Presentació de classe de Plató

1. PLATÓ (427-347)

2. Biografia
 Neix a Atenes en el si d’una família aristocràtica.
 Avantpassats seus i també parents es dedicaven a la
política. Dos oncles seus eren del govern dels “trenta
tirans”.
 Plató, de jove tenia la intenció de dedicar-se també a la
política, però en conèixer Sòcrates als 18 anys el va inclinar
cap a la filosofia.
 La injusta mort de Sòcrates fa que la filosofia de Plató
tengui un fort component polític.
 Va intentar dur a la pràctica la seva teoria política a
Siracusa, la primera vegada amb el tirà Dionisi I (el vell), a
través del nebot d’aquest i amic de Plató: Dió. Però Dionisi
va sospitar que conspiraven contra ell i va empresonar a
Plató, després el va vendre com a esclau. Un amic de Plató
el va reconèixer i el va comprar per donar-li la llibertat.

3. Biografia
 En tornar a Atenes funda l’Acadèmia, nom que
agafa dels jardins dedicats a l’heroi Academos on
es va edificar. Al frontispici sembla que hi
figurava la inscripció “Que ningú entri aquí si no
sap geometria”.
 Fa un segon viatge a Siracusa on torna a
fracassar en l’intent de plasmar el seu ideal
polític, aquesta vegada amb el tirà Dionisi II.
 Encara farà un tercer intent, fracassat també, al
final del qual s’estableix definitivament a Atenes
dedicant-se a escriure i ensenyar a l’Academia.
 Mor a Atenes el 347 aC.

4. Context històric, social i cultural
• Plató neix a Atenes el 427
aC., en el segle V conegut
com el “segle de Pèricles”.
• Pèricles (494-429 aC.) fou un
polític, estratega i orador que
va ser elegit cada any
estratega de la polis des del
445 fins el 429
ininterrompudament.
• Durant tots aquests anys
Pèricles impulsà moltes
iniciatives en el camp de
l’arquitectura, l’art, el teatre,
la filosofia, etc. Era amic
d’Anaxàgores, Fídies i
Herodot.
Reconstrucció de
l’Acròpolis d’Atenes
Pèricles
(494-429)

5. Guerra del Peloponés
• El 431 aC. comença la Guerra del
Peloponés, 2 anys més tard Pèricles
morirà, i Atenes caurà
definitivament el 404.
• Plató, per tant, viu la seva joventut
quan Atenes està en guerra, això
significa decadència de la polis
atenenca.
• Després de l’esplendor de l’època
de Pèricles i perduda la guerra
contra Esparta es considera que
Atenes viu una crisi a tots els
nivells: el pessimisme i l’enyorança
de temps millors marcaran el segle
IV.

6. Crisi i decadència
• El segle IV és, per tant, un segle de crisi, i enmig
d’aquesta crisi viurà i filosofarà Plató.
• El 404, quan Esparta guanya la guerra, Atenes perd el
seu govern democràtic i s’instaura el govern pro-
espartà dels “Trenta tirans”.
• Dos dels 30 eren familia directa de Plató i el conviden
a participar en el govern, cosa que ell no accepta.

7. Mort de Sòcrates
• Un any més tard (403 aC.) es torna a instaurar la
democràcia
• El 399, durant aquest perióde de democràcia,
s’acusarà, jutjarà i condemnarà a mort a Sòcrates, el
mestre de Plató.
• Aquest fet provocarà que Plató no tengui una
consideració positiva de la democràcia i l’apartarà
definitivament de l’acció política a Atenes per
centrar-se en la reflexió filosòfica de la polis ideal.

8. Enllaços per ampliar
• Context històric de la filosofia de Plató
• El segle de Pèricles
• Plató: esborrany de biografia (Alcoberro)

9. OBRES DESTACADES
Diàlegs de joventut
Apologia de
Sòcrates
Protàgores
Diàlegs de transició
Gòrgies
Cràtil
Diàlegs de maduresa
Fedó
Banquet
La República (Politeia)
Diàlegs de vellesa
Parmènides
Sofista
Timeu
Lleis

10. 2. Influències sobre Plató
 Sòcrates. Ambdós foren “antisofistes” a la recerca
de la veritat universal. El diàleg platònic també
prové de la influència socràtica.
 Els pitagòrics. Es diu que la mare de Plató era
pitagòrica i Plató mateix va fer amistat amb un
pitagòric anomenat Arquites que va influir sobre
ell. Tant la importància de les matemàtiques com
la teoria de la transmigració de l’ànima seran
presents a Plató.
 Els presocràtics Heràclit i Parmènides. L’ésser de
Parmènides es convertirà en el món de les idees,
i el canvi d’Heràclit pertanyerà al món sensible.

11. ESTRUCTURA DE LA FILOSOFIA
DE PLATÓ
TEORIA DE LES
IDEES
TEORIA DE
L’ÀNIMA
TEORIA DEL
CONEIXEMENT
TEORIA
COSMOLÒGICA
TEORIA
POLÍTICA

12. LA TEORIA DE LES IDEES (1)
METAFÍSICA O ONTOLOGIA
 “Idea” (eidos)per Plató no significa una representació
mental com per a nosaltres, equival més bé al nostre terme
“essència”, “allò que fa que una cosa sigui el que és”.
 També li diu “forma” (morphé) i se li pot dir “teoria de les
formes”.
 Partim dels problemes dels universals de Sòcrates i la seva
polèmica amb el relativisme dels sofistes.
 Hem de tenir en compte la dualitat de fonts del
coneixement: la raó i els sentits.
 Tractem d’imaginar: podem saber què és la justícia i que
no hi hagi cap acció justa al món?
 Per Plató sí, i, per tant, “la justícia” és una idea o una
forma existent en sí mateixa.
 Les idees per Plató són models, arquetips, paradigmes,
conceptes perfectes que existeixen independentment de les
coses, que són còpies, imitacions de les idees.

13. LA TEORIA DE LES IDEES (2)
 Els conceptes universals de justícia, veritat, bé,
etc. que són indispensables per conèixer quines
coses són justes, vertaderes, bones, on SÓN?
Perquè direm que són, si no fossin, com podríem
utilitzar-los? Si són, a quin tipus de coses
pertanyen? A les materials no, a l'opinió no. Però
són, i si són i no pertanyen al món de les coses
sensibles, aleshores pertanyen a una regió que
només podem pensar: la regió intel.ligible, el
món de les idees.
 A aquests conceptes universals que
són/existeixen els anomenarà FORMES o IDEES.

14. LA TEORIA DE LES IDEES (3)
BÉ EN SI JUSTÍCIA EN SI
BELLESA EN SI AMISTAT EN SI
MÓN DE LES IDEES O FORMES
MÓN SENSIBLE
accions bones
o dolentes
actes justos
o injustos
coses belles
o lletges
amics
o enemics
TRIANGLE

15. LA TEORIA DE LES IDEES (4)
MÓN DE LES
IDEES
INTEL·LIGIBLE
MÓN SENSIBLE
Què hi ha? IDEES O
FORMES
Coses, objectes
Com el
coneixem?
Amb la RAÓ Amb els sentits
Què és? VERTADER,
REAL
APARENÇA,
OMBRES,
CÒPIES

16. LA TEORIA DE LES IDEES. El mite
de la caverna (5)

17. Relació de les coses amb les idees (6)
1. Participació: les coses participen de les idees.
Per exemple, una cadira és una cadira perquè
participa de la idea de cadira juntament amb
totes les altres cadires; i una taula no és una
cadira perquè no participa de la idea de cadira.
2. Imitació: les coses imiten a les idees. Per
exemple, un cavall imita al cavall ideal i
arquetípic del món de les idees, del qual només
n’és una còpia imperfecte.
3. Relacions matemàtiques: entre les coses i les
idees hi ha proporcions o entitats matemàtiques.
Per exemple, un triangle qualsevol té una relació
geomètrica amb la idea de triangle.

18. Evolució de la teoria de les idees (7)
 Primeres idees: justícia, virtut, bé, bellesa,
amistat. (Conceptes morals)
 Segones idees: aigua, foc, cavall, etc. (Objectes)
 Primer problema: existeixen idees de les parts de les
coses? Per exemple, la idea de ploma d’ala de gallina?
 Segon problema: existeixen les idees de fang, cabell o
brutor?
Si Plató accepta les idees de parts de les coses i
dels contraris d’altres idees o de coses negatives,
el món de les idees perfecte que ell volia se’n va
a n’orris. Per això, al final dóna una altra versió
de la teoria de les idees:
 Reducció del món de les idees als Grans Gèneres:
ésser, identitat, diferència, moviment i repòs.

19. LA TEORIA DE L’ÀNIMA (1)
ANTROPOLOGIA
 Plató és dualista: l’ànima és d’una naturalesa completament diferent a la del
cos. El cos és inert sense l’ànima.
 L’ànima consta de tres funcions o parts que es corresponen amb el cos.
 Només la part racional de l’ànima és immortal.
Ànima Funció Part del cos Naturalesa
Racional Intel·lectual,
pensar
Cap Immortal
Irascible Passions nobles:
valor, orgull...
Pit Mortal
Apetitiva
Concupiscible
Passions
innobles: beure,
menjar, sexe...
Baix ventre Mortal

20. LA TEORIA DE L’ÀNIMA (2)
 L’ànima, en un principi, viu al món de les idees;
per una falta moral és condemnada a unir-se a un
cos. El cos és un càstig per a l’ànima: durant la
vida de la persona l’ànima s’ha d’anar purificant
amb bones accions i coneixement. Si ho fa, en
morir el cos, l’ànima tornarà al món de les idees,
si no, tornarà a unir-se a un altre cos.
 La part racional de l’ànima és quelcom diví, d’una
naturalesa més semblant a la divina que a la
humana.
 És el principi del coneixement racional, sense
ànima, no hi ha intel·lecte, raó, pensament. Els
animals no tenen ànima i per això no pensen.

21. LA T. DE L’ÀNIMA. El mite del carro
alat (3)

22. LA TEORIA DEL CONEIXEMENT
(1) EPISTEMOLOGIA
 La reminiscència: l’ànima en viure en el món de les
idees les coneixia; en arribar al cos les oblida.
Aprendre coses al món sensible consisteix en que
l’ànima va recordant allò que havia oblidat. “Conèixer
és recordar”.
 La dialèctica: és un mètode d’ascens del sensible a
l'intel·ligible, és un procés intel·lectual per arribar a les
idees. Es basa en el diàleg i en l’anàlisi de conceptes.
Primer es demana “què és cada cosa”. Fa pujar cap
a dalt, cap els principis, les idees, sense utilitzar
material empíric. Intenta definir un terme general
(com “justícia”) sense fer ús del que ens diuen els
sentits. Només s’ha de pensar per arribar a allò
intel·ligible.
 Vessant ascendent: de les coses a les idees
 Vessant descendent: de les idees a les coses sense
l’experiència.

23. T. DEL CONEIXEMENT. Símil de la
línia (2)
A D C E
Doxa
(Opinió)
Episteme
(Ciència)
Visible Intel·ligible
GRAUS
DEL
CONEIXE-
MENT
Imaginació
(Eikasía)
Creença
(Pístis)
Raó discursiva
(Diánoia)
Intel·ligència
(Nóesis)
Imatges
Naturalesa i
objectes
Figures
geomètriques i
càlcul
Idees GRAUS
DE
L’ÉSSER
Física Matemàtica Dialèctica
Ombres Coses Estels Sol
FASES
CAVERNA

24. T. DEL CONEIXEMENT. Exemple (3)
Imaginació Creença Raó discursiva Intel·ligència
TRIANGLE

25. LA TEORIA POLÍTICA (1)
 A La República Plató descriu la seva polis, el seu Estat, ideal.
 L’organització de la polis és idèntica a l’organització de l’ésser humà: les
parts de l’ànima determinaran les classes socials.
Parts de
l’ànima
Classe social Virtut
predominant
Racional Governants Prudència
Irascible Guardians Valor,
Fortalesa
Apetitiva Productors Temprança,
Moderació

26. LA TEORIA POLÍTICA (2)
 L’educació és el sistema
que serveix per decidir qui
pertany a cada classe.
 Tots els ciutadans i
ciutadanes lliures són
educats junts, primer amb
Gimnàstica i Música,
després amb Matemàtiques
simples i més difícils més
tard. Els qui passen arriben
a entrar a l’exèrcit i
segueixen amb assumptes
d’estratègia i
Matemàtiques. Finalment,
la Dialèctica per saber si
arriben a les Idees.

27. LA TEORIA POLÍTICA (3)
 La JUSTICIA a l’Estat consisteix en que cada
ciutadà s’ocupi de la feina que li correspon, sense
interferir en la dels altres.
 Només els artesans tenen propietat privada i
família. Les altres classes no. Per als guardians
els matrimonis són concertats; encara que ells no
ho han de saber (creuen que és a sort per un
concurs però aquest està manipulat, Timeu, p.
3). Tendran relacions sexuals i fills quan sigui
prescrit.
 L’Estat aristocràtic (govern dels millors segons les
capacitats) és el millor dels estats.

28. Els règims polítics

29. LA TEORIA COSMOLÒGICA
 En un principi només existia:
a) una massa material caòtica, formada per la totalitat
dels quatre elements: terra, aigua, aire i foc.
b) el Món de les idees
c) el Demiürg
d) l’espai buit.
 Explicació teleològica: el Demiürg fa el cosmos a
partir de la massa material tot contemplant el
model de les idees. El temps es crea amb el
cosmos, no existia abans.
 El cosmos és esfèric: la terra al centre, els
planetes i les estrelles fixes. Es mou sobre
harmonies musicals i proporcions numèriques.