran capacitat
de resistència (econòmica, psicològica).
Les potències centrals es troben envoltades i GB domina el
mar, per això Alemanya inicià la guerra submarina.



3.3. La mundialització del conflicte
Durant la segona etapa del conflicte es va produir la seva
mundialització.
Els aliats van haver de demanar préstecs als EUA.
Les colònies ajuden les metròpolis, estenent-se el conflicte a
l’Àfrica, el Pròxim Orient i l’Extrem Orient.
L’entrada de l’Imperi otomà (1914) i Bulgària (1915), va
traslladar el conflicte als Balcans.
Itàlia entra al conflicte al costa dels aliats.
Japó entrà al costat dels aliats portant la lluita al Pacífic.
La guerra es va estendre al mar (Jutlàndia, 1916, i guerra
submarina).
De fet, l’enfonsament del Lusitània (1915) va provocar l’entrada
en guerra dels EUA al 1917.

3.4. Un nou tipus de guerra
 Tota la població civil i militar s’hi va implicar.
Va provocar els primers èxodes de refugiats del món
contemporani.
Exèrcit format per ciutadans (no mercenaris ni voluntaris).
Ús recorrent de la propaganda.
Establiment d’economies de guerra intervingudes per l’Estat.
Tots els països s’endeuten molt per fer front a la guerra,
sobretot França i Gran Bretanya.
Importància del treball de les dones a la reraguarda,
s’ocupaven en bona part de la producció (fàbriques, serveis...).

3.4. Un nou tipus de guerra


3.5. De la crisi de 1917 al final de la guerra
1917 és l’any clau de la guerra. S’inicien les protestes contra la
guerra en tots els països, a la reraguarda i als fronts.
França: Les tropes es revolten i no volen anar al front. Petain
substitueix Neville, imposant 600 penes de mort (60 execucions).
Alemanya: Gran desmoralització, en gran part provocada pels
greus problemes de subministrament.
Rússia: El triomf bolxevic en la Revolució Russa fa que Rússia
negocia la pau amb les potències centrals i signin la pau de Brest-
Litovsk (març 1918), per la qual Rússia perd Ucraïna, Polònia,
Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Bielorússia (Alemanya),
Bessàrabia (Romania) i Armènia (Turquia).

La sortida de Rússia podria significar la victòria alemanya. A
banda de tancar el front oriental Alemanya obté importants
territoris, així com els seus recursos: Ucraïna, Polònia, països
bàltics...
Aquesta situació va precipitar l’entrada dels EUA al conflicte.
Tot i declarar-se neutrals, eren un aliat clau de l’Entesa pels seus
préstecs i la venda de material de tota mena, especialment
armament.
El 2 d’abril de 1917 EUA declaren la guerra a Alemanya,
Áustria-Hongria i l’Imperi Turc.
Lusitània (maig 1915).
Telegrama Zimmerman (17 de gener de 1917).
Realitat: Si guanya Alemanya, qui pagarà els crèdits?

«Ens proposem començar el primer de febrer la guerra submarina
sense restricció. Malgrat això, ens esforçarem per a mantenir als Estats
Units d'Amèrica neutrals. En cas de no tenir èxit, proposem una aliança
amb Mèxic sobre les següents bases: fer la guerra junts, fer la pau
junts, ajuda financera abundant i l'enteniment per la nostra part que
Mèxic reconquerirà el territori perdut a Nou Mèxic, Texas i Arizona.Cal
informar de tot això al president (de Mèxic) el més secretament possible
tan aviat com la guerra amb els Estats Units d'Amèrica estigui a punt
d'esclatar. Suggereixo també que el President de Mèxic consideri la
possibilitat de convidar el Japó, a iniciativa pròpia, a adherir-se
immediatament a aquest pla i, al mateix temps, oferir la seva mediació
entre Japó i nosaltres.Li prego que també faci notar al President que la
utilització despietada dels nostres submarins, ofereix la perspectiva
d'obligar Anglaterra a fer les paus en pocs mesos»

Les grans ofensives (1918).
-El 1918 es va produir el desenllaç definitiu del conflicte. Els aliats
es van imposar al front dels Balcans (desfeta turca, búlgara i
austríaca). Turcs i austríacs van demanar armisticis (pau).
-Alemanya, molt debilitada, va llençar cinc grans ofensives entre
març i juliol que acaben sent un fracàs. Intent desesperat de
guanyar la guerra abans de l’arribada de tropes “americanes”.
-Finalment el alemanys són derrotats pels aliats a la segona
batalla del Marne (15 de juliol/5 d'agost de 1918).
-Caldria afegir els greus problemes interns que estava patint
Alemanya (revoltes militars, vagues).
El 9 de novembre de 1918 Guillem II va abdicar i el dia 11 es va
signar un armistici. Govern socialdemócrata.



4. LA PAU DELS VENCEDORS
4.1. Els tractats de pau
Els diferents tractats de pau es van discutir a París a partir de
gener de 1919, sobre la base dels 14 punts elaborats l’any
anterior pel president americà Woodrow Wilson.
Es tracta d’una declaració de com hauria de ser la pau:
Rebuig a la diplomàcia secreta.
Recolzament de la democràcia.
Principi de les nacionalitats.
Es van signar diversos tractats de pau, el més destacat va ser
el de Versalles (Alemanya).
En aquests tractats hi ha dues qüestions claus:
Les reparacions de guerra.
Les reivindicacions territorials.

Una consideració bàsica: negociar la pau no és tasca fàcil.
I d’altres consideracions a tenir en compte:
-La por a l’extensió del bolxeviquisme rus.
-L’esfondrament de l’Imperi Turc i Àustro-Hongarès.
-La força d’Alemanya (gairebé guanya, pràcticament en
solitari).
-La necessitat d’evitar una nova guerra.
-La diversitat d’interessos dels guanyadors.
(Reunió de 32 estats “dirigits” per EUA, Gran Bretanya, França i
Itàlia).

TRACTAT DE VERSALLES
-Sobre Alemanya i la reconstrucció europea. Alemanya ho va
considerar una imposició (diktat), una humiliació, amb unes
imposicions molt dures! Se la va considerar la responsable de la
Primera Guerra Mundial. A la llarga generà greus problemes.
-Les condicions són tan dures que van provocar tensió entre els
mateixos guanyadors:
GB no vol ser tan dura (vol mantenir el control del mar).
Els EUA no volen tanta humiliació (són els més forts).
Itàlia no obtindrà totes les seves demandes (protesta).
Per la seva banda França voldria encara més dura (és qui més ha
patit la guerra).

TRACTAT DE VERSALLES
-Clàusula de la responsabilitat.
-No pot entrar en organitzacions internacionals.
-Pèrdues territorials (i prohibició de l’Anschluss): Alsàcia, Lorena,
Prússia oriental, Eupen, Malmèdy, Schlesvig i totes les colònies.
-Limitació de la seva força militar:
*Desmilitarització marge esquerra del Rin (Renània), pèrdua de la
força aèria, limitació de la flota, reducció exèrcit a cent mil homes.
-Ocupació del Sarre durant 15 anys.
-Pagament de reparacions de guerra (220M marc or). Exagerada i
impossibles de fer front.
<iframe width="640" height="390" src="//www.youtube.com/embed/7YYD3jHUj9I" framebo

Saint Germain
-Sobre Àustria-Hongria. L’Imperi queda esquarterat i es converteix
en república.
-Prohibició de l’Anschluss.
-Limitacions militars.
-Reparacions de guerra.
-Pèrdues territorials. Separació d’Hongria i pèrdua dels territoris
eslaus (Iugoslàvia, Galitzia, Txecoslovàquia…)

La resta de tractats, sobre els aliats alemanys, en general
tenen dos punts fonamentals:
Pèrdues territorials.
Limitacions militars.
-Trianon: Hongria perdia la sortida al mar.
-Neuilly: Bulgària cedia territoris a Grécia.
-Sevres: Turquia cedeix territoris a àrabs i grecs.

4.2. La Societat de Nacions
Es crea a Paris la SDN per garantir la pau i fomentar la
cooperació entre els estats. Seu de la SDN a Ginebra.
Dos organismes: Assemblea General (tots els estats membres)
i el Consell (EUA, Fr, GB, It, Japó + 4 membres escollits per
l’Assemblea periòdicament).
Havia de supervisar l’acompliment dels Tractats de Pau.
Els EUA mai hi van participar, malgrat que va ser impulsada pel
president Wilson.
Els vençuts no hi van ser presents (prohibició al principi) ni
Rússia, que va ser aillada per la revolució.
Va comportar el fracàs.

4.2. La Societat de Nacions
PREÀMBUL: Les altes parts contractants, considerant que per a fomentar la cooperació
entre les nacions i per a garantir la pau i la seguretat importa: acceptar els compromisos de
no recórrer a la guerra i mantindre a la llum del dia les relacions internacionals, fundades
sobre la justícia i l’honor; observar rigorosament les prescripcions del Dret Internacional
reconegudes d’ara endavant com a norma de conducta dels Governs; fer que regne la
justícia i respectar escrupolosament totes les obligacions dels tractats en les relacions
mútues dels pobles organitzats, adoptant el present pacte, que institueix la Societat de
Nacions: (...)
Art. 5.1.- Tret d’haver una disposició expressa en contrari del present Pacte, les decisions de
l’Assemblea o del Consell es prendran per unanimitat dels membres representats en la
reunió (...).
Art. 7.1.- Els membres de la Societat reconeixen que el manteniment de la pau exigeix la
reducció dels armaments nacionals al mínim compatible amb la seguretat nacional (...).
Art. 10.- Els membres de la Societat es comprometen a respectar i a mantindre contra tota
agressió exterior la integritat territorial i la independència política present de tots els membres
de la Societat (...).
Art. 161.- Si un membre de la Societat recorrís a la guerra (...) se’l considerarà ipso facto
com si hagués comés un acte de guerra contra la resta de membres de la Societat. Aquests
es comprometen a trencar immediatament tota relació comercial o financera amb ell (...).
LA SOCIETAT DE NACIONS: Preàmbul i articulat (1919).

4.3. Una pau inestable
Quasi tots acaben descontents amb les «paus» de París: EUA
s’aïlla i no entra a la SDN, els vençuts es queixen de ser humiliats
i que no se’ls tingui en compte (ascens del nazisme), Itàlia no
rep els territoris que li havien promès, la URSS és aïllada, les
noves fronteres són criticades...
Els obrers són els que més han patit la guerra i, en tornar a la
normalitat, continuen explotats, però amb un nou referent: la
URSS, on ha triomfat una revolució obrera.
Intents revolucionaris i vagues obreres importants a tota
Europa: els espartaquistes alemanys, Baviera, Hongria, França,
Itàlia, Gran Bretanya i Espanya.
La revolució espartaquista a Alemanya: el KPD (Liebcknecht,
Luxemburg) intenten una revolució només acabar la guerra →
forta repressió per part del govern socialdemòcrata.

4.3. Una pau inestable
La revolució espartaquista a Alemanya: el KPD (Liebcknecht,
Luxemburg) intenten una revolució només acabar la guerra →
forta repressió per part del govern socialdemòcrata.
Pèrdues territorials + mala situació econòmica + por de la
burgesia a una revolució obrera = ascens del feixisme (Itàlia,
Alemanya i Espanya)

5. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CLASSE
5.1. Els efectes demogràfics i econòmics
10M de morts directes i desapareguts, a més d’uns 6M de ferits
i mutilats; i milions de morts indirectes per fam i grip…
Dèficit de joves, població activa, la qual cosa va incidir en un
elevat descens de la natalitat (generacions buides).
CONSECUENCIAS
DEMOGRÁFICAS
Fallecidos 9.272.000
Inválidos 6.500.000
Viudas 4.250.000
Huérfanos 8.000.000

5.1. Els efectes demogràfics i econòmics
Devastació en els llocs de lluita: collites, terra, cases,
infraestructures, mà d’obra... → reconstrucció.
Europa quedarà endeutada amb EUA.
Pèrdua definitiva de l’hegemonia econòmica europea.
EUA es convertirà en el nou líder econòmic.
El Japó també se’n beneficia per les vendes als guanyadors de
la guerra.
Els països vençuts, a més de la devastació i el deute, han de
pagar reparacions als vencedors
Nous rics que es beneficien de la indústria de guerra.

5.2. Conseqüències polítiques i territorials
Desmembrament dels grans imperis.
Aparició de les nacionalitats europees, afegida a una
política fronterera nefasta.
Aparició de nous estats: Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia,
Lituània, Iugoslàvia (Croàcia+ Eslovènia+ Bòsnia+ Herzegovina+
Sèrbia+ Montenegro), Txecoslovàquia, Hongria.
Avanç de les democràcies liberals, sobretot a les noves
repúbliques, però les dificultats dels anys de postguerra les faran
caure en el descrèdit i entrar en crisi; en molts casos fins veure
arribar els moviments totalitaris.
Cauen dinasties reials (Romanov, Habsburg...).
S’esten el sufragi universal masculí. Reconeixement del vot
femení en alguns estats.

5.2. Conseqüències polítiques i territorials
Triomf de la Revolució Bolxevic a Rússia → primer estat
socialista, govern del proletariat.
Les colònies, que havien ajudat en la guerra, demanen a canvi
la independència.
El declinar europeu és molt clar, mentre es produeix l’ascensió
dels EUA i el Japó.

5.3. Els canvis socials
La guerra significarà grans canvis em l’estructura social de
molts països.
Mentre la misèria afectava a una part de la població, “nous rics”
feien ostentació de la seva riquesa.
Augmenten la tensió social, les vagues i els intents de
revolució, imitant la URSS.
Millora en les condicions laborals per frenar les protestes
(jornada de 8 hores...).
Augmentarà el racisme, la xenofòbia i el puritanisme.
Dificultats d’integració dels excombatents.
Nou paper social de les dones: s’incorporen al treball durant la
guerra, comença l’emancipació femenina (alliberament dels
costums: vestits més curts, cabells més curts, fumar, conduir
cotxes, anar als cafès…).

06. primera guerra mundial ipb

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a 06. primera guerra mundial ipb

Semelhante a 06. primera guerra mundial ipb (20)

Mais de jcorbala

Mais de jcorbala (20)

06. primera guerra mundial ipb